Mauro Tassotti

Italià
Defensa, lateral dret
La temporada 1978-79 debuta com a professional amb la Lazio.
L'estiu de 1980 fitxa pel Milan que aleshores jugava a la Serie B.
Acaba jugant 17 temporades a l'equip milanès on va formar part de la que es recorda com una de les millors defenses de la història, juntament amb Baresi, Maldini i Costacurta.
Guanya 5 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 2 Intercontinentals, 3 Supercopes d'Europa i 4 d'Itàlia.
Es retira al final de la temporada 1996-97 amb 37 anys.
Amb la selecció italiana només juga 7 partits, i són els que ho fa durant el Mundial'94, ja que debuta internacionalment amb 32 anys de la mà d'Arrigo Sacchi.
Molt recordat és el cop de colze que dóna a Luis Enrique al partit de quarts de final i que li acaba trencant el nas al jugador asturià. L'àrbitre no va pitar penalt, i l'equip italià es va acabar imposant per 2-1.
En aquell Mundial, Itàlia va perdre la final contra el Brasil als penalts.
Un cop passat el Mundial, la FIFA va castigar amb 7 partits de suspensió l'agressió de Tassotti, fet que va provocar no poder vestir més la samarreta italiana degut a la seva edat.

Chamot

Argentina
Defensa
Del 1986 al 1991 juga al Rosario Central argentí.
El 1991 comença una llarga aventura a Itàlia. Fins el 1993 ho fa al Pisa, la 93-94 al Foggia i del 1994 al 1998 a les files de la Lazio on guanya una Copa d'Itàlia.
Del 1998 al 2000 viatja a Madrid per jugar a l'Atlético. La primera temporada juga de titular 42 partits essent el central titular juntament amb Santi Dénia. Però la següent campanya disputa molts menys minuts.
Decideix tornar a Itàlia, ara a les files del Milan on hi juga 3 temporades i aconsegueix la Champions l'any 2003 i la seva segona Copa d'Itàlia.
Una  lesió però, l'aparta dels terrenys de joc. Mentre es recupera rep una oferta de Qatar però decideix entrenar-se amb el Leganés ja que l'entrena el seu amic Carlos Aimar. Únicament hi juga un partit la temporada 2003-04.
Finalment decideix no anar a Qatar i tornar al seu Rosario Central per retirar-se al final de la 2003-04.
Forma part de la selecció argentina en tres Mundials: '94, '98 i 2002.

Coco

Italià
Defensa, lateral esquerre
Comença la seva carrera esportiva al Milan la temporada 95-96, a l'ombra de Maldini però on guanya una lliga.
La següent també la juga a Milà, però disposa de pocs minuts i decideix anar cedit al Vicenza la temporada 97-98. Torna al Milan però es lesiona al genoll malgrat el seu equip torna a guanyar el campionat.
Altre cop és cedit, aquesta vegada al Torí que, tot i el descens de l'equip, fa una gran temporada i se li obren altre cop les portes del Milan.
Finalment aconsegueix certa regularitat durant la campanya 2000-2001, però amb les perspectives del Mundial '02, decideix marxar en algun equip on tenir més minuts.
L'estiu del 2001 és cedit al Barça de Reixach, convertint-se així amb el primer jugador italià que vesteix la samarreta blaugrana. Aquell any, l'equip acaba quart.
Un total de 33 partits i un gol, no són una bona carta de presentació, i el Barça decideix no fer efectiva la clàusula de compra fixada en 2.600 milions de pessetes.
A l'acabar la temporada aconsegueix ser convocat pel Mundial i fitxa per l'Inter on té contracte fins el 2007, però hi juga del 2002 al 2005 i la temporada 2006-2007, ja que és cedit al Livorno i al Torí.
L'any 2007 decideix acabar la seva carrera esportiva i començar-ne una d'actor.

Virdis

Italià
Davanter, dècada dels 70, 80 i 90.
Debuta al Cagliari la temporada 74-75 i hi passa les dues següents, l'última de la qual la juga a la Sèrie B i fa 18 gols.
Aquesta bona temporada li obre les portes a la Juve on hi juga tres temporades (del 77 al 80).
La temporada 80-81 és cedit altre cop al Cagliari que tornava a estar a la Sèrie A, però la següent torna a jugar a la Juve. En total guanya dues lligues i una copa italiana.
La 82-83 i 83-84 juga a l'Udinese en busca de més minuts.
Finalment, li arriba la gran oportunitat: el Milan el fitxa l'estiu de 1984.
Hi juga 5 temporades aconseguint el Pitxitxi la 86-87 amb 17 gols.
Durant aquesta etapa guanya una lliga, una copa i la Copa d'Europa (1989) contra l'Steaua al Camp Nou.
Després de la bona etapa a Milà, marxa al Lecce per jugar-hi les seves dues últimes temporades: del 1989 al 1991 i s'acaba retirant.
No va arribar mai a ser internacional absolut amb la selecció italiana, però sí en les categories inferiors.

Van Basten

Holandès
Davanter
La temporada 82-83 debuta a primera divisió amb l'Ajax amb només 16 anys.
A l'equip holandès hi juga fins la 86-87 aconseguint 3 lligues, 3 Copes i la Recopa del 87.
També a les files de l'Ajax va aconseguir una Bota d'Or marcant 37 gols en 26 partits (la 85-86)
A l'estiu del 87 el Milan decideix emportar-se dos jugadors de l'Ajax: Van Basten i Gullit. L'any següent un altre holandès, Rijkaard, seguiria els mateixos passos.
Al Milan hi juga del 87 al 93 essent la referència d'aquell gran equip de Sacchi que va canviar el futbol. Hi guanya 2 Copes d'Europa (89 i 90), 2 Intercontinentals, 4 Scudettos, 3 Supercopes italianes i una d'Europea.
A més a més va ser nomenat tres vegades Pilota d'Or (88, 89 i 92) i FIFA World Player al 1992.
Les lesions el van perseguir al llarg de la seva carrera i l'any 92 es lesiona de gravetat. No reapareix fins el maig del 93 per jugar la final de la Copa d'Europa contra el Marsella. Ho va fer infiltrat i es va tornar a lesionar. Va ser seleccionat per jugar el Mundial'94 però al no estar del tot recuperat va desistir. L'any 1995 anuncia la seva retirada degut als problemes crònics amb les lesions.
Amb la selecció holandesa és campió de l'Eurocopa '88 fent un gol decisiu a la final contra la URSS.
L'any 1999 va ser proclamat juntament amb Cruyff com a millor jugador holandès de tots els temps.
Forma part del FIFA 100 com a un dels millors 100 jugadors de futbol de tots els temps.
Els 20 millors gols de Van Basten:
http://www.youtube.com/watch?v=qHo9Bb7hAb4

Baresi

Itàlia
Defensa
L'Inter el rebutja en unes proves per ser massa baixet.
Juga 20 temporades al Milan, que és l'única samarreta que vesteix a part de la de la selecció italiana.
Hi debuta l'abril del 78 contra el Verona.
És el segon jugador que més partits ha jugat en tota la història del Milan amb 719 partits només superat per Maldini.
Va guanyar 6 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 4 Supercopes italianes, 3 Supercopes d'Europa i 2 Intercontinentals.
És un membre destacat del millor Milan de la història, aquell que entrena Sacchi i que té jugadors com Van Basten, Gullit o Maldini. Era el líder indiscutible de la defensa on també hi havia Rijkaard, Tassotti o Costacurta.
Amb la selecció italiana juga 81 partits.
Tot i no jugar cap minut va formar part de la plantilla que va aconseguir el Mundial del '82.
Al Mundial del '94 és el capità de la selecció italiana que cau a la final contra el Brasil.
És considerat el millor lliure del món juntament amb Beckenbauer.
Aconsegueix altres distincions individuals com per exemple ser inclòs dins el FIFA 100 feta per Pelé o escollit dins els 100 millors futbolistes del s. XX amb el número 19.
El Milan li va retirar la samarreta amb el número 6.

Savicevic

Il Genio
Montenegrí
Centrecampista
Botxí del Barça a la Final d'Atenes
3 anys a l'Estrella Roja: una Copa d'Europa i una Intercontinental l'any 1991
6 anys al Milan: 3 scudettos i una Copa d'Europa l'any 1994 (contra el Barça)
També va jugar al Ràpid de Viena i al Buducnost.
56 vegades internacional amb Iugoslàvia
2n a la Pilota d'Or de 1991.

http://www.youtube.com/watch?v=qD8HIsMonTM