Mauro Tassotti

Italià
Defensa, lateral dret
La temporada 1978-79 debuta com a professional amb la Lazio.
L'estiu de 1980 fitxa pel Milan que aleshores jugava a la Serie B.
Acaba jugant 17 temporades a l'equip milanès on va formar part de la que es recorda com una de les millors defenses de la història, juntament amb Baresi, Maldini i Costacurta.
Guanya 5 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 2 Intercontinentals, 3 Supercopes d'Europa i 4 d'Itàlia.
Es retira al final de la temporada 1996-97 amb 37 anys.
Amb la selecció italiana només juga 7 partits, i són els que ho fa durant el Mundial'94, ja que debuta internacionalment amb 32 anys de la mà d'Arrigo Sacchi.
Molt recordat és el cop de colze que dóna a Luis Enrique al partit de quarts de final i que li acaba trencant el nas al jugador asturià. L'àrbitre no va pitar penalt, i l'equip italià es va acabar imposant per 2-1.
En aquell Mundial, Itàlia va perdre la final contra el Brasil als penalts.
Un cop passat el Mundial, la FIFA va castigar amb 7 partits de suspensió l'agressió de Tassotti, fet que va provocar no poder vestir més la samarreta italiana degut a la seva edat.

Di Matteo

Italià però nascut a Suïssa
Centrecampista
Comença jugant al Schaffhausen suís del 1988 al 1991 per després militar al FC Zurich i al Aarau del mateix país on hi guanya una lliga suïssa.
Del 1993 al 1996 juga a la Lazio i l'estiu del 1996 Ruud Gullit l'aleshores entrenador del Chelsea decideix emportar-se'l a Londres.
Sis temporades vestint la samarreta blava del Chelsea li permet guanyar una Recopa, una Supercopa d'Europa, dues FA Cups i una Copa de la Lliga d'Anglaterra entre altres.
Finalment, a causa de les lesions s'acaba retirant el mes de febrer del 2002 a les ordres de Claudio Ranieri.
Amb la selecció italiana va jugar un total de 34 partits participant al Mundial'98 i a l'Eurocopa'96.

Golàs a la final de la FA Cup contra el Middlesbrough l'any 1997:
http://www.youtube.com/watch?v=A8JGH6es7DE

Coco

Italià
Defensa, lateral esquerre
Comença la seva carrera esportiva al Milan la temporada 95-96, a l'ombra de Maldini però on guanya una lliga.
La següent també la juga a Milà, però disposa de pocs minuts i decideix anar cedit al Vicenza la temporada 97-98. Torna al Milan però es lesiona al genoll malgrat el seu equip torna a guanyar el campionat.
Altre cop és cedit, aquesta vegada al Torí que, tot i el descens de l'equip, fa una gran temporada i se li obren altre cop les portes del Milan.
Finalment aconsegueix certa regularitat durant la campanya 2000-2001, però amb les perspectives del Mundial '02, decideix marxar en algun equip on tenir més minuts.
L'estiu del 2001 és cedit al Barça de Reixach, convertint-se així amb el primer jugador italià que vesteix la samarreta blaugrana. Aquell any, l'equip acaba quart.
Un total de 33 partits i un gol, no són una bona carta de presentació, i el Barça decideix no fer efectiva la clàusula de compra fixada en 2.600 milions de pessetes.
A l'acabar la temporada aconsegueix ser convocat pel Mundial i fitxa per l'Inter on té contracte fins el 2007, però hi juga del 2002 al 2005 i la temporada 2006-2007, ja que és cedit al Livorno i al Torí.
L'any 2007 decideix acabar la seva carrera esportiva i començar-ne una d'actor.

Virdis

Italià
Davanter, dècada dels 70, 80 i 90.
Debuta al Cagliari la temporada 74-75 i hi passa les dues següents, l'última de la qual la juga a la Sèrie B i fa 18 gols.
Aquesta bona temporada li obre les portes a la Juve on hi juga tres temporades (del 77 al 80).
La temporada 80-81 és cedit altre cop al Cagliari que tornava a estar a la Sèrie A, però la següent torna a jugar a la Juve. En total guanya dues lligues i una copa italiana.
La 82-83 i 83-84 juga a l'Udinese en busca de més minuts.
Finalment, li arriba la gran oportunitat: el Milan el fitxa l'estiu de 1984.
Hi juga 5 temporades aconseguint el Pitxitxi la 86-87 amb 17 gols.
Durant aquesta etapa guanya una lliga, una copa i la Copa d'Europa (1989) contra l'Steaua al Camp Nou.
Després de la bona etapa a Milà, marxa al Lecce per jugar-hi les seves dues últimes temporades: del 1989 al 1991 i s'acaba retirant.
No va arribar mai a ser internacional absolut amb la selecció italiana, però sí en les categories inferiors.

Baresi

Itàlia
Defensa
L'Inter el rebutja en unes proves per ser massa baixet.
Juga 20 temporades al Milan, que és l'única samarreta que vesteix a part de la de la selecció italiana.
Hi debuta l'abril del 78 contra el Verona.
És el segon jugador que més partits ha jugat en tota la història del Milan amb 719 partits només superat per Maldini.
Va guanyar 6 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 4 Supercopes italianes, 3 Supercopes d'Europa i 2 Intercontinentals.
És un membre destacat del millor Milan de la història, aquell que entrena Sacchi i que té jugadors com Van Basten, Gullit o Maldini. Era el líder indiscutible de la defensa on també hi havia Rijkaard, Tassotti o Costacurta.
Amb la selecció italiana juga 81 partits.
Tot i no jugar cap minut va formar part de la plantilla que va aconseguir el Mundial del '82.
Al Mundial del '94 és el capità de la selecció italiana que cau a la final contra el Brasil.
És considerat el millor lliure del món juntament amb Beckenbauer.
Aconsegueix altres distincions individuals com per exemple ser inclòs dins el FIFA 100 feta per Pelé o escollit dins els 100 millors futbolistes del s. XX amb el número 19.
El Milan li va retirar la samarreta amb el número 6.

Lombardo

Popeye
Itàlia
Centrecampista
Juga a la Sampdòria del 89 al 95 on guanya un Scudetto i una Recopa i és subcampió de la Copa d'Europa l'any 92, la primera que guanya el Barça a Wembley.
Del 95 al 97 juga a la Juve on guanya la segona Lliga, una Champions i una Intercontinental i una Supercopa d'Europa l'any 96.
Fa les maletes i marxa al Crystal Palace de Londres durant dues temporades on l'última va ser jugador-entrenador, per tornar a Itàlia, aquesta vegada a la Lazio on torna a guanyar un Scudetto, una Recopa i una Supercopa d'Europa i s'hi està dues temporades.
La temporada 01-02 torna a la Sampdòria on es retira.
Amb la selecció italiana juga 18 partits i fa 3 gols.

http://www.youtube.com/watch?v=ZLJVwkzV748

Dino Baggio

Italià
Centrecampista
6 anys al Parma: 20 gols en 127 partits.
També al Torí on debuta, a l'Inter, Juve, Lazio i Blackburn Rovers.
60 vegades internacional amb Itàlia i 7 gols marcats.
Subcampió del Mundial'94.
Considerat dur i defensiu destacava per la seva facilitat per donar assistències.
No té res a veure amb Roberto Baggio.

http://www.youtube.com/watch?v=rBGmbKbfW7w