Jordi Roura

Llagostera, Girona
Centrecampista
Del planter del Barça. Debuta al primer equip la temporada 1988-89 disputant 8 partits, 3 com a titular. Aquella temporada l'alterna amb el Barça Atlètic.
Les temporades 1989-90 i 1990-91 forma part del primer equip però no gaudeix de gaires minuts.
Això fa que la temporada 1991-92 la jugui al Múrcia a Segona, i la 1992-93 al Figueres.
El mes de gener de 1994 fitxa pel Sant Andreu per ajudar a l'equip a disputar el playoff d'ascens a Segona A. Durant el temps que no va tenir equip, Roura es va entrenar amb el Barça B per no perdre la forma.

Laurent Blanc

Francès
Defensa
Comença la seva carrera com a professional a les files del Montpellier l'any 1983. Hi juga fins el 1991 guanyant la Copa francesa el 1990.
Després de moltes temporades a França decideix provar sort al Nàpols, però només hi juga una temporada (91-92).
Així doncs torna a França per jugar una temporada al Nimes, dues al Saint-Étienne (1993-1995) i una més a l'Auxerre (1995-96) on guanya la Lliga i la Copa francesa.
L'estiu de 1996 rep una oferta del Barça post-Cruyff, un projecte a càrrec de Boby Robson. El defensa francès decideix provar sort en un equip gran i fitxa per dues temporades. En total juga 34 partits i aconsegueix guanyar la Recopa, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya.
Tot i així pateix diversos problemes musculars que no el deixen acabar de triomfar al primer equip.
Al finalitzar la temporada, l'Olimpic de Marsella li fa una oferta per tres temporades i li ofereixen ser un dels referents de l'equip. Això sumat a la proximitat del Mundial del 1998 al seu país, va fer que es decantés per l'oferta marsellesa i abandonés el club blaugrana un any després de firmar.
A Marsella hi juga dues temporades essent-ne el capità en molts partits.
La temporada 1999-2000 fitxa per l'Inter i hi juga dues temporades.
La propera destinació serà Manchester, per jugar a les files de l'United del 2001 al 2003. Després de tenir un començament complicat ja que venia per substituit Jaap Stam, l'equip acaba aconseguint la Premier l'any 2003 i decideix retirar-se amb gairebé 38 anys.
Amb la selecció francesa va jugar 97 partits guanyant el Mundial '98 i l'Eurocopa del 2000.
Va ser el primer jugador de la història en marcar un Gol d'or en un mundial: el va fer contra Paraguai als vuitens de final del Mundial de 1998.

Gol d'Or de Blanc contra Paraguai: http://www.youtube.com/watch?v=j2QNb_5Ppt4

Guardiola

Santpedor, Bages
Centrecampista
Del planter del Barça. Entra a la Masia amb 13 anys provinent del Gimnàstic de Manresa.
Debuta al primer equip l'any 1990 contra el Cadis sortint de titular. Aquella campanya (90-91), només disputa 4 partits amb el primer equip.
A partir de la següent, Johan Cruyff confia amb ell per ser el 4 del primer equip. Durant l'etapa del Dream Team guanya 4 lligues, 1 Copa d'Europa, 1 Supercopa d'Europa i 3 d'espanyoles.
Amb Robson guanya una Recopa, una Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya.
La temporada 97-98 amb Van Gaal, l'equip guanya la Lliga, la Copa i la Supercopa d'Europa, però Guardiola només disputa 11 partits a causa dels problemes musculars. L'estiu del 1998 és intervingut quirúrgicament per solucionar aquestes molèsties.
La temporada següent (98-99), l'equip torna a guanyar la Lliga i el Pep només juga 23 partits.
L'any 2000 torna a ser operat, ara per solucionar uns problemes al turmell.
Finalment, l'abril del 2001 anuncia que quan acabi la temporada deixarà el Barça ja que volia començar una nova etapa personal i esportiva.
El principal objectiu de Guardiola era anar a jugar a la Premier, però finalment va acabar jugant al modest Brescia: juga 13 partits en total.
La temporada següent (2002-03) marxa a la Roma de Capello, però hi juga molt poc, així que decideix tornar al Brescia l'estiu següent i compartir vestuari amb Roberto Baggio.
L'any 2003 rep una oferta de l'Al Ahli de Qatar i decideix jugar-hi dues temporades.
Quan semblava que es retiraria del futbol professional ja que havia rebutjat ofertes del Manchester City i del Wigan, fitxa pel Dorados de Sinaloa Mexicà entrenat pel seu íntim amic Juanma Lillo.
Definitivament penja les bótes l'any 2006.
Amb la selecció catalana va disputar 9 pertits entre els anys 1995 i 2005.
Amb l'espanyola 47 partits jugant el Mundial '94, l'Eurocopa '00 i els JJOO de Barcelona on guanya la Medalla d'Or.
L'any 1992 guanya el Trofeu Bravo com a millor jugador europeu menor de 21 anys.

Udo Steinberg

Berlín 1876- Madrid 1919
Davanter
Era enginyer mecànic industrial de professió i un bon atleta.
Va jugar al Barça entre 1901 i 1910. En 62 partits va fer 55 gols i formava una davantera temible amb Joan Gamper.
Té l'honor de ser el primer jugador blaugrana que li marca un gol al Real Madrid. Va ser a les semifinals de la Copa d'Espanya (actual Copa del Rei) l'any 1902. L'equip blaugrana va guanyar per 3-1 amb dos gols d'Steinberg i un de Gamper. Segons sembla, aquest  va ser el primer partit en tota la història del Real Madrid.
El que sí que està clar, és que es tracta del primer clàssic de tots els temps.
A la final d'aquella Copa d'Espanya, el Barça s'enfronta al Vizcaya i perd per 2-1. El gol culé el torna a fer Steinberg.
L'any 1902 va ser l'encarregat d'organitzar la primera escola de futbol del club i per això és considerat com a un dels primers entrenadors del Barça.
El 1906 va ser president de la Federació Catalana de Futbol.

Ramallets

Barcelona, barri de Gràcia (1924-2013)
Porter
Comença a jugar a l'Europa. Fent el servei militar el destinen a Palma i ho aprofita per jugar al Mallorca cap a l'any 1944.
La temporada 1946-47 fitxa pel Barça però és cedit al Valladolid que jugava a Tercera Divisió. La gran temporada amb l'equip castellà que aconsegueix l'ascens a Segona li obra les portes del Barça.
Tot i així del 1947 al 1949 és etern suplent de Velasco i juga molt poc.
Ja a la temporada 1949-50 aprofita una lesió del porter titular i es converteix en un fix de l'onze inicial.
Aquesta gran temporada al Barça el permet jugar el Mundial de Brasil'50 i consagrar-se com a un dels millors porters del món. Gràcies al bon Mundial realitzat se'l coneixeria com El gat de Maracanà o El gat amb ales.
A partir d'aquí 11 temporades més al Barça, on forma part del gloriós Barça de les 5 Copes.
En total aconsegueix 6 lligues, 2 Copes de Fires, 2 Copes Llatines, 5 Copes d'Espanya i 3 Copes Eva Duarte.
En 5 ocasions aconsegueix el Trofeu Zamora que, tot i ser vigent des de la temporada 1958-59, ja n'havia guanyat tres anteriorment.
Després de la derrota a la final de la Copa d'Europa a Berna contra el Benfica per 3-2  va decidir retirar-se ja que el club va fitxar a Lluís Miró d'entrenador i aquest va manifestar que no comptava amb Ramallets.
El mes de març de  1962 el Barça li ret homenatge jugant un partit contra l'Hamburg.
Posteriorment, l'any 2008 se'l torna a homenatjar rebent les claus de Barcelona.

Ramallets fa un repàs de tota la seva trajectòria: http://www.youtube.com/watch?v=gZlBzlurJjY

Coco

Italià
Defensa, lateral esquerre
Comença la seva carrera esportiva al Milan la temporada 95-96, a l'ombra de Maldini però on guanya una lliga.
La següent també la juga a Milà, però disposa de pocs minuts i decideix anar cedit al Vicenza la temporada 97-98. Torna al Milan però es lesiona al genoll malgrat el seu equip torna a guanyar el campionat.
Altre cop és cedit, aquesta vegada al Torí que, tot i el descens de l'equip, fa una gran temporada i se li obren altre cop les portes del Milan.
Finalment aconsegueix certa regularitat durant la campanya 2000-2001, però amb les perspectives del Mundial '02, decideix marxar en algun equip on tenir més minuts.
L'estiu del 2001 és cedit al Barça de Reixach, convertint-se així amb el primer jugador italià que vesteix la samarreta blaugrana. Aquell any, l'equip acaba quart.
Un total de 33 partits i un gol, no són una bona carta de presentació, i el Barça decideix no fer efectiva la clàusula de compra fixada en 2.600 milions de pessetes.
A l'acabar la temporada aconsegueix ser convocat pel Mundial i fitxa per l'Inter on té contracte fins el 2007, però hi juga del 2002 al 2005 i la temporada 2006-2007, ja que és cedit al Livorno i al Torí.
L'any 2007 decideix acabar la seva carrera esportiva i començar-ne una d'actor.

César Rodríguez

El Pelucas
Lleó 1920-Barcelona 1995
Davanter
14 temporades al Barça
L'equip blaugrana el fitxa amb només 17 anys, però és cridat a fer la mili a Granada, així que és cedit a l'equip granadí dues temporades (del 1940 al 1942). Va ajudar al Granada a aconseguir l'ascens a Primera Divisió.
Quan va acabar la seva etapa a Andalusia, torna al Barça per jugar-hi 13 temporades consecutives.
Durant tots aquests anys va aconseguir diversos trofeus ja que va formar part del Barça de les 5 Copes on juntament amb Basora, Kubala, Moreno i Manchón formaven la temible davantera.
Entre aquests nombrosos títols hi trobem: 5 lligues, 2 Copes Llatines o 3 Copes d'Espanya.
La temporada 48-49 guanya el Pitxitxi gràcies als 28 gols que va anotar.
La temporada 55-56 deixa el Barça per tornar a Lleó a les files de la Cultural Leonesa.
La següent la jugaria a Perpinyà, i del 1957 al 1960 a l'Elx on s'hi acabaria retirant.
Amb la selecció espanyola va jugar 13 partits entre 1945 i 1952.
Durant moltes dècades va ser el màxim golejador de la història del FC Barcelona, fins que Leo Messi el va superar el mes de març de 2012. La marca que ostentava era de 232 gols.

Larsson

Suècia
Davanter
L'any 1992 fitxa pel Helsingborgs de la segona divisió sueca amb el qual aconsegueix l'ascens a la primera divisió al mateix any.
La bona temporada li obre les portes al Feyenoord on hi juga 4 temporades (del 93 al 97) i on es proclama campió de la Copa d'Holanda en dues ocasions.
Al 1997 fa el seu gran salt esportiu i fitxa pel Celtic. A Glasgow hi juga durant 7 temporades on n'esdevé un ídol i encara és recordat per tots els aficionats. Hi guanya 4 lligues i 2 copes, a més aconsegueix el subcampionat de la UEFA perdent contra el Porto de Mourinho per 3-2. Larsson fa els dos gols del Celtic i és nomenat millor jugador de la final.
A Glasgow encara ostenta el rècord de màxim golejador del club en competicions europees (35 gols) i va aconseguir el títol de la Bota d'Or l'any 2001 després d'anotar 35 gols en una temporada.
L'any 2004 fitxa pel Barça. Hi juga dues temporades i de seguida connecta amb l'afició. A la primera només juga 16 partits a causa d'una lesió al genoll, però durant la segona esdevé un pilar indiscutible sortint des de la banqueta: 11 gols en 39 partits. A can Barça guanya dues Lligues, una Supercopa d'Espanya i la Champions de París l'any 2006.
Quan se li acaba el contracte decideix marxar altre cop al Helsingborgs, però al mes de desembre, coincidint amb l'aturada de la lliga sueca marxa cedit al Manchester United per cobrir les nombroses lesions de l'equip anglès. Al mes de març torna a Suècia malgrat l'enrome interès de l'United per fitxar-lo.
S'acaba retirant al Helsingborgs l'any 2009 amb 37 anys.
Amb la selecció sueca va jugar 106 partits i va fer 36 gols. Va participar a 3 Mundials i a 3 Eurocopes.


Homenatge del Celtic a Larsson: http://www.youtube.com/watch?v=7lnmfCCKkN0
Comiat del Henrik a Can BArça: http://www.youtube.com/watch?v=hkxMrXzcelU

José Mari

Logronyo, La Rioja
Centrecampista
Del planter de l'Osasuna, on debuta al primer equip el gener de 1991. No entrarà plenament en la dinàmica del primer equip fins la següent temporada, la 91-92. A partir d'aquesta ja s'hi queda definitivament.
Ja a la meitat de la temporada 94-95 amb l'Osasuna a Segona, truca el Barça de la mà de Johan Cruyff interessant-se per fitxar-lo. Aleshores el jugador tenia 23 anys i un bon futur per endavant.
Finalment, al gener de 1995 fitxa pel Barça per 150 milions de pessetes. En aquell magnífic mercat d'hivern el Barça també puja del filial a Korneiev i Angoy, i ven a Luis Cembranos a l'Espanyol.
Amb el Barça únicament juga 12 partits de lliga i 2 de Champions, i marxa a final de temporada.
El Betis és el seu proper destí on fa una bona temporada i decideix tornar a canviar d'aires.
L'oportunitat li arriba de l'Athletic on hi jugaria 4 temporades, del 1996 al 2000.
Després de veure que els minuts van a la baixa decideix continuar la seva carrera a Segona a les files del Leganés (2000-01) i del Burgos (01-02).
Finalment s'acaba retirant al final de la temporada 2002-03 a les files del Reus a Segona B.

Cruyff

El flaco/L'holandès volador
Holandès
Davanter
Del planter de l'Ajax. Juga al primer equip des de la temporada 1964-65 a la 1972-73.
Durant aquesta etapa guanya 6 Lligues, 3 Copes d'Europa, 1 Intercontinental, 1 Supercopa d'Europa i 3 Copes holandeses.
La bona relació amb l'Ajax es trenca quan l'equip decideix negociar amb el Real Madrid per traspassar-lo. Quan en Johan se n'assabenta en un acte de rebel·lia decideix fitxar pel seu màxim rival: el FC Barcelona.
Així doncs, a la tardor del 1973, Cruyff fitxa pel Barça per 60 milions de pessetes i hi juga 5 temporades.
No cal dir que l'arribada del millor jugador del moment és tot un revulsiu tant pel Barça com per Catalunya. En aquell moment l'equip anava penúltim i feia 14 anys que no es guanyava la lliga.
Ja al seu primer partit contra el Granada al Camp Nou fa dos gols i a partir d'aquí l'equip comença una carrera imparable.
Durant aquesta temporada (73-74) es produeix el 0-5 al Bernabéu el 17 de febrer del 74 amb un gol de Cruyff. També es recorda un gol estratosfèric amb el teló contra l'Atlético de Madrid a Miguel Reina que li dóna el nom de l'holandès volador: http://www.youtube.com/watch?v=vfvf91EHToo
Aquella temporada acaba amb el títol de lliga pel Barça. La Trinca en va fer una cançó:
http://www.youtube.com/watch?v=C-XeLcEl9hM
En les dues temporades següents el Barça no aconsegueix cap títol i creixen el problemes de Cruyff amb l'entrenador Weisweiler. La dimissió d'aquest i l'entrada de Laureano Ruiz fan que Cruyff torni a tenir bona sintonia i, després d'una altra temporada en blanc (76-77), l'última de Cruyff al Barça la 77-78 es guanya la Copa del Rei. Johan decideix marxar degut als problemes amb la directiva.
La propera parada és als Estats Units: no aconsegueix tancar el seu fitxatge pel NY Cosmos de Pelé tot i havaer fet algun entrenament junts, i acaba jugant als Los Angeles Aztecs i als Washington Diplomats.
La temporada 80-81 la comença a les files del Llevant que estava a Segona però només hi juga 10 partits i fa 2 gols.
Del 1981 al 1983 torna a l'Ajax amb 34 anys. Aconsegueix guanyar una lliga i una copa.
L'últim acte de rebel·lia com a jugador el protagonitza quan la temporada 83-84 fitxa pel Feyenoord el màxim rival de l'Ajax degut a unes declaracions del seu president. Amb 37 anys fa el doblet de lliga i copa i es retira de manera triomfant.
Amb la selecció holandesa juga 48 partits i forma part de la Taronja Mecànica, aquell equip que va enamorar a tothom practicant el "futbol total" durant el Mundial d'Alemanya'74. Malgrat el gran paper cauen a la final per 1-2 contra Alemanya. Cruyff va ser nomenat millor jugador d'aquell Mundial.
A les seves vitrines sí que té 3 Plotes d'Or ('71,'73 i '74).
És considerat el millor jugador europeu de tots els temps.
Forma part del FIFA 100.

Frank de Boer

Holandès
Defensa
Del planter de l'Ajax on debuta al primer equip l'any 1988.
Hi jugaria 10 temporades fins l'any 1998 on guanya de tot: 5 lligues, 1 Copa d'Europa (1995), 1 Intercontinental, 1 de la UEFA, 1 Supercopa d'Europa, 2 Copes holandeses...
Un llarg cul·lebrot durant l'estiu de 1998 en el qual arriba a pronunicar-se juntament amb el seu germà Ronald de no tornar a jugar mai més amb el seu equip de sempre si no els deixen fitxar pel Barça i d'amenaçar-los de portar-los als jutjats, acaba finalment amb el fitxatge dels dos De Boer per l'equip culé per 3.500 milions de pessetes.
En un principi Van Gaal, l'aleshores tècnic del Barça només volia Frank perquè fos la seva extensió dins del camp, però va acabar emportant-se els dos.
A can Barça hi juga 5 temporades: del 98 al 2003. Guanya la Lliga la primera temporada.
Tot i la càrrega que portava a sobre del seu traspàs aconsegueix jugar de titular la majoria de partits que disputa amb tots els entrenadors que va tenir (Van Gaal, Serra Ferrer, Reixach...).
Malgrat tot mai va acabar de convèncer al públic culé que el va acusar moltes vegades de les derrotes del seu equip.
Amb l'arribada de Rijkaard a la banqueta comença una neteja a fons de la plantilla que suposa la marxa de Frank (Ronald ho havia fet tres anys abans) al Galatasaray.
Només una temporada a Turquia i maletes cap a Escòcia per jugar-ne una altra al Rangers.
Del 2004 al 2006 decideix acabar la seva carrera a Qatar jugant a l'Al-Rayyan i a l'Al-Shamal.
Amb la selecció holandesa va jugar 112 partits essent el segon jugador amb més convocatòries darrera de Van der Saar. Disputa dos Mundials: els de '94 i '98, on en aquest darrer va ser inclòs dins el millor 11 del Mundial compartint la defensa amb Roberto Carlos, Desailly i Thuram.

Luis Cembranos

Luzerna, Suïssa però criat a Lleó
Centrecampista
La temporada 92-93 juga a Segona amb el Figueres cedit pel Barça on estava jugant a les categories inferiors.
La temporada següent retorna a Can Barça per jugar una gran temporada amb el Barça B.
Aquest bon any li obre les portes al primer equip la temporada 94-95 disputant 6 partits que els alterna amb el Barça B fins al mercat d'hivern que fitxa per l'Espanyol per 100 milions de pessetes.
Hi juga 4 temporades i mitja, fins la 98-99 que torna a fer les maletes al mercat d'hivern després de no tenir cap minut amb Brindisi a la banqueta.
El seu últim destí és el Rayo Vallecano on hi juga del 99 al 2004 que es retira.
És en aquest club on aconsegueix el màxim rendiment jugant les dues primeres com a titular i inclús va jugar un partit amistós amb la selecció espanyola.
L'última temporada, la 03-04 la juga a Segona Divisió i el Rayo baixa a Segona B.

Jordi Vinyals

Cardedeu, Vallès Oriental
Centrecampista
Del planter del Barça, un dels primers ocupants de la Masia.
Del 84 al 87 juga amb el Barça Atlètic amb un protagonisme destacat, fet que li proporciona l'oportunitat de jugar 14 partits amb el primer equip.
La temporada 87-88 decideix deixar el club blaugrana després de no disposar de més minuts i marxa al Sabadell que aquella temporada jugava a Primera.
L'equip arlequinat baixa a Segona aquella temporada i Vinyals marxa al Castelló també de Segona.
La seva bona temporada amb 34 partits jugats i 6 gols i és un dels puntals de l'ascens a Primera, li arriba una bona oferta de l'Oviedo. Només hi juga una temporada en aquesta primera etapa al club asturià.
El Betis és el seu proper destí la temporada 90-91, però l'equip verd-i-blanc baixa a Segona.
Torna a l'Oviedo on hi juga del 91 al 94 amb molta participació les dues primeres i fins i tot juga dos partits de la UEFA la temporada 91-92.
La seva última etapa és al Vila-Real del 94 al 96 on s'acaba retirant amb 32 anys.

Miguel Reina

Córdoba, Andalusia
Porter
De les categories inferiors del Córdoba on debuta a Primera la temporada 64-65. Només s'hi està dues temporades
A l'estiu del 1965 fitxa pel Barça on hi juga 9 temporades, però moltes d'elles no té gaires oportunitats ja que és suplent de Sadurní.
La temporada 69-70 aconsegueix fer-se amb la titularitat i disputa 30 partits. A partir d'aquest any gaudeix de moltes més oportunitats.
No obstant la temporada 70-71, Vic Buckinham, l'aleshores entrenador del Barça va optar per aliniar-lo de titular només als partits de fora de casa perquè cert sector de públic blaugrana el xiulava degut a una errada seva en un partit contra el Dínamo de Moscou.
La temporada 72-73 aconsegueix el Trofeu Zamora i obté el rècord de 824 minuts sense encaixar cap gol, batut per Víctor Valdés l'octubre de 2011. Tot i així, aquesta és la seva última temporada a can Barça. El seu palmarès és 2 Copes del Rei i una Copa de Fires.
Del 1973 al 1980 juga a l'Atlético de Madrid on s'acaba retirant després d'haver jugat 312 partits a Primera Divisió.
A les files de l'Atlético guanya una Copa Intercontinental, una Lliga i dues Copes del Rei, a més d'aconseguir el segon Zamora la temporada 76-77. També juga la final de la Copa d'Europa que els matalassers perden contra el Bayern l'any 1974.
Amb la selecció espanyola només va jugar 5 partits.

Amor

Benidorm
Amb 12 anys entra a la Masia quan aleshores l'edat acceptada era a partir de 14.
Les temporades 84-85 i 86-87 ja debuta amb el Barça Atlètic però la seva explosió no arriba fins la 87-88 on fa una gran temporada a Segona Divisió.
L'any següent alternarà el filial amb el primer equip on acaba jugant més de 30 partits i fent 10 gols de la mà de Johan Cruyff.
A partir d'aleshores juga al primer equip fins la 97-98, un total de 10 temporades i guanya 5 lligues, una Copa d'Europa (on no pot jugar la final per sanció), 3 Copes del Rei, 2 Recopes i 2 Supercopes d'Europa i 4 d'Espanya.
Amb 17 títols era el jugador que més n'havia aconseguit en la història del Barça, però a l'agost de 2011 Xavi el supera.
Tot i així l'estiu del 98 abandona el Barça després d'una emotiva roda de premsa ja que l'entrenador d'aquell moment (Van Gaal) va decidir prescindir d'ell.
Marxa dos anys a la Fiorentina i el 2000 torna a fer les maletes, ara cap a Castelló per jugar al Vila-Real també dues temporades.
L'última etapa de la seva carrera la passa a Escòcia a les files del Livingston on s'acaba retirant l'any 2005.
Va jugar 39 partits amb la selecció espanyola entre el 90 i el 98 i va fer 11 gols.
Actualment és el 6è jugador que més partits ha vestit la samarreta del Barça amb 372.
El 9 de març del 1996 va marcar el gol 4000 del Barça a la lliga a Mestalla.
Sempre ha estat un mirall per les noves generacions blaugranes pel seu treball i compromís. En són hereus clars Guardiola i Xavi.

Chus Pereda

Burgos, 1938-Barcelona, 2011
Davanter
Després de fer carrera en equips modestos fitxa pel Madrid on hi juga una temporada (57-58) i on guanya les úniques lligues i Copes d'Europa que aconseguiria en tota la seva trajectòria.
Després d'una cessió al Valladolid (58-59) fitxa pel Sevilla on hi juga del 1959 al 1961.
A l'estiu de 1961 fitxa pel Barça. Hi jugaria 8 temporades, fins la 68-69.
A Can Barça guanya 2 Copes del Rei i una Copa de Fires (antiga UEFA). En 312 partits fa 107 gols.
La temporada 69-70 deixa el Barça a contracor i fitxa pel Sabadell de Primera. Només s'hi està una temporada.
Del 70 al 72 juga al Mallorca on s'hi retira.
Conegut com Polvorilla degut al seu fort caràcter dins el terreny de joc.
A falta de més informació sembla ser que juga algun partit amistós amb la samarreta de la selecció catalana.
Protagonitza una de les anècdotes més explicades amb la samarreta de la selecció espanyola: final de l'Eurocopa'64 a Chamartín que enfrontava Espanya i la URSS. Pereda havia fet l'1-0 després de batre el millor porter de tota la història Lev Yashin. Ja amb 1-1 al marcador Pereda centra una pilota que remata Marcelino i fa el gol que suposa el campionat. Des del NODO i durant molts anys s'assegura que aquella centrada la fa Amancio i no Pereda. Curiosament Amancio era jugador del Madrid.
Amb la selecció espanyola disputa 15 partits i fa 6 gols.

Maradona

El Pelusa
Argentina
Davanter
Del 1976 al 1981 juga a l'Argentinos Juniors on es comença a fer un nom al futbol mundial.
L'any 1977 debuta amb la selecció argentina en un amistós amb només 16 anys.
En aquesta etapa ja destaca com a gran golejador. Això li obre les portes a un gran de l'Argentina com el Boca Juniors, on hi juga la temporada 81-82: en 40 partits fa 28 gols.
Aprofitant l'estada de la selecció argentina a Barcelona degut al Mundial'82, el FC Barcelona fitxa el jugador per 1.200 milions de pessetes.
La temporada de seguida es complica quan, després d'haver-se disputat 13 jornades se li detecta una hepatitis que l'obliga a estar-se 3 mesos sense jugar. Aquella primera temporada es tanca amb un total de 20 partits i 11 gols i amb una Copa del Rei i una Copa de la Lliga aconseguides.
I si la primera temporada a Can Barça comença malament, la segona encara és pitjor. A la jornada número 5 Maradona rep una terrible entrada de Goikoetxea que li produeix una greu lesió al turmell.
Després d'estar apartat dels terrenys de joc durant més de tres mesos reapareix al mes de gener. En total juga 16 partits i fa 11 gols aconseguint la Supercopa d'Espanya.
Una sanció de 3 mesos sense disputar cap partit a causa d'uns incidents a la final de la Copa del Rei que el Barça perd contra l'Athletic i una sucosa oferta del Nàpols, fan que Núñez decideixi traspassar-lo.
A Itàlia hi juga del 1984 al 1991 i aconsegueix que el Nàpols esdevingui un equip important a Europa. Aconsegueix dos Scudettos (1987 i 1990), una Copa d'Itàlia i una Supercopa italiana. A nivell europeu guanya una Copa de la UEFA l'any 1989.
Durant la temporada 90-91 dóna positiu en cocaïna per primera vegada. Això li suposa una sanció de 15 mesos.
El mes de juliol de 1992 venç la suspensió i Maradona decideix deixar Itàlia. És quan torna a la lliga espanyola de la mà del Sevilla. En 26 partits fa 5 gols i les discrepàncies amb l'entrenador Bilardo i la directiva el fan retornar a Argentina.
La 93-94 la juga a Newell's i del 95 al 97 altra vegada a Boca però ja a un nivell molt inferior.
Amb la selecció argentina va arribar a disputar 91 partits, entre ells 4 Mundials: 82, 86 que es proclama campió, 90 i 94 on torna a donar positiu en un antidoping.
Va ser elegit millor jugador del Mundial 86 i dins l'onze ideal del Mundial. Altres distincions individuals són: millor jugador argentí en 4 ocasions, sud-americà en 5 o esportista argentí del segle XX.

Segurament els dos gols més famosos: http://www.youtube.com/watch?v=KY40__rBvSk
Diego i el Barça: http://www.youtube.com/watch?v=oWgn9i0oHRA
Gol memorable al Madrid: http://www.youtube.com/watch?v=qRSvJAqWa88&feature=fvst

Joan Gamper

Winterthur, Suïssa 1887-Barcelona 1930
Davanter
Abans de la seva arribada a Barcelona havia jugat als equips suïssos de Basilea, Excelsior i del Zuric que el forma l'any 1896.
A part del futbol havia practicat amb habilitat el rugbi, el ciclisme o la natació.
L'any 1899 arriba a Barcelona i vol continuar amb la pràctica esportiva, fet que aconsegueix jugant a l'equip del barri de Sant Gervasi.
Li torna a ressorgir la idea de crear un club esportiu a la ciutat. Després d'algunes reunions i anuncis als diaris, el 29 de novembre de 1899 funda el Football Club Barcelona al Gimnàs Solé del carrer Montjuïc del Carme número 5.
Gamper juga al primer equip del 1899 al 1903 on disputa 51 partits i fa 120 gols.
L'any 1901 va guanyar la primera copa del club: la Copa Macaya. Aquesta és l'antecessora de la Copa Catalunya i va ser el primer campionat futbolístic disputat a la Península Ibèrica.
L'any 1902 perd la final de la primera edició de la Copa del Rei contra el Club Bizkaia.
A partir de l'any 1908 és president del Barça en 5 etapes diferents.
Durant la dictadura de Primo de Rivera va haver d'abandonar el país per haver-se manifestat a favor de la causa catalana.
Les autoritats de l'època el van deixar tornar amb la condició que no tingués cap mena de vinculació amb el Club. Li va costar molt acceptar aquesta realitat i va caure en una depressió que afegida als problemes econòmics i al Crac del 29 va decidir posar punt i final a la seva vida el 30 de juliol de 1930.
L'any 1955 el Barça va voler posar el seu nom a l'estadi que estaven construint però Franco va prohibir-ho.
Tot i així l'ajuntament va posar-li el seu nom en un carrer i el Barça li va reservar el número 1 de soci.
L'any 1966 es va jugar la primera edició del Trofeu Joan Gamper on el Barça es va imposar al Colònia per 3 a 1.
Fins l'any 1997 al Gamper hi jugaven 4 equips: dues semifinals i una final. A partir de llavors es juga a partit únic.

Basora

Valls de Torroella, Bages 1926-Las Palmas 2012
Davanter, considerat un dels millors extrems del futbol català.
De la dècada dels 40 i 50.
Del planter del Valls de Torroella, juga al primer equip del Súria del 1941 al 1943.
Passa pel Manresa del 43 al 46 fins que és fitxat pel Barça.
Al Barça s'hi està 11 temporades: del 46 al 58.
Forma part del "Barça de les Cinc Copes" juntament amb Kubala, César, Moreno i Manchón a la davantera de somni i que Serrat li va dedicar una cançó.
A Can Barça guanya 4 lligues, 4 Copes del Rei, 2 Copes Llatines i una Copa de Fires.
Amb la samarreta blaugrana fa 153 gols en 373 partits.
La temporada 55-56 marxa cedit al Lleida i després va tornar al Barça.
El desembre de 1949 juga un partit amistós amb la samarreta del València.
Va jugar 22 partits amb la Selecció Espanyola disputant el Mundial de Brasil '50 on va esdevenir el segon màxim golejador amb 5 gols, només superat pel brasiler Ademir. Aquest fet va fer que fos considerat el millor extrem dret del món.
L’any 1974, amb motiu del 75è aniversari de la fundació del FC Barcelona fou escollit dins de l’onze ideal de tots els temps del club en la posició d’extrem dret.

Òscar Garcia

Sabadell
Davanter
Del planter del Barça.
És el gran de tres germans, la saga Garcia Junyent: Genís i Roger.
La temporada 92-93 debuta a primera jugant 3 partits de la mà de Johan Cruyff.
La temporada següent ja és jugador del primer equip però juga molts pocs minuts.
Això el fa anar cedit a l'Albacete la 94-95. Agafa experiència i torna a Can Barça.
La 95-96 encara amb Cruyff gaudeix de moltes oportunitats i forma part de la Lleva del Mini.
L'any següent però, amb l'arribada de Robson baixa el seu protagonisme.
Les dues següents amb l'arribada de Van Gaal encara té menys protagonisme i provoca la mítica escena de: "tu no tienes ritmo".
Després de 6 temporades i havent guanyat títols com: 3 lligues, una Recopa i 1 Copa del Rei, abandona el Barça.
La temporada 99-00 fitxa pel València on hi guanya una Copa del Rei però sense massa minuts.
Torna a fer les maletes i del 2000 al 2004 juga a l'Espanyol on torna a coincidir amb diferents companys de la Lleva del Mini com De la Peña, el seu germà Roger o Toni Velamzán.
La temporada 04-05 fitxa pel Lleida a Segona on es retira.
Va jugar 6 partits amb la Selecció Catalana i hi va fer 5 gols.
Va participar als JJOO d'Atlanta '96, però no van passar dels quarts de final.