Juan Gómez

Argentí
Centrecampista
Debuta amb l'Argentinos Juniors l'any 1991. Hi juga fins l'any 1995 quan fitxa pel River Plate.
Només hi juga una temporada però aconsegueix guanyar la Copa Libertadores.
Decideix provar sort i fer el salt a Europa. Accepta l'oferta que la Real Societat l'estiu de 1996.
A Donosti hi juga quatre temporades deixant un molt bon record entre l'afició gràcies a la seva actitud i intensitat en el joc. Durant la temporada 98-99 juga sis partits de Copa de la UEFA.
La temporada 2000-01 fitxa per l'Atlético de Madrid quan l'equip estava a Segona. En aquella temporada es fa en un lloc en l'equip titular disputant 36 partits.

La temporada següent, però, la passa en blanc a causa d'una greu lesió al turmell. Després d'intentar reaparèixer sense èxit, decideix retirar-se l'any 2003.

Chamot

Argentina
Defensa
Del 1986 al 1991 juga al Rosario Central argentí.
El 1991 comença una llarga aventura a Itàlia. Fins el 1993 ho fa al Pisa, la 93-94 al Foggia i del 1994 al 1998 a les files de la Lazio on guanya una Copa d'Itàlia.
Del 1998 al 2000 viatja a Madrid per jugar a l'Atlético. La primera temporada juga de titular 42 partits essent el central titular juntament amb Santi Dénia. Però la següent campanya disputa molts menys minuts.
Decideix tornar a Itàlia, ara a les files del Milan on hi juga 3 temporades i aconsegueix la Champions l'any 2003 i la seva segona Copa d'Itàlia.
Una  lesió però, l'aparta dels terrenys de joc. Mentre es recupera rep una oferta de Qatar però decideix entrenar-se amb el Leganés ja que l'entrena el seu amic Carlos Aimar. Únicament hi juga un partit la temporada 2003-04.
Finalment decideix no anar a Qatar i tornar al seu Rosario Central per retirar-se al final de la 2003-04.
Forma part de la selecció argentina en tres Mundials: '94, '98 i 2002.

Simeone

Cholo
Argentí
Centrecampista
De les categories inferiors del Vélez Sarsfield. Al primer equip hi debuta l'any 1987 i hi juga fins el 89. Aquest any fa les maletes cap a Europa, concretament a Pisa, Itàlia, per jugar-hi del 89 al 92.
L'estiu del 1992 fitxa pel Sevilla on hi passaria dues temporades jugant molts minuts al mig del camp. L'entrenador aleshores era Bilardo, i va compartir amb Maradona els pocs mesos que el Pelusa va estar a la capital andalusa.
El seu bon paper, on sobretot destacava pel seu caràcter i força, li va obrir les portes a l'Atlético de Madrid. A l'equip matalasser hi va jugar durant l'època més gloriosa de l'etapa recent: del 94 al 97, aconseguint el doblet la temporada 95-96 amb jugadors com Pantic. De seguida va lligar amb l'afició i el van nomenar capità.
L'any 1997 torna a marxar cap a Itàlia, aquesta vegada amb l'Inter on guanya la UEFA del 1998.
Després de dues temporades a Milà marxa cap a Roma per jugar amb la Lazio durant 4 temporades: del 1999 al 2003. Hi guanya una lliga, una copa i una Supercopa d'Europa.
Del 2003 al 2005 torna a l'Atlético on acaba jugant de lliure, però cada vegada té menys minuts.
Decideix tornar a Argentina per retirar-s'hi i ho fa a les files del Racing d'Avellaneda l'any 2006.
Amb la selecció argentina va jugar 106 partits participant en 3 Mundials. A part, guanya dues Copes Amèrica i una medalla de plata als JJOO d'Atlanta'96.

Miguel Reina

Córdoba, Andalusia
Porter
De les categories inferiors del Córdoba on debuta a Primera la temporada 64-65. Només s'hi està dues temporades
A l'estiu del 1965 fitxa pel Barça on hi juga 9 temporades, però moltes d'elles no té gaires oportunitats ja que és suplent de Sadurní.
La temporada 69-70 aconsegueix fer-se amb la titularitat i disputa 30 partits. A partir d'aquest any gaudeix de moltes més oportunitats.
No obstant la temporada 70-71, Vic Buckinham, l'aleshores entrenador del Barça va optar per aliniar-lo de titular només als partits de fora de casa perquè cert sector de públic blaugrana el xiulava degut a una errada seva en un partit contra el Dínamo de Moscou.
La temporada 72-73 aconsegueix el Trofeu Zamora i obté el rècord de 824 minuts sense encaixar cap gol, batut per Víctor Valdés l'octubre de 2011. Tot i així, aquesta és la seva última temporada a can Barça. El seu palmarès és 2 Copes del Rei i una Copa de Fires.
Del 1973 al 1980 juga a l'Atlético de Madrid on s'acaba retirant després d'haver jugat 312 partits a Primera Divisió.
A les files de l'Atlético guanya una Copa Intercontinental, una Lliga i dues Copes del Rei, a més d'aconseguir el segon Zamora la temporada 76-77. També juga la final de la Copa d'Europa que els matalassers perden contra el Bayern l'any 1974.
Amb la selecció espanyola només va jugar 5 partits.

Bejbl

Txec
Centrecampista
Conegut especialment per les 4 temporades que va jugar al Vicente Calderón: del 96 al 2000.
En 137 partits va fer només 2 gols i va marxar just quan l'Atlético va baixar a Segona.
Provenia de l'Slavia de Praga, el seu club de sempre on havia destacat com un excel·lent jugador i golejador. Aquesta faceta però, no la desenvoluparia més en tota la seva carrera.
Un cop deixa Madrid marxa cap a França per jugar al Lens del 2000 al 2002 però participant poc.
Decideix tornar al seu club, l'Slavia del 2002 al 2005, club on és tota una institució.
On també va esdevenir tot un ídol per l'afició és al Rapid de Viena on hi juga dues temporades i acaba fent-ho de central.
Ja la temporada 07-08 torna al seu país però aquesta vegada a les files de l'Slovan Liverec però només disputa 8 partits i decideix retirar-se.
Juga amb la selecció de la República Txeca i també va amb la de Txecoslovàquia juga un total de 58 partits i fa 8 gols. Va formar part d'aquella selecció txeca subcampiona a l'Europeu d'Anglaterra'96 liderada per Nevdev i Poborsky.
Diu la llegenda que un dels motius que va fer decantar el seu fitxatge per l'Atlético després d'una bona Eurocopa i moltes ofertes sobre la taula, va ser que l'equip matalasser vestia els mateixos colors que el seu Slavia de Praga.

Quique Setien

Santander
Centrecampista
19 temporades en actiu, 15 de les quals a Primera Divisió.
Dels juvenils del Ràcing. Debuta amb el primer equip la temporada 77-78.
En aquesta primera etapa al Racing hi juga 8 temporades entre les quals cal anotar-hi dos descensos i dos ascensos.
Les seves bones actuacions al mig del camp li obren les portes a fitxar per l'Atlético de Madrid on hi juga del 85 al 88. Guanya una Supercopa d'Espanya i és cridat per jugar 3 partits amb la selecció espanyola.
Malgrat el bon rendiment de les dues primeres temporades, juga molt menys a la tercera i és acusat per Gil i Gil de ser una persona amant dels bars nocturns de Madrid.
Se li tanquen les portes del Calderon però se li obren les del Logroñés: del 88 al 92.
L'estiu del 92 decideix tornar al seu Racing que aleshores estava a Segona i aconsegueix l'ascens al mateix any. S'hi està fins al 96 on la seva participació va a la baixa.
L'última aventura és disputar alguns partits amb el Llevant la 96-97.
És el segon jugador que més partits ha defensat la samarreta del Racing amb 330 partits i 68 gols.
De la seva última etapa al racing se li recorda una baralla amb el seu company Tomás, on ell mateix demana al club ser sancionat.

Juanma López

SuperLópez
Madrid
Defensa
11 temporades a l'Atlético de Madrid, l'únic club on va jugar.
De totes elles, 10 van ser a Primera Divisió. Va jugar a Segona durant la seva última temporada abans de retirar-se: 2000-2001.
Provenia del planter de l'Atlético.
Durant aquestes 11 temporades va formar part de l'últim gran equip de l'Atleti: el que va fer el doblet la temporada 95-96 amb Lliga i Copa. En aquell equip hi destacava Pantic i hi havia Antic a la banqueta.
Va formar part d'una de les defenses més dures de tota la història de Primera juntament amb Tomás Reñones o Solozábal.
Era especialment conegut per la contundència amb la qual disputava tots els minuts que jugava.
Va guanyar 2 Copes del Rei més els anys 91 i 92.
Va jugar 11 partits internacionals entre 1992 i 1997.
Va guanyar la Medalla d'Or dels JJOO de Barcelona.

Bustingorri

Zulueta, Navarra
Defensa
Dècada dels 80 i dels 90
Del planter de l'Osasuna
Debuta al primer equip el gener del 1983 contra el València. Aquesta mateixa temporada juga un total de 8 partits amb el primer equip i es fa un lloc a la defensa.
La temporada més completa és la 86-87 on juga
40 partits de lliga, 38 com a titular i fa 5 gols.
Aquestes grans temporades fan que el Real Madrid s'hi interessi i li faci una oferta.
Entremig però, apareix Jesús Gil i com a conseqüència d'una polèmica amb el club blanc, fa una oferta a l'Osasuna i s'emporta el jugador.
A l'equip matalasser només hi juga una temporada.
Va arribar a publicar-se un cromo de l'època vestit del Madrid ja que es donava per fet el seu fitxatge. Actualment és un dels cromos més cotitzats pels col·leccionistes.
Després d'aquest parèntesi torna a Pamplona per jugar-hi 5 temporades més, una d'elles la 94-95 a Segona Divisió.
Aquesta és l'última temporada al primer nivell ja que decideix retirar-se la 94-95 a les files de l'humil Izarra.
Bustingorri va fer el gol que va donar l'oportunitat a l'Osasuna de poder jugar la UEFA. Va ser l'únic gol del partit contra l'Espanyol que va permetre als navarresos quedar quarts a la lliga.
Juga un total de 12 temporades a l'Osasuna.

El cromo amb la samarreta del Madrid que mai va arribar a vestir.

Toni Jiménez

La Garriga
Porter
15 temporades com a professional repartides entre Primera i Segona Divisió.
Del planter del Barça
El seu debut com a professional el fa al Figueres a Segona Divisió on s'hi està dues temporades (90-92).
Al final d'aquesta temporada és cridat per jugar els JJOO de Barcelona com a suplent de Cañizares però s'acaba fent amb el lloc titular i és el porter titular de l'equip que acaba guanyant l'Or.
Això li obre les portes de Primera i fitxa pel Rayo després de desestimar el seu retorn al Barça.
A Vallecas també arriba com a suplent de Wilfred però acaba jugant 13 partits i Camacho se l'emporta a l'Espanyol.
En aquells moments (93-94) l'Espanyol estava a Segona i Toni va ser un dels puntals per pujar l'equip a Primera sent el Zamora de Segona.
Jugaria 5 temporades més amb els pericus totes a Primera i torna a guanyar un Zamora (97-98)
Aquella temporada també debuta amb la selecció espanyola i hi juga 3 partits.
Totes aquelles bones notícies li obren la porta per fitxar per un gran: l'Atlético de Madrid.
Però la seva etapa matalassera està plena de mals records: descens a Segona la primera temporada (99-00), dues temporades més sense pujar i la seva lamentable errada a la final de Copa contra l'Espanyol l'any 2000, on Tamudo li pren la pilota de les mans i acaba suposant l'1-2 final.
La temporada 02-03 i després de que l'afició de l'Atleti no li perdonés aquest error (en un partit li acaben llençant ous des de la grada) i tot i pujar l'equip a Primera fitxa per l'Elx que estava a Segona.
Això li torna a obrir les portes a fitxar per l'Espanyol i jugar-hi les dues últimes temporades com a professional: del 2002 al 2004.
Amb la Selecció Catalana disputa un total de 8 partits.

Lluís Carreras

Sant Pol de Mar, Maresme
Defensa
Sorgit del planter del Barça. Combina dues temporades entre el Barça B i el primer equip.
En aquesta primera etapa juga només un partit al primer equip la temporada 92-93.

Li toca fer el salt en algun equip de primera després de no tenir lloc al primer equip del Barça i prova sort a l'Oviedo on hi juga una temporada coma cedit. La següent també com a cedit la juga al Ràcing.

La temporada 95-96 és repescat pel Barça i juga 18 partits de Lliga però no aconsegueix fer-se un lloc. Aquest fet el fa trencar amb el seu contracte i poder fitxar per un altre equip.
Marxa al Mallorca que estava a Segona i aconsegueix l'ascens al primer any. A les illes s'hi està 5 temporades on guanya una Copa del Rei (1999) i li permet jugar la UEFA la temporada següent.
La temporada 01-02 fitxa per l'Atlètic de Madrid que es trobava a Segona i també aconsegueix l'ascens a la primera temporada. L'any següent a Primera juga molts pocs partits.
Decideix marxar al Murcia que estava a Primera però en aquest cas l'equip baixa a Segona.
Torna a canviar d'aires ja per última vegada: destinació Vitòria per jugar a l'Alabès que està a Segona. I, miraculosament torna a pujar l'equip a la seva primera temporada. S'hi retira finalment l'any 1997.

Pantic

Serbi
Centrecampista
Del planter del Partizan de Belgrad.
3 anys a l'Atlético de Madrid on guanya el doblet (Lliga i Copa) a la primera temporada 95-96.
A la temporada 96-97 en el famós Barça 5-Atlético 4 de Semifinals de Copa del Rei, va marcar els 4 gols del seu equip.
Quan va fitxar pels matalassers ningú el coneixia i Jesús Gil es negava a fitxar-lo fins que Antic va dir que ja el pagava ell de la seva butxaca. Veient tanta insistència Gil va accedir i el va entusiasmar tant que fins i tot va fer fer un bust amb la seva cara i que encara es troba a les isntal·lacions matalasseres. Coses de Gil i Gil.
Se'l considerava un gran expert en llançaments a pilota parada, especialment els córners. Tant és així que avui encara a cada partit hi ha un ram de flors en una cantonada del Calderón per homenatjar-lo.
La temporada 98-99 marxa al Le Havre on només s'hi està un any.
Torna al Panionios, l'equip d'on procedia quan va ser fitxat per l'Atlético i s'hi retira la temporada 00-01.
Actualment treballa al futbol base de l'Atlético.

http://www.youtube.com/watch?v=RntUI9XyxeU

Eusebio Sacristán

La Seca, Valaldolid, Castella

Centrecampista
Format al Valladolid on hi va jugar 9 temporades endues etapes. La primera, de la temporada 83-84 a la 86-87 on guanya una Copa de la Lliga.
La segona, del 1997 al 2002 on s'acaba retirant.
La temporada 87-88 juga a l'Atlético de Madrid.
La 88-89 fitxa pel Barça on hi jugaria 7 temporades. Hi guanya 4 lligues, una Copa d'Europa, una Recopa, una Copa del Rei, 1 Supercopa d'Europa i 3 d'Espanya.
Després de la desfeta d'Atenes es desintegra el Dream Team i Eusebio marxa al Celta on hi juga dues temporades, del 1995 al 1997.
15 vegades internacional
És el tercer jugador que més partits de lliga ha disputat en tota la història: 543.