Chris McNealy

Americà
Pivot, 2'02cm
Escollit en segona ronda del draft de 1983 (lloc 38) per Kansas City. És traspassat a Chicago però no té lloc a l'equip.
Amb 22 anys marxa cap a Itàlia per fer-se un nom a Europa. La temporada 83-84 juga a Trieste.
Decideix tornar a l'NBA però no disputa cap partit amb Golden State i decideix jugar a la CBA.
Finalment, a la temporada 85-86 li arriba l'oportunitat: fitxa pels Knicks. Disputa 30 partits fent 5,7 punts.
La següent repeteix a New York jugant 59 partits però fent 3,9 punts. A meitat de la temporada 87-88 és tallat per la franquícia novaiorquesa i acaba la temporada a la CBA.
A causa dels bons records de la seva època a Itàlia, decideix tornar-hi per fer carrera a Europa. Del 1988 al 1995 passa per diferents equips: Irge Desio, Fortitudo Bolonya i Montecatini.
Quan ja havia començat la temporada 1995-96 li arriba l'oferta del Festina Andorra per substituir a Jerrod Mustaff. Fa 15,3 punts i 7,9 rebots però no aconsegueix evitar el descens.
Malgrat tot, els bons números li donen l'oportunitat de jugar tota la temporada 96-97 a les files del Lleó: 18,1 punts i 10,2 rebots. Forma parella interior amb Byron Houston.
La següent la juga al Caja San Fernando. A mitja temporada pateix una lesió, però tot i així juga 21 partits fent 12,8 punts i 8,8 rebots. El seu company a dins la pintura és Deon Thomas.
L'última parada la realitza al Covirán Granada la temporada 1998-99 on substitueix Dan Godfread. Fa 14,7 punts i atrapa 8,5 rebots. Malgrat tot, l'equip baixa i McNealy es retira.

Wayne Tinkle

Americà
Pivot, 2'08cm
Autèntic rodamón del bàsquet
Comença la seva carrera a la universitat de Montana.
La temporada 1989-90 la passa entre un equip de la CBA (Topeka Sizzlers) i el Liege belga.
A la 90-91 juga al Solna suec.
Al 1991 torna als EUA per jugar a la CBA però a meitat de la temporada 92-93 fitxa pel Juver Murcia per substituir a Marcus Kennedy. Juga 9 partits i aconsegueix salvar l'equip fent 15 punts i 7 rebots.
Torna a jugar a la CBA però a mitja temporada viatja a Itàlia per jugar al Caserta italià.
La temporada 94-95 la comença a Grècia a les files del Pragati però només hi juga cinc partits. A mitja temporada fitxa pel Huesca a l'ACB per substituir David Butler.
Acaba la temporada a Huesca i decideix continuar-hi una temporada més (1995-96). L'equip baixa però ell fa bons números: 16,7 punts i 7 rebots.
Això li permet continuar a la lliga, ara però al Covirán Granada: 16,2 punts i 9,8 rebots. Aquell any l'equip andalús havia comprat la plaça del Salamanca i això els donava la possibilitat de jugar la Korac. Tinkle formava triplet d'estrangers amb el base Frankie King i l'ala-pivot Richard Scott.
La 1997-98 canvia de ciutat i viatja fins a Valladolid per ser-ne el pivot titular: 14 punts i 7 rebots.
L'última temporada torna a canviar d'equip i la juga al Cáceres: 10,3 punts i 6,5 rebots.
Amb 33 anys i després d'haver voltat món decideix retirar-se.

Brad Daugherty

Amercià
Pivot, 2'13cm
Número 1 del Draft de 1986 per Cleveland Cavaliers, un  draft força fluix on destaquen Ron Harper amb el número 8, Sabonis amb el 24, Mark Price amb el 25 o Dennis Rodman amb el 27.
Únicament juga 8 temporades a la lliga a causa dels greus problemes que li apareixen a l'esquena.
A la primera temporada no aconsegueix ser nomenat Rookie de l'any malgrat els seus 15,7 punts i 8 rebots, sinó que el premi l'aconsegueix Chuck Person (número 4 del draft). Tot i així sí que és inclòs dins el Millor quintet de rookies.
A partir de la segona temporada (87-88) millora més els números i gairebé aporta 20 punts i 10 rebots per partit al llarg de la seva carrera.
Aquests promitjos li obren les portes a jugar 5 All Stars.
Al final de la temporada 93-94, i després d'haver jugat únicament 50 partits, decideix retirar-se amb 28 anys.
Com a homenatge, els Cavaliers li van retirar la samarreta amb el número 43.

Breu exemple de la potència que tenia Daugherty: http://www.youtube.com/watch?v=Sd1nlRdx_2c

Ferran Martínez

El nen
Barcelona
Pivot, 2'12cm
Del planter del Barça.
Debuta al primer equip la temporada 85-86 amb 17 anys. Aquell any guanya la Recopa i el Mundial de Clubs.
Les dues següents campanyes també les juga a can Barça on va guanyant protagonisme dins l'equip. Guanya dues Lligues, dues copes del Rei i una Korac.
La temporada 1988-89 juga al Grup IFA Granollers on fa una gran temporada que li permet tornar al Barça l'any següent. Altra vegada guanya la Lliga fent 13 punts i 7 rebots, però només hi juga una temporada.
El proper destí és el Joventut de Badalona on hi jugaria 4 temporades (del 90 al 94) i aconseguiria guanyar dues lligues i la Copa d'Europa de 1994 on va ser-ne el màxim anotador i rebotejador de la final.
La bona temporada 93-94 li obre les portes del Barça de nou: dues temporades (94-96) on torna a guanyar dues lligues.
L'estiu de 1996 decideix canviar totalment d'aires i accepta l'oferta del Panathinaikos per jugar-hi dues temporades i on aconsegueix guanyar una lliga.
La temporada 98-99 la juga al Peristeri grec fent gairebé 14 punts i 9 rebots per partit.
Del 1999 al 2001 torna a vestir la samarreta de la Penya promitjant 12 punts i més de 6 rebots.
Finalment, la temporada 2001/02 la juga entre el Peristeri i el Fabriano italià, on decideix posar punt i final a la seva carrera amb 34 anys.
És l'únic jugador europeu que ha aconseguit tots els títols possibles a nivell de club.
Va jugar 3 partits amb la Selecció Catalana.
Amb l'espanyola, va ser internacional en 156 ocasions.
Té el rècord de 7 títols de lliga juntament amb Andrés Jiménez i Joan Carles Navarro.

Breu repàs de la trajectòria de Ferran Martínez: http://www.youtube.com/watch?v=BoXegbQYMoY

Morningstar

Americà
Pivot, 2'08cm
És escollit en segona ronda del Draft de 1992 per Boston en el número 47.
A mitjan temporada 92-93 fa dos entrenaments de prova al Taugrés perquè buscaven un pivot per cobrir les nombroses baixes de jugadors interiors, però va ser descartat taxativament.
A la temporada 93-94 juga 22 partits amb Dallas, però és tallat a mitja temporada.
Marxa a Mèxic i se li torna a obrir la porta de l'NBA però únicament per deu dies a les files dels Jazz:  juga tan sols un partit.
Per fi li arriba la primera oportunitat ACB:  substituir a Ted Jeffries al Múrcia per jugar els Play Offs de permanència de l'any 1994. Ajuda a salvar l'equip fent 15 punts i 2,8 rebots per un total de 17 de valoració en 6 partits.
La temporada 94-95 la juga tota a l'Argentina, i a la següent arriba a Manresa.
És fitxat per ser el cinc titular de l'equip i fer trio d'estrangers amb Harper Williams i Linton Townes.
Únicament juga 11 partits fent 8,5 punts i 2,2 rebots amb una valoració de 6,2 per partit. No compleix les expectatives creades i és tallat per Tellis Frank. El canvi és considerable, i aquell any l'equip guanya la Copa del Rei.
Marxa cap a Itàlia on juga en diferents equips (Pàdova, Pozzuoli...)  fins la temporada 97-98 que fa les maletes i creua l'oceà per anar a la lliga de Puerto Rico.
L'any 1998 es retira al Grand Rapids Hoops de la CBA.

Bill Walton

Big Red-Head
EUA
Pivot, 2'11cm
Va ser escollit número 1 del Draft de 1974 per Portland.
Durant les primeres temporades pateix moltes lesions que no el deixen desenvolupar el seu talent.
Va jugar a Portland fins l'any 1978. Aconsegueix guanyar l'anell de campió la 76-77 i va ser nombrat MVP de les finals. La següent, va ser nomenat per jugar a l'All Star i va ser nombrat MVP de la temporada regular i va formar part del Millor quintet defensiu i Millor quintet de la lliga.
La temporada 78-79 la passa en blanc després de no ser traspassat a cap equip i a negar-se a jugar al·legant un mal tracte del club cap als jugadors lesionats.
Aconsegueix ser traspassat als San Diego Clippers (ara Los Angeles) però es lesiona greument, i en 4 temporades només disputa 47 partits.
Torna a les pistes la temporada 1982-83 i continua als Clippers fins al final de la 84-85 quan ja eren a Los Angeles.
L'estiu del 1985 rep ofertes dels Lakers i dels Celtics, i són aquests últims qui finalment es fan amb els seus serveis.
Fa una primera temporada espectacular on ajuda a aconseguir l'anell de campió contra els Rockets d'Olajuwon, i a més és nombrat Millor Sisè Home de la lliga.
Durant la 86-87 i amb 34 anys només juga 10 partits i decideix retirar-se.
Al llarg de la seva carrera promitja 13,3 punts i 10,5 rebots per partit.
Va ser escollit com un dels 50 Millors jugadors de la història de l'NBA.
És membre del Hall of Fame des del 1993.
Té la samarreta amb el número 32 retirada a Portland.
El seu fill Luke Walton juga actualment als Cleveland Cavaliers.

Juan Domingo de la Cruz

Lagarto
Argentí nacionalitzat espanyol
Pivot, 2'03 cm
Tot i començar a jugar a Argentina, desenvolupa tota la seva carrera professional a l'ACB.
Del 1975 al 1987 (12 temporades) juga al Barça on guanya 1 Mundial de Clubs, 2 Recopes, 1 Korac, 3 Lligues i 6 Copes del Rei.
Ja a l'última temporada com a blaugrana (86-87) és tallat per Steve Trumbo i disputa únicament la Copa Korac que acaba aconseguint.
Les dues següents les juga al Fórum Valladolid on faria uns bons números: 9,3 punts i 5 rebots.
La temporada 89-90 fitxa pel Bàsquet Manresa on té com a companys extracomunitaris Gervin (que substituïa a Petrovic) i Sarancic. És la temporada que se salven a Tenerife en l'últim partit. Recordada és la cistella del Lagarto en l'últim segon del tecer partit, que posava l'eliminatòria del playoff pel descens amb un 1-2 pels manresans.
Tot i aquesta recordada cistella, els números del Lagarto van ser discrets: 5,5 punts i 4,1 rebots.
Després d'ajudar a salvar el Bàsquet Manresa, De la Cruz fa les maletes cap a Vitòria per jugar amb el Taugrés. S'hi incorpora al mes de novembre i s'hi queda tota la temporada.
A partir d'aquí juga en tres equips de les Illes on s'hi queda a viure: Prohaci Mallorca, Inca i Palma on es retira finalment l'any 1996.
Amb la selecció espanyola disputa 131 partits, essent un intocable per Díaz-Miguel. Guanya dues medalles de plata: als JJOO de Los Angeles'84 i a l'Eurobàsquet '83.

Wilt Chamberlain

EUA (1936-1999)
Pivot, 2'14 cm
14 temporades a l'NBA
Escollit amb el número 3 del Draft de 1959 per Philadeplhia Warriors.
Debuta i juga en aquesta franquícia 6 temporades i mitja i va viure el canvi d'ubicació: de Philadelphia a San Francisco.
En aquesta etapa aconsegueix el títol de Rookie de l'Any, MVP de la lliga regular, màxim anotador i rebotejador de la lliga en la primera temporada. La resta acaben més o menys igual: és líder anotador cada temporada.
Al març de 1962, en un partit que enfrontava els Warriors amb els Knicks, Chamberlain va anotar 100 punts i va ser clau en la victòria per 169-147.
L'any 1964 els Warriors arriben a les Finals i perden contra Boston, això propicia el seu traspàs a Filadèlfia.
Hi juga tres temporades: del 65 al 68 on finalment aconsegueix l'anell de campió la temporada 66-67 i continua coleccionant MVP i títols de màxim anotador i rebotejador. La 67-68 aconsegueix ser el primer pivot que lidera la lliga en assistències: 8,6 de mitja.
L'última parada la fa als Lakers on hi juga del 1968 al 1973. A causa de l'edat i d'una plantilla més competitiva baixa el rendiment progessivament, tot i així guanya el seu segon Anell la temporada 71-72 on és designat MVP de les Finals.
Es retira l'any 1973 havent promitjat 30,1 punts i 22,9 rebots per partit.
Va ser All Star 13 de les 14 temporades que va disputar i en va ser l'MVP l'any 1960.
És el jugador que més rècords té en tota la història: 72.
La temporada abans de debutar a l'NBA (58-59), la va jugar als Harlem Globetrotters.
Té la samarreta retirada amb el número 13 a Golden State, Philadelphia, Los Angeles, als Globetrotters i a la seva universitat: Kansas.
És membre del Hall of Fame i escollit com un dels 50 millors jugadors de l'NBA.

Alonzo Mourning

Zo
EUA
Pivot, 2'08 cm
Nº 2 del Draft de 1992 per Charlotte on hi juga del 92 al 95. En la seva primera temporada és inclòs dins el Millor quintet de rookies però els seus 21 punts, 10'3 rebots i 3'5 taps no van ser suficients per atorgar-li el títol de Rookie de l'any perquè Shaquille O'Neal encara en va fer de millors.
Una picabaralla amb l'altre estrella de Charlotte, Larry Johnson, obliga a Zo a fer les maletes.
Miami amb Pat Riley a la banqueta és el seu destí: 8 temporades i mitja en aquesta primera etapa.
És elegit dues vegades com a Millor Defensor i dues vegades com a líder en taps.
L'any 2000 és seleccionat per jugar els JJOO d'Atlanta on aconsegueix l'or olímpic.
Durant la temporada 2000-01 se li diagnostica un greu problema de ronyó que l'obliga a deixar la competició.
Ja a la temporada 03-04 i després d'haver reaparegut amb èxit, és traspassat als Nets.
La 04-05 la passa entre New Jersey i altre cop a Miami on hi juga fins retirar-se l'any 2008.
A Miami per fi guanya l'Anell de Campió la temporada 05-06 amb Shaq i Wade.
Uns problemes de genoll i l'avançada edat (37) obliguen a posar punt i final a la seva carrera.
Durant les 15 temporades a la Lliga va ser 7 vegades All Star i uns promitjos de 17 punts i 8'5 rebots per partit.
Té el número 33 retirat a Miami.

http://www.youtube.com/watch?v=JRTF0QU8LiM

Juanan Morales

Bilbao
Pivot, 2'11 cm
Amb 18 anys fitxa per la Penya on de seguida hi debuta.
A causa del seu imponent físic de seguida crida l'atenció i és seleccionat per participar en el preolímpic del 88. Tot i fer unes grans actuacions es lesiona de gravetat al turmell fet que l'impossibilita per jugar els Jocs Olímpics de Seül.
A la Penya hi juga des del 87 al 95, participant així en una de les èpoques més glorioses dels verd-i-negres: 2 lligues consecutives, 1 Korac i la Copa d'Europa del 1994.
A causa de problemes econòmics a la Penya, Morales decideix marxar al Real Madrid del 95 al 97 on guanya una Recopa.
La temporada 97-98 ja amb la Llei Bossman se li obren les portes a Europa i decideix provar sort a Grècia, més concretament a les files del PAOK. Són dues temporades del 97 al 99 on també aconsegueix guanyar la Copa.
El seu retorn a l'ACB és efímer: la temporada 99-00 la juga al Tau. Per primera i única vegada el jugador basc jugarà en un equip del seu país. Fa una mitja de 6 punts i 3 rebots.
Decideix tornar a Grècia: una temporada al Panionios i una altra al PAOK.
La temporada 01-02 marxa a Itàlia a les files del Rimini, per la següent tornar a Grècia aquesta vegada a l'Olympiakos on s'hi acaba retirant l'any 2003 amb 34 anys.
Amb la selecció espanyola juga 57 partits i participa en dos Eurobàsquets.

Orenga

Castelló, Països Catalans
Pivot, 2'06cm
Del planter del Real Madrid
Debuta al primer equip la temporada 83-84 amb 17 anys on juga 3 partits.
La temporada 84-85 la juga al Collado Villalba l'equip de la ciutat que porta el mateix nom i que durant uns anys va estar a l'ACB.
Les tres següents continua agafant experiència en equips de Madrid i passa a jugar al Cajamadrid.
Finalment, a la temporada 88-89 i després de no comptar gens a l'equip blanc, fitxa per l'etern rival l'Estudiantes. Allà s'hi estarà 8 temporades i rep molta influència de Pinone fet que el fa créixer enormement com a jugador.
Guanya la Copa del Rei la temporada 91-92. Fa 9,4 punts i 6 rebots durant aquesta etapa.
Del 96 al 98 retorna al Real Madrid on els seus números baixen malgrat guanya l'antiga Recopa.
Del 98 al 2000 marxa cap a Màlaga per tenir més incidència dins l'equip. Tot i guanyar la Copa Korac l'any 2000 torna a canviar d'aires.
L'última parada és a Càceres on hi juga tres temporades tornant a millorar els seus números.
Ja al final de la temporada02-03 decideix penjar les botes amb 37 anys.
Amb la selecció espanyola juga un total de 128 partits obtenint la medalla de Bronze en l'Europeu de Roma'91.
És jugador històric de l'ACB en rebots: més de 2.500 i en minuts: més de 12.000

Harper Williams

Americà
Pivot, 2'00 metres justos
10 temporades a l'ACB
De la Universitat de Massachusetts fa el salt al Lleó de l'ACB la temporada 93-94.
Només s'hi està un any en aquesta primera etapa lleonesa fent 19 punts i agafant 8 rebots.
Això li obre les portes per fitxar per l'Estudiantes on també hi juga en dues etapes: 94-95 i 96-97.
Entremig passa per Manresa per ajudar a guanyar la Copa del Rei del 96 i fa 17 punts i 8 rebots.
Del 97 al 99 disputa la seva segona etapa lleonesa mantenint els bons números.
A partir d'aquí comença una etapa internacional: Limoges francès on guanya la Lliga i la Copa i la mítica Copa Korac, tot a la temporada 99-00.
Passa pel Panionios grec la 00-01 i per l'Imola italià la 01-02.
L'any 2002 torna al Nou Congost per jugar-hi tres temporades. A la primera (02-03) és substituït durant uns partits per Todd Fuller a causa d'una lesió.
Durant aquestes tres temporades fa 14 punts i agafa 6,7 rebots per partit.
La temporada 02-03 va ser el màxim taponador de la lliga amb una mitja de 1'77 per partit.
La 05-06 marxa cap a Gran Canària però els seus números comencen a baixar: 9+5.
Decideix fer el pas i baixar a la LEB: al Breogan i al Càceres on puja de LEB Plata a LEB Or.
Acaba la seva carrera de rodamón a Mèxic on es retira als Lobos Grises l'any 2009.

Olowokandi

The Kandi Man
Nigèria
Pivot, 2'13cm
9 temporades a l'NBA
Escollit número 1 del Draft de 1998 per LA Clippers.
A causa del Lockout del 98 fitxa per la Virtus de Bolonya on només juga 3 partits.
Es torna a obrir la lliga i juga 4 temporades i mitja als Clippers on no demostra per què va ser escollit amb el número 1. A la seva millor temporada a LA promitja 12.3 punts i 9.1 rebots.
És traspassat a Minnesota on hi juga dues temporades i mitja i tampoc fa grans números.
A meitat de la temporada 05-06 fitxa pels Celtics en un megatraspàs però promitja 2.8 punts i 2.6 rebots. La següent temporada també la juga als Celtics però ja és l'última.
Es retira el 2007 amb 32 anys.

Durant la seva carrera promitja 8.3 punts i 6.8 rebots per partit, imprompi d'un nº 1 del Draft.
Per això és considerat un dels grans fracassos històrics del Draft i perquè va ser escollit per davant d'Antawn Jamison, Vince Carter, Nowitzki o Paul Pierce.

Oliver Miller

The Big O
Americà
Pivot, 2'06m i 140 kgs
10 temporades a l'NBA
Escollit per Phoenix Suns al número 22 del draft de 1992.
3 temporades a Phoenix en dues etapes on va arribar a jugar les finals del 93 fent parella amb Charles Barkley.
Una a Detroit, 3 a Toronto, mitja a Sacramento i a Dallas i una a Minnesota.
A Europa passa per Grècia per jugar a l'Iraklis i per Polònia.
Juga també en diversos equips de lligues de desenvolupament americanes fins que es retira definitivament després de diversos problemes amb el seu sobrepès la temporada 2009-10 amb 40 anys.
Al llarg de la seva carrera NBA va promitjar 7'4 punts, 5'9 rebots i 1'5 taps per partit.
El seu físic i el seu caràcter el van marcar al llarg de la seva carrera.
Podem veure com reacciona després que Shawn Kemp li faci clarament un tap:
http://www.youtube.com/watch?v=VF1vYO-vtCM&feature=related

Ken Bannister

L'Animal
Americà
Pivot, 2'06m
5 temporades a l'ACB on hi debuta amb el Baskonia la temporada 93-94 fent 16 punts i 8 rebots.
La següent marxa cap a Saragossa per jugar-hi dues temporades amb un gran protagonisme.
La temporada 96-97 firma dos contractes temporals: juga 4 partits amb la Penya per cobir la baixa per lesió de Tanoka Beard i quan acaba marxa a Fuenlabrada a cobrir una altra baixa i hi juga 24 partits. Acaba aquella temporada a Puerto Rico.
Juga també a les lligues d'Argentina i Brasil i es retira l'any 2000 amb 40 anys.
Abans del seu pas per l'ACB va ser draftejat pels Knicks l'any 1984 on hi juga dues temporades.
Marxa a Israel i a diferents equips de la CBA per tornar a l'NBA als Clippers on hi juga dues temporades (la 89-90 i 90-91).
Torna a la CBA i passa per la lliga canadenca abans d'aterrar a l'ACB.
Ha sigut dues vegades subcampió de la Copa del Rei, una amb el Baskonia i l'altra amb el Saragossa. També va ser finalista de la Recopa amb el Baskonia.

http://www.youtube.com/watch?v=h-wuQE4o0jU

Pinone

El Oso
Americà
Pivot, 2'02m
La seva etapa a la Universitat va ser tan bona que va ser cridat per jugar amb la selecció dels EUA el Mundial de Bàsquet del '82 a Colòmbia on va guanyar la medalla de plata.
És elegit per Atlanta però només hi juga 7 partits la temporada 83-84.
La temporada següent ja fitxa per l'Estudiantes i ja no el deixarà durant 9 temporades i esdevindrà un ídol per a l'afició.
Es retirà l'any 1993 i el club estudiantil li otorga la medalla d'or i brillants del club.
La temporada 91-92 guanya la Copa del Rei, la Copa Príncep d'Astúries del '86 i una participació a la Final Four l'any 1992.
L'any 1991 és elegit MVP de la Copa del Rei.
Al llarg de la seva carrera va promitjar 18.6 punts, 6.6 rebots i 1.5 assistències per partit.
És el màxim anotador de la història del club entre lliga i Playoff: 6.176 punts

Singla

Manresa
Pivot, 2'00 metres
Del planter del Manresa
15 temporades al Bàsquet Manresa: de la 89-90 a la 03-04. Totes a l'ACB excepte dues a la LEB.
D'aquestes 15, 7 en va ser el capità: de la 97-98 a la 03-04.
La temporada 92-93 va jugar cedit al CB Navàs.
És el jugador que més partits ha jugat amb la samarreta del Manresa: 454.
És el 12è jugador que més punts ha fet en tota la història: 2.084.
I l'11è en triples anotats: 121.
Va guanyar la Copa del Rei del 96 i com a capità va aixecar el títol de Lliga l'any 98.
Té la samarreta retirada al Nou Congost amb el número que sempre va portar: el 15.

Alfonso Martínez

Aragó (1937-Barcelona, 2011)
Pivot, 1'94m
Va jugar les 19 primeres edicions de la Lliga, només superat per Chichi Creus amb 24 temporades jugades.
Debuta la temporada 53-54 amb el Barça on hi juga 5 anys en dues etapes.
També juga al Madrid durant dues temporades.
7 més a la Penya i entremig 4 a l'hisòric Picadero.
Del 72 al 75 al Mataró i es retira al Breogan l'any 76.
És l'únic jugador que ha guanyat tres lligues en 3 equips diferents: Barça, Madrid i Penya, i l'únic que ha guanyat la Copa del Rei en 4 equips: a més dels tres anteriors, també ho va fer amb el Picadero.
Va ser tres vegades màxim anotador de la Lliga: 57, 58 i 67.
146 vegades internacional i va participar als JJOO de Roma'60 i Mèxic'68.
També al Mundial de Bàsket de Xile'66 i en 5 Europeus on va ser-ne el màxim rebotejador l'any 1967.
Com a entrenador va entrenar al Valladolid i al Bàsquet Manresa la temporada 77-78.
És considerat com un dels millors jugadors de tota la història de la Lliga i dins dels 5 millors jugadors de la dècada dels 60.

http://www.ara.cat/esports/basquet/Aixi-TV3-lhomenatge-Alfonso-Martinez_3_464383558.html

Lavodrama

República Centreafricana té també la nacionalitat espanyola.
Pivot, 2'04m
12 temporades a l'ACB. A hores d'ara continua sent un mite a Ferrol.
Escollit a la tercera ronda del Draft de 1985 pels Clippers, però no arriba a debutar-hi mai.
9 temporades a l'OAR Ferrol, una d'elles a Primera B, la resta totes a l'ACB fins que l'equip gallec desapareix l'any 1994.
La temporada 94-95 fitxa pel Fòrum Valladolid on promitja 10,8 punts i 6,6 rebots.
La temporada següent juga 19 partits amb la Penya per substituir Spencer Dunkley.
Les dues següents torna a Valladolid on es retira amb 35 anys al final de la 97-98.
En les 12 temporades va promitjar 13,4 punts per partit i va aconseguir 403 taps.
És el 7è màxim taponador de la història de l'ACB.
Va participar als JJOO de Seül amb la seva selecció.

http://www.youtube.com/watch?v=yt_rQwcA4v8&feature=related

Olajuwon

The Dream
Nigèria, passaport americà
Pivot, 2'13 cm
18 temporades a l'NBA, 17 de les quals a Houston i l'última als Raptors on es retira l'any 2002.
Nº 1 del mític Draft de 1984.
Rookie de l'any la temporada 84-85.
2 anells de Campió de l'NBA (1994 i 1995). Els dos anys és elegit MVP de les Finals.
MVP de la temporada 93-94.
12 vegades All Star.
2 temporades líder en rebots i 2 més líder en taps.
Medalla d'Or a les Olimpíades d'Atlanta'96, formant part del Dream Team II.
Té una mitja de 21 punts, 10.8 rebots i 3.1 taps per partit.
Forma part dels 50 millors jugadors de la Lliga.

Val realment la pena veure les 10 millors jugades de la seva carrera:

http://www.youtube.com/watch?v=0GCyU0sKxqI