Songo'o

Camerun
Porter
Comença la seva carrera al Canon Youndé camerunès.
L'any 1989 fa el salt a Europa i fitxa pel Touluse on hi juga tres temporades.
La temporada 92-93 la juga al Le Mans i del 1993 al 1996 al Metz.
Aquestes bones temporades a França li obren les portes del Deportivo de la Corunya, pels quals hi fitxa l'estiu de 1996.
Arriba a l'equip gallec amb 32 anys i teòricament com a segon porter de garanties, ja que aquell mateix estiu el Dépor fitxa al porter txec Peter Kouba que venia de fer una gran Eurocopa. Les bones actuacions del camerunès li fan guanyar el lloc titular durant tota la temporada.
Tant bona és aquesta primera campanya, que Songo'o guanya el trofeu Zamora per davant d'Illgner o Vítor Baía.
5 temporades consecutives defensant la porteria gallega on aconsegueix guanyar la Lliga la temporada 1999-2000 i la Supercopa d'Espanya a la següent.
Del 2001 al 2003 torna al Metz, però decideix retirar-se al Deportivo i hi reapareix durant un partit a la temporada 2003-04 amb 39 anys.
Amb la selecció  va jugar 46 partits i va formar part de l'equip en 4 Mundials i en els JJOO de Los Ángeles. Va guanyar també dues Copes d'Àfrica com a porter suplent.
Té dos fills que també juguen a futbol, un a la Pobla de Mafumet, i l'altre a la lliga americana.

Ramallets

Barcelona, barri de Gràcia (1924-2013)
Porter
Comença a jugar a l'Europa. Fent el servei militar el destinen a Palma i ho aprofita per jugar al Mallorca cap a l'any 1944.
La temporada 1946-47 fitxa pel Barça però és cedit al Valladolid que jugava a Tercera Divisió. La gran temporada amb l'equip castellà que aconsegueix l'ascens a Segona li obra les portes del Barça.
Tot i així del 1947 al 1949 és etern suplent de Velasco i juga molt poc.
Ja a la temporada 1949-50 aprofita una lesió del porter titular i es converteix en un fix de l'onze inicial.
Aquesta gran temporada al Barça el permet jugar el Mundial de Brasil'50 i consagrar-se com a un dels millors porters del món. Gràcies al bon Mundial realitzat se'l coneixeria com El gat de Maracanà o El gat amb ales.
A partir d'aquí 11 temporades més al Barça, on forma part del gloriós Barça de les 5 Copes.
En total aconsegueix 6 lligues, 2 Copes de Fires, 2 Copes Llatines, 5 Copes d'Espanya i 3 Copes Eva Duarte.
En 5 ocasions aconsegueix el Trofeu Zamora que, tot i ser vigent des de la temporada 1958-59, ja n'havia guanyat tres anteriorment.
Després de la derrota a la final de la Copa d'Europa a Berna contra el Benfica per 3-2  va decidir retirar-se ja que el club va fitxar a Lluís Miró d'entrenador i aquest va manifestar que no comptava amb Ramallets.
El mes de març de  1962 el Barça li ret homenatge jugant un partit contra l'Hamburg.
Posteriorment, l'any 2008 se'l torna a homenatjar rebent les claus de Barcelona.

Ramallets fa un repàs de tota la seva trajectòria: http://www.youtube.com/watch?v=gZlBzlurJjY

Iribar

El Txopo
Euskal Herria
Porter
Quan era juvenil la Real li va fer una prova per fitxar-lo que no va superar.
Va marxar al Baskonia de Segona Divisió on va fer-hi una gran temporada. Van aconseguir eliminar l'Atlético de Madrid a la Copa del Generalísimo, i això li va obrir les portes de l'Athletic.
Juga tota la seva carrera professional a l'Athletic: 614 partits en 18 temporades.
Actualment encara és el jugador que més vegades ha vestit la samarreta dels lleons.
Va guanyar dues Copes del Rei (1969 i 1973) i va ser el porter titular a la final de la UEFA l'any 1977 que l'Athletic va perdre contra la Juventus.
La temporada 1969-70 va aconseguir el Trofeu Zamora.
Es retira al final de la temporada 79-80 amb 36 anys.
Amb la selecció espanyola juga 49 partits essent-ne el porter titular des del 1964 al 1976. Forma part de l'equip que va guanyar l'Eurocopa del 1964.
L'any 1975, pocs dies després de la mort de Franco i abans del derbi contra la Real, Iribar que era capità de l'Athletic i Kortabarria que ho era de la Real, van sortir al camp amb una ikurriña, que aleshores encara estava prohibida, i la van posar al mig del camp.

Un Informe Robinson curt sobre Iribar: http://www.youtube.com/watch?v=-_WJI2bSIlM

Miguel Reina

Córdoba, Andalusia
Porter
De les categories inferiors del Córdoba on debuta a Primera la temporada 64-65. Només s'hi està dues temporades
A l'estiu del 1965 fitxa pel Barça on hi juga 9 temporades, però moltes d'elles no té gaires oportunitats ja que és suplent de Sadurní.
La temporada 69-70 aconsegueix fer-se amb la titularitat i disputa 30 partits. A partir d'aquest any gaudeix de moltes més oportunitats.
No obstant la temporada 70-71, Vic Buckinham, l'aleshores entrenador del Barça va optar per aliniar-lo de titular només als partits de fora de casa perquè cert sector de públic blaugrana el xiulava degut a una errada seva en un partit contra el Dínamo de Moscou.
La temporada 72-73 aconsegueix el Trofeu Zamora i obté el rècord de 824 minuts sense encaixar cap gol, batut per Víctor Valdés l'octubre de 2011. Tot i així, aquesta és la seva última temporada a can Barça. El seu palmarès és 2 Copes del Rei i una Copa de Fires.
Del 1973 al 1980 juga a l'Atlético de Madrid on s'acaba retirant després d'haver jugat 312 partits a Primera Divisió.
A les files de l'Atlético guanya una Copa Intercontinental, una Lliga i dues Copes del Rei, a més d'aconseguir el segon Zamora la temporada 76-77. També juga la final de la Copa d'Europa que els matalassers perden contra el Bayern l'any 1974.
Amb la selecció espanyola només va jugar 5 partits.

Toni Jiménez

La Garriga
Porter
15 temporades com a professional repartides entre Primera i Segona Divisió.
Del planter del Barça
El seu debut com a professional el fa al Figueres a Segona Divisió on s'hi està dues temporades (90-92).
Al final d'aquesta temporada és cridat per jugar els JJOO de Barcelona com a suplent de Cañizares però s'acaba fent amb el lloc titular i és el porter titular de l'equip que acaba guanyant l'Or.
Això li obre les portes de Primera i fitxa pel Rayo després de desestimar el seu retorn al Barça.
A Vallecas també arriba com a suplent de Wilfred però acaba jugant 13 partits i Camacho se l'emporta a l'Espanyol.
En aquells moments (93-94) l'Espanyol estava a Segona i Toni va ser un dels puntals per pujar l'equip a Primera sent el Zamora de Segona.
Jugaria 5 temporades més amb els pericus totes a Primera i torna a guanyar un Zamora (97-98)
Aquella temporada també debuta amb la selecció espanyola i hi juga 3 partits.
Totes aquelles bones notícies li obren la porta per fitxar per un gran: l'Atlético de Madrid.
Però la seva etapa matalassera està plena de mals records: descens a Segona la primera temporada (99-00), dues temporades més sense pujar i la seva lamentable errada a la final de Copa contra l'Espanyol l'any 2000, on Tamudo li pren la pilota de les mans i acaba suposant l'1-2 final.
La temporada 02-03 i després de que l'afició de l'Atleti no li perdonés aquest error (en un partit li acaben llençant ous des de la grada) i tot i pujar l'equip a Primera fitxa per l'Elx que estava a Segona.
Això li torna a obrir les portes a fitxar per l'Espanyol i jugar-hi les dues últimes temporades com a professional: del 2002 al 2004.
Amb la Selecció Catalana disputa un total de 8 partits.