Gerardo Martino

El Tata
Argentí
Centrecampista
Debuta amb 17 anys amb el Newell's l'any 1980. Hi juga de manera continuada fins al final de la temporada 1989-90 guanyant el Campionat de Primera Divisió la 1987-88 i el Torneig Apertura l'any 1990 sota les ordres de Marcelo Bielsa.
La temporada 1990-91 fitxa pel Tenerife on només hi juga 15 partits, debutant al Camp Nou amb derrota (1-0) gol de Stoichkov.
A finals d'aquesta mateixa temporada torna a Newell's i ajuda a guanyar el Clausura.
La 94-95 és traspassat al Lanús però a la següent torna a Newell's en la que serà ja la seva última temporada al club de la seva vida.
L'any 1996 fitxa pel O'Higgins xilè però és traspassat al cap de poc al Barcelona SC d'Equador on es retira.
És el jugador amb més partits disputats en tota la història del Newell's: 505.
Té una grada a l'Estadi Marcelo Bielsa de Newell's amb el seu nom.
Va ser internacional amb Argentina. 

Jordi Roura

Llagostera, Girona
Centrecampista
Del planter del Barça. Debuta al primer equip la temporada 1988-89 disputant 8 partits, 3 com a titular. Aquella temporada l'alterna amb el Barça Atlètic.
Les temporades 1989-90 i 1990-91 forma part del primer equip però no gaudeix de gaires minuts.
Això fa que la temporada 1991-92 la jugui al Múrcia a Segona, i la 1992-93 al Figueres.
El mes de gener de 1994 fitxa pel Sant Andreu per ajudar a l'equip a disputar el playoff d'ascens a Segona A. Durant el temps que no va tenir equip, Roura es va entrenar amb el Barça B per no perdre la forma.

Andrei Moj

Rus
Defensa
L'any 1984 debuta amb el CSKA de Moscou. Hi jugaria fins al final de la temporada 1988-89.
Aleshores canvia de club i no de ciutat i fitxa pel Dynamo de Moscou (1989-1991).
L'any 1991 prova sort en un altre equip de la capital: l'Spartak de Moscou. Però al mes de gener decideix fitxar per l'Espanyol.
D'una tacada l'equip perico fitxa a quatre russos: Korneyev, Galyamin, Kustnetzov i Moj. L'equip dirigit per Clemente se salva a l'última jornada amb un gol de Moj al vell Atocha.

La temporada següent continua a l'equip i juga 34 partits. Aquell any però, l'equip no aconsegueix salvar la categoria i baixa a Segona. D'aquesta manera s'acaba l'etapa de Moj a l'Espanyol.
El proper destí és el Toledo a Segona: hi juga 3 temporades, la primera com a cedit i les altres ja fitxat,  tenint un paper destacat a la defensa titular.
La temporada 1996-97 fitxa per l'Hércules que acabava de pujar a Primera. Una única temporada sense gaires oportunitats l'obliga a canviar d'aires.
L'última parada de la seva carrera la fa al Leganés la temporada 1997-98, estant a Segona.
Va ser 3 vegades internacional amb l'URSS i una amb Rússia.

Juan Gómez

Argentí
Centrecampista
Debuta amb l'Argentinos Juniors l'any 1991. Hi juga fins l'any 1995 quan fitxa pel River Plate.
Només hi juga una temporada però aconsegueix guanyar la Copa Libertadores.
Decideix provar sort i fer el salt a Europa. Accepta l'oferta que la Real Societat l'estiu de 1996.
A Donosti hi juga quatre temporades deixant un molt bon record entre l'afició gràcies a la seva actitud i intensitat en el joc. Durant la temporada 98-99 juga sis partits de Copa de la UEFA.
La temporada 2000-01 fitxa per l'Atlético de Madrid quan l'equip estava a Segona. En aquella temporada es fa en un lloc en l'equip titular disputant 36 partits.

La temporada següent, però, la passa en blanc a causa d'una greu lesió al turmell. Després d'intentar reaparèixer sense èxit, decideix retirar-se l'any 2003.

Mauro Tassotti

Italià
Defensa, lateral dret
La temporada 1978-79 debuta com a professional amb la Lazio.
L'estiu de 1980 fitxa pel Milan que aleshores jugava a la Serie B.
Acaba jugant 17 temporades a l'equip milanès on va formar part de la que es recorda com una de les millors defenses de la història, juntament amb Baresi, Maldini i Costacurta.
Guanya 5 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 2 Intercontinentals, 3 Supercopes d'Europa i 4 d'Itàlia.
Es retira al final de la temporada 1996-97 amb 37 anys.
Amb la selecció italiana només juga 7 partits, i són els que ho fa durant el Mundial'94, ja que debuta internacionalment amb 32 anys de la mà d'Arrigo Sacchi.
Molt recordat és el cop de colze que dóna a Luis Enrique al partit de quarts de final i que li acaba trencant el nas al jugador asturià. L'àrbitre no va pitar penalt, i l'equip italià es va acabar imposant per 2-1.
En aquell Mundial, Itàlia va perdre la final contra el Brasil als penalts.
Un cop passat el Mundial, la FIFA va castigar amb 7 partits de suspensió l'agressió de Tassotti, fet que va provocar no poder vestir més la samarreta italiana degut a la seva edat.

Laurent Blanc

Francès
Defensa
Comença la seva carrera com a professional a les files del Montpellier l'any 1983. Hi juga fins el 1991 guanyant la Copa francesa el 1990.
Després de moltes temporades a França decideix provar sort al Nàpols, però només hi juga una temporada (91-92).
Així doncs torna a França per jugar una temporada al Nimes, dues al Saint-Étienne (1993-1995) i una més a l'Auxerre (1995-96) on guanya la Lliga i la Copa francesa.
L'estiu de 1996 rep una oferta del Barça post-Cruyff, un projecte a càrrec de Boby Robson. El defensa francès decideix provar sort en un equip gran i fitxa per dues temporades. En total juga 34 partits i aconsegueix guanyar la Recopa, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya.
Tot i així pateix diversos problemes musculars que no el deixen acabar de triomfar al primer equip.
Al finalitzar la temporada, l'Olimpic de Marsella li fa una oferta per tres temporades i li ofereixen ser un dels referents de l'equip. Això sumat a la proximitat del Mundial del 1998 al seu país, va fer que es decantés per l'oferta marsellesa i abandonés el club blaugrana un any després de firmar.
A Marsella hi juga dues temporades essent-ne el capità en molts partits.
La temporada 1999-2000 fitxa per l'Inter i hi juga dues temporades.
La propera destinació serà Manchester, per jugar a les files de l'United del 2001 al 2003. Després de tenir un començament complicat ja que venia per substituit Jaap Stam, l'equip acaba aconseguint la Premier l'any 2003 i decideix retirar-se amb gairebé 38 anys.
Amb la selecció francesa va jugar 97 partits guanyant el Mundial '98 i l'Eurocopa del 2000.
Va ser el primer jugador de la història en marcar un Gol d'or en un mundial: el va fer contra Paraguai als vuitens de final del Mundial de 1998.

Gol d'Or de Blanc contra Paraguai: http://www.youtube.com/watch?v=j2QNb_5Ppt4

Peternac

Croat
Davanter
Va debutar al futbol professional amb el Dínamo de Zagreb l'any 1989.
Hi juga fins la temporada 94-95 i hi guanya una Lliga i una Copa croata.
L'estiu de 1995 fitxa pel Valladolid i a la seva primera temporada causa una gran sensació marcant 23 gols, cinc dels quals al camp de l'Oviedo. Amb aquesta xifra és el quart màxim golejador de la lliga per darrera Pizzi, Mijatovic i Bebeto.
Les temporades següents va baixar el ritme de gols a causa de les lesions, però va continuar ajudant a salvar el Valladolid. Inclús va arribar a classificar el seu equip per la UEFA i va jugar-ne quatre partits la temporada 97-98.
La temporada 99-00 gairebé la passa en blanc (11 partits jugats) ja que acaba contracte i no vol renovar perquè rep ofertes d'equips importants.
Finalment la temporada 2000-01 marxa del Valladolid essent el màxim golejador de l'equip a Primera Divisió, rècord que encara ostenta. Fitxa pel Saragossa on ha de suplir a Savo Milosevic, però no gaudeix de gaires oportunitats ja que Juanma Lillo, l'entrenador que decideix apostar per ell, és destituït a mitja lliga. Tot i així aquell any l'equip guanya la Copa del Rei.
La temporada següent és cedit al Múrcia a Segona, però en 21 partits només marca 2 gols.
La 2002-03 torna a Saragossa però únicament juga un partit i decideix retirar-se.
Va jugar dos partits amb la selecció croata.

Gol de Peternac al Camp Nou: http://www.youtube.com/watch?v=efeZS-pj6nw

Guardiola

Santpedor, Bages
Centrecampista
Del planter del Barça. Entra a la Masia amb 13 anys provinent del Gimnàstic de Manresa.
Debuta al primer equip l'any 1990 contra el Cadis sortint de titular. Aquella campanya (90-91), només disputa 4 partits amb el primer equip.
A partir de la següent, Johan Cruyff confia amb ell per ser el 4 del primer equip. Durant l'etapa del Dream Team guanya 4 lligues, 1 Copa d'Europa, 1 Supercopa d'Europa i 3 d'espanyoles.
Amb Robson guanya una Recopa, una Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya.
La temporada 97-98 amb Van Gaal, l'equip guanya la Lliga, la Copa i la Supercopa d'Europa, però Guardiola només disputa 11 partits a causa dels problemes musculars. L'estiu del 1998 és intervingut quirúrgicament per solucionar aquestes molèsties.
La temporada següent (98-99), l'equip torna a guanyar la Lliga i el Pep només juga 23 partits.
L'any 2000 torna a ser operat, ara per solucionar uns problemes al turmell.
Finalment, l'abril del 2001 anuncia que quan acabi la temporada deixarà el Barça ja que volia començar una nova etapa personal i esportiva.
El principal objectiu de Guardiola era anar a jugar a la Premier, però finalment va acabar jugant al modest Brescia: juga 13 partits en total.
La temporada següent (2002-03) marxa a la Roma de Capello, però hi juga molt poc, així que decideix tornar al Brescia l'estiu següent i compartir vestuari amb Roberto Baggio.
L'any 2003 rep una oferta de l'Al Ahli de Qatar i decideix jugar-hi dues temporades.
Quan semblava que es retiraria del futbol professional ja que havia rebutjat ofertes del Manchester City i del Wigan, fitxa pel Dorados de Sinaloa Mexicà entrenat pel seu íntim amic Juanma Lillo.
Definitivament penja les bótes l'any 2006.
Amb la selecció catalana va disputar 9 pertits entre els anys 1995 i 2005.
Amb l'espanyola 47 partits jugant el Mundial '94, l'Eurocopa '00 i els JJOO de Barcelona on guanya la Medalla d'Or.
L'any 1992 guanya el Trofeu Bravo com a millor jugador europeu menor de 21 anys.

Manolo Preciado

Cantabria (1957) - País Valencià (2012)
Defensa.
De les categories inferiors del Racing de Santander on comparteix aventures amb Quique Setién i amb qui arriben a debutar a la mateixa temporada: la 77-78, però no és fins la següent que gaudeix de la titularitat en 32 partits a Primera Divisió. Aquella temporada l'equip baixa a Segona.
A la 80-81 aconsegueix l'ascens a Primera.
L'estiu de 1982 posa punt i final a la seva etapa al Racing després de 5 temporades.
El seu proper destí és el CF Linares de Jaén que aleshores jugava a Segona i hi juga dues temporades (82-84).
La propera temporada la juga al Mallorca també a Segona Divisió.
La campanya 85-86 vesteix la samarreta de l'Alabès i la 86-87 la de l'Ourense.
Decideix retirar-se a la seva terra i del 1987 al 1992 juga al Gimnástica de Torrelavega.

Platini

França
Centrecampista
Debuta com a professional al Nancy la temporada 1972-73.
Mica en mica va agafant protagonisme i dirigeix l'equip a guanyar la Copa de França l'any 1978.
L'any 1979 fitxa pel Saint-Éttiene on hi jugaria tres temporades i aconseguiria guanyar la Lliga l'any 1981.
L'estiu de 1982 la Juve, un dels grans equips del moment, decideix fer-se amb els seus serveis.
Hi acabaria jugant fins a retirar-se al final de la temporada 86-87.
En aquestes cinc temporades guanya 2 lligues, una Copa d'Europa, una Recopa, una Intercontinental i una Supercopa.
Amb la selecció francesa va jugar 72 partits i va fer 41 gols. Participa en 3 Mundials: '78, '82 i '86.
Guanya l'Eurocopa de l'any 1984 contra Espanya. En aquella cita va marcar 9 gols, fita que suposa encara el rànquing de màxim de gols marcats en una edició i encara figura com el màxim golejador del torneig de tots els temps.
Va guanyar la Pilota d'Or tres anys seguits: 1983, 1984 i 1985.
És considerat el Millor futbolista francès del segle XX.
Forma part del FIFA 100, llista dels millors 125 futbolistes feta per Pelé l'any 2004.

Els 10 millors gols de Platini amb la Juve: http://www.youtube.com/watch?v=92EjXKtYvzo

Vlado Gudelj

Bòsnia
Davanter
És format al planter del Velez Mostar. Debuta al primer equip l'any 1985.
L'any 1991 fitxa pel Celta de Vigo que aleshores era a Segona Divisió. Aquell any va anotar 27 gols i es va convertir en Pitxitxi i va col·laborar en l'ascens de l'equip a Primera.
En total juga 8 temporades al Celta i actualment encara és el segon màxim golejador de la història del club amb 96 gols.
La temporada 1999-2000 deixa el club viguès per jugar al Compostela que estava a Segona. Dues campanyes on aconsegueix fer 19 gols.
L'any 2001 decideix tornar al seu país i juga a les files del Hadjuk Split fins l'any 2003 que es retira.




Vídeo amb uns quants gols de tota la carrera de Gudelj:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Tb8-D7P_9r0#!

Songo'o

Camerun
Porter
Comença la seva carrera al Canon Youndé camerunès.
L'any 1989 fa el salt a Europa i fitxa pel Touluse on hi juga tres temporades.
La temporada 92-93 la juga al Le Mans i del 1993 al 1996 al Metz.
Aquestes bones temporades a França li obren les portes del Deportivo de la Corunya, pels quals hi fitxa l'estiu de 1996.
Arriba a l'equip gallec amb 32 anys i teòricament com a segon porter de garanties, ja que aquell mateix estiu el Dépor fitxa al porter txec Peter Kouba que venia de fer una gran Eurocopa. Les bones actuacions del camerunès li fan guanyar el lloc titular durant tota la temporada.
Tant bona és aquesta primera campanya, que Songo'o guanya el trofeu Zamora per davant d'Illgner o Vítor Baía.
5 temporades consecutives defensant la porteria gallega on aconsegueix guanyar la Lliga la temporada 1999-2000 i la Supercopa d'Espanya a la següent.
Del 2001 al 2003 torna al Metz, però decideix retirar-se al Deportivo i hi reapareix durant un partit a la temporada 2003-04 amb 39 anys.
Amb la selecció  va jugar 46 partits i va formar part de l'equip en 4 Mundials i en els JJOO de Los Ángeles. Va guanyar també dues Copes d'Àfrica com a porter suplent.
Té dos fills que també juguen a futbol, un a la Pobla de Mafumet, i l'altre a la lliga americana.

Udo Steinberg

Berlín 1876- Madrid 1919
Davanter
Era enginyer mecànic industrial de professió i un bon atleta.
Va jugar al Barça entre 1901 i 1910. En 62 partits va fer 55 gols i formava una davantera temible amb Joan Gamper.
Té l'honor de ser el primer jugador blaugrana que li marca un gol al Real Madrid. Va ser a les semifinals de la Copa d'Espanya (actual Copa del Rei) l'any 1902. L'equip blaugrana va guanyar per 3-1 amb dos gols d'Steinberg i un de Gamper. Segons sembla, aquest  va ser el primer partit en tota la història del Real Madrid.
El que sí que està clar, és que es tracta del primer clàssic de tots els temps.
A la final d'aquella Copa d'Espanya, el Barça s'enfronta al Vizcaya i perd per 2-1. El gol culé el torna a fer Steinberg.
L'any 1902 va ser l'encarregat d'organitzar la primera escola de futbol del club i per això és considerat com a un dels primers entrenadors del Barça.
El 1906 va ser president de la Federació Catalana de Futbol.

Endika

Bilbao
Davanter
Del planter de l'Athletic. Debuta al primer equip la temporada 1980-81.
L'estiu de l'any 1982 és cedit al Ceuta de Segona B, però la temporada següent tornaria per quedar-se.
Del 1983 al 1987 juga al primer equip i fa 17 gols.
Precisament és l'autor de l'únic gol de la final de la Copa del Rei del 1984 contra el Barça al Santiago Bernabéu. L'Athletic va guanyar per 1-0 i el partit va acabar amb una batussa general entre els dos equips. En aquell moment jugaven Maradona i Schuster amb el Barça i Zubizarreta era el porter de l'Athletic.
Aquella mateixa temporada, just una setmana abans, l'Athletic guanya la Lliga, i a la següent (84-85) la Supercopa d'Espanya.
La temporada 87-88 la juga al Valladolid i la següent al Mallorca on aconsegueix l'ascens a Primera.
A partir d'aquí juga dues temporades a Segona B: una amb l'Hércules, i l'última al Benidorm on es retira l'any 1991.



Resum de la final de 1984: http://www.youtube.com/watch?v=4m3Tl3llKp4

Yekini

Nigèria (1963-2012)
Davanter
Més de 20 anys de professional on juga en vuit països diferents.
Comença la seva carrera a Nigèria, entre d'altres al Shooting Stars FC.
L'any 1988 marxa cap a Costa d'Ivori a l'Africa Sports National.
Finalment l'any 1990 fa el salt al Vell continent: al Vitória Setúbal de Portugal.
La temporada 1994-95 marxa a l'Olimpiakos grec.
L'estiu de 1995 fitxa per l'Spórting de Gijón. A la primera temporada juga 10 partits i fa 3 gols. A la segona, marxa al desembre altre cop al Vitória. Els aficionats d'El Molinón encara recorden el crit de: "No ye Quini, ye Yekini" (no és Quini, és Yekini").
Continua la seva particular volta al món i juga al Zurich, a Tuníssia, a l'Aràbia Sadudita, torna a Costa d'Ivori i finalment es retira a Nigèria l'any 2005.
Amb la selecció nigeriana va jugar 58 partits i va participar al Mundial'94 i '98 i a cinc Copes d'Àfrica on guanya la de 1994 i d'on n'és el màxim golejador juntament amb la del 1992.
Actualment és el màxim golejador de la selecció amb 37 gols.
L'any 1993 va ser nomenat Millor Jugador d'Àfrica.

Craioveanu

Romania
Davanter
Després de jugar en diversos clubs menors de Romania, del 1991 al 1995 juga a l'Universitat de Craiova on guanya la Copa de Rumania l'any 1993.
L'estiu de 1995 fitxa per la Real Societat on hi jugaria 3 temporades fent 26 gols en 90 partits.
La temporada 98-99 és fitxat pel Vila-Real per ser el davanter centre en la primera temporada del club a Primera Divisió. Precisament Craioveanu és l'autor del primer gol a la màxima categoria, en un partit al Bernabéu.
Aquell mateix any però, l'equip baixa a Segona, però el romanès es manté a l'equip fins la 2001-02 quan l'equip ja tornava a estar a primera.
La següent destinació és Getafe: del 2002 al 2006 que s'hi retira. La temporada 03-04 aconsegueix l'ascens a Primera col·laborant-hi amb 5 gols.
Gràcies a les bones temporades a Getafe, té una escultura davant l'estadi. A més a més, ha participat en política a l'Ajuntament d'aquesta localitat.
Amb la selecció romanesa va jugar 23 partits, destacant la seva presència al Mundial '98.

Ramallets

Barcelona, barri de Gràcia (1924-2013)
Porter
Comença a jugar a l'Europa. Fent el servei militar el destinen a Palma i ho aprofita per jugar al Mallorca cap a l'any 1944.
La temporada 1946-47 fitxa pel Barça però és cedit al Valladolid que jugava a Tercera Divisió. La gran temporada amb l'equip castellà que aconsegueix l'ascens a Segona li obra les portes del Barça.
Tot i així del 1947 al 1949 és etern suplent de Velasco i juga molt poc.
Ja a la temporada 1949-50 aprofita una lesió del porter titular i es converteix en un fix de l'onze inicial.
Aquesta gran temporada al Barça el permet jugar el Mundial de Brasil'50 i consagrar-se com a un dels millors porters del món. Gràcies al bon Mundial realitzat se'l coneixeria com El gat de Maracanà o El gat amb ales.
A partir d'aquí 11 temporades més al Barça, on forma part del gloriós Barça de les 5 Copes.
En total aconsegueix 6 lligues, 2 Copes de Fires, 2 Copes Llatines, 5 Copes d'Espanya i 3 Copes Eva Duarte.
En 5 ocasions aconsegueix el Trofeu Zamora que, tot i ser vigent des de la temporada 1958-59, ja n'havia guanyat tres anteriorment.
Després de la derrota a la final de la Copa d'Europa a Berna contra el Benfica per 3-2  va decidir retirar-se ja que el club va fitxar a Lluís Miró d'entrenador i aquest va manifestar que no comptava amb Ramallets.
El mes de març de  1962 el Barça li ret homenatge jugant un partit contra l'Hamburg.
Posteriorment, l'any 2008 se'l torna a homenatjar rebent les claus de Barcelona.

Ramallets fa un repàs de tota la seva trajectòria: http://www.youtube.com/watch?v=gZlBzlurJjY

Chamot

Argentina
Defensa
Del 1986 al 1991 juga al Rosario Central argentí.
El 1991 comença una llarga aventura a Itàlia. Fins el 1993 ho fa al Pisa, la 93-94 al Foggia i del 1994 al 1998 a les files de la Lazio on guanya una Copa d'Itàlia.
Del 1998 al 2000 viatja a Madrid per jugar a l'Atlético. La primera temporada juga de titular 42 partits essent el central titular juntament amb Santi Dénia. Però la següent campanya disputa molts menys minuts.
Decideix tornar a Itàlia, ara a les files del Milan on hi juga 3 temporades i aconsegueix la Champions l'any 2003 i la seva segona Copa d'Itàlia.
Una  lesió però, l'aparta dels terrenys de joc. Mentre es recupera rep una oferta de Qatar però decideix entrenar-se amb el Leganés ja que l'entrena el seu amic Carlos Aimar. Únicament hi juga un partit la temporada 2003-04.
Finalment decideix no anar a Qatar i tornar al seu Rosario Central per retirar-se al final de la 2003-04.
Forma part de la selecció argentina en tres Mundials: '94, '98 i 2002.

Suker

Sukerman
Croat
Davanter
Del 1989 al 1991 juga al Dinamo de Zagreb on ja destaca per tenir una gran capacitat golejadora.
Amb l'esclat de la Guerra dels Balcans, l'estiu de 1991 fitxa pel Sevilla.
A la capital andalusa hi juga 5 temporades i esdevé un davanter important a Europa.
L'estiu de 1996 fitxa pel Real Madrid on hi jugaria 3 temporades. Hi guanya una lliga, una Champions i una Intercontinental.
La temporada 1999-2000 la juga a l'Arsenal i la 2000-01 al West Ham.
Del 2001 al 2003 marxa a la Bundesliga per jugar al 1860 Munich.
Actualment és el màxim golejador de la selecció croata amb 46 gols.
Va ser el màxim golejador del Mundial'98 amb 6 gols.
L'any 1998, quan jugava al Madrid, va ser guanyador de la Bota d'Or.

Els 10 millors gols de la seva carrera: http://www.youtube.com/watch?v=UWdD9my3jiY

Radchenko

Rússia
Davanter
Abans d'arribar a la lliga espanyola va jugar en diversos equips russos com el Zenit de Leningrad (ara de Sant Petersburg) o l'Spartak de Moscou.
La temporada 93-94 el fitxa el Racing de Santander i debuta a Primera Divisió. Hi juga dues temporades i fa 21 gols.
L'estiu de l'any 1995 el Dépor busca un davanter centre amb gol i després de refusar un jove de 19 anys anomenat Schevchenko, decideix fer una aposta segura i fitxa Radchenko.
A la Corunya només hi juga una temporada on guanya la Supercopa d'Espanya.
La següent, 96-97, ho fa a les files del Rayo que baixa a Segona, i la posterior, 97-98, al Mèrida on també viu el descens.
La 98-99 decideix jugar a Segona a les files del Compostela.
A partir d'aquí marxa al Japó (Júbilo Iwata) i a Croàcia (Hadjuk Split).
L'any 2002 decideix anar a Galícia a jugar amb equips humils com el Bergantiños o al CD Baio on es retira l'any 2006.
Amb la selecció russa juga 33 partits i fa 9 gols. És seleccionat per jugar el Mundial'94 on fa un gol.