Laurent Blanc

Francès
Defensa
Comença la seva carrera com a professional a les files del Montpellier l'any 1983. Hi juga fins el 1991 guanyant la Copa francesa el 1990.
Després de moltes temporades a França decideix provar sort al Nàpols, però només hi juga una temporada (91-92).
Així doncs torna a França per jugar una temporada al Nimes, dues al Saint-Étienne (1993-1995) i una més a l'Auxerre (1995-96) on guanya la Lliga i la Copa francesa.
L'estiu de 1996 rep una oferta del Barça post-Cruyff, un projecte a càrrec de Boby Robson. El defensa francès decideix provar sort en un equip gran i fitxa per dues temporades. En total juga 34 partits i aconsegueix guanyar la Recopa, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya.
Tot i així pateix diversos problemes musculars que no el deixen acabar de triomfar al primer equip.
Al finalitzar la temporada, l'Olimpic de Marsella li fa una oferta per tres temporades i li ofereixen ser un dels referents de l'equip. Això sumat a la proximitat del Mundial del 1998 al seu país, va fer que es decantés per l'oferta marsellesa i abandonés el club blaugrana un any després de firmar.
A Marsella hi juga dues temporades essent-ne el capità en molts partits.
La temporada 1999-2000 fitxa per l'Inter i hi juga dues temporades.
La propera destinació serà Manchester, per jugar a les files de l'United del 2001 al 2003. Després de tenir un començament complicat ja que venia per substituit Jaap Stam, l'equip acaba aconseguint la Premier l'any 2003 i decideix retirar-se amb gairebé 38 anys.
Amb la selecció francesa va jugar 97 partits guanyant el Mundial '98 i l'Eurocopa del 2000.
Va ser el primer jugador de la història en marcar un Gol d'or en un mundial: el va fer contra Paraguai als vuitens de final del Mundial de 1998.

Gol d'Or de Blanc contra Paraguai: http://www.youtube.com/watch?v=j2QNb_5Ppt4

Pelé

Edson Arantes do Nascimento
O Rei
Brasil
Davanter
Considerat per molta gent com el millor futbolista de tots els temps.
Va estar en actiu del 1956 al 1977.
Debut amb 16 anys amb el Santos l'any 56 i hi jugaria fins el 1974 on decideix retirar-se per primera vegada.
En aquests 18 anys guanya 11 Campionats Paulistes, 2 Copes de Brasil, 2 Mundial de Clubs, 1 Recopa Intercontinental i 2 Copa Libertadores.
Després d'haver-se retirat cau en bancarrota i decideix tornar a jugar. Rebutja ofertes del Madrid i de la Juve i accepta la del New York Cosmos que li oferia una gran quantitat de diners.
Als Estats Units hi juga dues temporades (del 75 al 77) on guanya una lliga compartint equip amb Beckenbauer.
Finalment es retira de forma oficial l'any 1977.
Amb la selecció brasilera guanya 3 Mundials ('58, '62 i '70) i arriba a la final del de 1966.
Va formar part del que fins ara ha estat considerat el millor equip del món: el Brasil'70.
Va ser escollit Millor Esportista del Segle XX.
És el màxim golejador de la selecció brasilera amb 95 gols.

http://www.youtube.com/watch?v=qR3j2amVpTg&feature=fvst

Raí

Brasiler
Centrecampista
Germà petit del gran Sòcrates.
Del planter del Botafogo.
Arriba al Sâo Paulo l'any 1987. De seguida destacaria com a gran migcampista fins a esdevenir l'estrella de l'equip entrenat pel mític Telé Santana.
Amb l'equip paulista aconsegueix 2 Copes Libertadores, 5 campionats Paulistes i una Copa Intercontinental l'any 1992.
Tothom recorda aquella final contra el Barça, on l'equip blaugrana va perdre per 2-1 amb dos gols espectaculars de Raí.
Després de ser nomenat futbolista sudamericà del 92 fitxa pel Paris Saint Germain on hi juga del 93 al 98. Amb el PSG guanya una lliga, 2 Copes Franceses i una Recopa d'Europa.
Del 1998 al 2000 torna al Sâo Paulo on s'hi acaba retirant amb la xifra de 128 gols marcats.
Amb la selecció brasilera juga 51 partits destacant la seva presència en la conquista del Mundial'94, tot i que no hi va tenir un paper destacat.

Moka Slavnic

Serbi
Base, 1'81cm
Un dels millors bases iugoslaus de tota la història que destacava per ser un gran assistent i director de joc.
Del planter de l'Estrella Roja de Belgrad. Hi juga del 63 al 77 (14 temporades) on guanya dues lligues i tres copes.
Les dues següents les juga a Badalona (del 77 al 79). Aconsegueix liderar l'equip juntament amb Santillana, Margall i Ed Johnson i porta l'equip badaloní a trencar la ratxa de 10 títols seguits de Lliga per part del Real Madrid.
La següent temporada però, baixa el nivell i les abundants discussions amb el capità Santillana el fan abandonar el club.
I és que Slavnic sempre es va caracteritzar per tenir un caràcter molt fort i estrany.
Marxa a Croàcia a les files del Sibenka Sibenik on coincideix dues temporades amb el joveníssim Drazen Petrovic.
La temporada 81-82 juga al Partizan i la 82-83 marxa a Itàlia a la Juvecaserta (Indesit Caserta).
Amb la selecció iugoslava juga un total de 214 partits i guanya l'Or als JJOO de 1980 i aconsegueix batre la tirania que fins aleshores tenia la URSS. Guanya també un Mundial i 3 Europeus, entre ells el de Barcelona'73.
En realitat el seu nom era Zoran, però la seva gran afició pels cafès moka va fer que se'l conegués mundialment com a Moka Slavnic.

Baresi

Itàlia
Defensa
L'Inter el rebutja en unes proves per ser massa baixet.
Juga 20 temporades al Milan, que és l'única samarreta que vesteix a part de la de la selecció italiana.
Hi debuta l'abril del 78 contra el Verona.
És el segon jugador que més partits ha jugat en tota la història del Milan amb 719 partits només superat per Maldini.
Va guanyar 6 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 4 Supercopes italianes, 3 Supercopes d'Europa i 2 Intercontinentals.
És un membre destacat del millor Milan de la història, aquell que entrena Sacchi i que té jugadors com Van Basten, Gullit o Maldini. Era el líder indiscutible de la defensa on també hi havia Rijkaard, Tassotti o Costacurta.
Amb la selecció italiana juga 81 partits.
Tot i no jugar cap minut va formar part de la plantilla que va aconseguir el Mundial del '82.
Al Mundial del '94 és el capità de la selecció italiana que cau a la final contra el Brasil.
És considerat el millor lliure del món juntament amb Beckenbauer.
Aconsegueix altres distincions individuals com per exemple ser inclòs dins el FIFA 100 feta per Pelé o escollit dins els 100 millors futbolistes del s. XX amb el número 19.
El Milan li va retirar la samarreta amb el número 6.

Maradona

El Pelusa
Argentina
Davanter
Del 1976 al 1981 juga a l'Argentinos Juniors on es comença a fer un nom al futbol mundial.
L'any 1977 debuta amb la selecció argentina en un amistós amb només 16 anys.
En aquesta etapa ja destaca com a gran golejador. Això li obre les portes a un gran de l'Argentina com el Boca Juniors, on hi juga la temporada 81-82: en 40 partits fa 28 gols.
Aprofitant l'estada de la selecció argentina a Barcelona degut al Mundial'82, el FC Barcelona fitxa el jugador per 1.200 milions de pessetes.
La temporada de seguida es complica quan, després d'haver-se disputat 13 jornades se li detecta una hepatitis que l'obliga a estar-se 3 mesos sense jugar. Aquella primera temporada es tanca amb un total de 20 partits i 11 gols i amb una Copa del Rei i una Copa de la Lliga aconseguides.
I si la primera temporada a Can Barça comença malament, la segona encara és pitjor. A la jornada número 5 Maradona rep una terrible entrada de Goikoetxea que li produeix una greu lesió al turmell.
Després d'estar apartat dels terrenys de joc durant més de tres mesos reapareix al mes de gener. En total juga 16 partits i fa 11 gols aconseguint la Supercopa d'Espanya.
Una sanció de 3 mesos sense disputar cap partit a causa d'uns incidents a la final de la Copa del Rei que el Barça perd contra l'Athletic i una sucosa oferta del Nàpols, fan que Núñez decideixi traspassar-lo.
A Itàlia hi juga del 1984 al 1991 i aconsegueix que el Nàpols esdevingui un equip important a Europa. Aconsegueix dos Scudettos (1987 i 1990), una Copa d'Itàlia i una Supercopa italiana. A nivell europeu guanya una Copa de la UEFA l'any 1989.
Durant la temporada 90-91 dóna positiu en cocaïna per primera vegada. Això li suposa una sanció de 15 mesos.
El mes de juliol de 1992 venç la suspensió i Maradona decideix deixar Itàlia. És quan torna a la lliga espanyola de la mà del Sevilla. En 26 partits fa 5 gols i les discrepàncies amb l'entrenador Bilardo i la directiva el fan retornar a Argentina.
La 93-94 la juga a Newell's i del 95 al 97 altra vegada a Boca però ja a un nivell molt inferior.
Amb la selecció argentina va arribar a disputar 91 partits, entre ells 4 Mundials: 82, 86 que es proclama campió, 90 i 94 on torna a donar positiu en un antidoping.
Va ser elegit millor jugador del Mundial 86 i dins l'onze ideal del Mundial. Altres distincions individuals són: millor jugador argentí en 4 ocasions, sud-americà en 5 o esportista argentí del segle XX.

Segurament els dos gols més famosos: http://www.youtube.com/watch?v=KY40__rBvSk
Diego i el Barça: http://www.youtube.com/watch?v=oWgn9i0oHRA
Gol memorable al Madrid: http://www.youtube.com/watch?v=qRSvJAqWa88&feature=fvst

Valdano

Argentina
Davanter
Del planter de Newell's Old Boys on hi juga del 73 al 75.
L'estiu del 1975 creua l'Atlàntic i fitxa per l'Alabès que en aquells moments juga a Segona. Hi juga 4 temporades.
L'any 1979 fitxa pel Saragossa i ja debuta a Primera. Hi juga un total de 5 temporades.
Finalment fa el salt a un equip important: el Real Madrid. Hi juga 3 temporades i demostra la seva classe i el seu instint golejador. Hi guanya 2 Lligues, 2 Copes de la UEFA i 1 Copa de la Lliga.
A l'última temporada comença jugant de titular però a mesura que passen els partits baixa de rendiment. Al cap d'uns mesos se li diagnostica una Hepatitis que l'obliga a deixar el futbol l'abril de 1987, jugant el seu últim partit al camp del Sabadell.
Amb la Selecció Argentina juga 22 partits i juga dos Mundials: Espanya'82 i Mèxic'86 on aconsegueix guanyar-lo.

Bebeto

Brasil
Davanter
4 temporades al Deportivo de la Coruña del '92 al '96, formant part del mític Súper Dépor que va guanyar una Copa del Rei i una Supercopa a part de quedar segon dues vegades, la més recordada la del penalt fallat de Djukic. El Dépor el fitxa del Vasco da Gama.
A la seva primera temporada va ser Pitxitxi de la Lliga amb 29 gols i a l'última en va fer 25, a 6 del d'aquell any: Pizzi amb el Tenerife.
L'any 1996 torna al Flamengo, l'equip que el va fer debutar professionalment, però al mercat d'hivern fitxa pel Sevilla on només juga 5 partits i no marca cap gol.
A l'acabar la temporada torna a Brasil on juga al Vitória, Cruzeiro i al Botafogo.
L'any 1999 comença a voltar món i juga a Mèxic, al Japó i a l'Aràbia Saudita on es retira l'any 2002.
Amb la selecció brasilera juga 73 partits i fa 39 gols. Juga tres Mundials: '90, '94 i '98 i en guanya un: Amèrica'94. Guanya també la Copa Amèrica del '89 i té dues medalles olímpiques: plata i bronze.

http://www.youtube.com/watch?v=oExPjYX83D0&feature=related

Mazinho

Brasiler
Centrecampista
4 temporades al Celta, 2 al València i una a l'Elx.
També al Vasco da Gama, al Palmeiras i a la Fiorentina.
35 vegades internacional amb Brasil.
Campió del món l'any 1994. També va jugar la de 1990.

http://www.youtube.com/watch?v=ZJqmU_Ntuec