dimecres, 18 de juliol del 2012

Jordi Roura



Llagostera, Girona
Centrecampista
Del planter del Barça. Debuta al primer equip la temporada 1988-89 disputant 8 partits, 3 com a titular. Aquella temporada l'alterna amb el Barça Atlètic.
Les temporades 1989-90 i 1990-91 forma part del primer equip però no gaudeix de gaires minuts.
Això fa que la temporada 1991-92 la jugui al Múrcia a Segona, i la 1992-93 al Figueres.
El mes de gener de 1994 fitxa pel Sant Andreu per ajudar a l'equip a disputar el playoff d'ascens a Segona A. Durant el temps que no va tenir equip, Roura es va entrenar amb el Barça B per no perdre la forma.


divendres, 13 de juliol del 2012

Chris McNealy

Americà
Pivot, 2'02cm
Escollit en segona ronda del draft de 1983 (lloc 38) per Kansas City. És traspassat a Chicago però no té lloc a l'equip.
Amb 22 anys marxa cap a Itàlia per fer-se un nom a Europa. La temporada 83-84 juga a Trieste.
Decideix tornar a l'NBA però no disputa cap partit amb Golden State i decideix jugar a la CBA.
Finalment, a la temporada 85-86 li arriba l'oportunitat: fitxa pels Knicks. Disputa 30 partits fent 5,7 punts.
La següent repeteix a New York jugant 59 partits però fent 3,9 punts. A meitat de la temporada 87-88 és tallat per la franquícia novaiorquesa i acaba la temporada a la CBA.
A causa dels bons records de la seva època a Itàlia, decideix tornar-hi per fer carrera a Europa. Del 1988 al 1995 passa per diferents equips: Irge Desio, Fortitudo Bolonya i Montecatini.
Quan ja havia començat la temporada 1995-96 li arriba l'oferta del Festina Andorra per substituir a Jerrod Mustaff. Fa 15,3 punts i 7,9 rebots però no aconsegueix evitar el descens.
Malgrat tot, els bons números li donen l'oportunitat de jugar tota la temporada 96-97 a les files del Lleó: 18,1 punts i 10,2 rebots. Forma parella interior amb Byron Houston.
La següent la juga al Caja San Fernando. A mitja temporada pateix una lesió, però tot i així juga 21 partits fent 12,8 punts i 8,8 rebots. El seu company a dins la pintura és Deon Thomas.
L'última parada la realitza al Covirán Granada la temporada 1998-99 on substitueix Dan Godfread. Fa 14,7 punts i atrapa 8,5 rebots. Malgrat tot, l'equip baixa i McNealy es retira.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Andrei Moj

Rus
Defensa
L'any 1984 debuta amb el CSKA de Moscou. Hi jugaria fins al final de la temporada 1988-89.
Aleshores canvia de club i no de ciutat i fitxa pel Dynamo de Moscou (1989-1991).
L'any 1991 prova sort en un altre equip de la capital: l'Spartak de Moscou. Però al mes de gener decideix fitxar per l'Espanyol.
D'una tacada l'equip perico fitxa a quatre russos: Korneyev, Galyamin, Kustnetzov i Moj. L'equip dirigit per Clemente se salva a l'última jornada amb un gol de Moj al vell Atocha.

La temporada següent continua a l'equip i juga 34 partits. Aquell any però, l'equip no aconsegueix salvar la categoria i baixa a Segona. D'aquesta manera s'acaba l'etapa de Moj a l'Espanyol.
El proper destí és el Toledo a Segona: hi juga 3 temporades, la primera com a cedit i les altres ja fitxat,  tenint un paper destacat a la defensa titular.
La temporada 1996-97 fitxa per l'Hércules que acabava de pujar a Primera. Una única temporada sense gaires oportunitats l'obliga a canviar d'aires.
L'última parada de la seva carrera la fa al Leganés la temporada 1997-98, estant a Segona.
Va ser 3 vegades internacional amb l'URSS i una amb Rússia.

divendres, 6 de juliol del 2012

Michael Hawkins

Americà
Base, 1'83cm
Després de sortir de la universitat i de passar per algun equip de la CBA, la temporada 1996-97 la juga amb els Boston Celtics: 29 partits amb una mitja d'11 minuts i 2,8 punts i 2,2 assistències.
Al veure que no tindria gaires minuts a la lliga, decideix marxar a l'Olympiakos. Al finalitzar aquella temporada és cridat per la federació americana per tal de formar part de l'equip nacional que havia de disputar el Mundial de Bàsquet del 1998. En aquesta ocasió hi participen jugadors americans que juguen a Europa i a les lligues menors americanes. Aconsegueix la medalla de bronze.
Després d'aquesta experiència torna als EUA per jugar a la CBA. A mitja temporada li arriba la possibilitat de jugar 24 partits amb els Kings.
La 1999-2000 decideix jugar-la a les files de Charlotte Hornets però únicament disputa 12 partits en tota la temporada.


La 2000-01 la comença a Cleveland però després de disposar de pocs minuts se'n torna a la CBA. Al mes de febrer de 2001 li arriba l'oportunitat de fitxar pel Barça per substituir Ronny Seikaly. Juga 15 partits de lliga i 9 de Playoff i aconsegueix guanyar la Lliga contra el Madrid. Aquell any el Barça tenia Gasol, Jasikevicius, Karnisovas o Navarro.
S'acaba el contracte a can Barça i fa les maletes cap a Polònia a l'Slask Breslàvia.
La temporada 2002-03 la comença al Real Madrid. Aquell any l'equip blanc es reforça amb dos jugadors més amb passat blaugrana: Digbeu i Alston. Juga únicament 8 partits i és substituït per Mulaomerovic.
Fa les maletes cap a Bèlgica per jugar a l'Oostende fins a final de temporada.
La temporada 2002-03 la juga a la LEB a les files de UB La Palma.
Decideix retirar-se al final de la temporada 2003-04 a les files de l'equip sirià de Al-Jalaa Aleppo.

Font de les fotos: acb.com

dijous, 5 de juliol del 2012

Wayne Tinkle

Americà
Pivot, 2'08cm
Autèntic rodamón del bàsquet
Comença la seva carrera a la universitat de Montana.
La temporada 1989-90 la passa entre un equip de la CBA (Topeka Sizzlers) i el Liege belga.
A la 90-91 juga al Solna suec.
Al 1991 torna als EUA per jugar a la CBA però a meitat de la temporada 92-93 fitxa pel Juver Murcia per substituir a Marcus Kennedy. Juga 9 partits i aconsegueix salvar l'equip fent 15 punts i 7 rebots.
Torna a jugar a la CBA però a mitja temporada viatja a Itàlia per jugar al Caserta italià.
La temporada 94-95 la comença a Grècia a les files del Pragati però només hi juga cinc partits. A mitja temporada fitxa pel Huesca a l'ACB per substituir David Butler.
Acaba la temporada a Huesca i decideix continuar-hi una temporada més (1995-96). L'equip baixa però ell fa bons números: 16,7 punts i 7 rebots.
Això li permet continuar a la lliga, ara però al Covirán Granada: 16,2 punts i 9,8 rebots. Aquell any l'equip andalús havia comprat la plaça del Salamanca i això els donava la possibilitat de jugar la Korac. Tinkle formava triplet d'estrangers amb el base Frankie King i l'ala-pivot Richard Scott.
La 1997-98 canvia de ciutat i viatja fins a Valladolid per ser-ne el pivot titular: 14 punts i 7 rebots.
L'última temporada torna a canviar d'equip i la juga al Cáceres: 10,3 punts i 6,5 rebots.
Amb 33 anys i després d'haver voltat món decideix retirar-se.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Juan Gómez

Argentí
Centrecampista
Debuta amb l'Argentinos Juniors l'any 1991. Hi juga fins l'any 1995 quan fitxa pel River Plate.
Només hi juga una temporada però aconsegueix guanyar la Copa Libertadores.
Decideix provar sort i fer el salt a Europa. Accepta l'oferta que la Real Societat l'estiu de 1996.
A Donosti hi juga quatre temporades deixant un molt bon record entre l'afició gràcies a la seva actitud i intensitat en el joc. Durant la temporada 98-99 juga sis partits de Copa de la UEFA.
La temporada 2000-01 fitxa per l'Atlético de Madrid quan l'equip estava a Segona. En aquella temporada es fa en un lloc en l'equip titular disputant 36 partits.
La temporada següent, però, la passa en blanc a causa d'una greu lesió al turmell. Després d'intentar reaparèixer sense èxit, decideix retirar-se l'any 2003.

diumenge, 1 de juliol del 2012

Mauro Tassotti

Italià
Defensa, lateral dret
La temporada 1978-79 debuta com a professional amb la Lazio.
L'estiu de 1980 fitxa pel Milan que aleshores jugava a la Serie B.
Acaba jugant 17 temporades a l'equip milanès on va formar part de la que es recorda com una de les millors defenses de la història, juntament amb Baresi, Maldini i Costacurta.
Guanya 5 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 2 Intercontinentals, 3 Supercopes d'Europa i 4 d'Itàlia.
Es retira al final de la temporada 1996-97 amb 37 anys.
Amb la selecció italiana només juga 7 partits, i són els que ho fa durant el Mundial'94, ja que debuta internacionalment amb 32 anys de la mà d'Arrigo Sacchi.
Molt recordat és el cop de colze que dóna a Luis Enrique al partit de quarts de final i que li acaba trencant el nas al jugador asturià. L'àrbitre no va pitar penalt, i l'equip italià es va acabar imposant per 2-1.
En aquell Mundial, Itàlia va perdre la final contra el Brasil als penalts.
Un cop passat el Mundial, la FIFA va castigar amb 7 partits de suspensió l'agressió de Tassotti, fet que va provocar no poder vestir més la samarreta italiana degut a la seva edat.

dissabte, 30 de juny del 2012

Brad Daugherty

Amercià
Pivot, 2'13cm
Número 1 del Draft de 1986 per Cleveland Cavaliers, un  draft força fluix on destaquen Ron Harper amb el número 8, Sabonis amb el 24, Mark Price amb el 25 o Dennis Rodman amb el 27.
Únicament juga 8 temporades a la lliga a causa dels greus problemes que li apareixen a l'esquena.
A la primera temporada no aconsegueix ser nomenat Rookie de l'any malgrat els seus 15,7 punts i 8 rebots, sinó que el premi l'aconsegueix Chuck Person (número 4 del draft). Tot i així sí que és inclòs dins el Millor quintet de rookies.
A partir de la segona temporada (87-88) millora més els números i gairebé aporta 20 punts i 10 rebots per partit al llarg de la seva carrera.
Aquests promitjos li obren les portes a jugar 5 All Stars.
Al final de la temporada 93-94, i després d'haver jugat únicament 50 partits, decideix retirar-se amb 28 anys.
Com a homenatge, els Cavaliers li van retirar la samarreta amb el número 43.

Breu exemple de la potència que tenia Daugherty: http://www.youtube.com/watch?v=Sd1nlRdx_2c

dimecres, 27 de juny del 2012

Laurent Blanc

Francès
Defensa
Comença la seva carrera com a professional a les files del Montpellier l'any 1983. Hi juga fins el 1991 guanyant la Copa francesa el 1990.
Després de moltes temporades a França decideix provar sort al Nàpols, però només hi juga una temporada (91-92).
Així doncs torna a França per jugar una temporada al Nimes, dues al Saint-Étienne (1993-1995) i una més a l'Auxerre (1995-96) on guanya la Lliga i la Copa francesa.
L'estiu de 1996 rep una oferta del Barça post-Cruyff, un projecte a càrrec de Boby Robson. El defensa francès decideix provar sort en un equip gran i fitxa per dues temporades. En total juga 34 partits i aconsegueix guanyar la Recopa, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya.
Tot i així pateix diversos problemes musculars que no el deixen acabar de triomfar al primer equip.
Al finalitzar la temporada, l'Olimpic de Marsella li fa una oferta per tres temporades i li ofereixen ser un dels referents de l'equip. Això sumat a la proximitat del Mundial del 1998 al seu país, va fer que es decantés per l'oferta marsellesa i abandonés el club blaugrana un any després de firmar.
A Marsella hi juga dues temporades essent-ne el capità en molts partits.
La temporada 1999-2000 fitxa per l'Inter i hi juga dues temporades.
La propera destinació serà Manchester, per jugar a les files de l'United del 2001 al 2003. Després de tenir un començament complicat ja que venia per substituit Jaap Stam, l'equip acaba aconseguint la Premier l'any 2003 i decideix retirar-se amb gairebé 38 anys.
Amb la selecció francesa va jugar 97 partits guanyant el Mundial '98 i l'Eurocopa del 2000.
Va ser el primer jugador de la història en marcar un Gol d'or en un mundial: el va fer contra Paraguai als vuitens de final del Mundial de 1998.

Gol d'Or de Blanc contra Paraguai: http://www.youtube.com/watch?v=j2QNb_5Ppt4

dimarts, 26 de juny del 2012

Dan Majerle

Thunder Dan
Americà
Aler, 1'98cm
Va participar als JJOO de Seül l'any 1988 quan jugava a la Universitat de Michigan i va aconseguir la medalla de bronze.
Va ser escollit amb el número 14 del Draft de 1988 per Phoenix.
La temporada 88-89 debuta a l'NBA amb els Suns, franquícia que no abandonaria fins al final de la 94-95.
Durant aquestes set temporades aconsegueix participar en 3 All Stars (anotant 18 punts el de l'any 1993), i forma part del segon millor quintet defensiu de la lliga en dues ocasions. Promitja 14 punts i 5 rebots.
La temporada 95-96 és traspassat a Cleveland on només hi juga una campanya fent 10,6 punts per partit.
L'estiu de 1996 fitxa com a agent lliure per Miami Heat.
A Florida hi juga cinc temporades i forma part d'un equip liderat per Pat Riley a la banqueta i per Alonzo Mourning a la pista juntament amb Tim Hardaway, Jamal Mashburn o Isaac Austin. Tot i aquest ambiciós projecte, mai van aconseguir l'anell de campions.
La temporada 2001-02 Majerle decideix tornar a Phoenix per retirar-se i amb 37 anys juga la seva darrera temporada.
L'any 1994 va aconseguir la Medalla d'Or al Campionat del Món celebrat al Canadà.
Té la samarreta amb el número 9 retirada a Phoenix.
Participa en dos concursos de triples de l'All Stars els anys 1993 i 1995

Algunes imatges de Majerle jugant amb Phoenix: http://www.youtube.com/watch?v=keAzmgHa6H8

dimecres, 20 de juny del 2012

Peternac

Croat
Davanter
Va debutar al futbol professional amb el Dínamo de Zagreb l'any 1989.
Hi juga fins la temporada 94-95 i hi guanya una Lliga i una Copa croata.
L'estiu de 1995 fitxa pel Valladolid i a la seva primera temporada causa una gran sensació marcant 23 gols, cinc dels quals al camp de l'Oviedo. Amb aquesta xifra és el quart màxim golejador de la lliga per darrera Pizzi, Mijatovic i Bebeto.
Les temporades següents va baixar el ritme de gols a causa de les lesions, però va continuar ajudant a salvar el Valladolid. Inclús va arribar a classificar el seu equip per la UEFA i va jugar-ne quatre partits la temporada 97-98.
La temporada 99-00 gairebé la passa en blanc (11 partits jugats) ja que acaba contracte i no vol renovar perquè rep ofertes d'equips importants.
Finalment la temporada 2000-01 marxa del Valladolid essent el màxim golejador de l'equip a Primera Divisió, rècord que encara ostenta. Fitxa pel Saragossa on ha de suplir a Savo Milosevic, però no gaudeix de gaires oportunitats ja que Juanma Lillo, l'entrenador que decideix apostar per ell, és destituït a mitja lliga. Tot i així aquell any l'equip guanya la Copa del Rei.
La temporada següent és cedit al Múrcia a Segona, però en 21 partits només marca 2 gols.
La 2002-03 torna a Saragossa però únicament juga un partit i decideix retirar-se.
Va jugar dos partits amb la selecció croata.

Gol de Peternac al Camp Nou: http://www.youtube.com/watch?v=efeZS-pj6nw

dilluns, 18 de juny del 2012

Ferran Martínez

El nen
Barcelona
Pivot, 2'12cm
Del planter del Barça.
Debuta al primer equip la temporada 85-86 amb 17 anys. Aquell any guanya la Recopa i el Mundial de Clubs.
Les dues següents campanyes també les juga a can Barça on va guanyant protagonisme dins l'equip. Guanya dues Lligues, dues copes del Rei i una Korac.
La temporada 1988-89 juga al Grup IFA Granollers on fa una gran temporada que li permet tornar al Barça l'any següent. Altra vegada guanya la Lliga fent 13 punts i 7 rebots, però només hi juga una temporada.
El proper destí és el Joventut de Badalona on hi jugaria 4 temporades (del 90 al 94) i aconseguiria guanyar dues lligues i la Copa d'Europa de 1994 on va ser-ne el màxim anotador i rebotejador de la final.
La bona temporada 93-94 li obre les portes del Barça de nou: dues temporades (94-96) on torna a guanyar dues lligues.
L'estiu de 1996 decideix canviar totalment d'aires i accepta l'oferta del Panathinaikos per jugar-hi dues temporades i on aconsegueix guanyar una lliga.
La temporada 98-99 la juga al Peristeri grec fent gairebé 14 punts i 9 rebots per partit.
Del 1999 al 2001 torna a vestir la samarreta de la Penya promitjant 12 punts i més de 6 rebots.
Finalment, la temporada 2001/02 la juga entre el Peristeri i el Fabriano italià, on decideix posar punt i final a la seva carrera amb 34 anys.
És l'únic jugador europeu que ha aconseguit tots els títols possibles a nivell de club.
Va jugar 3 partits amb la Selecció Catalana.
Amb l'espanyola, va ser internacional en 156 ocasions.
Té el rècord de 7 títols de lliga juntament amb Andrés Jiménez i Joan Carles Navarro.

Breu repàs de la trajectòria de Ferran Martínez: http://www.youtube.com/watch?v=BoXegbQYMoY

divendres, 15 de juny del 2012

Guardiola

Santpedor, Bages
Centrecampista
Del planter del Barça. Entra a la Masia amb 13 anys provinent del Gimnàstic de Manresa.
Debuta al primer equip l'any 1990 contra el Cadis sortint de titular. Aquella campanya (90-91), només disputa 4 partits amb el primer equip.
A partir de la següent, Johan Cruyff confia amb ell per ser el 4 del primer equip. Durant l'etapa del Dream Team guanya 4 lligues, 1 Copa d'Europa, 1 Supercopa d'Europa i 3 d'espanyoles.
Amb Robson guanya una Recopa, una Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya.
La temporada 97-98 amb Van Gaal, l'equip guanya la Lliga, la Copa i la Supercopa d'Europa, però Guardiola només disputa 11 partits a causa dels problemes musculars. L'estiu del 1998 és intervingut quirúrgicament per solucionar aquestes molèsties.
La temporada següent (98-99), l'equip torna a guanyar la Lliga i el Pep només juga 23 partits.
L'any 2000 torna a ser operat, ara per solucionar uns problemes al turmell.
Finalment, l'abril del 2001 anuncia que quan acabi la temporada deixarà el Barça ja que volia començar una nova etapa personal i esportiva.
El principal objectiu de Guardiola era anar a jugar a la Premier, però finalment va acabar jugant al modest Brescia: juga 13 partits en total.
La temporada següent (2002-03) marxa a la Roma de Capello, però hi juga molt poc, així que decideix tornar al Brescia l'estiu següent i compartir vestuari amb Roberto Baggio.
L'any 2003 rep una oferta de l'Al Ahli de Qatar i decideix jugar-hi dues temporades.
Quan semblava que es retiraria del futbol professional ja que havia rebutjat ofertes del Manchester City i del Wigan, fitxa pel Dorados de Sinaloa Mexicà entrenat pel seu íntim amic Juanma Lillo.
Definitivament penja les bótes l'any 2006.
Amb la selecció catalana va disputar 9 pertits entre els anys 1995 i 2005.
Amb l'espanyola 47 partits jugant el Mundial '94, l'Eurocopa '00 i els JJOO de Barcelona on guanya la Medalla d'Or.
L'any 1992 guanya el Trofeu Bravo com a millor jugador europeu menor de 21 anys.

dimecres, 13 de juny del 2012

Manolo Preciado

Cantabria (1957) - País Valencià (2012)
Defensa.
De les categories inferiors del Racing de Santander on comparteix aventures amb Quique Setién i amb qui arriben a debutar a la mateixa temporada: la 77-78, però no és fins la següent que gaudeix de la titularitat en 32 partits a Primera Divisió. Aquella temporada l'equip baixa a Segona.
A la 80-81 aconsegueix l'ascens a Primera.
L'estiu de 1982 posa punt i final a la seva etapa al Racing després de 5 temporades.
El seu proper destí és el CF Linares de Jaén que aleshores jugava a Segona i hi juga dues temporades (82-84).
La propera temporada la juga al Mallorca també a Segona Divisió.
La campanya 85-86 vesteix la samarreta de l'Alabès i la 86-87 la de l'Ourense.
Decideix retirar-se a la seva terra i del 1987 al 1992 juga al Gimnástica de Torrelavega.

dilluns, 11 de juny del 2012

Quimet Costa

Badalona
Base, 1'84cm
De les categories inferiors del Círcol Catòlic de Badalona. Juga amb el primer equip del 1974 al 1982.
La temporada 82-83 fitxa pel Barça i guanya la Lliga i la Copa del Rei.
Del 1983 al 1986 juga a l'ACB amb el Licor 43 Santa Coloma fent 11 punts i 2 assistències per partit.
Les bones tres temporades a Santa Coloma li tornen a obrir les portes de Can Barça on hi jugaria 4 temporades, del 1986 al 1990. Guanya les 4 lligues, 2 Copes i una Korac essent el suplent de Nacho Solozábal.
Del 1990 al 1992 juga al Valvi Girona com a base titular. Al final de la temporada 91-92 decideix posar fi a la seva carrera amb 35 anys.



Reapareix la temporada 96-97 per jugar dos partits amb la Penya per substituir a Andre
Turner quan era entrenador del Sant Josep de Badalona de la Lliga EBA.
Amb la selecció espanyola va jugar 71 partits.
Va ser escollit millor defensor de la lliga les temporades 88-89 i 89-90.

divendres, 8 de juny del 2012

Platini

França
Centrecampista
Debuta com a professional al Nancy la temporada 1972-73.
Mica en mica va agafant protagonisme i dirigeix l'equip a guanyar la Copa de França l'any 1978.
L'any 1979 fitxa pel Saint-Éttiene on hi jugaria tres temporades i aconseguiria guanyar la Lliga l'any 1981.
L'estiu de 1982 la Juve, un dels grans equips del moment, decideix fer-se amb els seus serveis.
Hi acabaria jugant fins a retirar-se al final de la temporada 86-87.
En aquestes cinc temporades guanya 2 lligues, una Copa d'Europa, una Recopa, una Intercontinental i una Supercopa.
Amb la selecció francesa va jugar 72 partits i va fer 41 gols. Participa en 3 Mundials: '78, '82 i '86.
Guanya l'Eurocopa de l'any 1984 contra Espanya. En aquella cita va marcar 9 gols, fita que suposa encara el rànquing de màxim de gols marcats en una edició i encara figura com el màxim golejador del torneig de tots els temps.
Va guanyar la Pilota d'Or tres anys seguits: 1983, 1984 i 1985.
És considerat el Millor futbolista francès del segle XX.
Forma part del FIFA 100, llista dels millors 125 futbolistes feta per Pelé l'any 2004.

Els 10 millors gols de Platini amb la Juve: http://www.youtube.com/watch?v=92EjXKtYvzo

dimarts, 5 de juny del 2012

Orlando Woolridge

Americà (1959-2012)
Aler, 2'06cm
Número 6 del Draft de 1981 per Chicago Bulls on hi juga les seves primeres cinc temporades.
La 84-85 coincideix amb el Rookie Michael Jordan i fan una parella memorable capaç d'anotar un promig de 51 punts per partit.
La incompetència en el joc entre els dos cracks de Chicago obliga a Woolridge a fitxar pels Nets la temporada 86-87.
A la segona temporada, després d'haver jugat 19 partits és suspès per la Lliga per haver consumit substàncies il·legals. D'aquesta manera es perd tot el que resta de temporada.
Del 1988 al 1990 juga als Lakers on té el rol de sisè home i es complementa perfectament amb Magic Johnson.
A partir d'aquí comença a voltar per diferents equips de la Lliga: Denver Nuggets (90-91), Detroit Pistons (91-92 i mitja de la següent), Milwaukee Bucks (mitja 92-93) i Philadelphia 76ers (93-94).
La temporada 94-95 decideix deixar l'NBA i provar sort a Itàlia fitxant per la Benetton: 20 punts per partit i aconsegueix la Recopa d'Europa.
La següent fitxa per la Virtus de Bolonya: 18,4 punts i 6 rebots per guanyar la Copa Italiana. S'hi retira amb 37 anys.
Al llarg de les 13 temporades a l'NBA fa uns números de 16 punts, 4'3 rebots i 1'9 assistències.
Va participar en dos concursos d'esmaixades de l'NBA, els dos primers que es van celebrar: 1984 i 1985.

Recull d'esmaixades de tota la carrera NBA: http://www.youtube.com/watch?v=O5JbAfX70kk

dilluns, 4 de juny del 2012

Vlado Gudelj

Bòsnia
Davanter
És format al planter del Velez Mostar. Debuta al primer equip l'any 1985.
L'any 1991 fitxa pel Celta de Vigo que aleshores era a Segona Divisió. Aquell any va anotar 27 gols i es va convertir en Pitxitxi i va col·laborar en l'ascens de l'equip a Primera.
En total juga 8 temporades al Celta i actualment encara és el segon màxim golejador de la història del club amb 96 gols.
La temporada 1999-2000 deixa el club viguès per jugar al Compostela que estava a Segona. Dues campanyes on aconsegueix fer 19 gols.
L'any 2001 decideix tornar al seu país i juga a les files del Hadjuk Split fins l'any 2003 que es retira.




Vídeo amb uns quants gols de tota la carrera de Gudelj:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Tb8-D7P_9r0#!

dissabte, 2 de juny del 2012

Morningstar

Americà
Pivot, 2'08cm
És escollit en segona ronda del Draft de 1992 per Boston en el número 47.
A mitjan temporada 92-93 fa dos entrenaments de prova al Taugrés perquè buscaven un pivot per cobrir les nombroses baixes de jugadors interiors, però va ser descartat taxativament.
A la temporada 93-94 juga 22 partits amb Dallas, però és tallat a mitja temporada.
Marxa a Mèxic i se li torna a obrir la porta de l'NBA però únicament per deu dies a les files dels Jazz:  juga tan sols un partit.
Per fi li arriba la primera oportunitat ACB:  substituir a Ted Jeffries al Múrcia per jugar els Play Offs de permanència de l'any 1994. Ajuda a salvar l'equip fent 15 punts i 2,8 rebots per un total de 17 de valoració en 6 partits.
La temporada 94-95 la juga tota a l'Argentina, i a la següent arriba a Manresa.
És fitxat per ser el cinc titular de l'equip i fer trio d'estrangers amb Harper Williams i Linton Townes.
Únicament juga 11 partits fent 8,5 punts i 2,2 rebots amb una valoració de 6,2 per partit. No compleix les expectatives creades i és tallat per Tellis Frank. El canvi és considerable, i aquell any l'equip guanya la Copa del Rei.
Marxa cap a Itàlia on juga en diferents equips (Pàdova, Pozzuoli...)  fins la temporada 97-98 que fa les maletes i creua l'oceà per anar a la lliga de Puerto Rico.
L'any 1998 es retira al Grand Rapids Hoops de la CBA.

dilluns, 28 de maig del 2012

Songo'o

Camerun
Porter
Comença la seva carrera al Canon Youndé camerunès.
L'any 1989 fa el salt a Europa i fitxa pel Touluse on hi juga tres temporades.
La temporada 92-93 la juga al Le Mans i del 1993 al 1996 al Metz.
Aquestes bones temporades a França li obren les portes del Deportivo de la Corunya, pels quals hi fitxa l'estiu de 1996.
Arriba a l'equip gallec amb 32 anys i teòricament com a segon porter de garanties, ja que aquell mateix estiu el Dépor fitxa al porter txec Peter Kouba que venia de fer una gran Eurocopa. Les bones actuacions del camerunès li fan guanyar el lloc titular durant tota la temporada.
Tant bona és aquesta primera campanya, que Songo'o guanya el trofeu Zamora per davant d'Illgner o Vítor Baía.
5 temporades consecutives defensant la porteria gallega on aconsegueix guanyar la Lliga la temporada 1999-2000 i la Supercopa d'Espanya a la següent.
Del 2001 al 2003 torna al Metz, però decideix retirar-se al Deportivo i hi reapareix durant un partit a la temporada 2003-04 amb 39 anys.
Amb la selecció  va jugar 46 partits i va formar part de l'equip en 4 Mundials i en els JJOO de Los Ángeles. Va guanyar també dues Copes d'Àfrica com a porter suplent.
Té dos fills que també juguen a futbol, un a la Pobla de Mafumet, i l'altre a la lliga americana.

divendres, 25 de maig del 2012

Udo Steinberg

Berlín 1876- Madrid 1919
Davanter
Era enginyer mecànic industrial de professió i un bon atleta.
Va jugar al Barça entre 1901 i 1910. En 62 partits va fer 55 gols i formava una davantera temible amb Joan Gamper.
Té l'honor de ser el primer jugador blaugrana que li marca un gol al Real Madrid. Va ser a les semifinals de la Copa d'Espanya (actual Copa del Rei) l'any 1902. L'equip blaugrana va guanyar per 3-1 amb dos gols d'Steinberg i un de Gamper. Segons sembla, aquest  va ser el primer partit en tota la història del Real Madrid.
El que sí que està clar, és que es tracta del primer clàssic de tots els temps.
A la final d'aquella Copa d'Espanya, el Barça s'enfronta al Vizcaya i perd per 2-1. El gol culé el torna a fer Steinberg.
L'any 1902 va ser l'encarregat d'organitzar la primera escola de futbol del club i per això és considerat com a un dels primers entrenadors del Barça.
El 1906 va ser president de la Federació Catalana de Futbol.

dijous, 24 de maig del 2012

Endika

Bilbao
Davanter
Del planter de l'Athletic. Debuta al primer equip la temporada 1980-81.
L'estiu de l'any 1982 és cedit al Ceuta de Segona B, però la temporada següent tornaria per quedar-se.
Del 1983 al 1987 juga al primer equip i fa 17 gols.
Precisament és l'autor de l'únic gol de la final de la Copa del Rei del 1984 contra el Barça al Santiago Bernabéu. L'Athletic va guanyar per 1-0 i el partit va acabar amb una batussa general entre els dos equips. En aquell moment jugaven Maradona i Schuster amb el Barça i Zubizarreta era el porter de l'Athletic.
Aquella mateixa temporada, just una setmana abans, l'Athletic guanya la Lliga, i a la següent (84-85) la Supercopa d'Espanya.
La temporada 87-88 la juga al Valladolid i la següent al Mallorca on aconsegueix l'ascens a Primera.
A partir d'aquí juga dues temporades a Segona B: una amb l'Hércules, i l'última al Benidorm on es retira l'any 1991.



Resum de la final de 1984: http://www.youtube.com/watch?v=4m3Tl3llKp4

dimarts, 22 de maig del 2012

Corey Crowder

Americà
Aler, 1'96cm
Va jugar 20 partits amb el Barça en dues temporades: la primera (93-94) substitueix a mitja temporada l'aler Dennis Williams que no havia complert les expectatives i aconsegueix guanyar la Copa del Rei. La segona temporada (94-95) per substituir de cara els PlayOffs a Roy Fisher i ajuda a aconseguir la lliga. En la primera temporada promitja 13 punts, i en els partits de la segona etapa ajuda l'equip
amb 12 punts.
L'altre experiència a l'ACB la va tenir la temporada 1995-96 a les files del Múrcia però només hi juga 12 partits tot i fer 15 punts per partit,  i és tallat per Mike Jones.
A l'NBA també gaudeix de poques oportunitats. Si bé a la temporada 91-92 juga 51 partits amb els Jazz, la 94-95 juga 6 partits amb els Spurs després d'acabar la primera temporada amb el Barça.
La resta de la seva carrera la passa entre França i lligues menors americanes. A França juga al Pau Orthez, ASVEL Villeurbanne o el Cholet. Juga també a l'Scagliera Verona italià i al Hapoel Holon israelià.
Es retira a les files de l'Élan Sportif Chalonnais francès l'any 2005.

Mireu com la "matava" amb la samarreta blaugrana: http://www.youtube.com/watch?v=OQJ5cxYEOVg

dilluns, 21 de maig del 2012

Yekini

Nigèria (1963-2012)
Davanter
Més de 20 anys de professional on juga en vuit països diferents.
Comença la seva carrera a Nigèria, entre d'altres al Shooting Stars FC.
L'any 1988 marxa cap a Costa d'Ivori a l'Africa Sports National.
Finalment l'any 1990 fa el salt al Vell continent: al Vitória Setúbal de Portugal.
La temporada 1994-95 marxa a l'Olimpiakos grec.
L'estiu de 1995 fitxa per l'Spórting de Gijón. A la primera temporada juga 10 partits i fa 3 gols. A la segona, marxa al desembre altre cop al Vitória. Els aficionats d'El Molinón encara recorden el crit de: "No ye Quini, ye Yekini" (no és Quini, és Yekini").
Continua la seva particular volta al món i juga al Zurich, a Tuníssia, a l'Aràbia Sadudita, torna a Costa d'Ivori i finalment es retira a Nigèria l'any 2005.
Amb la selecció nigeriana va jugar 58 partits i va participar al Mundial'94 i '98 i a cinc Copes d'Àfrica on guanya la de 1994 i d'on n'és el màxim golejador juntament amb la del 1992.
Actualment és el màxim golejador de la selecció amb 37 gols.
L'any 1993 va ser nomenat Millor Jugador d'Àfrica.

dimecres, 16 de maig del 2012

Mark Jackson

Action Jackson
Americà
Base, 1'91cm
17 temporades a l'NBA
Número 18 del Draft de 1987 per New York Knicks: 13'6 punts i 10'6 assistències el coronen com a Rookie de l'Any.
La temporada següent puja el seu nivell i és convocat per jugar l'All Star.
Juga a Nova York fins que és traspassat als Clippers l'any 1992-93. 2 temporades i cap a Indiana.
Al cap de dues temporades i mitja decideixen traspassar-lo a Denver a canvi de Jalen Rose.
El canvi no convenç al propietari del club que el torna a recuperar la temporada següent (97-98).
En aquesta segona etapa aconsegueix portar a Indiana a les finals del 2000, perdent per 4-2 contra els Lakers de Bryant i O'Neal.
Al finalitzar aquella temporada els Pacers fan neteja i Jackson marxa a Toronto on només juga 54 partits i torna als seus Knicks per jugar-hi fins al final de la 2001-02.
La següent la juga a Utah, essent el suplent de John Stockton.
Posa punt i final a la seva carrera a Houston amb 39 anys després de jugar-hi la temporada 2003-04.
La temporada 1996-97 és el líder d'assistències de la lliga amb 11'2 per partit.
Actualment és el tercer màxim passador de la història de la lliga per darrere Stockton i Kidd.

Reportatge amb moments estel·lars de la carrera de Mark Jackson:
http://www.youtube.com/watch?v=Hv9ZE-KY4Iw

dimarts, 15 de maig del 2012

Craioveanu

Romania
Davanter
Després de jugar en diversos clubs menors de Romania, del 1991 al 1995 juga a l'Universitat de Craiova on guanya la Copa de Rumania l'any 1993.
L'estiu de 1995 fitxa per la Real Societat on hi jugaria 3 temporades fent 26 gols en 90 partits.
La temporada 98-99 és fitxat pel Vila-Real per ser el davanter centre en la primera temporada del club a Primera Divisió. Precisament Craioveanu és l'autor del primer gol a la màxima categoria, en un partit al Bernabéu.
Aquell mateix any però, l'equip baixa a Segona, però el romanès es manté a l'equip fins la 2001-02 quan l'equip ja tornava a estar a primera.
La següent destinació és Getafe: del 2002 al 2006 que s'hi retira. La temporada 03-04 aconsegueix l'ascens a Primera col·laborant-hi amb 5 gols.
Gràcies a les bones temporades a Getafe, té una escultura davant l'estadi. A més a més, ha participat en política a l'Ajuntament d'aquesta localitat.
Amb la selecció romanesa va jugar 23 partits, destacant la seva presència al Mundial '98.

diumenge, 13 de maig del 2012

Ramallets

Barcelona, barri de Gràcia (1924-2013)
Porter
Comença a jugar a l'Europa. Fent el servei militar el destinen a Palma i ho aprofita per jugar al Mallorca cap a l'any 1944.
La temporada 1946-47 fitxa pel Barça però és cedit al Valladolid que jugava a Tercera Divisió. La gran temporada amb l'equip castellà que aconsegueix l'ascens a Segona li obra les portes del Barça.
Tot i així del 1947 al 1949 és etern suplent de Velasco i juga molt poc.
Ja a la temporada 1949-50 aprofita una lesió del porter titular i es converteix en un fix de l'onze inicial.
Aquesta gran temporada al Barça el permet jugar el Mundial de Brasil'50 i consagrar-se com a un dels millors porters del món. Gràcies al bon Mundial realitzat se'l coneixeria com El gat de Maracanà o El gat amb ales.
A partir d'aquí 11 temporades més al Barça, on forma part del gloriós Barça de les 5 Copes.
En total aconsegueix 6 lligues, 2 Copes de Fires, 2 Copes Llatines, 5 Copes d'Espanya i 3 Copes Eva Duarte.
En 5 ocasions aconsegueix el Trofeu Zamora que, tot i ser vigent des de la temporada 1958-59, ja n'havia guanyat tres anteriorment.
Després de la derrota a la final de la Copa d'Europa a Berna contra el Benfica per 3-2  va decidir retirar-se ja que el club va fitxar a Lluís Miró d'entrenador i aquest va manifestar que no comptava amb Ramallets.
El mes de març de  1962 el Barça li ret homenatge jugant un partit contra l'Hamburg.
Posteriorment, l'any 2008 se'l torna a homenatjar rebent les claus de Barcelona.

Ramallets fa un repàs de tota la seva trajectòria: http://www.youtube.com/watch?v=gZlBzlurJjY

dissabte, 12 de maig del 2012

Bill Walton

Big Red-Head
EUA
Pivot, 2'11cm
Va ser escollit número 1 del Draft de 1974 per Portland.
Durant les primeres temporades pateix moltes lesions que no el deixen desenvolupar el seu talent.
Va jugar a Portland fins l'any 1978. Aconsegueix guanyar l'anell de campió la 76-77 i va ser nombrat MVP de les finals. La següent, va ser nomenat per jugar a l'All Star i va ser nombrat MVP de la temporada regular i va formar part del Millor quintet defensiu i Millor quintet de la lliga.
La temporada 78-79 la passa en blanc després de no ser traspassat a cap equip i a negar-se a jugar al·legant un mal tracte del club cap als jugadors lesionats.
Aconsegueix ser traspassat als San Diego Clippers (ara Los Angeles) però es lesiona greument, i en 4 temporades només disputa 47 partits.
Torna a les pistes la temporada 1982-83 i continua als Clippers fins al final de la 84-85 quan ja eren a Los Angeles.
L'estiu del 1985 rep ofertes dels Lakers i dels Celtics, i són aquests últims qui finalment es fan amb els seus serveis.
Fa una primera temporada espectacular on ajuda a aconseguir l'anell de campió contra els Rockets d'Olajuwon, i a més és nombrat Millor Sisè Home de la lliga.
Durant la 86-87 i amb 34 anys només juga 10 partits i decideix retirar-se.
Al llarg de la seva carrera promitja 13,3 punts i 10,5 rebots per partit.
Va ser escollit com un dels 50 Millors jugadors de la història de l'NBA.
És membre del Hall of Fame des del 1993.
Té la samarreta amb el número 32 retirada a Portland.
El seu fill Luke Walton juga actualment als Cleveland Cavaliers.

dijous, 10 de maig del 2012

Chamot

Argentina
Defensa
Del 1986 al 1991 juga al Rosario Central argentí.
El 1991 comença una llarga aventura a Itàlia. Fins el 1993 ho fa al Pisa, la 93-94 al Foggia i del 1994 al 1998 a les files de la Lazio on guanya una Copa d'Itàlia.
Del 1998 al 2000 viatja a Madrid per jugar a l'Atlético. La primera temporada juga de titular 42 partits essent el central titular juntament amb Santi Dénia. Però la següent campanya disputa molts menys minuts.
Decideix tornar a Itàlia, ara a les files del Milan on hi juga 3 temporades i aconsegueix la Champions l'any 2003 i la seva segona Copa d'Itàlia.
Una  lesió però, l'aparta dels terrenys de joc. Mentre es recupera rep una oferta de Qatar però decideix entrenar-se amb el Leganés ja que l'entrena el seu amic Carlos Aimar. Únicament hi juga un partit la temporada 2003-04.
Finalment decideix no anar a Qatar i tornar al seu Rosario Central per retirar-se al final de la 2003-04.
Forma part de la selecció argentina en tres Mundials: '94, '98 i 2002.

dilluns, 7 de maig del 2012

Pere Capdevila

Barcelona
Aler
De les categories inferiors del Barça. Juga també al Santfeliuenc i al Cornellà.
La temporada 94-95 jugant amb el Cornellà arriba a disputar dos partits a l'ACB amb el Barça.
La següent la juga al Gijón a l'ACB fent una gran temporada.
El Bàsquet Manresa (aleshores TDK) es fixa en ell per ocupar un lloc important dins l'equip. Hi fitxa l'estiu de 1996.
A la capital del Bages hi juga 4 temporades convertint-se una peça clau en el títol de lliga aconseguit la temporada 1997-98.
L'última campanya a Manresa (99-00) és marcada per les lesions i només pot jugar 5 partits i és substituït per Mike Brown.
Quan acaba aquesta desafortunada temporada marxa al Gran Canària però continua la mala sort i només hi juga vuit partits. A mitja temporada fitxa pel Caprabo Lleida de LEB.
Finalment, l'última etapa la juga a Girona del 2001 al 2003 on es retira.
Va arribar a jugar amb la selecció espanyola cinc partits internacionals.



diumenge, 6 de maig del 2012

Suker

Sukerman
Croat
Davanter
Del 1989 al 1991 juga al Dinamo de Zagreb on ja destaca per tenir una gran capacitat golejadora.
Amb l'esclat de la Guerra dels Balcans, l'estiu de 1991 fitxa pel Sevilla.
A la capital andalusa hi juga 5 temporades i esdevé un davanter important a Europa.
L'estiu de 1996 fitxa pel Real Madrid on hi jugaria 3 temporades. Hi guanya una lliga, una Champions i una Intercontinental.
La temporada 1999-2000 la juga a l'Arsenal i la 2000-01 al West Ham.
Del 2001 al 2003 marxa a la Bundesliga per jugar al 1860 Munich.
Actualment és el màxim golejador de la selecció croata amb 46 gols.
Va ser el màxim golejador del Mundial'98 amb 6 gols.
L'any 1998, quan jugava al Madrid, va ser guanyador de la Bota d'Or.

Els 10 millors gols de la seva carrera: http://www.youtube.com/watch?v=UWdD9my3jiY

dimecres, 2 de maig del 2012

Robert Horry

EUA
Aler, 2'08 cm
16 temporades a l'NBA
Escollit amb el número 11 del Draft de 1992 per Houston Rockets.
Hi juga 4 temporades, del 92 al 96 on guanya dos anells de campió (94 i 95) juntament amb Hakeem Olajuwon i Clyde Crexler.
L'any 1996 és traspassat a Phoenix però no s'entén amb l'entrenador Danny Ainge i és traspassat als Lakers.
A Los Àngeles es troba amb Shaquille O'Neal i Kobe Bryant i aconsegueix tres anells més de manera consecutiva (2000, 2001 i 2002). Es converteix en una peça de luxe que surt des de la banqueta.
L'any 2003 fitxa per San Antonio com a agent lliure i aconsegueix dos títols més de campió (2005 i 2007).
S'acaba retirant amb 38 anys al final de la 07-08.
Amb 7 anells de campió n'és el que més n'ha aconseguit a part de la dinastia dels Celtics dels 60.
A més, juntament amb John Salley és l'únic jugador que ha guanyat l'anell en tres equips diferents.
Amb 244 aparicions, és el jugador que més partits ha jugat en tota la història dels Play Off.

Recital de Horry al cinquè partit de les Finals de 2005: http://www.youtube.com/watch?v=BZdik09RGJI

dilluns, 30 d’abril del 2012

Radchenko

Rússia
Davanter
Abans d'arribar a la lliga espanyola va jugar en diversos equips russos com el Zenit de Leningrad (ara de Sant Petersburg) o l'Spartak de Moscou.
La temporada 93-94 el fitxa el Racing de Santander i debuta a Primera Divisió. Hi juga dues temporades i fa 21 gols.
L'estiu de l'any 1995 el Dépor busca un davanter centre amb gol i després de refusar un jove de 19 anys anomenat Schevchenko, decideix fer una aposta segura i fitxa Radchenko.
A la Corunya només hi juga una temporada on guanya la Supercopa d'Espanya.
La següent, 96-97, ho fa a les files del Rayo que baixa a Segona, i la posterior, 97-98, al Mèrida on també viu el descens.
La 98-99 decideix jugar a Segona a les files del Compostela.
A partir d'aquí marxa al Japó (Júbilo Iwata) i a Croàcia (Hadjuk Split).
L'any 2002 decideix anar a Galícia a jugar amb equips humils com el Bergantiños o al CD Baio on es retira l'any 2006.
Amb la selecció russa juga 33 partits i fa 9 gols. És seleccionat per jugar el Mundial'94 on fa un gol.

dissabte, 28 d’abril del 2012

Lalo García




Valladolid
Aler, 1'87 cm
Tota la seva carrera la va jugar al CB Valladolid.
La temporada 1987-88 ho fa al júnior del club i a partir de llavors sempre al primer equip.
13 temporades a l'ACB del 1988 al 2001 quan es retira amb 30 anys.
Té la samarreta amb el número 5 retirada.
Va jugar 8 partits amb la selecció espanyola.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Di Matteo


Italià però nascut a Suïssa
Centrecampista
Comença jugant al Schaffhausen suís del 1988 al 1991 per després militar al FC Zurich i al Aarau del mateix país on hi guanya una lliga suïssa.
Del 1993 al 1996 juga a la Lazio i l'estiu del 1996 Ruud Gullit l'aleshores entrenador del Chelsea decideix emportar-se'l a Londres.
Sis temporades vestint la samarreta blava del Chelsea li permet guanyar una Recopa, una Supercopa d'Europa, dues FA Cups i una Copa de la Lliga d'Anglaterra entre altres.
Finalment, a causa de les lesions s'acaba retirant el mes de febrer del 2002 a les ordres de Claudio Ranieri.
Amb la selecció italiana va jugar un total de 34 partits participant al Mundial'98 i a l'Eurocopa'96.

Golàs a la final de la FA Cup contra el Middlesbrough l'any 1997:
http://www.youtube.com/watch?v=A8JGH6es7DE

diumenge, 15 d’abril del 2012

Neil Lennon

Irlandès del nord
Centrecampista
De ben petit és fitxat pel Manchester City on hi arriba a debutar la temporada 89-90.
Del 90 al 96 juga al modest Crewe Alexandre anglès, i del 1996 al 2000 ho fa al Leicester City.
L'any 2000 fitxa finalment pel Celtic on hi jugarà fins el 2007.
De l'any 2005 al 2007 és el capità de l'equip i aconsegueix guanyar 5 lligues i 3 Copes.
Evidentment, com a capità i com a catòlic de religió, deixa una emprempta molt gran dins del club.
La temporada 2007-08 la juga al Nottingham Forest, i l'any 2008 es retira a les files del modest Wycombe Wanderers per dirigir des de la banqueta el seu estimat Celtic.
Va jugar 40 partits amb la selecció d'Irlanda del Nord, però mai va negar que el seu somni era jugar amb la selecció irlandesa unida. Aquestes declaracions i el seu compromís amb la causa catòlica li van passar factura: l'any 2002 és amenaçat de mort per una branca unionista britànica. Aquest fet l'obliga a abandonar la selecció tot i rebre molt suport del sector catòlic.

dissabte, 14 d’abril del 2012

Chandler Thompson

Americà
Aler, 1'91 cms.
Comença jugant a la NCAA americana fins que fa el salt a l'ACB la temporada 1992-93 a les files del Coren Orense. A Galícia hi juga tres temporades dfent 20 punts per partit.
Això li obre les portes de l'Estudiantes. Hi fitxa la 95-96 i hi juga quatre temporades fins que pateix una greu lesió al genoll el març del 1999. És tallat de l'equip, però quan es recupera la temporada següent torna a jugar.
Aquesta última temporada (99-00) aconsegueix la Copa del Rei.
A partir d'aquesta etapa a l'ACB decideix provar sort a Itàlia (Fabriano i Udine), Rússia (Lokomotiv) i a l'Indiannapolis Cats de la CBA on es retira al final de la 2006-07.
Durant les 8 temporades a l'ACB va guanyar 4 concursos d'esmaixades ja que era un gran saltador.
En dues ocasions va provar de jugar a l'NBA a les files dels Bucks i dels Celtics, però cap de les dues oportunitats va reeixir.

Així va començar el concurs d'esmaixades del 1992:
http://www.youtube.com/watch?v=90JvTKlJu1w&feature=relmfu

dijous, 5 d’abril del 2012

Ian Wright

Londres, Anglaterra
Davanter
Debuta com a professional amb 22 anys vestint la samarreta del Crystal Palace. Hi juga set temporades on fa 90 gols.
L'any 1991 fitxa per l'Arsenal per 2,5 milions de lliures, fet que el convertia en el jugador més car de la història gunner. En aquella primera temporada aconsegueix ser el màxim golejador de la Premier.
Al llarg de les set temporades a Anfield, aconsegueix una Recopa, una Premier i dues FA Cups.
A més, amb una xifra total de 185 gols en 288 partits, va ser durant molts anys el màxim golejador de la història del club, superat més tard per Titi Henry.
Després de l'exitosa etapa a l'Arsenal comença a voltar per diversos clubs anglesos com el West Ham o el Nottingham.
Deixa la Premier per anar a jugar al Celtic la temporada 1999-2000.
L'any següent es retira a les files del Burnley.
Amb la selecció anglesa no va arribar mai a disputar cap Mundial ni Eurocopa. No va poder ser al Mundial'98 a causa d'una lesió.
És pare de l'internacional Shaun Wright-Phillips, amb el qual va coincidir com a jugador en la seva etapa al Nottingham.




http://www.youtube.com/watch?v=9HtUv1QyrO4

dimecres, 4 d’abril del 2012

Mark Price

Americà
Base, 1'83 cm
12 temporades a l'NBA
Escollit en segona ronda del Draft de 1986 en la posició 25 per Dallas.
A la mateixa nit del Draft és traspassat a Cleveland on esdevindria un dels millors jugadors de tota la història de la franquícia. Hi juga 9 temporades.
Els Cavaliers liderats per Price i ben custodiat per Ron Harper, Daugherty o Larry Nance van establir el rècord de victòries de la franquícia, i la temporada 91-92 van arribar a les Finals de l'NBA perdent per 4-2 contra els Bulls de Michael Jordan.
Durant aquesta etapa és elegit 5 vegades per jugar l'All Star Game, però es perd el de 1995 per una lesió just dos dies abans.
És líder de la lliga durant dues temporades seguides (92 i 93) de tirs lliures convertits.
L'estiu del 1995 és traspassat als joves Washington Bullets amb Webber o Howard, però només pot jugar 7 partits a causa d'una greu lesió.
L'any següent marxa cap a Golden State amb Mullin o Sprewell. Malgrat no fer un gran any aconsegueix jugar gairebé tots els partits de titular i tornar a ser el líder de la lliga en tirs lliures.
L'última parada la fa a Orlando compartint vestidor amb Penny Hardaway, però la lesió d'aquest que li fa perdre tota la temporada, deixa molt tocat l'equip. Malgrat això, Price continua fent uns bons números amb 34 anys.
Després d'aquesta temporada arriba el lockout de l'any 1999 i Price, malgrat alguna oferta de Dallas, decideix posar punt i final a la seva carrera.
L'any 1993 és escollit dins el Millor Quintet de la Lliga.
Els anys 1993 i 1994 aconsegueix guanyar el Concurs de Triples de l'NBA.
L'any 1994 guanya la medalla d'or al Mundial del Canadà, formant part del Dream Team II.
Té la samarreta amb el núero 25 retirada a Cleveland.

http://www.youtube.com/watch?v=ml47tVGKBiU

dimarts, 3 d’abril del 2012

Coco

Italià
Defensa, lateral esquerre
Comença la seva carrera esportiva al Milan la temporada 95-96, a l'ombra de Maldini però on guanya una lliga.
La següent també la juga a Milà, però disposa de pocs minuts i decideix anar cedit al Vicenza la temporada 97-98. Torna al Milan però es lesiona al genoll malgrat el seu equip torna a guanyar el campionat.
Altre cop és cedit, aquesta vegada al Torí que, tot i el descens de l'equip, fa una gran temporada i se li obren altre cop les portes del Milan.
Finalment aconsegueix certa regularitat durant la campanya 2000-2001, però amb les perspectives del Mundial '02, decideix marxar en algun equip on tenir més minuts.
L'estiu del 2001 és cedit al Barça de Reixach, convertint-se així amb el primer jugador italià que vesteix la samarreta blaugrana. Aquell any, l'equip acaba quart.
Un total de 33 partits i un gol, no són una bona carta de presentació, i el Barça decideix no fer efectiva la clàusula de compra fixada en 2.600 milions de pessetes.
A l'acabar la temporada aconsegueix ser convocat pel Mundial i fitxa per l'Inter on té contracte fins el 2007, però hi juga del 2002 al 2005 i la temporada 2006-2007, ja que és cedit al Livorno i al Torí.
L'any 2007 decideix acabar la seva carrera esportiva i començar-ne una d'actor.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Virdis

Italià
Davanter, dècada dels 70, 80 i 90.
Debuta al Cagliari la temporada 74-75 i hi passa les dues següents, l'última de la qual la juga a la Sèrie B i fa 18 gols.
Aquesta bona temporada li obre les portes a la Juve on hi juga tres temporades (del 77 al 80).
La temporada 80-81 és cedit altre cop al Cagliari que tornava a estar a la Sèrie A, però la següent torna a jugar a la Juve. En total guanya dues lligues i una copa italiana.
La 82-83 i 83-84 juga a l'Udinese en busca de més minuts.
Finalment, li arriba la gran oportunitat: el Milan el fitxa l'estiu de 1984.
Hi juga 5 temporades aconseguint el Pitxitxi la 86-87 amb 17 gols.
Durant aquesta etapa guanya una lliga, una copa i la Copa d'Europa (1989) contra l'Steaua al Camp Nou.
Després de la bona etapa a Milà, marxa al Lecce per jugar-hi les seves dues últimes temporades: del 1989 al 1991 i s'acaba retirant.
No va arribar mai a ser internacional absolut amb la selecció italiana, però sí en les categories inferiors.

dijous, 22 de març del 2012

Valbuena

Madrid
Porter
Del planter del Real Madrid, però no arriba a debutar mai amb el primer equip.
Passa per diversos equips de Segona: Mallorca B, Toledo i Albacete fins que arriba al Saragossa que encara no era a Primera a la temporada 2002-03.
Aconsegueix l'ascens com a porter suplent, i durant la 03-04 juga 7 partits a Primera. Aquell any es proclama campió de la Copa del Rei.
La gran oportunitat per reivindicar-se li arriba a la 04-05 quan és cedit a l'Albacete que acaba de pujar. Juga 21 partits de Lliga com a titular.
Té "l'honor" de ser el primer porter que és superat per Leo Messi amb la samarreta del Barça.
L'any següent amb el descens de l'Albacete torna al Saragossa i a la suplència.
En busca de més minuts trenca el contracte amb el Saragossa per tornar a l'Albacete del 2006 al 2008 on s'acaba retirant.

dimecres, 21 de març del 2012

César Rodríguez

El Pelucas
Lleó 1920-Barcelona 1995
Davanter
14 temporades al Barça
L'equip blaugrana el fitxa amb només 17 anys, però és cridat a fer la mili a Granada, així que és cedit a l'equip granadí dues temporades (del 1940 al 1942). Va ajudar al Granada a aconseguir l'ascens a Primera Divisió.
Quan va acabar la seva etapa a Andalusia, torna al Barça per jugar-hi 13 temporades consecutives.
Durant tots aquests anys va aconseguir diversos trofeus ja que va formar part del Barça de les 5 Copes on juntament amb Basora, Kubala, Moreno i Manchón formaven la temible davantera.
Entre aquests nombrosos títols hi trobem: 5 lligues, 2 Copes Llatines o 3 Copes d'Espanya.
La temporada 48-49 guanya el Pitxitxi gràcies als 28 gols que va anotar.
La temporada 55-56 deixa el Barça per tornar a Lleó a les files de la Cultural Leonesa.
La següent la jugaria a Perpinyà, i del 1957 al 1960 a l'Elx on s'hi acabaria retirant.
Amb la selecció espanyola va jugar 13 partits entre 1945 i 1952.
Durant moltes dècades va ser el màxim golejador de la història del FC Barcelona, fins que Leo Messi el va superar el mes de març de 2012. La marca que ostentava era de 232 gols.

dimarts, 20 de març del 2012

Stombergas

Lituà
Aler, 2'02 m
Comença la seva carrera a l'Atletas Kaunas lituà (del 93 al 96).
Decideix marxar del seu país i acceptar una gran oferta del Shankhai de la lliga xinesa.
Només hi juga una temporada i se'n torna a Lituània però a les files del Zalguiris. Dues temporades defensant els colors de l'equip gran de Kaunas on entre d'altres guanya l'Eurolliga (98-99).
La propera parada és a Itàlia: a la Virtus. És tallat a mitja temporada.
La següent (2000-01) la juga al TAU fent 14 punts per partit.
A partir d'aquí comença a voltar per molts equips europeus: Efes, Zalguiris altre cop, Unics Kazan, Ulker i torna a Kazan del 2005 al 2007.
Es retira al final de la temporada 07-08 en un modest equip lituà, però torna a les pistes la temporada 09-10 per ajudar a l'Unics Kazan, però ja amb 36 anys i s'acaba retirant.
Amb la selecció lituana juga 97 partits i aconsegueix dos bronzes olímpics a Atlanta'96 i Sidney'00. Com a capità de la selecció aixeca la copa que acredita Lituània com a campiona de l'Eurobàsquet 2003. Anteriorment havia aconseguit la plata a Grècia'95.

http://www.youtube.com/watch?v=TeffGSpnlL0

divendres, 16 de març del 2012

Iribar

El Txopo
Euskal Herria
Porter
Quan era juvenil la Real li va fer una prova per fitxar-lo que no va superar.
Va marxar al Baskonia de Segona Divisió on va fer-hi una gran temporada. Van aconseguir eliminar l'Atlético de Madrid a la Copa del Generalísimo, i això li va obrir les portes de l'Athletic.
Juga tota la seva carrera professional a l'Athletic: 614 partits en 18 temporades.
Actualment encara és el jugador que més vegades ha vestit la samarreta dels lleons.
Va guanyar dues Copes del Rei (1969 i 1973) i va ser el porter titular a la final de la UEFA l'any 1977 que l'Athletic va perdre contra la Juventus.
La temporada 1969-70 va aconseguir el Trofeu Zamora.
Es retira al final de la temporada 79-80 amb 36 anys.
Amb la selecció espanyola juga 49 partits essent-ne el porter titular des del 1964 al 1976. Forma part de l'equip que va guanyar l'Eurocopa del 1964.
L'any 1975, pocs dies després de la mort de Franco i abans del derbi contra la Real, Iribar que era capità de l'Athletic i Kortabarria que ho era de la Real, van sortir al camp amb una ikurriña, que aleshores encara estava prohibida, i la van posar al mig del camp.

Un Informe Robinson curt sobre Iribar: http://www.youtube.com/watch?v=-_WJI2bSIlM

dijous, 15 de març del 2012

Larsson

Suècia
Davanter
L'any 1992 fitxa pel Helsingborgs de la segona divisió sueca amb el qual aconsegueix l'ascens a la primera divisió al mateix any.
La bona temporada li obre les portes al Feyenoord on hi juga 4 temporades (del 93 al 97) i on es proclama campió de la Copa d'Holanda en dues ocasions.
Al 1997 fa el seu gran salt esportiu i fitxa pel Celtic. A Glasgow hi juga durant 7 temporades on n'esdevé un ídol i encara és recordat per tots els aficionats. Hi guanya 4 lligues i 2 copes, a més aconsegueix el subcampionat de la UEFA perdent contra el Porto de Mourinho per 3-2. Larsson fa els dos gols del Celtic i és nomenat millor jugador de la final.
A Glasgow encara ostenta el rècord de màxim golejador del club en competicions europees (35 gols) i va aconseguir el títol de la Bota d'Or l'any 2001 després d'anotar 35 gols en una temporada.
L'any 2004 fitxa pel Barça. Hi juga dues temporades i de seguida connecta amb l'afició. A la primera només juga 16 partits a causa d'una lesió al genoll, però durant la segona esdevé un pilar indiscutible sortint des de la banqueta: 11 gols en 39 partits. A can Barça guanya dues Lligues, una Supercopa d'Espanya i la Champions de París l'any 2006.
Quan se li acaba el contracte decideix marxar altre cop al Helsingborgs, però al mes de desembre, coincidint amb l'aturada de la lliga sueca marxa cedit al Manchester United per cobrir les nombroses lesions de l'equip anglès. Al mes de març torna a Suècia malgrat l'enrome interès de l'United per fitxar-lo.
S'acaba retirant al Helsingborgs l'any 2009 amb 37 anys.
Amb la selecció sueca va jugar 106 partits i va fer 36 gols. Va participar a 3 Mundials i a 3 Eurocopes.


Homenatge del Celtic a Larsson: http://www.youtube.com/watch?v=7lnmfCCKkN0
Comiat del Henrik a Can BArça: http://www.youtube.com/watch?v=hkxMrXzcelU