Andrei Moj

Rus
Defensa
L'any 1984 debuta amb el CSKA de Moscou. Hi jugaria fins al final de la temporada 1988-89.
Aleshores canvia de club i no de ciutat i fitxa pel Dynamo de Moscou (1989-1991).
L'any 1991 prova sort en un altre equip de la capital: l'Spartak de Moscou. Però al mes de gener decideix fitxar per l'Espanyol.
D'una tacada l'equip perico fitxa a quatre russos: Korneyev, Galyamin, Kustnetzov i Moj. L'equip dirigit per Clemente se salva a l'última jornada amb un gol de Moj al vell Atocha.

La temporada següent continua a l'equip i juga 34 partits. Aquell any però, l'equip no aconsegueix salvar la categoria i baixa a Segona. D'aquesta manera s'acaba l'etapa de Moj a l'Espanyol.
El proper destí és el Toledo a Segona: hi juga 3 temporades, la primera com a cedit i les altres ja fitxat,  tenint un paper destacat a la defensa titular.
La temporada 1996-97 fitxa per l'Hércules que acabava de pujar a Primera. Una única temporada sense gaires oportunitats l'obliga a canviar d'aires.
L'última parada de la seva carrera la fa al Leganés la temporada 1997-98, estant a Segona.
Va ser 3 vegades internacional amb l'URSS i una amb Rússia.

Mauro Tassotti

Italià
Defensa, lateral dret
La temporada 1978-79 debuta com a professional amb la Lazio.
L'estiu de 1980 fitxa pel Milan que aleshores jugava a la Serie B.
Acaba jugant 17 temporades a l'equip milanès on va formar part de la que es recorda com una de les millors defenses de la història, juntament amb Baresi, Maldini i Costacurta.
Guanya 5 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 2 Intercontinentals, 3 Supercopes d'Europa i 4 d'Itàlia.
Es retira al final de la temporada 1996-97 amb 37 anys.
Amb la selecció italiana només juga 7 partits, i són els que ho fa durant el Mundial'94, ja que debuta internacionalment amb 32 anys de la mà d'Arrigo Sacchi.
Molt recordat és el cop de colze que dóna a Luis Enrique al partit de quarts de final i que li acaba trencant el nas al jugador asturià. L'àrbitre no va pitar penalt, i l'equip italià es va acabar imposant per 2-1.
En aquell Mundial, Itàlia va perdre la final contra el Brasil als penalts.
Un cop passat el Mundial, la FIFA va castigar amb 7 partits de suspensió l'agressió de Tassotti, fet que va provocar no poder vestir més la samarreta italiana degut a la seva edat.

Laurent Blanc

Francès
Defensa
Comença la seva carrera com a professional a les files del Montpellier l'any 1983. Hi juga fins el 1991 guanyant la Copa francesa el 1990.
Després de moltes temporades a França decideix provar sort al Nàpols, però només hi juga una temporada (91-92).
Així doncs torna a França per jugar una temporada al Nimes, dues al Saint-Étienne (1993-1995) i una més a l'Auxerre (1995-96) on guanya la Lliga i la Copa francesa.
L'estiu de 1996 rep una oferta del Barça post-Cruyff, un projecte a càrrec de Boby Robson. El defensa francès decideix provar sort en un equip gran i fitxa per dues temporades. En total juga 34 partits i aconsegueix guanyar la Recopa, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya.
Tot i així pateix diversos problemes musculars que no el deixen acabar de triomfar al primer equip.
Al finalitzar la temporada, l'Olimpic de Marsella li fa una oferta per tres temporades i li ofereixen ser un dels referents de l'equip. Això sumat a la proximitat del Mundial del 1998 al seu país, va fer que es decantés per l'oferta marsellesa i abandonés el club blaugrana un any després de firmar.
A Marsella hi juga dues temporades essent-ne el capità en molts partits.
La temporada 1999-2000 fitxa per l'Inter i hi juga dues temporades.
La propera destinació serà Manchester, per jugar a les files de l'United del 2001 al 2003. Després de tenir un començament complicat ja que venia per substituit Jaap Stam, l'equip acaba aconseguint la Premier l'any 2003 i decideix retirar-se amb gairebé 38 anys.
Amb la selecció francesa va jugar 97 partits guanyant el Mundial '98 i l'Eurocopa del 2000.
Va ser el primer jugador de la història en marcar un Gol d'or en un mundial: el va fer contra Paraguai als vuitens de final del Mundial de 1998.

Gol d'Or de Blanc contra Paraguai: http://www.youtube.com/watch?v=j2QNb_5Ppt4

Manolo Preciado

Cantabria (1957) - País Valencià (2012)
Defensa.
De les categories inferiors del Racing de Santander on comparteix aventures amb Quique Setién i amb qui arriben a debutar a la mateixa temporada: la 77-78, però no és fins la següent que gaudeix de la titularitat en 32 partits a Primera Divisió. Aquella temporada l'equip baixa a Segona.
A la 80-81 aconsegueix l'ascens a Primera.
L'estiu de 1982 posa punt i final a la seva etapa al Racing després de 5 temporades.
El seu proper destí és el CF Linares de Jaén que aleshores jugava a Segona i hi juga dues temporades (82-84).
La propera temporada la juga al Mallorca també a Segona Divisió.
La campanya 85-86 vesteix la samarreta de l'Alabès i la 86-87 la de l'Ourense.
Decideix retirar-se a la seva terra i del 1987 al 1992 juga al Gimnástica de Torrelavega.

Chamot

Argentina
Defensa
Del 1986 al 1991 juga al Rosario Central argentí.
El 1991 comença una llarga aventura a Itàlia. Fins el 1993 ho fa al Pisa, la 93-94 al Foggia i del 1994 al 1998 a les files de la Lazio on guanya una Copa d'Itàlia.
Del 1998 al 2000 viatja a Madrid per jugar a l'Atlético. La primera temporada juga de titular 42 partits essent el central titular juntament amb Santi Dénia. Però la següent campanya disputa molts menys minuts.
Decideix tornar a Itàlia, ara a les files del Milan on hi juga 3 temporades i aconsegueix la Champions l'any 2003 i la seva segona Copa d'Itàlia.
Una  lesió però, l'aparta dels terrenys de joc. Mentre es recupera rep una oferta de Qatar però decideix entrenar-se amb el Leganés ja que l'entrena el seu amic Carlos Aimar. Únicament hi juga un partit la temporada 2003-04.
Finalment decideix no anar a Qatar i tornar al seu Rosario Central per retirar-se al final de la 2003-04.
Forma part de la selecció argentina en tres Mundials: '94, '98 i 2002.

Coco

Italià
Defensa, lateral esquerre
Comença la seva carrera esportiva al Milan la temporada 95-96, a l'ombra de Maldini però on guanya una lliga.
La següent també la juga a Milà, però disposa de pocs minuts i decideix anar cedit al Vicenza la temporada 97-98. Torna al Milan però es lesiona al genoll malgrat el seu equip torna a guanyar el campionat.
Altre cop és cedit, aquesta vegada al Torí que, tot i el descens de l'equip, fa una gran temporada i se li obren altre cop les portes del Milan.
Finalment aconsegueix certa regularitat durant la campanya 2000-2001, però amb les perspectives del Mundial '02, decideix marxar en algun equip on tenir més minuts.
L'estiu del 2001 és cedit al Barça de Reixach, convertint-se així amb el primer jugador italià que vesteix la samarreta blaugrana. Aquell any, l'equip acaba quart.
Un total de 33 partits i un gol, no són una bona carta de presentació, i el Barça decideix no fer efectiva la clàusula de compra fixada en 2.600 milions de pessetes.
A l'acabar la temporada aconsegueix ser convocat pel Mundial i fitxa per l'Inter on té contracte fins el 2007, però hi juga del 2002 al 2005 i la temporada 2006-2007, ja que és cedit al Livorno i al Torí.
L'any 2007 decideix acabar la seva carrera esportiva i començar-ne una d'actor.

Frank de Boer

Holandès
Defensa
Del planter de l'Ajax on debuta al primer equip l'any 1988.
Hi jugaria 10 temporades fins l'any 1998 on guanya de tot: 5 lligues, 1 Copa d'Europa (1995), 1 Intercontinental, 1 de la UEFA, 1 Supercopa d'Europa, 2 Copes holandeses...
Un llarg cul·lebrot durant l'estiu de 1998 en el qual arriba a pronunicar-se juntament amb el seu germà Ronald de no tornar a jugar mai més amb el seu equip de sempre si no els deixen fitxar pel Barça i d'amenaçar-los de portar-los als jutjats, acaba finalment amb el fitxatge dels dos De Boer per l'equip culé per 3.500 milions de pessetes.
En un principi Van Gaal, l'aleshores tècnic del Barça només volia Frank perquè fos la seva extensió dins del camp, però va acabar emportant-se els dos.
A can Barça hi juga 5 temporades: del 98 al 2003. Guanya la Lliga la primera temporada.
Tot i la càrrega que portava a sobre del seu traspàs aconsegueix jugar de titular la majoria de partits que disputa amb tots els entrenadors que va tenir (Van Gaal, Serra Ferrer, Reixach...).
Malgrat tot mai va acabar de convèncer al públic culé que el va acusar moltes vegades de les derrotes del seu equip.
Amb l'arribada de Rijkaard a la banqueta comença una neteja a fons de la plantilla que suposa la marxa de Frank (Ronald ho havia fet tres anys abans) al Galatasaray.
Només una temporada a Turquia i maletes cap a Escòcia per jugar-ne una altra al Rangers.
Del 2004 al 2006 decideix acabar la seva carrera a Qatar jugant a l'Al-Rayyan i a l'Al-Shamal.
Amb la selecció holandesa va jugar 112 partits essent el segon jugador amb més convocatòries darrera de Van der Saar. Disputa dos Mundials: els de '94 i '98, on en aquest darrer va ser inclòs dins el millor 11 del Mundial compartint la defensa amb Roberto Carlos, Desailly i Thuram.

Juanma López

SuperLópez
Madrid
Defensa
11 temporades a l'Atlético de Madrid, l'únic club on va jugar.
De totes elles, 10 van ser a Primera Divisió. Va jugar a Segona durant la seva última temporada abans de retirar-se: 2000-2001.
Provenia del planter de l'Atlético.
Durant aquestes 11 temporades va formar part de l'últim gran equip de l'Atleti: el que va fer el doblet la temporada 95-96 amb Lliga i Copa. En aquell equip hi destacava Pantic i hi havia Antic a la banqueta.
Va formar part d'una de les defenses més dures de tota la història de Primera juntament amb Tomás Reñones o Solozábal.
Era especialment conegut per la contundència amb la qual disputava tots els minuts que jugava.
Va guanyar 2 Copes del Rei més els anys 91 i 92.
Va jugar 11 partits internacionals entre 1992 i 1997.
Va guanyar la Medalla d'Or dels JJOO de Barcelona.

Bustingorri

Zulueta, Navarra
Defensa
Dècada dels 80 i dels 90
Del planter de l'Osasuna
Debuta al primer equip el gener del 1983 contra el València. Aquesta mateixa temporada juga un total de 8 partits amb el primer equip i es fa un lloc a la defensa.
La temporada més completa és la 86-87 on juga
40 partits de lliga, 38 com a titular i fa 5 gols.
Aquestes grans temporades fan que el Real Madrid s'hi interessi i li faci una oferta.
Entremig però, apareix Jesús Gil i com a conseqüència d'una polèmica amb el club blanc, fa una oferta a l'Osasuna i s'emporta el jugador.
A l'equip matalasser només hi juga una temporada.
Va arribar a publicar-se un cromo de l'època vestit del Madrid ja que es donava per fet el seu fitxatge. Actualment és un dels cromos més cotitzats pels col·leccionistes.
Després d'aquest parèntesi torna a Pamplona per jugar-hi 5 temporades més, una d'elles la 94-95 a Segona Divisió.
Aquesta és l'última temporada al primer nivell ja que decideix retirar-se la 94-95 a les files de l'humil Izarra.
Bustingorri va fer el gol que va donar l'oportunitat a l'Osasuna de poder jugar la UEFA. Va ser l'únic gol del partit contra l'Espanyol que va permetre als navarresos quedar quarts a la lliga.
Juga un total de 12 temporades a l'Osasuna.

El cromo amb la samarreta del Madrid que mai va arribar a vestir.

Baresi

Itàlia
Defensa
L'Inter el rebutja en unes proves per ser massa baixet.
Juga 20 temporades al Milan, que és l'única samarreta que vesteix a part de la de la selecció italiana.
Hi debuta l'abril del 78 contra el Verona.
És el segon jugador que més partits ha jugat en tota la història del Milan amb 719 partits només superat per Maldini.
Va guanyar 6 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 4 Supercopes italianes, 3 Supercopes d'Europa i 2 Intercontinentals.
És un membre destacat del millor Milan de la història, aquell que entrena Sacchi i que té jugadors com Van Basten, Gullit o Maldini. Era el líder indiscutible de la defensa on també hi havia Rijkaard, Tassotti o Costacurta.
Amb la selecció italiana juga 81 partits.
Tot i no jugar cap minut va formar part de la plantilla que va aconseguir el Mundial del '82.
Al Mundial del '94 és el capità de la selecció italiana que cau a la final contra el Brasil.
És considerat el millor lliure del món juntament amb Beckenbauer.
Aconsegueix altres distincions individuals com per exemple ser inclòs dins el FIFA 100 feta per Pelé o escollit dins els 100 millors futbolistes del s. XX amb el número 19.
El Milan li va retirar la samarreta amb el número 6.

Kuffour

Ghana
Defensa
L'any 1991 el Torí el fitxa d'un club ghanès i se l'emporta a jugar al Calcio dues temporades.
Aquell mateix any 91 té un paper molt destacat amb la seva selecció sub-17 que guanya el Mundial.
L'any 1993 fitxa pel Bayern de Munich però és cedit al Nuremberg fins l'any 1996.
Un cop els tècnics del Bayern consideren que ja ha agafat experiència el repesquen i hi passa 11 temporades, fins la 2004-2005.
A l'equip bavarès esdevé el central indiscutible i guanya 6 Bundeslligues, 1 Champions contra el València l'any 2001 i una Intercotinental el mateix any on ell va fer el gol a la pròrroga contra el Boca. També va patir la increïble derrota al Camp Nou contra el Manchester en la final de la Copa d'Europa 98-99.
La temporada 05-06 marxa a Itàlia a les files de la Roma però entremig va disputar la Copa d'Àfrica i li va fer perdre molts partits.
No va acabar de rendir i el cedeixen al Livorno la següent temporada.
A l'agost de 2007 fa unes proves per fitxar amb el Sunderland però no acaba de convèncer Roy Keane que era l'entrenador.
Finalment al gener del 2008 fitxa per l'Ajax on s'hi retira l'any 2009.
Amb la selecció ghanesa juga un total de 59 partits i guanya la Medalla de Bronze de Barcelona '92. A més a més participa en el Mundial de 2006 i en quatre Copes d'Àfrica.
Va ser escollit millor futbolista ghanès els anys 98,99 i 2001.
En dues ocasions va ser segon en l'elecció del millor futbolista africà de l'any: 99 i 2001.

Sánchez Jara

Almacelles, Segrià
Defensa
Bàsicament jugava de lateral dret
Format al planter del Barça fa el salt del Barça B que estava a Segona la temporada 91-92 a l'Osasuna a Primera Divisió. S'hi està dos anys sense destacar gaire.
Per sorpresa de tots Cruyff el fitxa pel primer equip del Barça la temporada 94-95, però només juga 6 partits. Tot i així aquella temporada es guanya la Supercopa d'Espanya.
Fa les maletes per jugar al Betis però tampoc gaudeix de minuts.
Torna a canviar d'aires ara per jugar tres temporades (del 96 al 99) al Ràcing de Santander, i la seva presència al camp va de més a menys en aquests anys.
L'última parada definitiva al futbol professional la fa a Segona a les files de l'Sporting on hi juga dues temporades més: la primera amb molta presència i la segona amb un paper secundari.
L'any 2001 marxa cap al Balaguer a Tercera i uns anys més tard acaba jugant a l'equip del seu poble: l'Almacelles.

Lluís Carreras

Sant Pol de Mar, Maresme
Defensa
Sorgit del planter del Barça. Combina dues temporades entre el Barça B i el primer equip.
En aquesta primera etapa juga només un partit al primer equip la temporada 92-93.

Li toca fer el salt en algun equip de primera després de no tenir lloc al primer equip del Barça i prova sort a l'Oviedo on hi juga una temporada coma cedit. La següent també com a cedit la juga al Ràcing.

La temporada 95-96 és repescat pel Barça i juga 18 partits de Lliga però no aconsegueix fer-se un lloc. Aquest fet el fa trencar amb el seu contracte i poder fitxar per un altre equip.
Marxa al Mallorca que estava a Segona i aconsegueix l'ascens al primer any. A les illes s'hi està 5 temporades on guanya una Copa del Rei (1999) i li permet jugar la UEFA la temporada següent.
La temporada 01-02 fitxa per l'Atlètic de Madrid que es trobava a Segona i també aconsegueix l'ascens a la primera temporada. L'any següent a Primera juga molts pocs partits.
Decideix marxar al Murcia que estava a Primera però en aquest cas l'equip baixa a Segona.
Torna a canviar d'aires ja per última vegada: destinació Vitòria per jugar a l'Alabès que està a Segona. I, miraculosament torna a pujar l'equip a la seva primera temporada. S'hi retira finalment l'any 1997.

Koeman

Tintín
Holanda
Defensa
Arriba al Barça la temporada 89-90 a la segona temporada de Cruyff i es converteix en el fitxatge més car de la història del Barça fins al moment. El club paga 1.200 milions de pessetes al PSV. Aquell primer any guanya la Copa del Rei, i tots els aficionats es rendien a la seva classe i professionalitat inclús els que havien posat en dubte el seu fitxatge per l'elevat cost.
La temporada següent pateix una greu lesió al taló d'aquiles que l'aparta 4 mesos dels terrenys de joc. Tot i així es recupera i l'equip guanya la seva primera lliga.
Seguidament en vindrien 3 més i la primera Copa d'Europa del club. Com tothom ja sap, en Ronald va ser l'autor del gol que ens va donar la victòria al minut 111 de partit.
En les 6 temporades que s'està a can Barça també guanya 3 Supercopes d'Espanya i una d'Europa.
Després de la desfeta d'Atenes juga una temporada més al Barça fins que marxa a l'estiu del 95 altre cop cap a Holanda: al Feyenoord on es retira l'any 1997.
Abans de venir al Barça passa pel Groningen, l'Ajax i el PSV. A Holanda hi guanya 4 lligues i 3 Copes holandeses a més de guanyar la Copa d'Europa amb el PSV l'any 1988.
Amb la selecció holandesa juga 78 partits i guanya l'Eurocopa '88. També disputa els Mundials '90 i '94.
http://www.youtube.com/watch?v=glw1la9zaHw

Secretario

Portugal
Defensa
Juga una temporada i mitja al Madrid de Capello: 96-97 i principis de 97-98.
Al mercat d'hivern el Madrid fitxa a Panucci per relegar a la suplència a Secretario. En total juga 13 partits i acaba guanyant la Lliga.
No va arribar a quallar mai dins la plantilla ni entre l'afició.
Al gener de 1998 i sense haver disputat cap partit de Lliga torna a l'Oporto, equip d'on procedia quan el va fitxar el Madrid. Allà hi juga 9 temporades en dues etapes.
Anteriorment ho va fer al Braga i es retira l'any 2005 al modest Maia portuguès.
Amb el porto guanya 6 Lligues Portugueses, 1 Champions (03-04), 1 Copa de la UEFA i 5 Copes Portugueses entre d'altres.
Com a internacional juga 35 partits i participa a les Eurocopes '96 i '00.

Chendo

Múrcia
Defensa
16 temporades al Real Madrid que ha estat el seu únic equip.
Abans havia jugat al planter.
Hi debuta l'any 88 jugant dos minuts al camp del Castelló substituint a Michel.
Hi va jugar 463 partits oficials i va fer 3 gols.
Es retira l'any 1998.
Va guanyar 7 lligues, 2 Copes del rei, 5 Supercopes d'Espanya, 1 Copa d'Europa, 2 Copes de la UEFA i una Copa de la Lliga.
Va ser internacional 26 vegades i va participar als Mundials del '86 i '90 i a l'Eurocopa '88.

Andrinua

Basc
Defensa
Del planter de l'Athletic de Bilbao
12 temporades a Primera Divisió, 11 de les quals a l'Athletic i una (85-86) al Valladolid on debuta a Primera amb regularitat després d'haver-hi debutat un parell de partits sent membre de l'Atletic B. Aquesta temporada estava cedit per tal que guanyés experiència i pogués tornar a Bilbao.
Es retira la temporada 96-97.
Durant 8 temporades va ser el capità de l'Athletic.
3 vegades internacional per la Selecció d'Euskadi.
Per l'altra selecció, va jugar-hi 27 vegades i va anar a l'Eurocopa'88 i al Mundial'90.

Spasic

Serbi
Defensa
Una única temporada al Real Madrid la 90-91.
Provenia de fer un bon Mundial amb Iugoslàvia i unes bones temporades amb el Partizan.
Es diu que el Madrid el va fitxar avalat per Di Stefano i perquè no van poder fitxar ni Popescu ni Des Walker.
Sens dubte però, sempre serà recordat pel gol marcat en pròpia porta al Camp Nou. El partit de la jornada 19 anava amb empat a un (Laudrup i Butragueño), però a la segona part Spasic remata amb el cap una centrada del Barça i posa el 2-1 definitiu al marcador.
Després d'aquest fet, el Madrid el declara transferible i marxa a final de temporada a l'Osasuna on hi juga 3 temporades fins que baixa a 2a.
Decideix canviar d'aires i juga una temporada a l'Atlético Marbella també a 2a.
La temporada 95-96 es retira al seu club inicial a l'antiga Iugoslàvia.


Vídeo altament recomanat:
http://www.youtube.com/watch?v=xNCEWlcYkws&feature=player_embedded

Djukic

Serbi
Defensa
12 temporades a Primera Divisió
La temporada 90-91 fitxa pel Deportivo que encara jugava a Segona procedent del FK Rad serbi.
Debuta a Primera amb el Dépor i s'hi està 6 temporades més i guanya una Copa i una Supercopa.
És recordat especialment per fallar el penalt en l'últim partit de la temporada 93/94 que li hagués donat el títol a l'equip de la Corunya,
Finalment, al fallar aquell penalt, la lliga va viatjar cap a Barcelona: va ser la 4a consecutiva (i última) del Dream Team.
La temporada 97-98 fitxa pel València. En 6 temporades guanya una Copa, una Supercopa, una Intertoto i la Lliga la temporada 01-02.
Es retira al Tenerife jugant a Segona, la temporada 03-04.
48 partits iternacional. Participa al Mundial '98 i a l'Eurocopa '00

http://www.youtube.com/watch?v=ERvT9vWjh_8

David O'Leary

Anglès de naixement però decideix jugar amb la selecció irlandesa de futbol.
Defensa
Dècades 70, 80 i 90
Amb 722 és el jugador que més partits ha jugat a la història de l'Arsenal.
Hi va debutar amb 17 anys la temporada 1975-76, i en total n'hi jugà 18.
Va ser capità de l'equip poc menys d'un any després de cedir-li la capitania al seu company Graham Rix.
Va guanyar dues lligues i dues FA Cup.
L'any 1980 perd la final de la Recopa a la tanda de penalts contra el València a Brussel·les.
L'any 1993 deixa el club de la seva vida i fitxa pel Leeds United on hi jugaria dues temporades i s'hi acabaria retirant l'any 1995.
Va ser internacional amb Irlanda 68 vegades i va jugar el Mundial d'Itàlia '90.