Peternac

Croat
Davanter
Va debutar al futbol professional amb el Dínamo de Zagreb l'any 1989.
Hi juga fins la temporada 94-95 i hi guanya una Lliga i una Copa croata.
L'estiu de 1995 fitxa pel Valladolid i a la seva primera temporada causa una gran sensació marcant 23 gols, cinc dels quals al camp de l'Oviedo. Amb aquesta xifra és el quart màxim golejador de la lliga per darrera Pizzi, Mijatovic i Bebeto.
Les temporades següents va baixar el ritme de gols a causa de les lesions, però va continuar ajudant a salvar el Valladolid. Inclús va arribar a classificar el seu equip per la UEFA i va jugar-ne quatre partits la temporada 97-98.
La temporada 99-00 gairebé la passa en blanc (11 partits jugats) ja que acaba contracte i no vol renovar perquè rep ofertes d'equips importants.
Finalment la temporada 2000-01 marxa del Valladolid essent el màxim golejador de l'equip a Primera Divisió, rècord que encara ostenta. Fitxa pel Saragossa on ha de suplir a Savo Milosevic, però no gaudeix de gaires oportunitats ja que Juanma Lillo, l'entrenador que decideix apostar per ell, és destituït a mitja lliga. Tot i així aquell any l'equip guanya la Copa del Rei.
La temporada següent és cedit al Múrcia a Segona, però en 21 partits només marca 2 gols.
La 2002-03 torna a Saragossa però únicament juga un partit i decideix retirar-se.
Va jugar dos partits amb la selecció croata.

Gol de Peternac al Camp Nou: http://www.youtube.com/watch?v=efeZS-pj6nw

Vlado Gudelj

Bòsnia
Davanter
És format al planter del Velez Mostar. Debuta al primer equip l'any 1985.
L'any 1991 fitxa pel Celta de Vigo que aleshores era a Segona Divisió. Aquell any va anotar 27 gols i es va convertir en Pitxitxi i va col·laborar en l'ascens de l'equip a Primera.
En total juga 8 temporades al Celta i actualment encara és el segon màxim golejador de la història del club amb 96 gols.
La temporada 1999-2000 deixa el club viguès per jugar al Compostela que estava a Segona. Dues campanyes on aconsegueix fer 19 gols.
L'any 2001 decideix tornar al seu país i juga a les files del Hadjuk Split fins l'any 2003 que es retira.




Vídeo amb uns quants gols de tota la carrera de Gudelj:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Tb8-D7P_9r0#!

Udo Steinberg

Berlín 1876- Madrid 1919
Davanter
Era enginyer mecànic industrial de professió i un bon atleta.
Va jugar al Barça entre 1901 i 1910. En 62 partits va fer 55 gols i formava una davantera temible amb Joan Gamper.
Té l'honor de ser el primer jugador blaugrana que li marca un gol al Real Madrid. Va ser a les semifinals de la Copa d'Espanya (actual Copa del Rei) l'any 1902. L'equip blaugrana va guanyar per 3-1 amb dos gols d'Steinberg i un de Gamper. Segons sembla, aquest  va ser el primer partit en tota la història del Real Madrid.
El que sí que està clar, és que es tracta del primer clàssic de tots els temps.
A la final d'aquella Copa d'Espanya, el Barça s'enfronta al Vizcaya i perd per 2-1. El gol culé el torna a fer Steinberg.
L'any 1902 va ser l'encarregat d'organitzar la primera escola de futbol del club i per això és considerat com a un dels primers entrenadors del Barça.
El 1906 va ser president de la Federació Catalana de Futbol.

Endika

Bilbao
Davanter
Del planter de l'Athletic. Debuta al primer equip la temporada 1980-81.
L'estiu de l'any 1982 és cedit al Ceuta de Segona B, però la temporada següent tornaria per quedar-se.
Del 1983 al 1987 juga al primer equip i fa 17 gols.
Precisament és l'autor de l'únic gol de la final de la Copa del Rei del 1984 contra el Barça al Santiago Bernabéu. L'Athletic va guanyar per 1-0 i el partit va acabar amb una batussa general entre els dos equips. En aquell moment jugaven Maradona i Schuster amb el Barça i Zubizarreta era el porter de l'Athletic.
Aquella mateixa temporada, just una setmana abans, l'Athletic guanya la Lliga, i a la següent (84-85) la Supercopa d'Espanya.
La temporada 87-88 la juga al Valladolid i la següent al Mallorca on aconsegueix l'ascens a Primera.
A partir d'aquí juga dues temporades a Segona B: una amb l'Hércules, i l'última al Benidorm on es retira l'any 1991.



Resum de la final de 1984: http://www.youtube.com/watch?v=4m3Tl3llKp4

Yekini

Nigèria (1963-2012)
Davanter
Més de 20 anys de professional on juga en vuit països diferents.
Comença la seva carrera a Nigèria, entre d'altres al Shooting Stars FC.
L'any 1988 marxa cap a Costa d'Ivori a l'Africa Sports National.
Finalment l'any 1990 fa el salt al Vell continent: al Vitória Setúbal de Portugal.
La temporada 1994-95 marxa a l'Olimpiakos grec.
L'estiu de 1995 fitxa per l'Spórting de Gijón. A la primera temporada juga 10 partits i fa 3 gols. A la segona, marxa al desembre altre cop al Vitória. Els aficionats d'El Molinón encara recorden el crit de: "No ye Quini, ye Yekini" (no és Quini, és Yekini").
Continua la seva particular volta al món i juga al Zurich, a Tuníssia, a l'Aràbia Sadudita, torna a Costa d'Ivori i finalment es retira a Nigèria l'any 2005.
Amb la selecció nigeriana va jugar 58 partits i va participar al Mundial'94 i '98 i a cinc Copes d'Àfrica on guanya la de 1994 i d'on n'és el màxim golejador juntament amb la del 1992.
Actualment és el màxim golejador de la selecció amb 37 gols.
L'any 1993 va ser nomenat Millor Jugador d'Àfrica.

Craioveanu

Romania
Davanter
Després de jugar en diversos clubs menors de Romania, del 1991 al 1995 juga a l'Universitat de Craiova on guanya la Copa de Rumania l'any 1993.
L'estiu de 1995 fitxa per la Real Societat on hi jugaria 3 temporades fent 26 gols en 90 partits.
La temporada 98-99 és fitxat pel Vila-Real per ser el davanter centre en la primera temporada del club a Primera Divisió. Precisament Craioveanu és l'autor del primer gol a la màxima categoria, en un partit al Bernabéu.
Aquell mateix any però, l'equip baixa a Segona, però el romanès es manté a l'equip fins la 2001-02 quan l'equip ja tornava a estar a primera.
La següent destinació és Getafe: del 2002 al 2006 que s'hi retira. La temporada 03-04 aconsegueix l'ascens a Primera col·laborant-hi amb 5 gols.
Gràcies a les bones temporades a Getafe, té una escultura davant l'estadi. A més a més, ha participat en política a l'Ajuntament d'aquesta localitat.
Amb la selecció romanesa va jugar 23 partits, destacant la seva presència al Mundial '98.

Suker

Sukerman
Croat
Davanter
Del 1989 al 1991 juga al Dinamo de Zagreb on ja destaca per tenir una gran capacitat golejadora.
Amb l'esclat de la Guerra dels Balcans, l'estiu de 1991 fitxa pel Sevilla.
A la capital andalusa hi juga 5 temporades i esdevé un davanter important a Europa.
L'estiu de 1996 fitxa pel Real Madrid on hi jugaria 3 temporades. Hi guanya una lliga, una Champions i una Intercontinental.
La temporada 1999-2000 la juga a l'Arsenal i la 2000-01 al West Ham.
Del 2001 al 2003 marxa a la Bundesliga per jugar al 1860 Munich.
Actualment és el màxim golejador de la selecció croata amb 46 gols.
Va ser el màxim golejador del Mundial'98 amb 6 gols.
L'any 1998, quan jugava al Madrid, va ser guanyador de la Bota d'Or.

Els 10 millors gols de la seva carrera: http://www.youtube.com/watch?v=UWdD9my3jiY

Radchenko

Rússia
Davanter
Abans d'arribar a la lliga espanyola va jugar en diversos equips russos com el Zenit de Leningrad (ara de Sant Petersburg) o l'Spartak de Moscou.
La temporada 93-94 el fitxa el Racing de Santander i debuta a Primera Divisió. Hi juga dues temporades i fa 21 gols.
L'estiu de l'any 1995 el Dépor busca un davanter centre amb gol i després de refusar un jove de 19 anys anomenat Schevchenko, decideix fer una aposta segura i fitxa Radchenko.
A la Corunya només hi juga una temporada on guanya la Supercopa d'Espanya.
La següent, 96-97, ho fa a les files del Rayo que baixa a Segona, i la posterior, 97-98, al Mèrida on també viu el descens.
La 98-99 decideix jugar a Segona a les files del Compostela.
A partir d'aquí marxa al Japó (Júbilo Iwata) i a Croàcia (Hadjuk Split).
L'any 2002 decideix anar a Galícia a jugar amb equips humils com el Bergantiños o al CD Baio on es retira l'any 2006.
Amb la selecció russa juga 33 partits i fa 9 gols. És seleccionat per jugar el Mundial'94 on fa un gol.

Ian Wright

Londres, Anglaterra
Davanter
Debuta com a professional amb 22 anys vestint la samarreta del Crystal Palace. Hi juga set temporades on fa 90 gols.
L'any 1991 fitxa per l'Arsenal per 2,5 milions de lliures, fet que el convertia en el jugador més car de la història gunner. En aquella primera temporada aconsegueix ser el màxim golejador de la Premier.
Al llarg de les set temporades a Anfield, aconsegueix una Recopa, una Premier i dues FA Cups.
A més, amb una xifra total de 185 gols en 288 partits, va ser durant molts anys el màxim golejador de la història del club, superat més tard per Titi Henry.
Després de l'exitosa etapa a l'Arsenal comença a voltar per diversos clubs anglesos com el West Ham o el Nottingham.
Deixa la Premier per anar a jugar al Celtic la temporada 1999-2000.
L'any següent es retira a les files del Burnley.
Amb la selecció anglesa no va arribar mai a disputar cap Mundial ni Eurocopa. No va poder ser al Mundial'98 a causa d'una lesió.
És pare de l'internacional Shaun Wright-Phillips, amb el qual va coincidir com a jugador en la seva etapa al Nottingham.




http://www.youtube.com/watch?v=9HtUv1QyrO4

Virdis

Italià
Davanter, dècada dels 70, 80 i 90.
Debuta al Cagliari la temporada 74-75 i hi passa les dues següents, l'última de la qual la juga a la Sèrie B i fa 18 gols.
Aquesta bona temporada li obre les portes a la Juve on hi juga tres temporades (del 77 al 80).
La temporada 80-81 és cedit altre cop al Cagliari que tornava a estar a la Sèrie A, però la següent torna a jugar a la Juve. En total guanya dues lligues i una copa italiana.
La 82-83 i 83-84 juga a l'Udinese en busca de més minuts.
Finalment, li arriba la gran oportunitat: el Milan el fitxa l'estiu de 1984.
Hi juga 5 temporades aconseguint el Pitxitxi la 86-87 amb 17 gols.
Durant aquesta etapa guanya una lliga, una copa i la Copa d'Europa (1989) contra l'Steaua al Camp Nou.
Després de la bona etapa a Milà, marxa al Lecce per jugar-hi les seves dues últimes temporades: del 1989 al 1991 i s'acaba retirant.
No va arribar mai a ser internacional absolut amb la selecció italiana, però sí en les categories inferiors.

César Rodríguez

El Pelucas
Lleó 1920-Barcelona 1995
Davanter
14 temporades al Barça
L'equip blaugrana el fitxa amb només 17 anys, però és cridat a fer la mili a Granada, així que és cedit a l'equip granadí dues temporades (del 1940 al 1942). Va ajudar al Granada a aconseguir l'ascens a Primera Divisió.
Quan va acabar la seva etapa a Andalusia, torna al Barça per jugar-hi 13 temporades consecutives.
Durant tots aquests anys va aconseguir diversos trofeus ja que va formar part del Barça de les 5 Copes on juntament amb Basora, Kubala, Moreno i Manchón formaven la temible davantera.
Entre aquests nombrosos títols hi trobem: 5 lligues, 2 Copes Llatines o 3 Copes d'Espanya.
La temporada 48-49 guanya el Pitxitxi gràcies als 28 gols que va anotar.
La temporada 55-56 deixa el Barça per tornar a Lleó a les files de la Cultural Leonesa.
La següent la jugaria a Perpinyà, i del 1957 al 1960 a l'Elx on s'hi acabaria retirant.
Amb la selecció espanyola va jugar 13 partits entre 1945 i 1952.
Durant moltes dècades va ser el màxim golejador de la història del FC Barcelona, fins que Leo Messi el va superar el mes de març de 2012. La marca que ostentava era de 232 gols.

Larsson

Suècia
Davanter
L'any 1992 fitxa pel Helsingborgs de la segona divisió sueca amb el qual aconsegueix l'ascens a la primera divisió al mateix any.
La bona temporada li obre les portes al Feyenoord on hi juga 4 temporades (del 93 al 97) i on es proclama campió de la Copa d'Holanda en dues ocasions.
Al 1997 fa el seu gran salt esportiu i fitxa pel Celtic. A Glasgow hi juga durant 7 temporades on n'esdevé un ídol i encara és recordat per tots els aficionats. Hi guanya 4 lligues i 2 copes, a més aconsegueix el subcampionat de la UEFA perdent contra el Porto de Mourinho per 3-2. Larsson fa els dos gols del Celtic i és nomenat millor jugador de la final.
A Glasgow encara ostenta el rècord de màxim golejador del club en competicions europees (35 gols) i va aconseguir el títol de la Bota d'Or l'any 2001 després d'anotar 35 gols en una temporada.
L'any 2004 fitxa pel Barça. Hi juga dues temporades i de seguida connecta amb l'afició. A la primera només juga 16 partits a causa d'una lesió al genoll, però durant la segona esdevé un pilar indiscutible sortint des de la banqueta: 11 gols en 39 partits. A can Barça guanya dues Lligues, una Supercopa d'Espanya i la Champions de París l'any 2006.
Quan se li acaba el contracte decideix marxar altre cop al Helsingborgs, però al mes de desembre, coincidint amb l'aturada de la lliga sueca marxa cedit al Manchester United per cobrir les nombroses lesions de l'equip anglès. Al mes de març torna a Suècia malgrat l'enrome interès de l'United per fitxar-lo.
S'acaba retirant al Helsingborgs l'any 2009 amb 37 anys.
Amb la selecció sueca va jugar 106 partits i va fer 36 gols. Va participar a 3 Mundials i a 3 Eurocopes.


Homenatge del Celtic a Larsson: http://www.youtube.com/watch?v=7lnmfCCKkN0
Comiat del Henrik a Can BArça: http://www.youtube.com/watch?v=hkxMrXzcelU

Álvaro Cervera

 Guinea Ecuatorial, però càntabre d'adopció.
Davanter
Debuta com a professional al Racing de Santander la temporada 84-85, però no és fins la 86-87 que hi té un paper destacat. Curiosament, aquell any el Racing baixa a Segona.
La temporada següent 87-88 la juga al Mallorca fins la 91-92 on també viu dos descensos i un ascens a Primera.
Gràcies a la seva velocitat i al seu fort xut s'obre pas en un dels grans. L'estiu del 1992 fitxa pel València on hi juga 3 temporades.
L'any 1995 torna al seu Racing i hi disputa dues temporades.
A partir d'aquí comença una aventura en diferents equips de Segona i Segona B: Hércules, Almeria o Ontinyent on es retira l'any 2001 en són uns exemples.
Va aconseguir ser internacional amb la selecció espanyola en 4 partits i un amb la selecció càntabra.

Cruyff

El flaco/L'holandès volador
Holandès
Davanter
Del planter de l'Ajax. Juga al primer equip des de la temporada 1964-65 a la 1972-73.
Durant aquesta etapa guanya 6 Lligues, 3 Copes d'Europa, 1 Intercontinental, 1 Supercopa d'Europa i 3 Copes holandeses.
La bona relació amb l'Ajax es trenca quan l'equip decideix negociar amb el Real Madrid per traspassar-lo. Quan en Johan se n'assabenta en un acte de rebel·lia decideix fitxar pel seu màxim rival: el FC Barcelona.
Així doncs, a la tardor del 1973, Cruyff fitxa pel Barça per 60 milions de pessetes i hi juga 5 temporades.
No cal dir que l'arribada del millor jugador del moment és tot un revulsiu tant pel Barça com per Catalunya. En aquell moment l'equip anava penúltim i feia 14 anys que no es guanyava la lliga.
Ja al seu primer partit contra el Granada al Camp Nou fa dos gols i a partir d'aquí l'equip comença una carrera imparable.
Durant aquesta temporada (73-74) es produeix el 0-5 al Bernabéu el 17 de febrer del 74 amb un gol de Cruyff. També es recorda un gol estratosfèric amb el teló contra l'Atlético de Madrid a Miguel Reina que li dóna el nom de l'holandès volador: http://www.youtube.com/watch?v=vfvf91EHToo
Aquella temporada acaba amb el títol de lliga pel Barça. La Trinca en va fer una cançó:
http://www.youtube.com/watch?v=C-XeLcEl9hM
En les dues temporades següents el Barça no aconsegueix cap títol i creixen el problemes de Cruyff amb l'entrenador Weisweiler. La dimissió d'aquest i l'entrada de Laureano Ruiz fan que Cruyff torni a tenir bona sintonia i, després d'una altra temporada en blanc (76-77), l'última de Cruyff al Barça la 77-78 es guanya la Copa del Rei. Johan decideix marxar degut als problemes amb la directiva.
La propera parada és als Estats Units: no aconsegueix tancar el seu fitxatge pel NY Cosmos de Pelé tot i havaer fet algun entrenament junts, i acaba jugant als Los Angeles Aztecs i als Washington Diplomats.
La temporada 80-81 la comença a les files del Llevant que estava a Segona però només hi juga 10 partits i fa 2 gols.
Del 1981 al 1983 torna a l'Ajax amb 34 anys. Aconsegueix guanyar una lliga i una copa.
L'últim acte de rebel·lia com a jugador el protagonitza quan la temporada 83-84 fitxa pel Feyenoord el màxim rival de l'Ajax degut a unes declaracions del seu president. Amb 37 anys fa el doblet de lliga i copa i es retira de manera triomfant.
Amb la selecció holandesa juga 48 partits i forma part de la Taronja Mecànica, aquell equip que va enamorar a tothom practicant el "futbol total" durant el Mundial d'Alemanya'74. Malgrat el gran paper cauen a la final per 1-2 contra Alemanya. Cruyff va ser nomenat millor jugador d'aquell Mundial.
A les seves vitrines sí que té 3 Plotes d'Or ('71,'73 i '74).
És considerat el millor jugador europeu de tots els temps.
Forma part del FIFA 100.

Pelé

Edson Arantes do Nascimento
O Rei
Brasil
Davanter
Considerat per molta gent com el millor futbolista de tots els temps.
Va estar en actiu del 1956 al 1977.
Debut amb 16 anys amb el Santos l'any 56 i hi jugaria fins el 1974 on decideix retirar-se per primera vegada.
En aquests 18 anys guanya 11 Campionats Paulistes, 2 Copes de Brasil, 2 Mundial de Clubs, 1 Recopa Intercontinental i 2 Copa Libertadores.
Després d'haver-se retirat cau en bancarrota i decideix tornar a jugar. Rebutja ofertes del Madrid i de la Juve i accepta la del New York Cosmos que li oferia una gran quantitat de diners.
Als Estats Units hi juga dues temporades (del 75 al 77) on guanya una lliga compartint equip amb Beckenbauer.
Finalment es retira de forma oficial l'any 1977.
Amb la selecció brasilera guanya 3 Mundials ('58, '62 i '70) i arriba a la final del de 1966.
Va formar part del que fins ara ha estat considerat el millor equip del món: el Brasil'70.
Va ser escollit Millor Esportista del Segle XX.
És el màxim golejador de la selecció brasilera amb 95 gols.

http://www.youtube.com/watch?v=qR3j2amVpTg&feature=fvst

Van Basten

Holandès
Davanter
La temporada 82-83 debuta a primera divisió amb l'Ajax amb només 16 anys.
A l'equip holandès hi juga fins la 86-87 aconseguint 3 lligues, 3 Copes i la Recopa del 87.
També a les files de l'Ajax va aconseguir una Bota d'Or marcant 37 gols en 26 partits (la 85-86)
A l'estiu del 87 el Milan decideix emportar-se dos jugadors de l'Ajax: Van Basten i Gullit. L'any següent un altre holandès, Rijkaard, seguiria els mateixos passos.
Al Milan hi juga del 87 al 93 essent la referència d'aquell gran equip de Sacchi que va canviar el futbol. Hi guanya 2 Copes d'Europa (89 i 90), 2 Intercontinentals, 4 Scudettos, 3 Supercopes italianes i una d'Europea.
A més a més va ser nomenat tres vegades Pilota d'Or (88, 89 i 92) i FIFA World Player al 1992.
Les lesions el van perseguir al llarg de la seva carrera i l'any 92 es lesiona de gravetat. No reapareix fins el maig del 93 per jugar la final de la Copa d'Europa contra el Marsella. Ho va fer infiltrat i es va tornar a lesionar. Va ser seleccionat per jugar el Mundial'94 però al no estar del tot recuperat va desistir. L'any 1995 anuncia la seva retirada degut als problemes crònics amb les lesions.
Amb la selecció holandesa és campió de l'Eurocopa '88 fent un gol decisiu a la final contra la URSS.
L'any 1999 va ser proclamat juntament amb Cruyff com a millor jugador holandès de tots els temps.
Forma part del FIFA 100 com a un dels millors 100 jugadors de futbol de tots els temps.
Els 20 millors gols de Van Basten:
http://www.youtube.com/watch?v=qHo9Bb7hAb4

Chus Pereda

Burgos, 1938-Barcelona, 2011
Davanter
Després de fer carrera en equips modestos fitxa pel Madrid on hi juga una temporada (57-58) i on guanya les úniques lligues i Copes d'Europa que aconseguiria en tota la seva trajectòria.
Després d'una cessió al Valladolid (58-59) fitxa pel Sevilla on hi juga del 1959 al 1961.
A l'estiu de 1961 fitxa pel Barça. Hi jugaria 8 temporades, fins la 68-69.
A Can Barça guanya 2 Copes del Rei i una Copa de Fires (antiga UEFA). En 312 partits fa 107 gols.
La temporada 69-70 deixa el Barça a contracor i fitxa pel Sabadell de Primera. Només s'hi està una temporada.
Del 70 al 72 juga al Mallorca on s'hi retira.
Conegut com Polvorilla degut al seu fort caràcter dins el terreny de joc.
A falta de més informació sembla ser que juga algun partit amistós amb la samarreta de la selecció catalana.
Protagonitza una de les anècdotes més explicades amb la samarreta de la selecció espanyola: final de l'Eurocopa'64 a Chamartín que enfrontava Espanya i la URSS. Pereda havia fet l'1-0 després de batre el millor porter de tota la història Lev Yashin. Ja amb 1-1 al marcador Pereda centra una pilota que remata Marcelino i fa el gol que suposa el campionat. Des del NODO i durant molts anys s'assegura que aquella centrada la fa Amancio i no Pereda. Curiosament Amancio era jugador del Madrid.
Amb la selecció espanyola disputa 15 partits i fa 6 gols.

Maradona

El Pelusa
Argentina
Davanter
Del 1976 al 1981 juga a l'Argentinos Juniors on es comença a fer un nom al futbol mundial.
L'any 1977 debuta amb la selecció argentina en un amistós amb només 16 anys.
En aquesta etapa ja destaca com a gran golejador. Això li obre les portes a un gran de l'Argentina com el Boca Juniors, on hi juga la temporada 81-82: en 40 partits fa 28 gols.
Aprofitant l'estada de la selecció argentina a Barcelona degut al Mundial'82, el FC Barcelona fitxa el jugador per 1.200 milions de pessetes.
La temporada de seguida es complica quan, després d'haver-se disputat 13 jornades se li detecta una hepatitis que l'obliga a estar-se 3 mesos sense jugar. Aquella primera temporada es tanca amb un total de 20 partits i 11 gols i amb una Copa del Rei i una Copa de la Lliga aconseguides.
I si la primera temporada a Can Barça comença malament, la segona encara és pitjor. A la jornada número 5 Maradona rep una terrible entrada de Goikoetxea que li produeix una greu lesió al turmell.
Després d'estar apartat dels terrenys de joc durant més de tres mesos reapareix al mes de gener. En total juga 16 partits i fa 11 gols aconseguint la Supercopa d'Espanya.
Una sanció de 3 mesos sense disputar cap partit a causa d'uns incidents a la final de la Copa del Rei que el Barça perd contra l'Athletic i una sucosa oferta del Nàpols, fan que Núñez decideixi traspassar-lo.
A Itàlia hi juga del 1984 al 1991 i aconsegueix que el Nàpols esdevingui un equip important a Europa. Aconsegueix dos Scudettos (1987 i 1990), una Copa d'Itàlia i una Supercopa italiana. A nivell europeu guanya una Copa de la UEFA l'any 1989.
Durant la temporada 90-91 dóna positiu en cocaïna per primera vegada. Això li suposa una sanció de 15 mesos.
El mes de juliol de 1992 venç la suspensió i Maradona decideix deixar Itàlia. És quan torna a la lliga espanyola de la mà del Sevilla. En 26 partits fa 5 gols i les discrepàncies amb l'entrenador Bilardo i la directiva el fan retornar a Argentina.
La 93-94 la juga a Newell's i del 95 al 97 altra vegada a Boca però ja a un nivell molt inferior.
Amb la selecció argentina va arribar a disputar 91 partits, entre ells 4 Mundials: 82, 86 que es proclama campió, 90 i 94 on torna a donar positiu en un antidoping.
Va ser elegit millor jugador del Mundial 86 i dins l'onze ideal del Mundial. Altres distincions individuals són: millor jugador argentí en 4 ocasions, sud-americà en 5 o esportista argentí del segle XX.

Segurament els dos gols més famosos: http://www.youtube.com/watch?v=KY40__rBvSk
Diego i el Barça: http://www.youtube.com/watch?v=oWgn9i0oHRA
Gol memorable al Madrid: http://www.youtube.com/watch?v=qRSvJAqWa88&feature=fvst

Joan Gamper

Winterthur, Suïssa 1887-Barcelona 1930
Davanter
Abans de la seva arribada a Barcelona havia jugat als equips suïssos de Basilea, Excelsior i del Zuric que el forma l'any 1896.
A part del futbol havia practicat amb habilitat el rugbi, el ciclisme o la natació.
L'any 1899 arriba a Barcelona i vol continuar amb la pràctica esportiva, fet que aconsegueix jugant a l'equip del barri de Sant Gervasi.
Li torna a ressorgir la idea de crear un club esportiu a la ciutat. Després d'algunes reunions i anuncis als diaris, el 29 de novembre de 1899 funda el Football Club Barcelona al Gimnàs Solé del carrer Montjuïc del Carme número 5.
Gamper juga al primer equip del 1899 al 1903 on disputa 51 partits i fa 120 gols.
L'any 1901 va guanyar la primera copa del club: la Copa Macaya. Aquesta és l'antecessora de la Copa Catalunya i va ser el primer campionat futbolístic disputat a la Península Ibèrica.
L'any 1902 perd la final de la primera edició de la Copa del Rei contra el Club Bizkaia.
A partir de l'any 1908 és president del Barça en 5 etapes diferents.
Durant la dictadura de Primo de Rivera va haver d'abandonar el país per haver-se manifestat a favor de la causa catalana.
Les autoritats de l'època el van deixar tornar amb la condició que no tingués cap mena de vinculació amb el Club. Li va costar molt acceptar aquesta realitat i va caure en una depressió que afegida als problemes econòmics i al Crac del 29 va decidir posar punt i final a la seva vida el 30 de juliol de 1930.
L'any 1955 el Barça va voler posar el seu nom a l'estadi que estaven construint però Franco va prohibir-ho.
Tot i així l'ajuntament va posar-li el seu nom en un carrer i el Barça li va reservar el número 1 de soci.
L'any 1966 es va jugar la primera edició del Trofeu Joan Gamper on el Barça es va imposar al Colònia per 3 a 1.
Fins l'any 1997 al Gamper hi jugaven 4 equips: dues semifinals i una final. A partir de llavors es juga a partit únic.

Bergkamp

Iceman
Holandès
Davanter
Del planter de l'Ajax.
Debuta al primer equip l'any 1986 de la mà de Johan Cruyff i s'hi està fins l'any 1993.
A Holanda guanya una Lliga, 2 Copes Holandeses, una UEFA (92) i una Recopa (87). Va ser el màxim golejador de la Lliga els anys 1991 i 1993 i Jugador de l'Any el 1992 i el 1993.
L'estiu del 93 decideix fer el salt a un dels grans d'Europa i fitxa per l'Inter juntament amb Jonk.
Però tots sabem que al futbol italià no hi destaquen els futbolistes tècnics i ell en paga les conseqüències. Només hi juga dues temporades i fa 11 gols en 50 partits. Tot i així l'any 1994 guanya la seva segona Copa de la UEFA.
Els seus mals resultats van ser molt criticats per la premsa italiana després de les expectatives que hi havien posat damunt seu.
Arriba l'any 1995 i Bergkamp decideix marxar d'Itàlia per provar sort a Anglaterra.
Fitxa per l'Arsenal on hi jugarà fins retirar-se l'any 2006.
11 temporades on deixa un record inesborrable. L'any 2008 va ser escollit com el millor jugador gunner de tots els temps per la mateixa afició.
Guanya 3 Premiers, 4 FA Cups i 4 Community Shields.
El seu últim partit oficial va ser contra el Barça el maig de 2006, però al mes de juliol va participar en la inauguració de l'Emirates Stadium que enfrontava Arsenal i Ajax, dos dels seus grans equips.
No va guanyar mai la Pilota d'Or però en va quedar tercer l'any 92 i segon l'any 93.
Amb la selecció holandesa va jugar 79 partits: des de l'any 1990 i el 2000 on juga 2 Mundials i 3 Eurocopes.
Forma part del millor 11 del Mundial'98 formant parella amb Ronaldo a la davantera.
Va ser nomenat per Pelé com un dels 100 futbolistes vius més i portants (FIFA 100) l'any 2004.
Una de les seves característiques més conegudes fora dels camps de futbol era la seva fòbia a volar que la incloïa en els contractes per tal de que els clubs que el fitxessin ho sabessin i pogués fer els viatges en cotxe, tren o vaixell. Aquest fet va fer que es perdés algun partit de Champions i UEFA i algun altre amb la selecció.

http://www.youtube.com/watch?v=piYh2UfX-GY