Mauro Tassotti

Italià
Defensa, lateral dret
La temporada 1978-79 debuta com a professional amb la Lazio.
L'estiu de 1980 fitxa pel Milan que aleshores jugava a la Serie B.
Acaba jugant 17 temporades a l'equip milanès on va formar part de la que es recorda com una de les millors defenses de la història, juntament amb Baresi, Maldini i Costacurta.
Guanya 5 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 2 Intercontinentals, 3 Supercopes d'Europa i 4 d'Itàlia.
Es retira al final de la temporada 1996-97 amb 37 anys.
Amb la selecció italiana només juga 7 partits, i són els que ho fa durant el Mundial'94, ja que debuta internacionalment amb 32 anys de la mà d'Arrigo Sacchi.
Molt recordat és el cop de colze que dóna a Luis Enrique al partit de quarts de final i que li acaba trencant el nas al jugador asturià. L'àrbitre no va pitar penalt, i l'equip italià es va acabar imposant per 2-1.
En aquell Mundial, Itàlia va perdre la final contra el Brasil als penalts.
Un cop passat el Mundial, la FIFA va castigar amb 7 partits de suspensió l'agressió de Tassotti, fet que va provocar no poder vestir més la samarreta italiana degut a la seva edat.

Chamot

Argentina
Defensa
Del 1986 al 1991 juga al Rosario Central argentí.
El 1991 comença una llarga aventura a Itàlia. Fins el 1993 ho fa al Pisa, la 93-94 al Foggia i del 1994 al 1998 a les files de la Lazio on guanya una Copa d'Itàlia.
Del 1998 al 2000 viatja a Madrid per jugar a l'Atlético. La primera temporada juga de titular 42 partits essent el central titular juntament amb Santi Dénia. Però la següent campanya disputa molts menys minuts.
Decideix tornar a Itàlia, ara a les files del Milan on hi juga 3 temporades i aconsegueix la Champions l'any 2003 i la seva segona Copa d'Itàlia.
Una  lesió però, l'aparta dels terrenys de joc. Mentre es recupera rep una oferta de Qatar però decideix entrenar-se amb el Leganés ja que l'entrena el seu amic Carlos Aimar. Únicament hi juga un partit la temporada 2003-04.
Finalment decideix no anar a Qatar i tornar al seu Rosario Central per retirar-se al final de la 2003-04.
Forma part de la selecció argentina en tres Mundials: '94, '98 i 2002.

Di Matteo

Italià però nascut a Suïssa
Centrecampista
Comença jugant al Schaffhausen suís del 1988 al 1991 per després militar al FC Zurich i al Aarau del mateix país on hi guanya una lliga suïssa.
Del 1993 al 1996 juga a la Lazio i l'estiu del 1996 Ruud Gullit l'aleshores entrenador del Chelsea decideix emportar-se'l a Londres.
Sis temporades vestint la samarreta blava del Chelsea li permet guanyar una Recopa, una Supercopa d'Europa, dues FA Cups i una Copa de la Lliga d'Anglaterra entre altres.
Finalment, a causa de les lesions s'acaba retirant el mes de febrer del 2002 a les ordres de Claudio Ranieri.
Amb la selecció italiana va jugar un total de 34 partits participant al Mundial'98 i a l'Eurocopa'96.

Golàs a la final de la FA Cup contra el Middlesbrough l'any 1997:
http://www.youtube.com/watch?v=A8JGH6es7DE

Simeone

Cholo
Argentí
Centrecampista
De les categories inferiors del Vélez Sarsfield. Al primer equip hi debuta l'any 1987 i hi juga fins el 89. Aquest any fa les maletes cap a Europa, concretament a Pisa, Itàlia, per jugar-hi del 89 al 92.
L'estiu del 1992 fitxa pel Sevilla on hi passaria dues temporades jugant molts minuts al mig del camp. L'entrenador aleshores era Bilardo, i va compartir amb Maradona els pocs mesos que el Pelusa va estar a la capital andalusa.
El seu bon paper, on sobretot destacava pel seu caràcter i força, li va obrir les portes a l'Atlético de Madrid. A l'equip matalasser hi va jugar durant l'època més gloriosa de l'etapa recent: del 94 al 97, aconseguint el doblet la temporada 95-96 amb jugadors com Pantic. De seguida va lligar amb l'afició i el van nomenar capità.
L'any 1997 torna a marxar cap a Itàlia, aquesta vegada amb l'Inter on guanya la UEFA del 1998.
Després de dues temporades a Milà marxa cap a Roma per jugar amb la Lazio durant 4 temporades: del 1999 al 2003. Hi guanya una lliga, una copa i una Supercopa d'Europa.
Del 2003 al 2005 torna a l'Atlético on acaba jugant de lliure, però cada vegada té menys minuts.
Decideix tornar a Argentina per retirar-s'hi i ho fa a les files del Racing d'Avellaneda l'any 2006.
Amb la selecció argentina va jugar 106 partits participant en 3 Mundials. A part, guanya dues Copes Amèrica i una medalla de plata als JJOO d'Atlanta'96.

De la Peña

Lo Pelat
Santander
Centrecampista
13 temporades a Primera Divisió
Format a les categories inferiors del Barça. Juga 4 temporades al primer equip.
Debuta al primer equip l'any 1995 amb Johan Cruyff en un partit contra el Valladolid on fa el segon gol del Barça (0-2).
Va liderar la Quinta del Mini i cada cop agafa més protagonisme dins la plantilla amb Robson a la banqueta. Quan arriba Van Gaal se li acumulen les lesions i l'holandès el relega a la suplència.
Això el fa canviar d'aires i marxa al Lazio una temporada però les lesions tornen a aparèixer.
La temporada següent la juga a l'Olympic de Marsella cedit per la Lazio on juga només 12 partits.
Curiosament la Lazio el cedeix al Barça la temporada 2000-2001, però tampoc disposa de gaires minuts amb Serra Ferrer.
Després de desvincular-se definitivament de la Lazio fitxa per l'Espanyol on hi acaba jugant 9 temporades, les primeres fent números brillants i ja cap al final jugant molts pocs partits a causa de les lesions. En les dues darreres temporades només ha disputat 6 partits.
Amb el Barça guanya 1 Lliga, 2 Copes del Rei, 1 Recopa, 1 Supercopa d'Europa i una d'Espanya.
Amb l'Espanyol guanya la Copa del Rei 05-06.
Juga 5 partits amb la selecció espanyola i 1 amb la Càntabra.
Es retira amb 35 anys.

Lombardo

Popeye
Itàlia
Centrecampista
Juga a la Sampdòria del 89 al 95 on guanya un Scudetto i una Recopa i és subcampió de la Copa d'Europa l'any 92, la primera que guanya el Barça a Wembley.
Del 95 al 97 juga a la Juve on guanya la segona Lliga, una Champions i una Intercontinental i una Supercopa d'Europa l'any 96.
Fa les maletes i marxa al Crystal Palace de Londres durant dues temporades on l'última va ser jugador-entrenador, per tornar a Itàlia, aquesta vegada a la Lazio on torna a guanyar un Scudetto, una Recopa i una Supercopa d'Europa i s'hi està dues temporades.
La temporada 01-02 torna a la Sampdòria on es retira.
Amb la selecció italiana juga 18 partits i fa 3 gols.

http://www.youtube.com/watch?v=ZLJVwkzV748

Dino Baggio

Italià
Centrecampista
6 anys al Parma: 20 gols en 127 partits.
També al Torí on debuta, a l'Inter, Juve, Lazio i Blackburn Rovers.
60 vegades internacional amb Itàlia i 7 gols marcats.
Subcampió del Mundial'94.
Considerat dur i defensiu destacava per la seva facilitat per donar assistències.
No té res a veure amb Roberto Baggio.

http://www.youtube.com/watch?v=rBGmbKbfW7w