Chris McNealy

Americà
Pivot, 2'02cm
Escollit en segona ronda del draft de 1983 (lloc 38) per Kansas City. És traspassat a Chicago però no té lloc a l'equip.
Amb 22 anys marxa cap a Itàlia per fer-se un nom a Europa. La temporada 83-84 juga a Trieste.
Decideix tornar a l'NBA però no disputa cap partit amb Golden State i decideix jugar a la CBA.
Finalment, a la temporada 85-86 li arriba l'oportunitat: fitxa pels Knicks. Disputa 30 partits fent 5,7 punts.
La següent repeteix a New York jugant 59 partits però fent 3,9 punts. A meitat de la temporada 87-88 és tallat per la franquícia novaiorquesa i acaba la temporada a la CBA.
A causa dels bons records de la seva època a Itàlia, decideix tornar-hi per fer carrera a Europa. Del 1988 al 1995 passa per diferents equips: Irge Desio, Fortitudo Bolonya i Montecatini.
Quan ja havia començat la temporada 1995-96 li arriba l'oferta del Festina Andorra per substituir a Jerrod Mustaff. Fa 15,3 punts i 7,9 rebots però no aconsegueix evitar el descens.
Malgrat tot, els bons números li donen l'oportunitat de jugar tota la temporada 96-97 a les files del Lleó: 18,1 punts i 10,2 rebots. Forma parella interior amb Byron Houston.
La següent la juga al Caja San Fernando. A mitja temporada pateix una lesió, però tot i així juga 21 partits fent 12,8 punts i 8,8 rebots. El seu company a dins la pintura és Deon Thomas.
L'última parada la realitza al Covirán Granada la temporada 1998-99 on substitueix Dan Godfread. Fa 14,7 punts i atrapa 8,5 rebots. Malgrat tot, l'equip baixa i McNealy es retira.

Michael Hawkins

Americà
Base, 1'83cm
Després de sortir de la universitat i de passar per algun equip de la CBA, la temporada 1996-97 la juga amb els Boston Celtics: 29 partits amb una mitja d'11 minuts i 2,8 punts i 2,2 assistències.
Al veure que no tindria gaires minuts a la lliga, decideix marxar a l'Olympiakos. Al finalitzar aquella temporada és cridat per la federació americana per tal de formar part de l'equip nacional que havia de disputar el Mundial de Bàsquet del 1998. En aquesta ocasió hi participen jugadors americans que juguen a Europa i a les lligues menors americanes. Aconsegueix la medalla de bronze.
Després d'aquesta experiència torna als EUA per jugar a la CBA. A mitja temporada li arriba la possibilitat de jugar 24 partits amb els Kings.
La 1999-2000 decideix jugar-la a les files de Charlotte Hornets però únicament disputa 12 partits en tota la temporada.

La 2000-01 la comença a Cleveland però després de disposar de pocs minuts se'n torna a la CBA. Al mes de febrer de 2001 li arriba l'oportunitat de fitxar pel Barça per substituir Ronny Seikaly. Juga 15 partits de lliga i 9 de Playoff i aconsegueix guanyar la Lliga contra el Madrid. Aquell any el Barça tenia Gasol, Jasikevicius, Karnisovas o Navarro.
S'acaba el contracte a can Barça i fa les maletes cap a Polònia a l'Slask Breslàvia.
La temporada 2002-03 la comença al Real Madrid. Aquell any l'equip blanc es reforça amb dos jugadors més amb passat blaugrana: Digbeu i Alston. Juga únicament 8 partits i és substituït per Mulaomerovic.
Fa les maletes cap a Bèlgica per jugar a l'Oostende fins a final de temporada.
La temporada 2002-03 la juga a la LEB a les files de UB La Palma.
Decideix retirar-se al final de la temporada 2003-04 a les files de l'equip sirià de Al-Jalaa Aleppo.

Font de les fotos: acb.com

Wayne Tinkle

Americà
Pivot, 2'08cm
Autèntic rodamón del bàsquet
Comença la seva carrera a la universitat de Montana.
La temporada 1989-90 la passa entre un equip de la CBA (Topeka Sizzlers) i el Liege belga.
A la 90-91 juga al Solna suec.
Al 1991 torna als EUA per jugar a la CBA però a meitat de la temporada 92-93 fitxa pel Juver Murcia per substituir a Marcus Kennedy. Juga 9 partits i aconsegueix salvar l'equip fent 15 punts i 7 rebots.
Torna a jugar a la CBA però a mitja temporada viatja a Itàlia per jugar al Caserta italià.
La temporada 94-95 la comença a Grècia a les files del Pragati però només hi juga cinc partits. A mitja temporada fitxa pel Huesca a l'ACB per substituir David Butler.
Acaba la temporada a Huesca i decideix continuar-hi una temporada més (1995-96). L'equip baixa però ell fa bons números: 16,7 punts i 7 rebots.
Això li permet continuar a la lliga, ara però al Covirán Granada: 16,2 punts i 9,8 rebots. Aquell any l'equip andalús havia comprat la plaça del Salamanca i això els donava la possibilitat de jugar la Korac. Tinkle formava triplet d'estrangers amb el base Frankie King i l'ala-pivot Richard Scott.
La 1997-98 canvia de ciutat i viatja fins a Valladolid per ser-ne el pivot titular: 14 punts i 7 rebots.
L'última temporada torna a canviar d'equip i la juga al Cáceres: 10,3 punts i 6,5 rebots.
Amb 33 anys i després d'haver voltat món decideix retirar-se.

Brad Daugherty

Amercià
Pivot, 2'13cm
Número 1 del Draft de 1986 per Cleveland Cavaliers, un  draft força fluix on destaquen Ron Harper amb el número 8, Sabonis amb el 24, Mark Price amb el 25 o Dennis Rodman amb el 27.
Únicament juga 8 temporades a la lliga a causa dels greus problemes que li apareixen a l'esquena.
A la primera temporada no aconsegueix ser nomenat Rookie de l'any malgrat els seus 15,7 punts i 8 rebots, sinó que el premi l'aconsegueix Chuck Person (número 4 del draft). Tot i així sí que és inclòs dins el Millor quintet de rookies.
A partir de la segona temporada (87-88) millora més els números i gairebé aporta 20 punts i 10 rebots per partit al llarg de la seva carrera.
Aquests promitjos li obren les portes a jugar 5 All Stars.
Al final de la temporada 93-94, i després d'haver jugat únicament 50 partits, decideix retirar-se amb 28 anys.
Com a homenatge, els Cavaliers li van retirar la samarreta amb el número 43.

Breu exemple de la potència que tenia Daugherty: http://www.youtube.com/watch?v=Sd1nlRdx_2c

Dan Majerle

Thunder Dan
Americà
Aler, 1'98cm
Va participar als JJOO de Seül l'any 1988 quan jugava a la Universitat de Michigan i va aconseguir la medalla de bronze.
Va ser escollit amb el número 14 del Draft de 1988 per Phoenix.
La temporada 88-89 debuta a l'NBA amb els Suns, franquícia que no abandonaria fins al final de la 94-95.
Durant aquestes set temporades aconsegueix participar en 3 All Stars (anotant 18 punts el de l'any 1993), i forma part del segon millor quintet defensiu de la lliga en dues ocasions. Promitja 14 punts i 5 rebots.
La temporada 95-96 és traspassat a Cleveland on només hi juga una campanya fent 10,6 punts per partit.
L'estiu de 1996 fitxa com a agent lliure per Miami Heat.
A Florida hi juga cinc temporades i forma part d'un equip liderat per Pat Riley a la banqueta i per Alonzo Mourning a la pista juntament amb Tim Hardaway, Jamal Mashburn o Isaac Austin. Tot i aquest ambiciós projecte, mai van aconseguir l'anell de campions.
La temporada 2001-02 Majerle decideix tornar a Phoenix per retirar-se i amb 37 anys juga la seva darrera temporada.
L'any 1994 va aconseguir la Medalla d'Or al Campionat del Món celebrat al Canadà.
Té la samarreta amb el número 9 retirada a Phoenix.
Participa en dos concursos de triples de l'All Stars els anys 1993 i 1995

Algunes imatges de Majerle jugant amb Phoenix: http://www.youtube.com/watch?v=keAzmgHa6H8

Ferran Martínez

El nen
Barcelona
Pivot, 2'12cm
Del planter del Barça.
Debuta al primer equip la temporada 85-86 amb 17 anys. Aquell any guanya la Recopa i el Mundial de Clubs.
Les dues següents campanyes també les juga a can Barça on va guanyant protagonisme dins l'equip. Guanya dues Lligues, dues copes del Rei i una Korac.
La temporada 1988-89 juga al Grup IFA Granollers on fa una gran temporada que li permet tornar al Barça l'any següent. Altra vegada guanya la Lliga fent 13 punts i 7 rebots, però només hi juga una temporada.
El proper destí és el Joventut de Badalona on hi jugaria 4 temporades (del 90 al 94) i aconseguiria guanyar dues lligues i la Copa d'Europa de 1994 on va ser-ne el màxim anotador i rebotejador de la final.
La bona temporada 93-94 li obre les portes del Barça de nou: dues temporades (94-96) on torna a guanyar dues lligues.
L'estiu de 1996 decideix canviar totalment d'aires i accepta l'oferta del Panathinaikos per jugar-hi dues temporades i on aconsegueix guanyar una lliga.
La temporada 98-99 la juga al Peristeri grec fent gairebé 14 punts i 9 rebots per partit.
Del 1999 al 2001 torna a vestir la samarreta de la Penya promitjant 12 punts i més de 6 rebots.
Finalment, la temporada 2001/02 la juga entre el Peristeri i el Fabriano italià, on decideix posar punt i final a la seva carrera amb 34 anys.
És l'únic jugador europeu que ha aconseguit tots els títols possibles a nivell de club.
Va jugar 3 partits amb la Selecció Catalana.
Amb l'espanyola, va ser internacional en 156 ocasions.
Té el rècord de 7 títols de lliga juntament amb Andrés Jiménez i Joan Carles Navarro.

Breu repàs de la trajectòria de Ferran Martínez: http://www.youtube.com/watch?v=BoXegbQYMoY

Quimet Costa

Badalona
Base, 1'84cm
De les categories inferiors del Círcol Catòlic de Badalona. Juga amb el primer equip del 1974 al 1982.
La temporada 82-83 fitxa pel Barça i guanya la Lliga i la Copa del Rei.
Del 1983 al 1986 juga a l'ACB amb el Licor 43 Santa Coloma fent 11 punts i 2 assistències per partit.
Les bones tres temporades a Santa Coloma li tornen a obrir les portes de Can Barça on hi jugaria 4 temporades, del 1986 al 1990. Guanya les 4 lligues, 2 Copes i una Korac essent el suplent de Nacho Solozábal.
Del 1990 al 1992 juga al Valvi Girona com a base titular. Al final de la temporada 91-92 decideix posar fi a la seva carrera amb 35 anys.



Reapareix la temporada 96-97 per jugar dos partits amb la Penya per substituir a Andre
Turner quan era entrenador del Sant Josep de Badalona de la Lliga EBA.
Amb la selecció espanyola va jugar 71 partits.
Va ser escollit millor defensor de la lliga les temporades 88-89 i 89-90.

Orlando Woolridge

Americà (1959-2012)
Aler, 2'06cm
Número 6 del Draft de 1981 per Chicago Bulls on hi juga les seves primeres cinc temporades.
La 84-85 coincideix amb el Rookie Michael Jordan i fan una parella memorable capaç d'anotar un promig de 51 punts per partit.
La incompetència en el joc entre els dos cracks de Chicago obliga a Woolridge a fitxar pels Nets la temporada 86-87.
A la segona temporada, després d'haver jugat 19 partits és suspès per la Lliga per haver consumit substàncies il·legals. D'aquesta manera es perd tot el que resta de temporada.
Del 1988 al 1990 juga als Lakers on té el rol de sisè home i es complementa perfectament amb Magic Johnson.
A partir d'aquí comença a voltar per diferents equips de la Lliga: Denver Nuggets (90-91), Detroit Pistons (91-92 i mitja de la següent), Milwaukee Bucks (mitja 92-93) i Philadelphia 76ers (93-94).
La temporada 94-95 decideix deixar l'NBA i provar sort a Itàlia fitxant per la Benetton: 20 punts per partit i aconsegueix la Recopa d'Europa.
La següent fitxa per la Virtus de Bolonya: 18,4 punts i 6 rebots per guanyar la Copa Italiana. S'hi retira amb 37 anys.
Al llarg de les 13 temporades a l'NBA fa uns números de 16 punts, 4'3 rebots i 1'9 assistències.
Va participar en dos concursos d'esmaixades de l'NBA, els dos primers que es van celebrar: 1984 i 1985.

Recull d'esmaixades de tota la carrera NBA: http://www.youtube.com/watch?v=O5JbAfX70kk

Morningstar

Americà
Pivot, 2'08cm
És escollit en segona ronda del Draft de 1992 per Boston en el número 47.
A mitjan temporada 92-93 fa dos entrenaments de prova al Taugrés perquè buscaven un pivot per cobrir les nombroses baixes de jugadors interiors, però va ser descartat taxativament.
A la temporada 93-94 juga 22 partits amb Dallas, però és tallat a mitja temporada.
Marxa a Mèxic i se li torna a obrir la porta de l'NBA però únicament per deu dies a les files dels Jazz:  juga tan sols un partit.
Per fi li arriba la primera oportunitat ACB:  substituir a Ted Jeffries al Múrcia per jugar els Play Offs de permanència de l'any 1994. Ajuda a salvar l'equip fent 15 punts i 2,8 rebots per un total de 17 de valoració en 6 partits.
La temporada 94-95 la juga tota a l'Argentina, i a la següent arriba a Manresa.
És fitxat per ser el cinc titular de l'equip i fer trio d'estrangers amb Harper Williams i Linton Townes.
Únicament juga 11 partits fent 8,5 punts i 2,2 rebots amb una valoració de 6,2 per partit. No compleix les expectatives creades i és tallat per Tellis Frank. El canvi és considerable, i aquell any l'equip guanya la Copa del Rei.
Marxa cap a Itàlia on juga en diferents equips (Pàdova, Pozzuoli...)  fins la temporada 97-98 que fa les maletes i creua l'oceà per anar a la lliga de Puerto Rico.
L'any 1998 es retira al Grand Rapids Hoops de la CBA.

Corey Crowder

Americà
Aler, 1'96cm
Va jugar 20 partits amb el Barça en dues temporades: la primera (93-94) substitueix a mitja temporada l'aler Dennis Williams que no havia complert les expectatives i aconsegueix guanyar la Copa del Rei. La segona temporada (94-95) per substituir de cara els PlayOffs a Roy Fisher i ajuda a aconseguir la lliga. En la primera temporada promitja 13 punts, i en els partits de la segona etapa ajuda l'equip
amb 12 punts.
L'altre experiència a l'ACB la va tenir la temporada 1995-96 a les files del Múrcia però només hi juga 12 partits tot i fer 15 punts per partit,  i és tallat per Mike Jones.
A l'NBA també gaudeix de poques oportunitats. Si bé a la temporada 91-92 juga 51 partits amb els Jazz, la 94-95 juga 6 partits amb els Spurs després d'acabar la primera temporada amb el Barça.
La resta de la seva carrera la passa entre França i lligues menors americanes. A França juga al Pau Orthez, ASVEL Villeurbanne o el Cholet. Juga també a l'Scagliera Verona italià i al Hapoel Holon israelià.
Es retira a les files de l'Élan Sportif Chalonnais francès l'any 2005.

Mireu com la "matava" amb la samarreta blaugrana: http://www.youtube.com/watch?v=OQJ5cxYEOVg

Mark Jackson

Action Jackson
Americà
Base, 1'91cm
17 temporades a l'NBA
Número 18 del Draft de 1987 per New York Knicks: 13'6 punts i 10'6 assistències el coronen com a Rookie de l'Any.
La temporada següent puja el seu nivell i és convocat per jugar l'All Star.
Juga a Nova York fins que és traspassat als Clippers l'any 1992-93. 2 temporades i cap a Indiana.
Al cap de dues temporades i mitja decideixen traspassar-lo a Denver a canvi de Jalen Rose.
El canvi no convenç al propietari del club que el torna a recuperar la temporada següent (97-98).
En aquesta segona etapa aconsegueix portar a Indiana a les finals del 2000, perdent per 4-2 contra els Lakers de Bryant i O'Neal.
Al finalitzar aquella temporada els Pacers fan neteja i Jackson marxa a Toronto on només juga 54 partits i torna als seus Knicks per jugar-hi fins al final de la 2001-02.
La següent la juga a Utah, essent el suplent de John Stockton.
Posa punt i final a la seva carrera a Houston amb 39 anys després de jugar-hi la temporada 2003-04.
La temporada 1996-97 és el líder d'assistències de la lliga amb 11'2 per partit.
Actualment és el tercer màxim passador de la història de la lliga per darrere Stockton i Kidd.

Reportatge amb moments estel·lars de la carrera de Mark Jackson:
http://www.youtube.com/watch?v=Hv9ZE-KY4Iw

Bill Walton

Big Red-Head
EUA
Pivot, 2'11cm
Va ser escollit número 1 del Draft de 1974 per Portland.
Durant les primeres temporades pateix moltes lesions que no el deixen desenvolupar el seu talent.
Va jugar a Portland fins l'any 1978. Aconsegueix guanyar l'anell de campió la 76-77 i va ser nombrat MVP de les finals. La següent, va ser nomenat per jugar a l'All Star i va ser nombrat MVP de la temporada regular i va formar part del Millor quintet defensiu i Millor quintet de la lliga.
La temporada 78-79 la passa en blanc després de no ser traspassat a cap equip i a negar-se a jugar al·legant un mal tracte del club cap als jugadors lesionats.
Aconsegueix ser traspassat als San Diego Clippers (ara Los Angeles) però es lesiona greument, i en 4 temporades només disputa 47 partits.
Torna a les pistes la temporada 1982-83 i continua als Clippers fins al final de la 84-85 quan ja eren a Los Angeles.
L'estiu del 1985 rep ofertes dels Lakers i dels Celtics, i són aquests últims qui finalment es fan amb els seus serveis.
Fa una primera temporada espectacular on ajuda a aconseguir l'anell de campió contra els Rockets d'Olajuwon, i a més és nombrat Millor Sisè Home de la lliga.
Durant la 86-87 i amb 34 anys només juga 10 partits i decideix retirar-se.
Al llarg de la seva carrera promitja 13,3 punts i 10,5 rebots per partit.
Va ser escollit com un dels 50 Millors jugadors de la història de l'NBA.
És membre del Hall of Fame des del 1993.
Té la samarreta amb el número 32 retirada a Portland.
El seu fill Luke Walton juga actualment als Cleveland Cavaliers.

Pere Capdevila

Barcelona
Aler
De les categories inferiors del Barça. Juga també al Santfeliuenc i al Cornellà.
La temporada 94-95 jugant amb el Cornellà arriba a disputar dos partits a l'ACB amb el Barça.
La següent la juga al Gijón a l'ACB fent una gran temporada.
El Bàsquet Manresa (aleshores TDK) es fixa en ell per ocupar un lloc important dins l'equip. Hi fitxa l'estiu de 1996.
A la capital del Bages hi juga 4 temporades convertint-se una peça clau en el títol de lliga aconseguit la temporada 1997-98.
L'última campanya a Manresa (99-00) és marcada per les lesions i només pot jugar 5 partits i és substituït per Mike Brown.
Quan acaba aquesta desafortunada temporada marxa al Gran Canària però continua la mala sort i només hi juga vuit partits. A mitja temporada fitxa pel Caprabo Lleida de LEB.
Finalment, l'última etapa la juga a Girona del 2001 al 2003 on es retira.
Va arribar a jugar amb la selecció espanyola cinc partits internacionals.

Robert Horry

EUA
Aler, 2'08 cm
16 temporades a l'NBA
Escollit amb el número 11 del Draft de 1992 per Houston Rockets.
Hi juga 4 temporades, del 92 al 96 on guanya dos anells de campió (94 i 95) juntament amb Hakeem Olajuwon i Clyde Crexler.
L'any 1996 és traspassat a Phoenix però no s'entén amb l'entrenador Danny Ainge i és traspassat als Lakers.
A Los Àngeles es troba amb Shaquille O'Neal i Kobe Bryant i aconsegueix tres anells més de manera consecutiva (2000, 2001 i 2002). Es converteix en una peça de luxe que surt des de la banqueta.
L'any 2003 fitxa per San Antonio com a agent lliure i aconsegueix dos títols més de campió (2005 i 2007).
S'acaba retirant amb 38 anys al final de la 07-08.
Amb 7 anells de campió n'és el que més n'ha aconseguit a part de la dinastia dels Celtics dels 60.
A més, juntament amb John Salley és l'únic jugador que ha guanyat l'anell en tres equips diferents.
Amb 244 aparicions, és el jugador que més partits ha jugat en tota la història dels Play Off.

Recital de Horry al cinquè partit de les Finals de 2005: http://www.youtube.com/watch?v=BZdik09RGJI

Lalo García

Valladolid
Aler, 1'87 cm
Tota la seva carrera la va jugar al CB Valladolid.
La temporada 1987-88 ho fa al júnior del club i a partir de llavors sempre al primer equip.
13 temporades a l'ACB del 1988 al 2001 quan es retira amb 30 anys.
Té la samarreta amb el número 5 retirada.
Va jugar 8 partits amb la selecció espanyola.

Chandler Thompson

Americà
Aler, 1'91 cms.
Comença jugant a la NCAA americana fins que fa el salt a l'ACB la temporada 1992-93 a les files del Coren Orense. A Galícia hi juga tres temporades dfent 20 punts per partit.
Això li obre les portes de l'Estudiantes. Hi fitxa la 95-96 i hi juga quatre temporades fins que pateix una greu lesió al genoll el març del 1999. És tallat de l'equip, però quan es recupera la temporada següent torna a jugar.
Aquesta última temporada (99-00) aconsegueix la Copa del Rei.
A partir d'aquesta etapa a l'ACB decideix provar sort a Itàlia (Fabriano i Udine), Rússia (Lokomotiv) i a l'Indiannapolis Cats de la CBA on es retira al final de la 2006-07.
Durant les 8 temporades a l'ACB va guanyar 4 concursos d'esmaixades ja que era un gran saltador.
En dues ocasions va provar de jugar a l'NBA a les files dels Bucks i dels Celtics, però cap de les dues oportunitats va reeixir.

Així va començar el concurs d'esmaixades del 1992:
http://www.youtube.com/watch?v=90JvTKlJu1w&feature=relmfu

Mark Price

Americà
Base, 1'83 cm
12 temporades a l'NBA
Escollit en segona ronda del Draft de 1986 en la posició 25 per Dallas.
A la mateixa nit del Draft és traspassat a Cleveland on esdevindria un dels millors jugadors de tota la història de la franquícia. Hi juga 9 temporades.
Els Cavaliers liderats per Price i ben custodiat per Ron Harper, Daugherty o Larry Nance van establir el rècord de victòries de la franquícia, i la temporada 91-92 van arribar a les Finals de l'NBA perdent per 4-2 contra els Bulls de Michael Jordan.
Durant aquesta etapa és elegit 5 vegades per jugar l'All Star Game, però es perd el de 1995 per una lesió just dos dies abans.
És líder de la lliga durant dues temporades seguides (92 i 93) de tirs lliures convertits.
L'estiu del 1995 és traspassat als joves Washington Bullets amb Webber o Howard, però només pot jugar 7 partits a causa d'una greu lesió.
L'any següent marxa cap a Golden State amb Mullin o Sprewell. Malgrat no fer un gran any aconsegueix jugar gairebé tots els partits de titular i tornar a ser el líder de la lliga en tirs lliures.
L'última parada la fa a Orlando compartint vestidor amb Penny Hardaway, però la lesió d'aquest que li fa perdre tota la temporada, deixa molt tocat l'equip. Malgrat això, Price continua fent uns bons números amb 34 anys.
Després d'aquesta temporada arriba el lockout de l'any 1999 i Price, malgrat alguna oferta de Dallas, decideix posar punt i final a la seva carrera.
L'any 1993 és escollit dins el Millor Quintet de la Lliga.
Els anys 1993 i 1994 aconsegueix guanyar el Concurs de Triples de l'NBA.
L'any 1994 guanya la medalla d'or al Mundial del Canadà, formant part del Dream Team II.
Té la samarreta amb el núero 25 retirada a Cleveland.

http://www.youtube.com/watch?v=ml47tVGKBiU

Stombergas

Lituà
Aler, 2'02 m
Comença la seva carrera a l'Atletas Kaunas lituà (del 93 al 96).
Decideix marxar del seu país i acceptar una gran oferta del Shankhai de la lliga xinesa.
Només hi juga una temporada i se'n torna a Lituània però a les files del Zalguiris. Dues temporades defensant els colors de l'equip gran de Kaunas on entre d'altres guanya l'Eurolliga (98-99).
La propera parada és a Itàlia: a la Virtus. És tallat a mitja temporada.
La següent (2000-01) la juga al TAU fent 14 punts per partit.
A partir d'aquí comença a voltar per molts equips europeus: Efes, Zalguiris altre cop, Unics Kazan, Ulker i torna a Kazan del 2005 al 2007.
Es retira al final de la temporada 07-08 en un modest equip lituà, però torna a les pistes la temporada 09-10 per ajudar a l'Unics Kazan, però ja amb 36 anys i s'acaba retirant.
Amb la selecció lituana juga 97 partits i aconsegueix dos bronzes olímpics a Atlanta'96 i Sidney'00. Com a capità de la selecció aixeca la copa que acredita Lituània com a campiona de l'Eurobàsquet 2003. Anteriorment havia aconseguit la plata a Grècia'95.

http://www.youtube.com/watch?v=TeffGSpnlL0

Carles Marco

Badalona
Base, 1'80 cm
Sorgit del CB Sant Josep de Badalona on arriba a jugar fins a EBA.
L'any 1996 fitxa pel Gijón per jugar a la LEB i s'hi està dues temporades. Aquesta bona experiència li obre les portes a l'ACB.
Del 1998 fins el 2002 serà el timó de joc del Fórum Valladolid. Té una mitjana de 9 punts i 3,5 assistències.
Les bones campanyes a Valladolid a més del seu origen badaloní li permet fitxar pel DKV Joventut.
Hi juga 3 temporades fent millors números que a Valladolid i compartint vestidor amb un jove Rudy Fernández. L'any 2004 aconsegueixen arribar a la final de la Copa del Rei però la perden contra el TAU. Aquella edició és recordada per ser l'explosió de Rudy que va ser nomenat MVP.
La propera parada és Sevilla a les files del Caja San Fernando: hi juga dues temporades del 2005 al 2007.
L'última temporada completa la juga al Lleó a l'ACB la temporada 07-08.
Durant la 08-09 juga en tres equips diferents: comença a Bilbao a la pretemporada, arriba a Manresa per substituir el lesionat Javi Rodríguez on hi juga dos mesos (6 partits) on ajuda a mantenir el joc de l'equip. L'última parada de l'any és al CAI Saragossa.
Després d'un any inestable per tres equips ACB decideix jugar tota una temporada sencera al Ford Burgos de la LEB on s'hi acaba retirant l'any 2009.

Juan Domingo de la Cruz

Lagarto
Argentí nacionalitzat espanyol
Pivot, 2'03 cm
Tot i començar a jugar a Argentina, desenvolupa tota la seva carrera professional a l'ACB.
Del 1975 al 1987 (12 temporades) juga al Barça on guanya 1 Mundial de Clubs, 2 Recopes, 1 Korac, 3 Lligues i 6 Copes del Rei.
Ja a l'última temporada com a blaugrana (86-87) és tallat per Steve Trumbo i disputa únicament la Copa Korac que acaba aconseguint.
Les dues següents les juga al Fórum Valladolid on faria uns bons números: 9,3 punts i 5 rebots.
La temporada 89-90 fitxa pel Bàsquet Manresa on té com a companys extracomunitaris Gervin (que substituïa a Petrovic) i Sarancic. És la temporada que se salven a Tenerife en l'últim partit. Recordada és la cistella del Lagarto en l'últim segon del tecer partit, que posava l'eliminatòria del playoff pel descens amb un 1-2 pels manresans.
Tot i aquesta recordada cistella, els números del Lagarto van ser discrets: 5,5 punts i 4,1 rebots.
Després d'ajudar a salvar el Bàsquet Manresa, De la Cruz fa les maletes cap a Vitòria per jugar amb el Taugrés. S'hi incorpora al mes de novembre i s'hi queda tota la temporada.
A partir d'aquí juga en tres equips de les Illes on s'hi queda a viure: Prohaci Mallorca, Inca i Palma on es retira finalment l'any 1996.
Amb la selecció espanyola disputa 131 partits, essent un intocable per Díaz-Miguel. Guanya dues medalles de plata: als JJOO de Los Angeles'84 i a l'Eurobàsquet '83.