Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medalla or. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medalla or. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de juny del 2012

Dan Majerle

Thunder Dan
Americà
Aler, 1'98cm
Va participar als JJOO de Seül l'any 1988 quan jugava a la Universitat de Michigan i va aconseguir la medalla de bronze.
Va ser escollit amb el número 14 del Draft de 1988 per Phoenix.
La temporada 88-89 debuta a l'NBA amb els Suns, franquícia que no abandonaria fins al final de la 94-95.
Durant aquestes set temporades aconsegueix participar en 3 All Stars (anotant 18 punts el de l'any 1993), i forma part del segon millor quintet defensiu de la lliga en dues ocasions. Promitja 14 punts i 5 rebots.
La temporada 95-96 és traspassat a Cleveland on només hi juga una campanya fent 10,6 punts per partit.
L'estiu de 1996 fitxa com a agent lliure per Miami Heat.
A Florida hi juga cinc temporades i forma part d'un equip liderat per Pat Riley a la banqueta i per Alonzo Mourning a la pista juntament amb Tim Hardaway, Jamal Mashburn o Isaac Austin. Tot i aquest ambiciós projecte, mai van aconseguir l'anell de campions.
La temporada 2001-02 Majerle decideix tornar a Phoenix per retirar-se i amb 37 anys juga la seva darrera temporada.
L'any 1994 va aconseguir la Medalla d'Or al Campionat del Món celebrat al Canadà.
Té la samarreta amb el número 9 retirada a Phoenix.
Participa en dos concursos de triples de l'All Stars els anys 1993 i 1995

Algunes imatges de Majerle jugant amb Phoenix: http://www.youtube.com/watch?v=keAzmgHa6H8

divendres, 15 de juny del 2012

Guardiola

Santpedor, Bages
Centrecampista
Del planter del Barça. Entra a la Masia amb 13 anys provinent del Gimnàstic de Manresa.
Debuta al primer equip l'any 1990 contra el Cadis sortint de titular. Aquella campanya (90-91), només disputa 4 partits amb el primer equip.
A partir de la següent, Johan Cruyff confia amb ell per ser el 4 del primer equip. Durant l'etapa del Dream Team guanya 4 lligues, 1 Copa d'Europa, 1 Supercopa d'Europa i 3 d'espanyoles.
Amb Robson guanya una Recopa, una Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya.
La temporada 97-98 amb Van Gaal, l'equip guanya la Lliga, la Copa i la Supercopa d'Europa, però Guardiola només disputa 11 partits a causa dels problemes musculars. L'estiu del 1998 és intervingut quirúrgicament per solucionar aquestes molèsties.
La temporada següent (98-99), l'equip torna a guanyar la Lliga i el Pep només juga 23 partits.
L'any 2000 torna a ser operat, ara per solucionar uns problemes al turmell.
Finalment, l'abril del 2001 anuncia que quan acabi la temporada deixarà el Barça ja que volia començar una nova etapa personal i esportiva.
El principal objectiu de Guardiola era anar a jugar a la Premier, però finalment va acabar jugant al modest Brescia: juga 13 partits en total.
La temporada següent (2002-03) marxa a la Roma de Capello, però hi juga molt poc, així que decideix tornar al Brescia l'estiu següent i compartir vestuari amb Roberto Baggio.
L'any 2003 rep una oferta de l'Al Ahli de Qatar i decideix jugar-hi dues temporades.
Quan semblava que es retiraria del futbol professional ja que havia rebutjat ofertes del Manchester City i del Wigan, fitxa pel Dorados de Sinaloa Mexicà entrenat pel seu íntim amic Juanma Lillo.
Definitivament penja les bótes l'any 2006.
Amb la selecció catalana va disputar 9 pertits entre els anys 1995 i 2005.
Amb l'espanyola 47 partits jugant el Mundial '94, l'Eurocopa '00 i els JJOO de Barcelona on guanya la Medalla d'Or.
L'any 1992 guanya el Trofeu Bravo com a millor jugador europeu menor de 21 anys.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Mark Price

Americà
Base, 1'83 cm
12 temporades a l'NBA
Escollit en segona ronda del Draft de 1986 en la posició 25 per Dallas.
A la mateixa nit del Draft és traspassat a Cleveland on esdevindria un dels millors jugadors de tota la història de la franquícia. Hi juga 9 temporades.
Els Cavaliers liderats per Price i ben custodiat per Ron Harper, Daugherty o Larry Nance van establir el rècord de victòries de la franquícia, i la temporada 91-92 van arribar a les Finals de l'NBA perdent per 4-2 contra els Bulls de Michael Jordan.
Durant aquesta etapa és elegit 5 vegades per jugar l'All Star Game, però es perd el de 1995 per una lesió just dos dies abans.
És líder de la lliga durant dues temporades seguides (92 i 93) de tirs lliures convertits.
L'estiu del 1995 és traspassat als joves Washington Bullets amb Webber o Howard, però només pot jugar 7 partits a causa d'una greu lesió.
L'any següent marxa cap a Golden State amb Mullin o Sprewell. Malgrat no fer un gran any aconsegueix jugar gairebé tots els partits de titular i tornar a ser el líder de la lliga en tirs lliures.
L'última parada la fa a Orlando compartint vestidor amb Penny Hardaway, però la lesió d'aquest que li fa perdre tota la temporada, deixa molt tocat l'equip. Malgrat això, Price continua fent uns bons números amb 34 anys.
Després d'aquesta temporada arriba el lockout de l'any 1999 i Price, malgrat alguna oferta de Dallas, decideix posar punt i final a la seva carrera.
L'any 1993 és escollit dins el Millor Quintet de la Lliga.
Els anys 1993 i 1994 aconsegueix guanyar el Concurs de Triples de l'NBA.
L'any 1994 guanya la medalla d'or al Mundial del Canadà, formant part del Dream Team II.
Té la samarreta amb el núero 25 retirada a Cleveland.

http://www.youtube.com/watch?v=ml47tVGKBiU

dimarts, 20 de març del 2012

Stombergas

Lituà
Aler, 2'02 m
Comença la seva carrera a l'Atletas Kaunas lituà (del 93 al 96).
Decideix marxar del seu país i acceptar una gran oferta del Shankhai de la lliga xinesa.
Només hi juga una temporada i se'n torna a Lituània però a les files del Zalguiris. Dues temporades defensant els colors de l'equip gran de Kaunas on entre d'altres guanya l'Eurolliga (98-99).
La propera parada és a Itàlia: a la Virtus. És tallat a mitja temporada.
La següent (2000-01) la juga al TAU fent 14 punts per partit.
A partir d'aquí comença a voltar per molts equips europeus: Efes, Zalguiris altre cop, Unics Kazan, Ulker i torna a Kazan del 2005 al 2007.
Es retira al final de la temporada 07-08 en un modest equip lituà, però torna a les pistes la temporada 09-10 per ajudar a l'Unics Kazan, però ja amb 36 anys i s'acaba retirant.
Amb la selecció lituana juga 97 partits i aconsegueix dos bronzes olímpics a Atlanta'96 i Sidney'00. Com a capità de la selecció aixeca la copa que acredita Lituània com a campiona de l'Eurobàsquet 2003. Anteriorment havia aconseguit la plata a Grècia'95.

http://www.youtube.com/watch?v=TeffGSpnlL0

dilluns, 14 de novembre del 2011

Alonzo Mourning

Zo
EUA
Pivot, 2'08 cm
Nº 2 del Draft de 1992 per Charlotte on hi juga del 92 al 95. En la seva primera temporada és inclòs dins el Millor quintet de rookies però els seus 21 punts, 10'3 rebots i 3'5 taps no van ser suficients per atorgar-li el títol de Rookie de l'any perquè Shaquille O'Neal encara en va fer de millors.
Una picabaralla amb l'altre estrella de Charlotte, Larry Johnson, obliga a Zo a fer les maletes.
Miami amb Pat Riley a la banqueta és el seu destí: 8 temporades i mitja en aquesta primera etapa.
És elegit dues vegades com a Millor Defensor i dues vegades com a líder en taps.
L'any 2000 és seleccionat per jugar els JJOO d'Atlanta on aconsegueix l'or olímpic.
Durant la temporada 2000-01 se li diagnostica un greu problema de ronyó que l'obliga a deixar la competició.
Ja a la temporada 03-04 i després d'haver reaparegut amb èxit, és traspassat als Nets.
La 04-05 la passa entre New Jersey i altre cop a Miami on hi juga fins retirar-se l'any 2008.
A Miami per fi guanya l'Anell de Campió la temporada 05-06 amb Shaq i Wade.
Uns problemes de genoll i l'avançada edat (37) obliguen a posar punt i final a la seva carrera.
Durant les 15 temporades a la Lliga va ser 7 vegades All Star i uns promitjos de 17 punts i 8'5 rebots per partit.
Té el número 33 retirat a Miami.

http://www.youtube.com/watch?v=JRTF0QU8LiM

divendres, 28 d’octubre del 2011

Oscar Robertson

The Big O
Americà
Base, 1'96cm
Nº1 del Draft de 1960 per Cincinnati Royals. Hi juga 10 temporades: del 1960 al 1970.
És nomenat Rookie de l'any la temporada 60-61 i aconsegueix ser el líder d'assistències amb 9.7 de mitjana. Aquest guardó el repetiria 6 vegades més al llarg de la seva trajectòria.
Durant aquest període cada any és All Star i en 3 ocasions n'és l'MVP. Tot i així no aconsegueix cap títol de l'NBA però sí ser escollit MVP de la temporada regular l'any 1963-64.
Ja amb 32 anys la franquícia de Cincinnati traspassa a Robertson a Milwaukee.
A Milwaukee es trobaria amb un jove pivot anomenat Lew Alcindor que més endavant passaria a denominar-se Kareem Abdul-Jabbar. Aquest tàndem va portar a l'equip a guanyar l'esperat Anell de Campions de l'NBA.
En aquestes 4 temporades de Robertson a Milwaukee és All Star en les dues primeres i aconsegueix portar el seu equip a les Finals de 1974 però topen contra uns grans Celtics.
Quan acaba aquesta temporada decideix retirar-se amb 36 anys.
Al llarg de les 14 temporades promitja 25.7 punts, 9,5 assistències i 7,5 rebots.
És l'únic jugador que ha firmat un triple doble per partit en una temporada: l'any 1962 fent 30,8 punts, 12,5 rebots i 11,4 assistències per partit.
És el líder indiscutible de triples-dobles de l'NBA amb 181.
5è màxim repartidor d'assistències amb 9.887.
Té el número 14 retirat a Sacramento (actuals Cincinnati) i el número 1 a Milwaukee.
Va guanyar la Medalla d'Or als JJOO de Roma'60.
Membre del Hall of Fame i escollit dins els 50 millors jugadors de tota la història de l'NBA.

http://www.youtube.com/watch?v=ecgwZVnvPIc


divendres, 7 d’octubre del 2011

Moka Slavnic

Serbi
Base, 1'81cm
Un dels millors bases iugoslaus de tota la història que destacava per ser un gran assistent i director de joc.
Del planter de l'Estrella Roja de Belgrad. Hi juga del 63 al 77 (14 temporades) on guanya dues lligues i tres copes.
Les dues següents les juga a Badalona (del 77 al 79). Aconsegueix liderar l'equip juntament amb Santillana, Margall i Ed Johnson i porta l'equip badaloní a trencar la ratxa de 10 títols seguits de Lliga per part del Real Madrid.
La següent temporada però, baixa el nivell i les abundants discussions amb el capità Santillana el fan abandonar el club.
I és que Slavnic sempre es va caracteritzar per tenir un caràcter molt fort i estrany.
Marxa a Croàcia a les files del Sibenka Sibenik on coincideix dues temporades amb el joveníssim Drazen Petrovic.
La temporada 81-82 juga al Partizan i la 82-83 marxa a Itàlia a la Juvecaserta (Indesit Caserta).
Amb la selecció iugoslava juga un total de 214 partits i guanya l'Or als JJOO de 1980 i aconsegueix batre la tirania que fins aleshores tenia la URSS. Guanya també un Mundial i 3 Europeus, entre ells el de Barcelona'73.
En realitat el seu nom era Zoran, però la seva gran afició pels cafès moka va fer que se'l conegués mundialment com a Moka Slavnic.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Juanma López

SuperLópez
Madrid
Defensa
11 temporades a l'Atlético de Madrid, l'únic club on va jugar.
De totes elles, 10 van ser a Primera Divisió. Va jugar a Segona durant la seva última temporada abans de retirar-se: 2000-2001.
Provenia del planter de l'Atlético.
Durant aquestes 11 temporades va formar part de l'últim gran equip de l'Atleti: el que va fer el doblet la temporada 95-96 amb Lliga i Copa. En aquell equip hi destacava Pantic i hi havia Antic a la banqueta.
Va formar part d'una de les defenses més dures de tota la història de Primera juntament amb Tomás Reñones o Solozábal.
Era especialment conegut per la contundència amb la qual disputava tots els minuts que jugava.
Va guanyar 2 Copes del Rei més els anys 91 i 92.
Va jugar 11 partits internacionals entre 1992 i 1997.
Va guanyar la Medalla d'Or dels JJOO de Barcelona.

dilluns, 29 d’agost del 2011

Gallis

Grec nascut als Estats Units on hi viu fins els 22 anys
Base, 1'83cm
Va ser escollit amb el número 68 (4a Ronda) del Draft del 79 pels Celtics, però mai hi va arribar a debutar a causa de les lesions.
La temporada 80-81 decideix tornar a Grècia per jugar a l'Aris de Salònica.
S'hi està 12 temporades i esdevé el líder indiscutible de l'equip juntament amb Giannakis.
Guanya 7 lligues i 6 copes.
Del 92 al 95 juga al Panathinaikos on torna a guanyar una Copa grega.
Al llarg de la seva carrera va promitjar 32.8 punts per partit. El seu rècord són 63 punts contra el Ionikos l'any 1981.
També era el líder de la temible selecció grega on guanya l'Europeu del 87 i ell és nombrat MVP. En el partit de la final contra la URSS va fer 40 punts ell sol.
A més a més va ser el màxim anotador de 3 Europeus, 11 vegades de la lliga grega i 2 de l'Eurolliga.
Forma part del Saló de la Fama de la FIBA.

Resum de l'exhibició a la final de l'Europeu del 87 on fa 40 punts:
http://www.youtube.com/watch?v=93qc8EzsohM&feature=player_embedded#!

dimarts, 2 d’agost del 2011

Michael Jordan

Americà
Aler, 1'98cm
15 temporades a l'NBA
Número 3 del Draft de 1984. El número 1 i 2 van ser Olajuwon i Sam Bowie.
Provenia de la universitat de Nord Carolina i va ser draftejat pels Bulls.
Durant aquestes 15 temporades va aconseguir molts rècords i va liderar moltes classificacions.
Va jugar a la lliga en tres etapes. La primera del 84 al 93.
No va aconseguir el primer anell fins la temporada 90-91 amb 28 anys. En van venir 2 més de seguits aconseguint un Three-peat que fins aleshores només ho havia fet Celtics i Lakers.
Quan acaba de guanyar el tercer anell decideix retirar-se molt afectat per la mort del seu pare i es dedica a jugar a beisbol en categories menors sense massa èxit.
A mitja temporada 94-95 torna a les pistes per jugar-hi 17 partits. Ho comença fent amb el número 45 perquè el 23 el té retirat, però l'acaba recuperant. En aquesta reaparició no aconsegueix el títol i per això treballa de valent de cara la temporada següent.
L'equip fa uns retocs i els Bulls tornen a la càrrega tornant a aconseguir un altre Three-peat: 96,97 i 98.
Quan acaba la temporada 97-98 i després d'haver aconseguit el sisè anell es torna a retirar.
L'última etapa la juga als Wizards durant dues temporades: del 2001 al 2003 per retirar-se ara sí de manera definitiva.
Durant la seva carrera aconsegueix: 13 participacions a l'All Star, 3 MVP All Star, 5 MVP Temporada Regular, 6 MVP de les Finals, 2 Ors Olímpics, Rookie de l'Any, Millor Defensor de la Lliga, 11 vegades dins el millor quintet, 10 vegades màxim anotador de la lliga, 2 Concursos d'Esmaixades...
Té el promig més alt de punts en tota la història de l'NBA amb 30'1.
És el tercer màxim anotador de l'NBA per darrera d'Abdul-Jabbar i Malone.
Forma part dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA i també és membre del Hall of Fame.
Va ser nomenat millor jugador de tota la història de la lliga.

10 millors esmaixades: http://www.youtube.com/watch?v=H8M2NgjvicA
23 millors moments: http://www.youtube.com/watch?v=lFyOdSRke0g&feature=related
The Move: http://www.youtube.com/watch?v=DT1yNyRwd7w

dimecres, 29 de juny del 2011

Kevin Johnson

KJ
Americà
Base 1'85 cm
12 temporades a l'NBA de les quals 11 i mitja a Phoenix.
Va ser escollit al número 7 del Draft de 1987 per Cleveland on hi juga 52 partits fent més de 7 punts per partit.
A mitja temporada és traspassat a Phoenix juntament amb Mark West i Tyrone Corbin a canvi de Larry Nance.
Els números que fa a Phoenix al llarg de la seva carrera són impressionants: 18.8 punts i 9.6 assistències.
Es va retirar al final de la temporada 97-98 però va tornar a jugar 15 partits a la temporada 99-00 per substituir el lesionat Jason Kidd.
Cada temporada va jugar els PlayOffs i l'any 1994 fent parella amb Charles Barkley arriben a la Final però són escombrats pels Bulls.
Va ser 3 vegades All Star: 90, 91 i 94.
Guanya la Medalla d'Or al Mundial de Bàsquet de 1994 celebrat a Canadà.
Té la samarreta amb el número 7 retirada a Phoenix.
És el sisè millor passador de tota la història de a lliga amb 9.1 assistències.

http://www.youtube.com/watch?v=zqfRC9GEyYE

dimecres, 15 de juny del 2011

Pippen

Americà
Aler, 2'01 cm
17 temporades a l'NBA
Escollit al número 5 del Draft de 1987 per Seattle que l'intercanvien per Olden Polynice a Chicago.
Debuta a la lliga la temporada 87-88 amb els Bulls.
A l'equip de Chicago s'hi està 11 temporades a la primera i fructífera etapa.
Era el company inseparable de Michael Jordan.
En aquesta etapa guanya 6 Anells de Campió.
La temporada 98-99 marxa als Rockets però només s'hi està un any.
Les 4 següents les juga a Portland on els seus números fan una devallada a causa de l'edat.
Ja a la temporada 03-04 i amb 39 anys retorna a Chicago per retirar-se.
Guanya dos Ors Olímpics amb el Dream Team a Barcelona i el Dream Team II a Atlanta.
8 vegades All Star i un MVP All Star la temporada 93-94.
Té el número 33 retirat a Chicago.
Escollit com un dels 50 Millors Jugadors de la NBA.
7 temporades consecutives forma part del millor quintet de la lliga (del 92 al 98)
8 vegades en el millor equip defensiu de la lliga

http://www.youtube.com/watch?v=wl8Y6k16mgg

diumenge, 12 de juny del 2011

Toni Jiménez

La Garriga
Porter
15 temporades com a professional repartides entre Primera i Segona Divisió.
Del planter del Barça
El seu debut com a professional el fa al Figueres a Segona Divisió on s'hi està dues temporades (90-92).
Al final d'aquesta temporada és cridat per jugar els JJOO de Barcelona com a suplent de Cañizares però s'acaba fent amb el lloc titular i és el porter titular de l'equip que acaba guanyant l'Or.
Això li obre les portes de Primera i fitxa pel Rayo després de desestimar el seu retorn al Barça.
A Vallecas també arriba com a suplent de Wilfred però acaba jugant 13 partits i Camacho se l'emporta a l'Espanyol.
En aquells moments (93-94) l'Espanyol estava a Segona i Toni va ser un dels puntals per pujar l'equip a Primera sent el Zamora de Segona.
Jugaria 5 temporades més amb els pericus totes a Primera i torna a guanyar un Zamora (97-98)
Aquella temporada també debuta amb la selecció espanyola i hi juga 3 partits.
Totes aquelles bones notícies li obren la porta per fitxar per un gran: l'Atlético de Madrid.
Però la seva etapa matalassera està plena de mals records: descens a Segona la primera temporada (99-00), dues temporades més sense pujar i la seva lamentable errada a la final de Copa contra l'Espanyol l'any 2000, on Tamudo li pren la pilota de les mans i acaba suposant l'1-2 final.
La temporada 02-03 i després de que l'afició de l'Atleti no li perdonés aquest error (en un partit li acaben llençant ous des de la grada) i tot i pujar l'equip a Primera fitxa per l'Elx que estava a Segona.
Això li torna a obrir les portes a fitxar per l'Espanyol i jugar-hi les dues últimes temporades com a professional: del 2002 al 2004.
Amb la Selecció Catalana disputa un total de 8 partits.

dimecres, 13 d’abril del 2011

Richmond

The Rock
Americà
Base, 1'96m
14 temporades a l'NBA
Nº5 del Draft del 1988 per Golden State on hi debuta i hi juga 3 temporades.
És elegit Rookie de l'Any el 1989 i en l'equip ideal de rookies.
Marxa a Sacramento on hi juga 7 temporades.
D'aquestes 7 temporades, 6 és All Star i l'any 95 és elegit MVP de l'All Star.
Marxa 3 anys a Washington i es retira al final de la temporada 01-02 als Lakers on hi juga una única temporada i guanya l'Anell de campió.
Guanya la Medalla d'Or als JJOO d'Atlanta '96 dins el Dream Team II, i anteriorment havia guanyat la de Bronze a Seül '88.
Té la samarreta retirada amb el número 2 a Sacramento.
Al llarg de la carrera va promitjar 21 punts per partit.

http://www.youtube.com/watch?v=EuXs8KMFJ58

divendres, 25 de març del 2011

Penny Hardaway


Americà
Aler, 2'01 cm
14 temporades a l'NBA
Nº 3 del Draft de 1993 per Golden State i traspassat als Magic a canvi de Chris Webber.
6 temporades a Orlando fent una màgica dupla amb Shaquille O'Neal.
Fitxa pels Suns la temporada 99-00 on s'hi està 4 temporades i mitja i és aquí on comença el seu calvari amb les lesions. La 00-01 només juga 4 partits.
La 03-04 és traspassat als Knicks on baixa molt el seu rendiment, i la temporada 05-06 es torna a lesionar de gravetat jugant només 4 partits en tota la temporada.
La 07-08 fitxa per Miami on es retira amb 37 anys.
Al llarg de la seva carrera va promitjar 15,2 punts i 5 assistències per partit.
Va guanyar la Medalla d'Or a Atlanta'96 dins del Dream Team II.
4 vegades All Star.

http://www.youtube.com/watch?v=DYoe7Xd1ySE

dijous, 10 de març del 2011

Olajuwon

The Dream
Nigèria, passaport americà
Pivot, 2'13 cm
18 temporades a l'NBA, 17 de les quals a Houston i l'última als Raptors on es retira l'any 2002.
Nº 1 del mític Draft de 1984.
Rookie de l'any la temporada 84-85.
2 anells de Campió de l'NBA (1994 i 1995). Els dos anys és elegit MVP de les Finals.
MVP de la temporada 93-94.
12 vegades All Star.
2 temporades líder en rebots i 2 més líder en taps.
Medalla d'Or a les Olimpíades d'Atlanta'96, formant part del Dream Team II.
Té una mitja de 21 punts, 10.8 rebots i 3.1 taps per partit.
Forma part dels 50 millors jugadors de la Lliga.

Val realment la pena veure les 10 millors jugades de la seva carrera:

http://www.youtube.com/watch?v=0GCyU0sKxqI

dilluns, 28 de febrer del 2011

Mugsy Bogues

Americà
Base, 1'59 m el jugador més baix de la història de la NBA.
Escollit amb el número 12 del Draft del 1987.

14 temporades: Bullets, Hornets, Warriors i Raptors.
Va promitjar 7 assistències per partit al llarg de la seva carrera.

Als Bullets va compartir vestuari amb el gegant Manute Bol (2,31m)
Medalla d'Or amb els Estats Units al Mundial de Bàsquet Espanya'86

Va sortir a la pel·lúclua Space Jam

Va fer-li un tap memorable a Pat Ewing (2'13m)

http://www.youtube.com/watch?v=SaxGQqx6nMY&feature=player_embedded