Stombergas

Lituà
Aler, 2'02 m
Comença la seva carrera a l'Atletas Kaunas lituà (del 93 al 96).
Decideix marxar del seu país i acceptar una gran oferta del Shankhai de la lliga xinesa.
Només hi juga una temporada i se'n torna a Lituània però a les files del Zalguiris. Dues temporades defensant els colors de l'equip gran de Kaunas on entre d'altres guanya l'Eurolliga (98-99).
La propera parada és a Itàlia: a la Virtus. És tallat a mitja temporada.
La següent (2000-01) la juga al TAU fent 14 punts per partit.
A partir d'aquí comença a voltar per molts equips europeus: Efes, Zalguiris altre cop, Unics Kazan, Ulker i torna a Kazan del 2005 al 2007.
Es retira al final de la temporada 07-08 en un modest equip lituà, però torna a les pistes la temporada 09-10 per ajudar a l'Unics Kazan, però ja amb 36 anys i s'acaba retirant.
Amb la selecció lituana juga 97 partits i aconsegueix dos bronzes olímpics a Atlanta'96 i Sidney'00. Com a capità de la selecció aixeca la copa que acredita Lituània com a campiona de l'Eurobàsquet 2003. Anteriorment havia aconseguit la plata a Grècia'95.

http://www.youtube.com/watch?v=TeffGSpnlL0

Juan Domingo de la Cruz

Lagarto
Argentí nacionalitzat espanyol
Pivot, 2'03 cm
Tot i començar a jugar a Argentina, desenvolupa tota la seva carrera professional a l'ACB.
Del 1975 al 1987 (12 temporades) juga al Barça on guanya 1 Mundial de Clubs, 2 Recopes, 1 Korac, 3 Lligues i 6 Copes del Rei.
Ja a l'última temporada com a blaugrana (86-87) és tallat per Steve Trumbo i disputa únicament la Copa Korac que acaba aconseguint.
Les dues següents les juga al Fórum Valladolid on faria uns bons números: 9,3 punts i 5 rebots.
La temporada 89-90 fitxa pel Bàsquet Manresa on té com a companys extracomunitaris Gervin (que substituïa a Petrovic) i Sarancic. És la temporada que se salven a Tenerife en l'últim partit. Recordada és la cistella del Lagarto en l'últim segon del tecer partit, que posava l'eliminatòria del playoff pel descens amb un 1-2 pels manresans.
Tot i aquesta recordada cistella, els números del Lagarto van ser discrets: 5,5 punts i 4,1 rebots.
Després d'ajudar a salvar el Bàsquet Manresa, De la Cruz fa les maletes cap a Vitòria per jugar amb el Taugrés. S'hi incorpora al mes de novembre i s'hi queda tota la temporada.
A partir d'aquí juga en tres equips de les Illes on s'hi queda a viure: Prohaci Mallorca, Inca i Palma on es retira finalment l'any 1996.
Amb la selecció espanyola disputa 131 partits, essent un intocable per Díaz-Miguel. Guanya dues medalles de plata: als JJOO de Los Angeles'84 i a l'Eurobàsquet '83.

Simeone

Cholo
Argentí
Centrecampista
De les categories inferiors del Vélez Sarsfield. Al primer equip hi debuta l'any 1987 i hi juga fins el 89. Aquest any fa les maletes cap a Europa, concretament a Pisa, Itàlia, per jugar-hi del 89 al 92.
L'estiu del 1992 fitxa pel Sevilla on hi passaria dues temporades jugant molts minuts al mig del camp. L'entrenador aleshores era Bilardo, i va compartir amb Maradona els pocs mesos que el Pelusa va estar a la capital andalusa.
El seu bon paper, on sobretot destacava pel seu caràcter i força, li va obrir les portes a l'Atlético de Madrid. A l'equip matalasser hi va jugar durant l'època més gloriosa de l'etapa recent: del 94 al 97, aconseguint el doblet la temporada 95-96 amb jugadors com Pantic. De seguida va lligar amb l'afició i el van nomenar capità.
L'any 1997 torna a marxar cap a Itàlia, aquesta vegada amb l'Inter on guanya la UEFA del 1998.
Després de dues temporades a Milà marxa cap a Roma per jugar amb la Lazio durant 4 temporades: del 1999 al 2003. Hi guanya una lliga, una copa i una Supercopa d'Europa.
Del 2003 al 2005 torna a l'Atlético on acaba jugant de lliure, però cada vegada té menys minuts.
Decideix tornar a Argentina per retirar-s'hi i ho fa a les files del Racing d'Avellaneda l'any 2006.
Amb la selecció argentina va jugar 106 partits participant en 3 Mundials. A part, guanya dues Copes Amèrica i una medalla de plata als JJOO d'Atlanta'96.

Solozábal

Barcelona
Base, 1'85cm
Tota la carrera professional la juga a Can Barça: 17 temporades, de la 75-76 a la 91-92.
A l'ACB juga un total de 10 temporades (les altres 7 en l'antiga Liga Nacional), 349 partits fent 10'3 punts, 2 rebots i 2,2 assistències.
Amb el Barça guanya 6 lligues, 9 Copes del Rei, 2 Recopes, 1 Korac i 1 Mundial de Clubs.
Possiblement la cistella més recordada és el triple a l'últim segon de la Final de Copa del Rei '88 contra el Madrid que li va donar el títol al Barça.
Tot i retirar-se l'any 1992 el club no li retira la samarreta amb el número 7 fins l'any 2006, saldant-se així un dels deutes més grans de la història del club.
Va formar part d'un equip que va fer història juntament amb Epi, Norris, Chicho Sibilio, Trumbo o Quimet Costa.
Amb la selecció espanyola va jugar 142 partits participant en 3 Olimpíades entre les quals Los Angeles'84 on va aconseguir la medalla de plata. També va ser subcampió de l'Eurobàsquet'83.

http://www.youtube.com/watch?v=TSHTwDIrOsE

Corbalán

Madrid
Base, 1'84 cm
17 temporades al Real Madrid.
Hi debuta la 71-72 amb només 17 anys, i s'hi retira la 87-88 amb 34.
Després de dos anys en blanc decideix tornar a les pistes per jugar amb el Fórum Valladolid la temporada 90-91 amb 37 anys.
En aquestes 17 temporades va ser el base titular i timó d'un Real Madrid que arrasava i que a la Lliga Nacional (després ACB) només li plantava cara el Joventut.
Aquest fet demostra el seu palmarès: 12 Lligues, 7 Copes, 3 Copes d'Europa, 1 Recopa i 1 Korac. També va aconseguir 3 Intercontinentals i un Mundial de Clubs.
Durant la seva carrera també va ser un fix a la selecció espanyola: va guanyar la Medalla de Plata als JJOO de Los Angeles i la Medalla de Plata a l'Europeu de 1983 on va ser escollit l'MVP.
És un dels jugadors que més vegades ha sigut internacional amb un total de 177.
Actualment exerceig de cardiòleg.

Zan Tabak

Croàcia
Pivot, 2'13 m
Del planter de la Jugoplàstika on hi juga 5 anys al costat de gent com Kukoc o Radja.
Guanya tres Copes d'Europa seguides, dues d'elles contra el Barça els anys 90 i 91.
L'any 1991 és elegit a la Segona Ronda del Draft en la posició 51 per Houston.
No hi fa el salt però marxa a Itàlia a jugar al Livorno i al Milà. En les dues temporades va fer un doble-doble a cada partit amb punts i rebots.
Després de tres anys fa el salt a l'NBA l'any 94 a Houston que tenia els seus drets.
Tot i no disposar de gaires minuts i jugar els de descans d'Olajuwon, aconsegueix l'anell de campió.
Marxa a Toronto per jugar-hi dues temporades i mitja on té molt més de protagonisme tot i les lesions.
A la meitat de la tercera temporada és traspassat als Celtics.
La 98-99 torna a Europa per jugar al Fenerbahce on fa 13 punts i 10 rebots.
Torna a l'NBA. Del 99 al 01 juga a Indiana donant minuts de refresc a Rik Smits.
Amb 31 anys decideix tornar a Europa per tenir més importància dins d'un equip i va a parar al Real Madrid on fa 10 punts i gairebé 8 rebots per partit, però només hi juga una temporada.
Ve cap a Catalunya a les files del Joventut on hi juga dues temporades: del 2002 al 04: fa 12+7.
La seva última temporada és a l'Unicaja on només juga 6 partits a causa de les lesions.
va ser Internacional per Jugoslàvia on guanya la medalla de plata als JJOO de Barcelona.

Karnisovas

Lituània
Aler, 2'04 cm
La temporada 95-96 fitxa pel Barça provinent del Cholet francès.
Aquesta primera temporada guanya la Lliga fent 21 punts per partit i agafant 5 rebots. La següent temporada torna a guanyar la Lliga.
En aquestes dues temporades juga la final de la Final Four perdent-les totes dues una contra el Panathinaikos i l'altra contra l'Olympiakos.
La temporada següent marxa precisament a l'Olympiakos degut a la mala relació amb Aíto però només s'hi està una temporada.
Fa les maletes i passa dos anys al Fortitudo de Bolonya on guanya una lliga italiana.
La temporada 2000-01 torna a Barcelona i guanya la Lliga i la Copa.
Finalment es retira al final de la 01-02 a Can Barça amb 31 anys.
Amb la selecció lituana va guanyar dos bronzes Olímpics (Barcelona'92 i Atlanta'96) i una plata a l'Europeu de 1995.

Bebeto

Brasil
Davanter
4 temporades al Deportivo de la Coruña del '92 al '96, formant part del mític Súper Dépor que va guanyar una Copa del Rei i una Supercopa a part de quedar segon dues vegades, la més recordada la del penalt fallat de Djukic. El Dépor el fitxa del Vasco da Gama.
A la seva primera temporada va ser Pitxitxi de la Lliga amb 29 gols i a l'última en va fer 25, a 6 del d'aquell any: Pizzi amb el Tenerife.
L'any 1996 torna al Flamengo, l'equip que el va fer debutar professionalment, però al mercat d'hivern fitxa pel Sevilla on només juga 5 partits i no marca cap gol.
A l'acabar la temporada torna a Brasil on juga al Vitória, Cruzeiro i al Botafogo.
L'any 1999 comença a voltar món i juga a Mèxic, al Japó i a l'Aràbia Saudita on es retira l'any 2002.
Amb la selecció brasilera juga 73 partits i fa 39 gols. Juga tres Mundials: '90, '94 i '98 i en guanya un: Amèrica'94. Guanya també la Copa Amèrica del '89 i té dues medalles olímpiques: plata i bronze.

http://www.youtube.com/watch?v=oExPjYX83D0&feature=related

Pinone

El Oso
Americà
Pivot, 2'02m
La seva etapa a la Universitat va ser tan bona que va ser cridat per jugar amb la selecció dels EUA el Mundial de Bàsquet del '82 a Colòmbia on va guanyar la medalla de plata.
És elegit per Atlanta però només hi juga 7 partits la temporada 83-84.
La temporada següent ja fitxa per l'Estudiantes i ja no el deixarà durant 9 temporades i esdevindrà un ídol per a l'afició.
Es retirà l'any 1993 i el club estudiantil li otorga la medalla d'or i brillants del club.
La temporada 91-92 guanya la Copa del Rei, la Copa Príncep d'Astúries del '86 i una participació a la Final Four l'any 1992.
L'any 1991 és elegit MVP de la Copa del Rei.
Al llarg de la seva carrera va promitjar 18.6 punts, 6.6 rebots i 1.5 assistències per partit.
És el màxim anotador de la història del club entre lliga i Playoff: 6.176 punts