Lalo García

Valladolid
Aler, 1'87 cm
Tota la seva carrera la va jugar al CB Valladolid.
La temporada 1987-88 ho fa al júnior del club i a partir de llavors sempre al primer equip.
13 temporades a l'ACB del 1988 al 2001 quan es retira amb 30 anys.
Té la samarreta amb el número 5 retirada.
Va jugar 8 partits amb la selecció espanyola.

Valbuena

Madrid
Porter
Del planter del Real Madrid, però no arriba a debutar mai amb el primer equip.
Passa per diversos equips de Segona: Mallorca B, Toledo i Albacete fins que arriba al Saragossa que encara no era a Primera a la temporada 2002-03.
Aconsegueix l'ascens com a porter suplent, i durant la 03-04 juga 7 partits a Primera. Aquell any es proclama campió de la Copa del Rei.
La gran oportunitat per reivindicar-se li arriba a la 04-05 quan és cedit a l'Albacete que acaba de pujar. Juga 21 partits de Lliga com a titular.
Té "l'honor" de ser el primer porter que és superat per Leo Messi amb la samarreta del Barça.
L'any següent amb el descens de l'Albacete torna al Saragossa i a la suplència.
En busca de més minuts trenca el contracte amb el Saragossa per tornar a l'Albacete del 2006 al 2008 on s'acaba retirant.

César Rodríguez

El Pelucas
Lleó 1920-Barcelona 1995
Davanter
14 temporades al Barça
L'equip blaugrana el fitxa amb només 17 anys, però és cridat a fer la mili a Granada, així que és cedit a l'equip granadí dues temporades (del 1940 al 1942). Va ajudar al Granada a aconseguir l'ascens a Primera Divisió.
Quan va acabar la seva etapa a Andalusia, torna al Barça per jugar-hi 13 temporades consecutives.
Durant tots aquests anys va aconseguir diversos trofeus ja que va formar part del Barça de les 5 Copes on juntament amb Basora, Kubala, Moreno i Manchón formaven la temible davantera.
Entre aquests nombrosos títols hi trobem: 5 lligues, 2 Copes Llatines o 3 Copes d'Espanya.
La temporada 48-49 guanya el Pitxitxi gràcies als 28 gols que va anotar.
La temporada 55-56 deixa el Barça per tornar a Lleó a les files de la Cultural Leonesa.
La següent la jugaria a Perpinyà, i del 1957 al 1960 a l'Elx on s'hi acabaria retirant.
Amb la selecció espanyola va jugar 13 partits entre 1945 i 1952.
Durant moltes dècades va ser el màxim golejador de la història del FC Barcelona, fins que Leo Messi el va superar el mes de març de 2012. La marca que ostentava era de 232 gols.

Luis Cembranos

Luzerna, Suïssa però criat a Lleó
Centrecampista
La temporada 92-93 juga a Segona amb el Figueres cedit pel Barça on estava jugant a les categories inferiors.
La temporada següent retorna a Can Barça per jugar una gran temporada amb el Barça B.
Aquest bon any li obre les portes al primer equip la temporada 94-95 disputant 6 partits que els alterna amb el Barça B fins al mercat d'hivern que fitxa per l'Espanyol per 100 milions de pessetes.
Hi juga 4 temporades i mitja, fins la 98-99 que torna a fer les maletes al mercat d'hivern després de no tenir cap minut amb Brindisi a la banqueta.
El seu últim destí és el Rayo Vallecano on hi juga del 99 al 2004 que es retira.
És en aquest club on aconsegueix el màxim rendiment jugant les dues primeres com a titular i inclús va jugar un partit amistós amb la selecció espanyola.
L'última temporada, la 03-04 la juga a Segona Divisió i el Rayo baixa a Segona B.

Chus Pereda

Burgos, 1938-Barcelona, 2011
Davanter
Després de fer carrera en equips modestos fitxa pel Madrid on hi juga una temporada (57-58) i on guanya les úniques lligues i Copes d'Europa que aconseguiria en tota la seva trajectòria.
Després d'una cessió al Valladolid (58-59) fitxa pel Sevilla on hi juga del 1959 al 1961.
A l'estiu de 1961 fitxa pel Barça. Hi jugaria 8 temporades, fins la 68-69.
A Can Barça guanya 2 Copes del Rei i una Copa de Fires (antiga UEFA). En 312 partits fa 107 gols.
La temporada 69-70 deixa el Barça a contracor i fitxa pel Sabadell de Primera. Només s'hi està una temporada.
Del 70 al 72 juga al Mallorca on s'hi retira.
Conegut com Polvorilla degut al seu fort caràcter dins el terreny de joc.
A falta de més informació sembla ser que juga algun partit amistós amb la samarreta de la selecció catalana.
Protagonitza una de les anècdotes més explicades amb la samarreta de la selecció espanyola: final de l'Eurocopa'64 a Chamartín que enfrontava Espanya i la URSS. Pereda havia fet l'1-0 després de batre el millor porter de tota la història Lev Yashin. Ja amb 1-1 al marcador Pereda centra una pilota que remata Marcelino i fa el gol que suposa el campionat. Des del NODO i durant molts anys s'assegura que aquella centrada la fa Amancio i no Pereda. Curiosament Amancio era jugador del Madrid.
Amb la selecció espanyola disputa 15 partits i fa 6 gols.

Juanma López

SuperLópez
Madrid
Defensa
11 temporades a l'Atlético de Madrid, l'únic club on va jugar.
De totes elles, 10 van ser a Primera Divisió. Va jugar a Segona durant la seva última temporada abans de retirar-se: 2000-2001.
Provenia del planter de l'Atlético.
Durant aquestes 11 temporades va formar part de l'últim gran equip de l'Atleti: el que va fer el doblet la temporada 95-96 amb Lliga i Copa. En aquell equip hi destacava Pantic i hi havia Antic a la banqueta.
Va formar part d'una de les defenses més dures de tota la història de Primera juntament amb Tomás Reñones o Solozábal.
Era especialment conegut per la contundència amb la qual disputava tots els minuts que jugava.
Va guanyar 2 Copes del Rei més els anys 91 i 92.
Va jugar 11 partits internacionals entre 1992 i 1997.
Va guanyar la Medalla d'Or dels JJOO de Barcelona.

Corbalán

Madrid
Base, 1'84 cm
17 temporades al Real Madrid.
Hi debuta la 71-72 amb només 17 anys, i s'hi retira la 87-88 amb 34.
Després de dos anys en blanc decideix tornar a les pistes per jugar amb el Fórum Valladolid la temporada 90-91 amb 37 anys.
En aquestes 17 temporades va ser el base titular i timó d'un Real Madrid que arrasava i que a la Lliga Nacional (després ACB) només li plantava cara el Joventut.
Aquest fet demostra el seu palmarès: 12 Lligues, 7 Copes, 3 Copes d'Europa, 1 Recopa i 1 Korac. També va aconseguir 3 Intercontinentals i un Mundial de Clubs.
Durant la seva carrera també va ser un fix a la selecció espanyola: va guanyar la Medalla de Plata als JJOO de Los Angeles i la Medalla de Plata a l'Europeu de 1983 on va ser escollit l'MVP.
És un dels jugadors que més vegades ha sigut internacional amb un total de 177.
Actualment exerceig de cardiòleg.

Miguel Ángel Rubio

Cuenca
Centrecampista
Va jugar tota la seva carrera esportiva a l'UE Lleida.
En total hi va jugar 8 temporades i 280 partits, essent així el jugador que més vegades ha vestit la samarreta lleidetana.
Va jugar-hi a Segona B, Segona i a Primera la temporada 93-94 on juga 35 partits i marca 3 gols.
Per tant va viure en primera persona els ascensos a Segona (1990) i Primera Divisió (1994).

Goyo Fonseca

Castellà, del mateix poble que Eusebio (la Seca)
Davanter
Dècada dels 80 i 90.
12 temporades a 1a Divisió i dues a 2a.
9 temporades al Valladolid on debuta, 2 a l'Espanyol (quan baixa a 2a i quan puja a 1a), 1 al Màlaga i 1 a l'Albacete.
La seva màxima marca anotadora va ser la temporada 91-92 al Valladolid amb 15 gols.
Aquesta bona marca anotadora li obre les portes a la selecció espanyola on juga 4 partits i marca un gol.

Eusebio Sacristán

La Seca, Valaldolid, Castella

Centrecampista
Format al Valladolid on hi va jugar 9 temporades endues etapes. La primera, de la temporada 83-84 a la 86-87 on guanya una Copa de la Lliga.
La segona, del 1997 al 2002 on s'acaba retirant.
La temporada 87-88 juga a l'Atlético de Madrid.
La 88-89 fitxa pel Barça on hi jugaria 7 temporades. Hi guanya 4 lligues, una Copa d'Europa, una Recopa, una Copa del Rei, 1 Supercopa d'Europa i 3 d'Espanya.
Després de la desfeta d'Atenes es desintegra el Dream Team i Eusebio marxa al Celta on hi juga dues temporades, del 1995 al 1997.
15 vegades internacional
És el tercer jugador que més partits de lliga ha disputat en tota la història: 543.