Brad Daugherty

Amercià
Pivot, 2'13cm
Número 1 del Draft de 1986 per Cleveland Cavaliers, un  draft força fluix on destaquen Ron Harper amb el número 8, Sabonis amb el 24, Mark Price amb el 25 o Dennis Rodman amb el 27.
Únicament juga 8 temporades a la lliga a causa dels greus problemes que li apareixen a l'esquena.
A la primera temporada no aconsegueix ser nomenat Rookie de l'any malgrat els seus 15,7 punts i 8 rebots, sinó que el premi l'aconsegueix Chuck Person (número 4 del draft). Tot i així sí que és inclòs dins el Millor quintet de rookies.
A partir de la segona temporada (87-88) millora més els números i gairebé aporta 20 punts i 10 rebots per partit al llarg de la seva carrera.
Aquests promitjos li obren les portes a jugar 5 All Stars.
Al final de la temporada 93-94, i després d'haver jugat únicament 50 partits, decideix retirar-se amb 28 anys.
Com a homenatge, els Cavaliers li van retirar la samarreta amb el número 43.

Breu exemple de la potència que tenia Daugherty: http://www.youtube.com/watch?v=Sd1nlRdx_2c

Dan Majerle

Thunder Dan
Americà
Aler, 1'98cm
Va participar als JJOO de Seül l'any 1988 quan jugava a la Universitat de Michigan i va aconseguir la medalla de bronze.
Va ser escollit amb el número 14 del Draft de 1988 per Phoenix.
La temporada 88-89 debuta a l'NBA amb els Suns, franquícia que no abandonaria fins al final de la 94-95.
Durant aquestes set temporades aconsegueix participar en 3 All Stars (anotant 18 punts el de l'any 1993), i forma part del segon millor quintet defensiu de la lliga en dues ocasions. Promitja 14 punts i 5 rebots.
La temporada 95-96 és traspassat a Cleveland on només hi juga una campanya fent 10,6 punts per partit.
L'estiu de 1996 fitxa com a agent lliure per Miami Heat.
A Florida hi juga cinc temporades i forma part d'un equip liderat per Pat Riley a la banqueta i per Alonzo Mourning a la pista juntament amb Tim Hardaway, Jamal Mashburn o Isaac Austin. Tot i aquest ambiciós projecte, mai van aconseguir l'anell de campions.
La temporada 2001-02 Majerle decideix tornar a Phoenix per retirar-se i amb 37 anys juga la seva darrera temporada.
L'any 1994 va aconseguir la Medalla d'Or al Campionat del Món celebrat al Canadà.
Té la samarreta amb el número 9 retirada a Phoenix.
Participa en dos concursos de triples de l'All Stars els anys 1993 i 1995

Algunes imatges de Majerle jugant amb Phoenix: http://www.youtube.com/watch?v=keAzmgHa6H8

Orlando Woolridge

Americà (1959-2012)
Aler, 2'06cm
Número 6 del Draft de 1981 per Chicago Bulls on hi juga les seves primeres cinc temporades.
La 84-85 coincideix amb el Rookie Michael Jordan i fan una parella memorable capaç d'anotar un promig de 51 punts per partit.
La incompetència en el joc entre els dos cracks de Chicago obliga a Woolridge a fitxar pels Nets la temporada 86-87.
A la segona temporada, després d'haver jugat 19 partits és suspès per la Lliga per haver consumit substàncies il·legals. D'aquesta manera es perd tot el que resta de temporada.
Del 1988 al 1990 juga als Lakers on té el rol de sisè home i es complementa perfectament amb Magic Johnson.
A partir d'aquí comença a voltar per diferents equips de la Lliga: Denver Nuggets (90-91), Detroit Pistons (91-92 i mitja de la següent), Milwaukee Bucks (mitja 92-93) i Philadelphia 76ers (93-94).
La temporada 94-95 decideix deixar l'NBA i provar sort a Itàlia fitxant per la Benetton: 20 punts per partit i aconsegueix la Recopa d'Europa.
La següent fitxa per la Virtus de Bolonya: 18,4 punts i 6 rebots per guanyar la Copa Italiana. S'hi retira amb 37 anys.
Al llarg de les 13 temporades a l'NBA fa uns números de 16 punts, 4'3 rebots i 1'9 assistències.
Va participar en dos concursos d'esmaixades de l'NBA, els dos primers que es van celebrar: 1984 i 1985.

Recull d'esmaixades de tota la carrera NBA: http://www.youtube.com/watch?v=O5JbAfX70kk

Morningstar

Americà
Pivot, 2'08cm
És escollit en segona ronda del Draft de 1992 per Boston en el número 47.
A mitjan temporada 92-93 fa dos entrenaments de prova al Taugrés perquè buscaven un pivot per cobrir les nombroses baixes de jugadors interiors, però va ser descartat taxativament.
A la temporada 93-94 juga 22 partits amb Dallas, però és tallat a mitja temporada.
Marxa a Mèxic i se li torna a obrir la porta de l'NBA però únicament per deu dies a les files dels Jazz:  juga tan sols un partit.
Per fi li arriba la primera oportunitat ACB:  substituir a Ted Jeffries al Múrcia per jugar els Play Offs de permanència de l'any 1994. Ajuda a salvar l'equip fent 15 punts i 2,8 rebots per un total de 17 de valoració en 6 partits.
La temporada 94-95 la juga tota a l'Argentina, i a la següent arriba a Manresa.
És fitxat per ser el cinc titular de l'equip i fer trio d'estrangers amb Harper Williams i Linton Townes.
Únicament juga 11 partits fent 8,5 punts i 2,2 rebots amb una valoració de 6,2 per partit. No compleix les expectatives creades i és tallat per Tellis Frank. El canvi és considerable, i aquell any l'equip guanya la Copa del Rei.
Marxa cap a Itàlia on juga en diferents equips (Pàdova, Pozzuoli...)  fins la temporada 97-98 que fa les maletes i creua l'oceà per anar a la lliga de Puerto Rico.
L'any 1998 es retira al Grand Rapids Hoops de la CBA.

Mark Jackson

Action Jackson
Americà
Base, 1'91cm
17 temporades a l'NBA
Número 18 del Draft de 1987 per New York Knicks: 13'6 punts i 10'6 assistències el coronen com a Rookie de l'Any.
La temporada següent puja el seu nivell i és convocat per jugar l'All Star.
Juga a Nova York fins que és traspassat als Clippers l'any 1992-93. 2 temporades i cap a Indiana.
Al cap de dues temporades i mitja decideixen traspassar-lo a Denver a canvi de Jalen Rose.
El canvi no convenç al propietari del club que el torna a recuperar la temporada següent (97-98).
En aquesta segona etapa aconsegueix portar a Indiana a les finals del 2000, perdent per 4-2 contra els Lakers de Bryant i O'Neal.
Al finalitzar aquella temporada els Pacers fan neteja i Jackson marxa a Toronto on només juga 54 partits i torna als seus Knicks per jugar-hi fins al final de la 2001-02.
La següent la juga a Utah, essent el suplent de John Stockton.
Posa punt i final a la seva carrera a Houston amb 39 anys després de jugar-hi la temporada 2003-04.
La temporada 1996-97 és el líder d'assistències de la lliga amb 11'2 per partit.
Actualment és el tercer màxim passador de la història de la lliga per darrere Stockton i Kidd.

Reportatge amb moments estel·lars de la carrera de Mark Jackson:
http://www.youtube.com/watch?v=Hv9ZE-KY4Iw

Robert Horry

EUA
Aler, 2'08 cm
16 temporades a l'NBA
Escollit amb el número 11 del Draft de 1992 per Houston Rockets.
Hi juga 4 temporades, del 92 al 96 on guanya dos anells de campió (94 i 95) juntament amb Hakeem Olajuwon i Clyde Crexler.
L'any 1996 és traspassat a Phoenix però no s'entén amb l'entrenador Danny Ainge i és traspassat als Lakers.
A Los Àngeles es troba amb Shaquille O'Neal i Kobe Bryant i aconsegueix tres anells més de manera consecutiva (2000, 2001 i 2002). Es converteix en una peça de luxe que surt des de la banqueta.
L'any 2003 fitxa per San Antonio com a agent lliure i aconsegueix dos títols més de campió (2005 i 2007).
S'acaba retirant amb 38 anys al final de la 07-08.
Amb 7 anells de campió n'és el que més n'ha aconseguit a part de la dinastia dels Celtics dels 60.
A més, juntament amb John Salley és l'únic jugador que ha guanyat l'anell en tres equips diferents.
Amb 244 aparicions, és el jugador que més partits ha jugat en tota la història dels Play Off.

Recital de Horry al cinquè partit de les Finals de 2005: http://www.youtube.com/watch?v=BZdik09RGJI

Mark Price

Americà
Base, 1'83 cm
12 temporades a l'NBA
Escollit en segona ronda del Draft de 1986 en la posició 25 per Dallas.
A la mateixa nit del Draft és traspassat a Cleveland on esdevindria un dels millors jugadors de tota la història de la franquícia. Hi juga 9 temporades.
Els Cavaliers liderats per Price i ben custodiat per Ron Harper, Daugherty o Larry Nance van establir el rècord de victòries de la franquícia, i la temporada 91-92 van arribar a les Finals de l'NBA perdent per 4-2 contra els Bulls de Michael Jordan.
Durant aquesta etapa és elegit 5 vegades per jugar l'All Star Game, però es perd el de 1995 per una lesió just dos dies abans.
És líder de la lliga durant dues temporades seguides (92 i 93) de tirs lliures convertits.
L'estiu del 1995 és traspassat als joves Washington Bullets amb Webber o Howard, però només pot jugar 7 partits a causa d'una greu lesió.
L'any següent marxa cap a Golden State amb Mullin o Sprewell. Malgrat no fer un gran any aconsegueix jugar gairebé tots els partits de titular i tornar a ser el líder de la lliga en tirs lliures.
L'última parada la fa a Orlando compartint vestidor amb Penny Hardaway, però la lesió d'aquest que li fa perdre tota la temporada, deixa molt tocat l'equip. Malgrat això, Price continua fent uns bons números amb 34 anys.
Després d'aquesta temporada arriba el lockout de l'any 1999 i Price, malgrat alguna oferta de Dallas, decideix posar punt i final a la seva carrera.
L'any 1993 és escollit dins el Millor Quintet de la Lliga.
Els anys 1993 i 1994 aconsegueix guanyar el Concurs de Triples de l'NBA.
L'any 1994 guanya la medalla d'or al Mundial del Canadà, formant part del Dream Team II.
Té la samarreta amb el núero 25 retirada a Cleveland.

http://www.youtube.com/watch?v=ml47tVGKBiU

Van Exel

Nick The Quick
Americà
Base, 1'85cm
13 temporades a l'NBA
Escollit a la segona ronda del Draft de 1993 en el lloc 37 pels Lakers.
Hi juga del 1993 al 1998 on fa 15 punts i 7,6 assistències per partit, però l'arribada de Bryant i O'Neal li prenen protagonisme i canvia d'aires.
Marxa a Denver a jugar-hi tres temporades on esdevé el líder d'un dels pitjors equips de la lliga on només destaquen jugadors com McDyess o Billups.
La propera parada la fa a Dallas (del 2001 al 2003) fent una gran primera temporada amb més de 18 punts per partit.
A partir d'aquí es converteix en un autèntic rodamón dins l'NBA: tres equips diferents en tres temporades: Golden State, Portland i San Antonio on es retira l'any 2006 amb 35 anys.
Durant la seva última temporada als Lakers (97-98) va jugar el seu únic All Star on fa 13 punts.
És recordat com un base molt explosiu i amant dels llançaments de tres punts. i, sobretot sobre la botzina.
Actualment està entre els 20 màxims anotadors de triples de tota la història amb 1.528

http://www.youtube.com/watch?v=PhdgHXFAWb4&feature=related

Marcus Brown

Americà
Aler, 1'91 cm
Nº 46 del Draft (2a ronda) de 1996 per Portland on hi juga la primera temporada sense massa minuts.
A la meitat de la següent (97-98) marxa al Pau Orthez després de no haver jugat cap minut amb els Vancouver Grizzlies. A França guanya la Lliga fent més de 20 punts per partit.
Tota la temporada següent se la passa lesionat, i ja a la 99-00 torna a provar sort a l'NBA. Els Pistons és la seva nova aposta, però tan sols hi juga 6 partits. Altre cop a mitja temporada marxa a França, ara al Llemotges on guanya Lliga, Copa i la Korac. En aquest moment pren la decisió de que prefereix jugar a Europa que escalfar seient a l'NBA.
Se li obren les portes i fitxa pel Benetton fent 17 punts la temporada 00-01.
Les dues següents les juga a l'Efes Pilsen guanyant dues lligues i una copa. Les altres dues (del 2003 al 2005) al CSKA de Moscou guanyant dues lligues més i una altra copa.
L'estiu del 2005 i amb 31 anys fitxa per l'Unicaja. Aconsegueix guanyar l'única lliga que té el club i aconsegueix la seva cinquena lliga consecutiva en tres equips diferents. En aquella temporada fa 14, 5 punts per partit. La següent també la juga a Màlaga, però fent números més discrets.
El 2007 marxa al Zalguiris on cau una altra lliga. Fa un parèntesi d'un any per anar al Maccabi i intentar guanyar l'Eurolliga que sempre se li havia resistit i no ho aconsegueix tot i tornar a guanyar la lliga.
El 2009 torna a Kaunas on hi juga les dues últimes temporades i s'hi acaba retirant al final de la 2010-11 amb 37 anys on va acabar fent d'entrenador-jugador.
Malgrat no haver guanyat mai l'Eurolliga, n'és el segon màxim anotador amb 2.715 punts (15,3 de mitja), només superat per JC Navarro.

http://www.youtube.com/watch?v=I77x2iyaGOs

Alonzo Mourning

Zo
EUA
Pivot, 2'08 cm
Nº 2 del Draft de 1992 per Charlotte on hi juga del 92 al 95. En la seva primera temporada és inclòs dins el Millor quintet de rookies però els seus 21 punts, 10'3 rebots i 3'5 taps no van ser suficients per atorgar-li el títol de Rookie de l'any perquè Shaquille O'Neal encara en va fer de millors.
Una picabaralla amb l'altre estrella de Charlotte, Larry Johnson, obliga a Zo a fer les maletes.
Miami amb Pat Riley a la banqueta és el seu destí: 8 temporades i mitja en aquesta primera etapa.
És elegit dues vegades com a Millor Defensor i dues vegades com a líder en taps.
L'any 2000 és seleccionat per jugar els JJOO d'Atlanta on aconsegueix l'or olímpic.
Durant la temporada 2000-01 se li diagnostica un greu problema de ronyó que l'obliga a deixar la competició.
Ja a la temporada 03-04 i després d'haver reaparegut amb èxit, és traspassat als Nets.
La 04-05 la passa entre New Jersey i altre cop a Miami on hi juga fins retirar-se l'any 2008.
A Miami per fi guanya l'Anell de Campió la temporada 05-06 amb Shaq i Wade.
Uns problemes de genoll i l'avançada edat (37) obliguen a posar punt i final a la seva carrera.
Durant les 15 temporades a la Lliga va ser 7 vegades All Star i uns promitjos de 17 punts i 8'5 rebots per partit.
Té el número 33 retirat a Miami.

http://www.youtube.com/watch?v=JRTF0QU8LiM

George Gervin

Iceman
Americà
Aler, 2'01cm
Número 40 del Draft de 1974 per Phoenix on mai arriba a jugar-hi.
Juga 10 temporades a la NBA, 9 d'elles a San Antonio (del 76 al 85).
A San Antonio hi debuta a l'antiga ABA (del 74 al 76) i després tot l'equip fa el salt a l'NBA.
Durant aquestes 9 temporades va ser All Star en totes, 4 vegades màxim anotador de l'NBA i MVP de l'All Star del 1980.
La temporada 85-86 és l'última a l'NBA i juga a les files dels Chicago Bulls.
A partir d'aquí comença la mini aventura europea: la 85-86 al Banco Roma fent 26 punts per partit.
I la temporada 89-90 arriba a Manresa. Hi juga una temporada i fa una mitjana de 25 punts cada partit amb 38 anys. La seva arribada va ajudar a salvar la categoria. Manresa és l'últim equip on juga.
Té la samarreta retirada amb el número 44 a San Antonio.
Escollit com un dels 50 millors jugadors de tota la història de l'NBA.

Dos articles sobre la importància del pas de Gervin per l'ACB:
http://www.solobasket.com/contenidos/era/tan/bueno/george/gervin/joan/penarroya/c-22141.html
http://www.acb.com/redaccion.php?id=43884

Gallis

Grec nascut als Estats Units on hi viu fins els 22 anys
Base, 1'83cm
Va ser escollit amb el número 68 (4a Ronda) del Draft del 79 pels Celtics, però mai hi va arribar a debutar a causa de les lesions.
La temporada 80-81 decideix tornar a Grècia per jugar a l'Aris de Salònica.
S'hi està 12 temporades i esdevé el líder indiscutible de l'equip juntament amb Giannakis.
Guanya 7 lligues i 6 copes.
Del 92 al 95 juga al Panathinaikos on torna a guanyar una Copa grega.
Al llarg de la seva carrera va promitjar 32.8 punts per partit. El seu rècord són 63 punts contra el Ionikos l'any 1981.
També era el líder de la temible selecció grega on guanya l'Europeu del 87 i ell és nombrat MVP. En el partit de la final contra la URSS va fer 40 punts ell sol.
A més a més va ser el màxim anotador de 3 Europeus, 11 vegades de la lliga grega i 2 de l'Eurolliga.
Forma part del Saló de la Fama de la FIBA.

Resum de l'exhibició a la final de l'Europeu del 87 on fa 40 punts:
http://www.youtube.com/watch?v=93qc8EzsohM&feature=player_embedded#!

LaPhonso Ellis

Americà
Aler, 2'03 cm
11 temporades a l'NBA
Nº 5 del Draft de 1992 per Denver Nuggets.
A la primera temporada a Denver fa uns bons números i és escollit dins el Millor Quintet de Rookies fent 14,7 punts i 9 rebots.
La següent 93-94 continua fent els mateixos números però a la següent es lesiona greument i només juga 6 partits.
Les tres properes, també a Denver (del 95 al 98), recupera el seu bon to i promitja 15 punts i 7 rebots.
És traspassat a Atlanta l'estiu del 1998 i és a partir d'aquest moment quan comença el seu declivi com a jugador.
Hi juga dues temporades però a la primera només juga 20 partits a causa d'una lesió.
L'any 2000 fitxa per Minnesotta on fa 9,4 punts i 6 rebots.
Posa el punt i final a Miami on hi juga dues temporades del 2001 al 2003 i es retira amb 33 anys.

http://www.youtube.com/watch?v=PoTGDam-06I

Zan Tabak

Croàcia
Pivot, 2'13 m
Del planter de la Jugoplàstika on hi juga 5 anys al costat de gent com Kukoc o Radja.
Guanya tres Copes d'Europa seguides, dues d'elles contra el Barça els anys 90 i 91.
L'any 1991 és elegit a la Segona Ronda del Draft en la posició 51 per Houston.
No hi fa el salt però marxa a Itàlia a jugar al Livorno i al Milà. En les dues temporades va fer un doble-doble a cada partit amb punts i rebots.
Després de tres anys fa el salt a l'NBA l'any 94 a Houston que tenia els seus drets.
Tot i no disposar de gaires minuts i jugar els de descans d'Olajuwon, aconsegueix l'anell de campió.
Marxa a Toronto per jugar-hi dues temporades i mitja on té molt més de protagonisme tot i les lesions.
A la meitat de la tercera temporada és traspassat als Celtics.
La 98-99 torna a Europa per jugar al Fenerbahce on fa 13 punts i 10 rebots.
Torna a l'NBA. Del 99 al 01 juga a Indiana donant minuts de refresc a Rik Smits.
Amb 31 anys decideix tornar a Europa per tenir més importància dins d'un equip i va a parar al Real Madrid on fa 10 punts i gairebé 8 rebots per partit, però només hi juga una temporada.
Ve cap a Catalunya a les files del Joventut on hi juga dues temporades: del 2002 al 04: fa 12+7.
La seva última temporada és a l'Unicaja on només juga 6 partits a causa de les lesions.
va ser Internacional per Jugoslàvia on guanya la medalla de plata als JJOO de Barcelona.

Kevin Johnson

KJ
Americà
Base 1'85 cm
12 temporades a l'NBA de les quals 11 i mitja a Phoenix.
Va ser escollit al número 7 del Draft de 1987 per Cleveland on hi juga 52 partits fent més de 7 punts per partit.
A mitja temporada és traspassat a Phoenix juntament amb Mark West i Tyrone Corbin a canvi de Larry Nance.
Els números que fa a Phoenix al llarg de la seva carrera són impressionants: 18.8 punts i 9.6 assistències.
Es va retirar al final de la temporada 97-98 però va tornar a jugar 15 partits a la temporada 99-00 per substituir el lesionat Jason Kidd.
Cada temporada va jugar els PlayOffs i l'any 1994 fent parella amb Charles Barkley arriben a la Final però són escombrats pels Bulls.
Va ser 3 vegades All Star: 90, 91 i 94.
Guanya la Medalla d'Or al Mundial de Bàsquet de 1994 celebrat a Canadà.
Té la samarreta amb el número 7 retirada a Phoenix.
És el sisè millor passador de tota la història de a lliga amb 9.1 assistències.

http://www.youtube.com/watch?v=zqfRC9GEyYE

Olowokandi

The Kandi Man
Nigèria
Pivot, 2'13cm
9 temporades a l'NBA
Escollit número 1 del Draft de 1998 per LA Clippers.
A causa del Lockout del 98 fitxa per la Virtus de Bolonya on només juga 3 partits.
Es torna a obrir la lliga i juga 4 temporades i mitja als Clippers on no demostra per què va ser escollit amb el número 1. A la seva millor temporada a LA promitja 12.3 punts i 9.1 rebots.
És traspassat a Minnesota on hi juga dues temporades i mitja i tampoc fa grans números.
A meitat de la temporada 05-06 fitxa pels Celtics en un megatraspàs però promitja 2.8 punts i 2.6 rebots. La següent temporada també la juga als Celtics però ja és l'última.
Es retira el 2007 amb 32 anys.

Durant la seva carrera promitja 8.3 punts i 6.8 rebots per partit, imprompi d'un nº 1 del Draft.
Per això és considerat un dels grans fracassos històrics del Draft i perquè va ser escollit per davant d'Antawn Jamison, Vince Carter, Nowitzki o Paul Pierce.

Pippen

Americà
Aler, 2'01 cm
17 temporades a l'NBA
Escollit al número 5 del Draft de 1987 per Seattle que l'intercanvien per Olden Polynice a Chicago.
Debuta a la lliga la temporada 87-88 amb els Bulls.
A l'equip de Chicago s'hi està 11 temporades a la primera i fructífera etapa.
Era el company inseparable de Michael Jordan.
En aquesta etapa guanya 6 Anells de Campió.
La temporada 98-99 marxa als Rockets però només s'hi està un any.
Les 4 següents les juga a Portland on els seus números fan una devallada a causa de l'edat.
Ja a la temporada 03-04 i amb 39 anys retorna a Chicago per retirar-se.
Guanya dos Ors Olímpics amb el Dream Team a Barcelona i el Dream Team II a Atlanta.
8 vegades All Star i un MVP All Star la temporada 93-94.
Té el número 33 retirat a Chicago.
Escollit com un dels 50 Millors Jugadors de la NBA.
7 temporades consecutives forma part del millor quintet de la lliga (del 92 al 98)
8 vegades en el millor equip defensiu de la lliga

http://www.youtube.com/watch?v=wl8Y6k16mgg

Oliver Miller

The Big O
Americà
Pivot, 2'06m i 140 kgs
10 temporades a l'NBA
Escollit per Phoenix Suns al número 22 del draft de 1992.
3 temporades a Phoenix en dues etapes on va arribar a jugar les finals del 93 fent parella amb Charles Barkley.
Una a Detroit, 3 a Toronto, mitja a Sacramento i a Dallas i una a Minnesota.
A Europa passa per Grècia per jugar a l'Iraklis i per Polònia.
Juga també en diversos equips de lligues de desenvolupament americanes fins que es retira definitivament després de diversos problemes amb el seu sobrepès la temporada 2009-10 amb 40 anys.
Al llarg de la seva carrera NBA va promitjar 7'4 punts, 5'9 rebots i 1'5 taps per partit.
El seu físic i el seu caràcter el van marcar al llarg de la seva carrera.
Podem veure com reacciona després que Shawn Kemp li faci clarament un tap:
http://www.youtube.com/watch?v=VF1vYO-vtCM&feature=related

Ken Bannister

L'Animal
Americà
Pivot, 2'06m
5 temporades a l'ACB on hi debuta amb el Baskonia la temporada 93-94 fent 16 punts i 8 rebots.
La següent marxa cap a Saragossa per jugar-hi dues temporades amb un gran protagonisme.
La temporada 96-97 firma dos contractes temporals: juga 4 partits amb la Penya per cobir la baixa per lesió de Tanoka Beard i quan acaba marxa a Fuenlabrada a cobrir una altra baixa i hi juga 24 partits. Acaba aquella temporada a Puerto Rico.
Juga també a les lligues d'Argentina i Brasil i es retira l'any 2000 amb 40 anys.
Abans del seu pas per l'ACB va ser draftejat pels Knicks l'any 1984 on hi juga dues temporades.
Marxa a Israel i a diferents equips de la CBA per tornar a l'NBA als Clippers on hi juga dues temporades (la 89-90 i 90-91).
Torna a la CBA i passa per la lliga canadenca abans d'aterrar a l'ACB.
Ha sigut dues vegades subcampió de la Copa del Rei, una amb el Baskonia i l'altra amb el Saragossa. També va ser finalista de la Recopa amb el Baskonia.

http://www.youtube.com/watch?v=h-wuQE4o0jU

Jamal Mashburn

The Monster Mash
EUA
Aler, 2'03cm
11 temporades a l'NBA
Nº 4 del Draft de l'any 1993 escollit per Dallas. S'hi està tres temporades i mitja fen molt bons números. Al seu primer any és escollit en el Millor Quintet de Rookies i al segon any fa 50 punts en un partit.
A causa de les lesions a mitja temporada 96-97 és traspassat a Miami a canvi de Danilovic i dos més. S'hi està tres temporades més fent uns bons números malgrat les lesions.
Al mes d'agost del 2000 és involucrat en un megatraspàs entre Miami i Charlotte. S'està dos anys a Charlotte i dos més a New Orleans tots quatre defensant la samarreta dels Hornets.
En aquestes 4 temporades torna a fer uns grans números promitjan més de 20 punts i 6 rebots per partit.
La temporada 02-03 juga el partit de l'All Stars i fa 10 punts i agafa 4 rebots.
S'agafa un any de recuperació del seu malmès genoll i és traspassat a Philadelphia però no hi arriba a debutar mai i s'acaba retirant l'any 2005.
Al llarg de la carrera va promitjar 19'1 punts i 5'4 rebots per partit.
És un dels únics 6 jugadors de l'NBA que des de 1970 han fet més de 20 punts en la seva darrera temporada en actiu.

http://www.youtube.com/watch?v=hyyhAmnBacg