dimarts, 27 de setembre del 2011

Chus Pereda

Burgos, 1938-Barcelona, 2011
Davanter
Després de fer carrera en equips modestos fitxa pel Madrid on hi juga una temporada (57-58) i on guanya les úniques lligues i Copes d'Europa que aconseguiria en tota la seva trajectòria.
Després d'una cessió al Valladolid (58-59) fitxa pel Sevilla on hi juga del 1959 al 1961.
A l'estiu de 1961 fitxa pel Barça. Hi jugaria 8 temporades, fins la 68-69.
A Can Barça guanya 2 Copes del Rei i una Copa de Fires (antiga UEFA). En 312 partits fa 107 gols.
La temporada 69-70 deixa el Barça a contracor i fitxa pel Sabadell de Primera. Només s'hi està una temporada.
Del 70 al 72 juga al Mallorca on s'hi retira.
Conegut com Polvorilla degut al seu fort caràcter dins el terreny de joc.
A falta de més informació sembla ser que juga algun partit amistós amb la samarreta de la selecció catalana.
Protagonitza una de les anècdotes més explicades amb la samarreta de la selecció espanyola: final de l'Eurocopa'64 a Chamartín que enfrontava Espanya i la URSS. Pereda havia fet l'1-0 després de batre el millor porter de tota la història Lev Yashin. Ja amb 1-1 al marcador Pereda centra una pilota que remata Marcelino i fa el gol que suposa el campionat. Des del NODO i durant molts anys s'assegura que aquella centrada la fa Amancio i no Pereda. Curiosament Amancio era jugador del Madrid.
Amb la selecció espanyola disputa 15 partits i fa 6 gols.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Juanma López

SuperLópez
Madrid
Defensa
11 temporades a l'Atlético de Madrid, l'únic club on va jugar.
De totes elles, 10 van ser a Primera Divisió. Va jugar a Segona durant la seva última temporada abans de retirar-se: 2000-2001.
Provenia del planter de l'Atlético.
Durant aquestes 11 temporades va formar part de l'últim gran equip de l'Atleti: el que va fer el doblet la temporada 95-96 amb Lliga i Copa. En aquell equip hi destacava Pantic i hi havia Antic a la banqueta.
Va formar part d'una de les defenses més dures de tota la història de Primera juntament amb Tomás Reñones o Solozábal.
Era especialment conegut per la contundència amb la qual disputava tots els minuts que jugava.
Va guanyar 2 Copes del Rei més els anys 91 i 92.
Va jugar 11 partits internacionals entre 1992 i 1997.
Va guanyar la Medalla d'Or dels JJOO de Barcelona.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Mike Smith

Americà amb passaport espanyol
Aler, 1'98cm
13 temporades a l'ACB
Arriba a l'Estat espanyol la temporada 86-87 després d'una aventura irlandesa. Va a parar a Màlaga (Mayoral Maristas) que llavors estava a Primera B.
Ja a la 88-89 debuta a l'ACB també a les files del Caja Ronda de Màlaga. Hi juga 3 anys on obté la nacionalitat espanyola i li obre les portes als equips grans.
D'aquesta manera la 91-92 fitxa pel Joventut. Aquesta mateixa temporada guanya la Lliga ACB.
A Badalona hi juga 4 temporades i forma part de l'equip que guanya la Copa d'Europa l'any 1994.
Del 95 al 98 juga al Real Madrid però amb molt poca importància respecte la que tenia a Badalona.
Tot i així hi guanya la Recopa de l'any 1997.
Del 98 al 2001 ho fa a les Files del Caja San Fernando de Sevilla, les dues primeres amb un paper important i l'última de forma testimonial a causa de la seva edat (38).
Això fa que decideixi posar punt i final a l'Alacant que jugava a la LEB l'any 2002.
L'any 1995 debuta amb la selecció espanyola i en total disputa 16 partits i dues Eurocopes.
Va ser el guanyador del concurs d'esmaixades de l'any 1988.
MVP del Playoff de l'any 1991-92 quan jugava amb la Penya.

Mostra de la gran capacitat atlètica que tenia Mike Smith fent un tap a Sabonis:
http://www.youtube.com/watch?v=bEJLYsXfZYM&feature=related

divendres, 16 de setembre del 2011

Bustingorri

Zulueta, Navarra
Defensa
Dècada dels 80 i dels 90
Del planter de l'Osasuna
Debuta al primer equip el gener del 1983 contra el València. Aquesta mateixa temporada juga un total de 8 partits amb el primer equip i es fa un lloc a la defensa.
La temporada més completa és la 86-87 on juga
40 partits de lliga, 38 com a titular i fa 5 gols.
Aquestes grans temporades fan que el Real Madrid s'hi interessi i li faci una oferta.
Entremig però, apareix Jesús Gil i com a conseqüència d'una polèmica amb el club blanc, fa una oferta a l'Osasuna i s'emporta el jugador.
A l'equip matalasser només hi juga una temporada.
Va arribar a publicar-se un cromo de l'època vestit del Madrid ja que es donava per fet el seu fitxatge. Actualment és un dels cromos més cotitzats pels col·leccionistes.
Després d'aquest parèntesi torna a Pamplona per jugar-hi 5 temporades més, una d'elles la 94-95 a Segona Divisió.
Aquesta és l'última temporada al primer nivell ja que decideix retirar-se la 94-95 a les files de l'humil Izarra.
Bustingorri va fer el gol que va donar l'oportunitat a l'Osasuna de poder jugar la UEFA. Va ser l'únic gol del partit contra l'Espanyol que va permetre als navarresos quedar quarts a la lliga.
Juga un total de 12 temporades a l'Osasuna.

El cromo amb la samarreta del Madrid que mai va arribar a vestir.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Baresi

Itàlia
Defensa
L'Inter el rebutja en unes proves per ser massa baixet.
Juga 20 temporades al Milan, que és l'única samarreta que vesteix a part de la de la selecció italiana.
Hi debuta l'abril del 78 contra el Verona.
És el segon jugador que més partits ha jugat en tota la història del Milan amb 719 partits només superat per Maldini.
Va guanyar 6 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 4 Supercopes italianes, 3 Supercopes d'Europa i 2 Intercontinentals.
És un membre destacat del millor Milan de la història, aquell que entrena Sacchi i que té jugadors com Van Basten, Gullit o Maldini. Era el líder indiscutible de la defensa on també hi havia Rijkaard, Tassotti o Costacurta.
Amb la selecció italiana juga 81 partits.
Tot i no jugar cap minut va formar part de la plantilla que va aconseguir el Mundial del '82.
Al Mundial del '94 és el capità de la selecció italiana que cau a la final contra el Brasil.
És considerat el millor lliure del món juntament amb Beckenbauer.
Aconsegueix altres distincions individuals com per exemple ser inclòs dins el FIFA 100 feta per Pelé o escollit dins els 100 millors futbolistes del s. XX amb el número 19.
El Milan li va retirar la samarreta amb el número 6.

dilluns, 5 de setembre del 2011

Mostovoi

El Tsar
Leningrad, Rússia
Migcampista
8 temporades a Primera Divisió, totes elles amb el Celta: del 96 al 2004.
La temporada 04-05 fitxa per l'Alabès però només hi juga un partit en un mes i decideix retirar-se amb 37 anys.
Durant les 8 temporades amb el Celta, va ser-ne el jugador més important i va acabar sent-ne el capità. La temporada 2000-2001 guanya la Intertoto amb el club viguès.
Abans d'arribar a la Primera Divisió va voltar força món. El primer gran club on despunta és l'Spartak de Moscou on guanya dues lligues russes.
La temporada 92-93 marxa cap a Portugal per jugar al Benfica on no té gaires oportunitats. Allà coneix la seva dona, fet que li dóna l'oportunitat de casar-se i obtenir el passaport portuguès. Guanya la Lliga i la Copa portuguesa.
La 93-94 la juga al Caen francès i les dues següents a l'Estrasburg on aconsegueix la titularitat i esdevé un puntal de l'equip francès. Ja al 96 fitxa pel Celta després de l'intent del Burgos per fitxar-lo.
Amb la selecció russa hi juga 67 partits, 5 dels quals amb l'antiga URSS. Hi debuta l'any 1991. Participa en dos Mundials: 94 i 2002; i en dues Eurocopes: 96 i 2004. Durant la de l'any 2004 va ser expulsat per seu seleccionador després d'unes dures declaracions de Mostovoi després de perdre un partit.

Recull dels millors gols de la seva carrera:
http://www.youtube.com/watch?v=plkqKhrI3G0&feature=player_embedded