Ferran Martínez

El nen
Barcelona
Pivot, 2'12cm
Del planter del Barça.
Debuta al primer equip la temporada 85-86 amb 17 anys. Aquell any guanya la Recopa i el Mundial de Clubs.
Les dues següents campanyes també les juga a can Barça on va guanyant protagonisme dins l'equip. Guanya dues Lligues, dues copes del Rei i una Korac.
La temporada 1988-89 juga al Grup IFA Granollers on fa una gran temporada que li permet tornar al Barça l'any següent. Altra vegada guanya la Lliga fent 13 punts i 7 rebots, però només hi juga una temporada.
El proper destí és el Joventut de Badalona on hi jugaria 4 temporades (del 90 al 94) i aconseguiria guanyar dues lligues i la Copa d'Europa de 1994 on va ser-ne el màxim anotador i rebotejador de la final.
La bona temporada 93-94 li obre les portes del Barça de nou: dues temporades (94-96) on torna a guanyar dues lligues.
L'estiu de 1996 decideix canviar totalment d'aires i accepta l'oferta del Panathinaikos per jugar-hi dues temporades i on aconsegueix guanyar una lliga.
La temporada 98-99 la juga al Peristeri grec fent gairebé 14 punts i 9 rebots per partit.
Del 1999 al 2001 torna a vestir la samarreta de la Penya promitjant 12 punts i més de 6 rebots.
Finalment, la temporada 2001/02 la juga entre el Peristeri i el Fabriano italià, on decideix posar punt i final a la seva carrera amb 34 anys.
És l'únic jugador europeu que ha aconseguit tots els títols possibles a nivell de club.
Va jugar 3 partits amb la Selecció Catalana.
Amb l'espanyola, va ser internacional en 156 ocasions.
Té el rècord de 7 títols de lliga juntament amb Andrés Jiménez i Joan Carles Navarro.

Breu repàs de la trajectòria de Ferran Martínez: http://www.youtube.com/watch?v=BoXegbQYMoY

Guardiola

Santpedor, Bages
Centrecampista
Del planter del Barça. Entra a la Masia amb 13 anys provinent del Gimnàstic de Manresa.
Debuta al primer equip l'any 1990 contra el Cadis sortint de titular. Aquella campanya (90-91), només disputa 4 partits amb el primer equip.
A partir de la següent, Johan Cruyff confia amb ell per ser el 4 del primer equip. Durant l'etapa del Dream Team guanya 4 lligues, 1 Copa d'Europa, 1 Supercopa d'Europa i 3 d'espanyoles.
Amb Robson guanya una Recopa, una Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya.
La temporada 97-98 amb Van Gaal, l'equip guanya la Lliga, la Copa i la Supercopa d'Europa, però Guardiola només disputa 11 partits a causa dels problemes musculars. L'estiu del 1998 és intervingut quirúrgicament per solucionar aquestes molèsties.
La temporada següent (98-99), l'equip torna a guanyar la Lliga i el Pep només juga 23 partits.
L'any 2000 torna a ser operat, ara per solucionar uns problemes al turmell.
Finalment, l'abril del 2001 anuncia que quan acabi la temporada deixarà el Barça ja que volia començar una nova etapa personal i esportiva.
El principal objectiu de Guardiola era anar a jugar a la Premier, però finalment va acabar jugant al modest Brescia: juga 13 partits en total.
La temporada següent (2002-03) marxa a la Roma de Capello, però hi juga molt poc, així que decideix tornar al Brescia l'estiu següent i compartir vestuari amb Roberto Baggio.
L'any 2003 rep una oferta de l'Al Ahli de Qatar i decideix jugar-hi dues temporades.
Quan semblava que es retiraria del futbol professional ja que havia rebutjat ofertes del Manchester City i del Wigan, fitxa pel Dorados de Sinaloa Mexicà entrenat pel seu íntim amic Juanma Lillo.
Definitivament penja les bótes l'any 2006.
Amb la selecció catalana va disputar 9 pertits entre els anys 1995 i 2005.
Amb l'espanyola 47 partits jugant el Mundial '94, l'Eurocopa '00 i els JJOO de Barcelona on guanya la Medalla d'Or.
L'any 1992 guanya el Trofeu Bravo com a millor jugador europeu menor de 21 anys.

Chus Pereda

Burgos, 1938-Barcelona, 2011
Davanter
Després de fer carrera en equips modestos fitxa pel Madrid on hi juga una temporada (57-58) i on guanya les úniques lligues i Copes d'Europa que aconseguiria en tota la seva trajectòria.
Després d'una cessió al Valladolid (58-59) fitxa pel Sevilla on hi juga del 1959 al 1961.
A l'estiu de 1961 fitxa pel Barça. Hi jugaria 8 temporades, fins la 68-69.
A Can Barça guanya 2 Copes del Rei i una Copa de Fires (antiga UEFA). En 312 partits fa 107 gols.
La temporada 69-70 deixa el Barça a contracor i fitxa pel Sabadell de Primera. Només s'hi està una temporada.
Del 70 al 72 juga al Mallorca on s'hi retira.
Conegut com Polvorilla degut al seu fort caràcter dins el terreny de joc.
A falta de més informació sembla ser que juga algun partit amistós amb la samarreta de la selecció catalana.
Protagonitza una de les anècdotes més explicades amb la samarreta de la selecció espanyola: final de l'Eurocopa'64 a Chamartín que enfrontava Espanya i la URSS. Pereda havia fet l'1-0 després de batre el millor porter de tota la història Lev Yashin. Ja amb 1-1 al marcador Pereda centra una pilota que remata Marcelino i fa el gol que suposa el campionat. Des del NODO i durant molts anys s'assegura que aquella centrada la fa Amancio i no Pereda. Curiosament Amancio era jugador del Madrid.
Amb la selecció espanyola disputa 15 partits i fa 6 gols.

Òscar Garcia

Sabadell
Davanter
Del planter del Barça.
És el gran de tres germans, la saga Garcia Junyent: Genís i Roger.
La temporada 92-93 debuta a primera jugant 3 partits de la mà de Johan Cruyff.
La temporada següent ja és jugador del primer equip però juga molts pocs minuts.
Això el fa anar cedit a l'Albacete la 94-95. Agafa experiència i torna a Can Barça.
La 95-96 encara amb Cruyff gaudeix de moltes oportunitats i forma part de la Lleva del Mini.
L'any següent però, amb l'arribada de Robson baixa el seu protagonisme.
Les dues següents amb l'arribada de Van Gaal encara té menys protagonisme i provoca la mítica escena de: "tu no tienes ritmo".
Després de 6 temporades i havent guanyat títols com: 3 lligues, una Recopa i 1 Copa del Rei, abandona el Barça.
La temporada 99-00 fitxa pel València on hi guanya una Copa del Rei però sense massa minuts.
Torna a fer les maletes i del 2000 al 2004 juga a l'Espanyol on torna a coincidir amb diferents companys de la Lleva del Mini com De la Peña, el seu germà Roger o Toni Velamzán.
La temporada 04-05 fitxa pel Lleida a Segona on es retira.
Va jugar 6 partits amb la Selecció Catalana i hi va fer 5 gols.
Va participar als JJOO d'Atlanta '96, però no van passar dels quarts de final.

Toni Jiménez

La Garriga
Porter
15 temporades com a professional repartides entre Primera i Segona Divisió.
Del planter del Barça
El seu debut com a professional el fa al Figueres a Segona Divisió on s'hi està dues temporades (90-92).
Al final d'aquesta temporada és cridat per jugar els JJOO de Barcelona com a suplent de Cañizares però s'acaba fent amb el lloc titular i és el porter titular de l'equip que acaba guanyant l'Or.
Això li obre les portes de Primera i fitxa pel Rayo després de desestimar el seu retorn al Barça.
A Vallecas també arriba com a suplent de Wilfred però acaba jugant 13 partits i Camacho se l'emporta a l'Espanyol.
En aquells moments (93-94) l'Espanyol estava a Segona i Toni va ser un dels puntals per pujar l'equip a Primera sent el Zamora de Segona.
Jugaria 5 temporades més amb els pericus totes a Primera i torna a guanyar un Zamora (97-98)
Aquella temporada també debuta amb la selecció espanyola i hi juga 3 partits.
Totes aquelles bones notícies li obren la porta per fitxar per un gran: l'Atlético de Madrid.
Però la seva etapa matalassera està plena de mals records: descens a Segona la primera temporada (99-00), dues temporades més sense pujar i la seva lamentable errada a la final de Copa contra l'Espanyol l'any 2000, on Tamudo li pren la pilota de les mans i acaba suposant l'1-2 final.
La temporada 02-03 i després de que l'afició de l'Atleti no li perdonés aquest error (en un partit li acaben llençant ous des de la grada) i tot i pujar l'equip a Primera fitxa per l'Elx que estava a Segona.
Això li torna a obrir les portes a fitxar per l'Espanyol i jugar-hi les dues últimes temporades com a professional: del 2002 al 2004.
Amb la Selecció Catalana disputa un total de 8 partits.

Escaich

Barcelona
Davanter
5 temporades a l'Espanyol, una a l'Sporting, una al Barça, dues a l'Albacete i una al Murcia on es retira l'any 1998.
Tot i ser davanter no va marcar gaires gols: 12 ha estat el seu màxim en una temporada.
El seu fitxatge pel Barça de Cruyff la temporada 94-95, és un dels més recordats i incompresos ja que venia de l'Sporting on havia marcat només 8 gols en 23 partits.
Tot i així, aquella temporada va guanyar la Supercopa d'Espanya contra el Saragossa.
Internacional amb Catalunya.