Platini

França
Centrecampista
Debuta com a professional al Nancy la temporada 1972-73.
Mica en mica va agafant protagonisme i dirigeix l'equip a guanyar la Copa de França l'any 1978.
L'any 1979 fitxa pel Saint-Éttiene on hi jugaria tres temporades i aconseguiria guanyar la Lliga l'any 1981.
L'estiu de 1982 la Juve, un dels grans equips del moment, decideix fer-se amb els seus serveis.
Hi acabaria jugant fins a retirar-se al final de la temporada 86-87.
En aquestes cinc temporades guanya 2 lligues, una Copa d'Europa, una Recopa, una Intercontinental i una Supercopa.
Amb la selecció francesa va jugar 72 partits i va fer 41 gols. Participa en 3 Mundials: '78, '82 i '86.
Guanya l'Eurocopa de l'any 1984 contra Espanya. En aquella cita va marcar 9 gols, fita que suposa encara el rànquing de màxim de gols marcats en una edició i encara figura com el màxim golejador del torneig de tots els temps.
Va guanyar la Pilota d'Or tres anys seguits: 1983, 1984 i 1985.
És considerat el Millor futbolista francès del segle XX.
Forma part del FIFA 100, llista dels millors 125 futbolistes feta per Pelé l'any 2004.

Els 10 millors gols de Platini amb la Juve: http://www.youtube.com/watch?v=92EjXKtYvzo

Virdis

Italià
Davanter, dècada dels 70, 80 i 90.
Debuta al Cagliari la temporada 74-75 i hi passa les dues següents, l'última de la qual la juga a la Sèrie B i fa 18 gols.
Aquesta bona temporada li obre les portes a la Juve on hi juga tres temporades (del 77 al 80).
La temporada 80-81 és cedit altre cop al Cagliari que tornava a estar a la Sèrie A, però la següent torna a jugar a la Juve. En total guanya dues lligues i una copa italiana.
La 82-83 i 83-84 juga a l'Udinese en busca de més minuts.
Finalment, li arriba la gran oportunitat: el Milan el fitxa l'estiu de 1984.
Hi juga 5 temporades aconseguint el Pitxitxi la 86-87 amb 17 gols.
Durant aquesta etapa guanya una lliga, una copa i la Copa d'Europa (1989) contra l'Steaua al Camp Nou.
Després de la bona etapa a Milà, marxa al Lecce per jugar-hi les seves dues últimes temporades: del 1989 al 1991 i s'acaba retirant.
No va arribar mai a ser internacional absolut amb la selecció italiana, però sí en les categories inferiors.

Lombardo

Popeye
Itàlia
Centrecampista
Juga a la Sampdòria del 89 al 95 on guanya un Scudetto i una Recopa i és subcampió de la Copa d'Europa l'any 92, la primera que guanya el Barça a Wembley.
Del 95 al 97 juga a la Juve on guanya la segona Lliga, una Champions i una Intercontinental i una Supercopa d'Europa l'any 96.
Fa les maletes i marxa al Crystal Palace de Londres durant dues temporades on l'última va ser jugador-entrenador, per tornar a Itàlia, aquesta vegada a la Lazio on torna a guanyar un Scudetto, una Recopa i una Supercopa d'Europa i s'hi està dues temporades.
La temporada 01-02 torna a la Sampdòria on es retira.
Amb la selecció italiana juga 18 partits i fa 3 gols.

http://www.youtube.com/watch?v=ZLJVwkzV748

Dino Baggio

Italià
Centrecampista
6 anys al Parma: 20 gols en 127 partits.
També al Torí on debuta, a l'Inter, Juve, Lazio i Blackburn Rovers.
60 vegades internacional amb Itàlia i 7 gols marcats.
Subcampió del Mundial'94.
Considerat dur i defensiu destacava per la seva facilitat per donar assistències.
No té res a veure amb Roberto Baggio.

http://www.youtube.com/watch?v=rBGmbKbfW7w