Gerardo Martino

El Tata
Argentí
Centrecampista
Debuta amb 17 anys amb el Newell's l'any 1980. Hi juga de manera continuada fins al final de la temporada 1989-90 guanyant el Campionat de Primera Divisió la 1987-88 i el Torneig Apertura l'any 1990 sota les ordres de Marcelo Bielsa.
La temporada 1990-91 fitxa pel Tenerife on només hi juga 15 partits, debutant al Camp Nou amb derrota (1-0) gol de Stoichkov.
A finals d'aquesta mateixa temporada torna a Newell's i ajuda a guanyar el Clausura.
La 94-95 és traspassat al Lanús però a la següent torna a Newell's en la que serà ja la seva última temporada al club de la seva vida.
L'any 1996 fitxa pel O'Higgins xilè però és traspassat al cap de poc al Barcelona SC d'Equador on es retira.
És el jugador amb més partits disputats en tota la història del Newell's: 505.
Té una grada a l'Estadi Marcelo Bielsa de Newell's amb el seu nom.
Va ser internacional amb Argentina. 

Dan Majerle

Thunder Dan
Americà
Aler, 1'98cm
Va participar als JJOO de Seül l'any 1988 quan jugava a la Universitat de Michigan i va aconseguir la medalla de bronze.
Va ser escollit amb el número 14 del Draft de 1988 per Phoenix.
La temporada 88-89 debuta a l'NBA amb els Suns, franquícia que no abandonaria fins al final de la 94-95.
Durant aquestes set temporades aconsegueix participar en 3 All Stars (anotant 18 punts el de l'any 1993), i forma part del segon millor quintet defensiu de la lliga en dues ocasions. Promitja 14 punts i 5 rebots.
La temporada 95-96 és traspassat a Cleveland on només hi juga una campanya fent 10,6 punts per partit.
L'estiu de 1996 fitxa com a agent lliure per Miami Heat.
A Florida hi juga cinc temporades i forma part d'un equip liderat per Pat Riley a la banqueta i per Alonzo Mourning a la pista juntament amb Tim Hardaway, Jamal Mashburn o Isaac Austin. Tot i aquest ambiciós projecte, mai van aconseguir l'anell de campions.
La temporada 2001-02 Majerle decideix tornar a Phoenix per retirar-se i amb 37 anys juga la seva darrera temporada.
L'any 1994 va aconseguir la Medalla d'Or al Campionat del Món celebrat al Canadà.
Té la samarreta amb el número 9 retirada a Phoenix.
Participa en dos concursos de triples de l'All Stars els anys 1993 i 1995

Algunes imatges de Majerle jugant amb Phoenix: http://www.youtube.com/watch?v=keAzmgHa6H8

Ferran Martínez

El nen
Barcelona
Pivot, 2'12cm
Del planter del Barça.
Debuta al primer equip la temporada 85-86 amb 17 anys. Aquell any guanya la Recopa i el Mundial de Clubs.
Les dues següents campanyes també les juga a can Barça on va guanyant protagonisme dins l'equip. Guanya dues Lligues, dues copes del Rei i una Korac.
La temporada 1988-89 juga al Grup IFA Granollers on fa una gran temporada que li permet tornar al Barça l'any següent. Altra vegada guanya la Lliga fent 13 punts i 7 rebots, però només hi juga una temporada.
El proper destí és el Joventut de Badalona on hi jugaria 4 temporades (del 90 al 94) i aconseguiria guanyar dues lligues i la Copa d'Europa de 1994 on va ser-ne el màxim anotador i rebotejador de la final.
La bona temporada 93-94 li obre les portes del Barça de nou: dues temporades (94-96) on torna a guanyar dues lligues.
L'estiu de 1996 decideix canviar totalment d'aires i accepta l'oferta del Panathinaikos per jugar-hi dues temporades i on aconsegueix guanyar una lliga.
La temporada 98-99 la juga al Peristeri grec fent gairebé 14 punts i 9 rebots per partit.
Del 1999 al 2001 torna a vestir la samarreta de la Penya promitjant 12 punts i més de 6 rebots.
Finalment, la temporada 2001/02 la juga entre el Peristeri i el Fabriano italià, on decideix posar punt i final a la seva carrera amb 34 anys.
És l'únic jugador europeu que ha aconseguit tots els títols possibles a nivell de club.
Va jugar 3 partits amb la Selecció Catalana.
Amb l'espanyola, va ser internacional en 156 ocasions.
Té el rècord de 7 títols de lliga juntament amb Andrés Jiménez i Joan Carles Navarro.

Breu repàs de la trajectòria de Ferran Martínez: http://www.youtube.com/watch?v=BoXegbQYMoY

Mark Jackson

Action Jackson
Americà
Base, 1'91cm
17 temporades a l'NBA
Número 18 del Draft de 1987 per New York Knicks: 13'6 punts i 10'6 assistències el coronen com a Rookie de l'Any.
La temporada següent puja el seu nivell i és convocat per jugar l'All Star.
Juga a Nova York fins que és traspassat als Clippers l'any 1992-93. 2 temporades i cap a Indiana.
Al cap de dues temporades i mitja decideixen traspassar-lo a Denver a canvi de Jalen Rose.
El canvi no convenç al propietari del club que el torna a recuperar la temporada següent (97-98).
En aquesta segona etapa aconsegueix portar a Indiana a les finals del 2000, perdent per 4-2 contra els Lakers de Bryant i O'Neal.
Al finalitzar aquella temporada els Pacers fan neteja i Jackson marxa a Toronto on només juga 54 partits i torna als seus Knicks per jugar-hi fins al final de la 2001-02.
La següent la juga a Utah, essent el suplent de John Stockton.
Posa punt i final a la seva carrera a Houston amb 39 anys després de jugar-hi la temporada 2003-04.
La temporada 1996-97 és el líder d'assistències de la lliga amb 11'2 per partit.
Actualment és el tercer màxim passador de la història de la lliga per darrere Stockton i Kidd.

Reportatge amb moments estel·lars de la carrera de Mark Jackson:
http://www.youtube.com/watch?v=Hv9ZE-KY4Iw

Ramallets

Barcelona, barri de Gràcia (1924-2013)
Porter
Comença a jugar a l'Europa. Fent el servei militar el destinen a Palma i ho aprofita per jugar al Mallorca cap a l'any 1944.
La temporada 1946-47 fitxa pel Barça però és cedit al Valladolid que jugava a Tercera Divisió. La gran temporada amb l'equip castellà que aconsegueix l'ascens a Segona li obra les portes del Barça.
Tot i així del 1947 al 1949 és etern suplent de Velasco i juga molt poc.
Ja a la temporada 1949-50 aprofita una lesió del porter titular i es converteix en un fix de l'onze inicial.
Aquesta gran temporada al Barça el permet jugar el Mundial de Brasil'50 i consagrar-se com a un dels millors porters del món. Gràcies al bon Mundial realitzat se'l coneixeria com El gat de Maracanà o El gat amb ales.
A partir d'aquí 11 temporades més al Barça, on forma part del gloriós Barça de les 5 Copes.
En total aconsegueix 6 lligues, 2 Copes de Fires, 2 Copes Llatines, 5 Copes d'Espanya i 3 Copes Eva Duarte.
En 5 ocasions aconsegueix el Trofeu Zamora que, tot i ser vigent des de la temporada 1958-59, ja n'havia guanyat tres anteriorment.
Després de la derrota a la final de la Copa d'Europa a Berna contra el Benfica per 3-2  va decidir retirar-se ja que el club va fitxar a Lluís Miró d'entrenador i aquest va manifestar que no comptava amb Ramallets.
El mes de març de  1962 el Barça li ret homenatge jugant un partit contra l'Hamburg.
Posteriorment, l'any 2008 se'l torna a homenatjar rebent les claus de Barcelona.

Ramallets fa un repàs de tota la seva trajectòria: http://www.youtube.com/watch?v=gZlBzlurJjY

Bill Walton

Big Red-Head
EUA
Pivot, 2'11cm
Va ser escollit número 1 del Draft de 1974 per Portland.
Durant les primeres temporades pateix moltes lesions que no el deixen desenvolupar el seu talent.
Va jugar a Portland fins l'any 1978. Aconsegueix guanyar l'anell de campió la 76-77 i va ser nombrat MVP de les finals. La següent, va ser nomenat per jugar a l'All Star i va ser nombrat MVP de la temporada regular i va formar part del Millor quintet defensiu i Millor quintet de la lliga.
La temporada 78-79 la passa en blanc després de no ser traspassat a cap equip i a negar-se a jugar al·legant un mal tracte del club cap als jugadors lesionats.
Aconsegueix ser traspassat als San Diego Clippers (ara Los Angeles) però es lesiona greument, i en 4 temporades només disputa 47 partits.
Torna a les pistes la temporada 1982-83 i continua als Clippers fins al final de la 84-85 quan ja eren a Los Angeles.
L'estiu del 1985 rep ofertes dels Lakers i dels Celtics, i són aquests últims qui finalment es fan amb els seus serveis.
Fa una primera temporada espectacular on ajuda a aconseguir l'anell de campió contra els Rockets d'Olajuwon, i a més és nombrat Millor Sisè Home de la lliga.
Durant la 86-87 i amb 34 anys només juga 10 partits i decideix retirar-se.
Al llarg de la seva carrera promitja 13,3 punts i 10,5 rebots per partit.
Va ser escollit com un dels 50 Millors jugadors de la història de l'NBA.
És membre del Hall of Fame des del 1993.
Té la samarreta amb el número 32 retirada a Portland.
El seu fill Luke Walton juga actualment als Cleveland Cavaliers.

Suker

Sukerman
Croat
Davanter
Del 1989 al 1991 juga al Dinamo de Zagreb on ja destaca per tenir una gran capacitat golejadora.
Amb l'esclat de la Guerra dels Balcans, l'estiu de 1991 fitxa pel Sevilla.
A la capital andalusa hi juga 5 temporades i esdevé un davanter important a Europa.
L'estiu de 1996 fitxa pel Real Madrid on hi jugaria 3 temporades. Hi guanya una lliga, una Champions i una Intercontinental.
La temporada 1999-2000 la juga a l'Arsenal i la 2000-01 al West Ham.
Del 2001 al 2003 marxa a la Bundesliga per jugar al 1860 Munich.
Actualment és el màxim golejador de la selecció croata amb 46 gols.
Va ser el màxim golejador del Mundial'98 amb 6 gols.
L'any 1998, quan jugava al Madrid, va ser guanyador de la Bota d'Or.

Els 10 millors gols de la seva carrera: http://www.youtube.com/watch?v=UWdD9my3jiY

César Rodríguez

El Pelucas
Lleó 1920-Barcelona 1995
Davanter
14 temporades al Barça
L'equip blaugrana el fitxa amb només 17 anys, però és cridat a fer la mili a Granada, així que és cedit a l'equip granadí dues temporades (del 1940 al 1942). Va ajudar al Granada a aconseguir l'ascens a Primera Divisió.
Quan va acabar la seva etapa a Andalusia, torna al Barça per jugar-hi 13 temporades consecutives.
Durant tots aquests anys va aconseguir diversos trofeus ja que va formar part del Barça de les 5 Copes on juntament amb Basora, Kubala, Moreno i Manchón formaven la temible davantera.
Entre aquests nombrosos títols hi trobem: 5 lligues, 2 Copes Llatines o 3 Copes d'Espanya.
La temporada 48-49 guanya el Pitxitxi gràcies als 28 gols que va anotar.
La temporada 55-56 deixa el Barça per tornar a Lleó a les files de la Cultural Leonesa.
La següent la jugaria a Perpinyà, i del 1957 al 1960 a l'Elx on s'hi acabaria retirant.
Amb la selecció espanyola va jugar 13 partits entre 1945 i 1952.
Durant moltes dècades va ser el màxim golejador de la història del FC Barcelona, fins que Leo Messi el va superar el mes de març de 2012. La marca que ostentava era de 232 gols.

Iribar

El Txopo
Euskal Herria
Porter
Quan era juvenil la Real li va fer una prova per fitxar-lo que no va superar.
Va marxar al Baskonia de Segona Divisió on va fer-hi una gran temporada. Van aconseguir eliminar l'Atlético de Madrid a la Copa del Generalísimo, i això li va obrir les portes de l'Athletic.
Juga tota la seva carrera professional a l'Athletic: 614 partits en 18 temporades.
Actualment encara és el jugador que més vegades ha vestit la samarreta dels lleons.
Va guanyar dues Copes del Rei (1969 i 1973) i va ser el porter titular a la final de la UEFA l'any 1977 que l'Athletic va perdre contra la Juventus.
La temporada 1969-70 va aconseguir el Trofeu Zamora.
Es retira al final de la temporada 79-80 amb 36 anys.
Amb la selecció espanyola juga 49 partits essent-ne el porter titular des del 1964 al 1976. Forma part de l'equip que va guanyar l'Eurocopa del 1964.
L'any 1975, pocs dies després de la mort de Franco i abans del derbi contra la Real, Iribar que era capità de l'Athletic i Kortabarria que ho era de la Real, van sortir al camp amb una ikurriña, que aleshores encara estava prohibida, i la van posar al mig del camp.

Un Informe Robinson curt sobre Iribar: http://www.youtube.com/watch?v=-_WJI2bSIlM

Cruyff

El flaco/L'holandès volador
Holandès
Davanter
Del planter de l'Ajax. Juga al primer equip des de la temporada 1964-65 a la 1972-73.
Durant aquesta etapa guanya 6 Lligues, 3 Copes d'Europa, 1 Intercontinental, 1 Supercopa d'Europa i 3 Copes holandeses.
La bona relació amb l'Ajax es trenca quan l'equip decideix negociar amb el Real Madrid per traspassar-lo. Quan en Johan se n'assabenta en un acte de rebel·lia decideix fitxar pel seu màxim rival: el FC Barcelona.
Així doncs, a la tardor del 1973, Cruyff fitxa pel Barça per 60 milions de pessetes i hi juga 5 temporades.
No cal dir que l'arribada del millor jugador del moment és tot un revulsiu tant pel Barça com per Catalunya. En aquell moment l'equip anava penúltim i feia 14 anys que no es guanyava la lliga.
Ja al seu primer partit contra el Granada al Camp Nou fa dos gols i a partir d'aquí l'equip comença una carrera imparable.
Durant aquesta temporada (73-74) es produeix el 0-5 al Bernabéu el 17 de febrer del 74 amb un gol de Cruyff. També es recorda un gol estratosfèric amb el teló contra l'Atlético de Madrid a Miguel Reina que li dóna el nom de l'holandès volador: http://www.youtube.com/watch?v=vfvf91EHToo
Aquella temporada acaba amb el títol de lliga pel Barça. La Trinca en va fer una cançó:
http://www.youtube.com/watch?v=C-XeLcEl9hM
En les dues temporades següents el Barça no aconsegueix cap títol i creixen el problemes de Cruyff amb l'entrenador Weisweiler. La dimissió d'aquest i l'entrada de Laureano Ruiz fan que Cruyff torni a tenir bona sintonia i, després d'una altra temporada en blanc (76-77), l'última de Cruyff al Barça la 77-78 es guanya la Copa del Rei. Johan decideix marxar degut als problemes amb la directiva.
La propera parada és als Estats Units: no aconsegueix tancar el seu fitxatge pel NY Cosmos de Pelé tot i havaer fet algun entrenament junts, i acaba jugant als Los Angeles Aztecs i als Washington Diplomats.
La temporada 80-81 la comença a les files del Llevant que estava a Segona però només hi juga 10 partits i fa 2 gols.
Del 1981 al 1983 torna a l'Ajax amb 34 anys. Aconsegueix guanyar una lliga i una copa.
L'últim acte de rebel·lia com a jugador el protagonitza quan la temporada 83-84 fitxa pel Feyenoord el màxim rival de l'Ajax degut a unes declaracions del seu president. Amb 37 anys fa el doblet de lliga i copa i es retira de manera triomfant.
Amb la selecció holandesa juga 48 partits i forma part de la Taronja Mecànica, aquell equip que va enamorar a tothom practicant el "futbol total" durant el Mundial d'Alemanya'74. Malgrat el gran paper cauen a la final per 1-2 contra Alemanya. Cruyff va ser nomenat millor jugador d'aquell Mundial.
A les seves vitrines sí que té 3 Plotes d'Or ('71,'73 i '74).
És considerat el millor jugador europeu de tots els temps.
Forma part del FIFA 100.

Simeone

Cholo
Argentí
Centrecampista
De les categories inferiors del Vélez Sarsfield. Al primer equip hi debuta l'any 1987 i hi juga fins el 89. Aquest any fa les maletes cap a Europa, concretament a Pisa, Itàlia, per jugar-hi del 89 al 92.
L'estiu del 1992 fitxa pel Sevilla on hi passaria dues temporades jugant molts minuts al mig del camp. L'entrenador aleshores era Bilardo, i va compartir amb Maradona els pocs mesos que el Pelusa va estar a la capital andalusa.
El seu bon paper, on sobretot destacava pel seu caràcter i força, li va obrir les portes a l'Atlético de Madrid. A l'equip matalasser hi va jugar durant l'època més gloriosa de l'etapa recent: del 94 al 97, aconseguint el doblet la temporada 95-96 amb jugadors com Pantic. De seguida va lligar amb l'afició i el van nomenar capità.
L'any 1997 torna a marxar cap a Itàlia, aquesta vegada amb l'Inter on guanya la UEFA del 1998.
Després de dues temporades a Milà marxa cap a Roma per jugar amb la Lazio durant 4 temporades: del 1999 al 2003. Hi guanya una lliga, una copa i una Supercopa d'Europa.
Del 2003 al 2005 torna a l'Atlético on acaba jugant de lliure, però cada vegada té menys minuts.
Decideix tornar a Argentina per retirar-s'hi i ho fa a les files del Racing d'Avellaneda l'any 2006.
Amb la selecció argentina va jugar 106 partits participant en 3 Mundials. A part, guanya dues Copes Amèrica i una medalla de plata als JJOO d'Atlanta'96.

Pelé

Edson Arantes do Nascimento
O Rei
Brasil
Davanter
Considerat per molta gent com el millor futbolista de tots els temps.
Va estar en actiu del 1956 al 1977.
Debut amb 16 anys amb el Santos l'any 56 i hi jugaria fins el 1974 on decideix retirar-se per primera vegada.
En aquests 18 anys guanya 11 Campionats Paulistes, 2 Copes de Brasil, 2 Mundial de Clubs, 1 Recopa Intercontinental i 2 Copa Libertadores.
Després d'haver-se retirat cau en bancarrota i decideix tornar a jugar. Rebutja ofertes del Madrid i de la Juve i accepta la del New York Cosmos que li oferia una gran quantitat de diners.
Als Estats Units hi juga dues temporades (del 75 al 77) on guanya una lliga compartint equip amb Beckenbauer.
Finalment es retira de forma oficial l'any 1977.
Amb la selecció brasilera guanya 3 Mundials ('58, '62 i '70) i arriba a la final del de 1966.
Va formar part del que fins ara ha estat considerat el millor equip del món: el Brasil'70.
Va ser escollit Millor Esportista del Segle XX.
És el màxim golejador de la selecció brasilera amb 95 gols.

http://www.youtube.com/watch?v=qR3j2amVpTg&feature=fvst

Van Exel

Nick The Quick
Americà
Base, 1'85cm
13 temporades a l'NBA
Escollit a la segona ronda del Draft de 1993 en el lloc 37 pels Lakers.
Hi juga del 1993 al 1998 on fa 15 punts i 7,6 assistències per partit, però l'arribada de Bryant i O'Neal li prenen protagonisme i canvia d'aires.
Marxa a Denver a jugar-hi tres temporades on esdevé el líder d'un dels pitjors equips de la lliga on només destaquen jugadors com McDyess o Billups.
La propera parada la fa a Dallas (del 2001 al 2003) fent una gran primera temporada amb més de 18 punts per partit.
A partir d'aquí es converteix en un autèntic rodamón dins l'NBA: tres equips diferents en tres temporades: Golden State, Portland i San Antonio on es retira l'any 2006 amb 35 anys.
Durant la seva última temporada als Lakers (97-98) va jugar el seu únic All Star on fa 13 punts.
És recordat com un base molt explosiu i amant dels llançaments de tres punts. i, sobretot sobre la botzina.
Actualment està entre els 20 màxims anotadors de triples de tota la història amb 1.528

http://www.youtube.com/watch?v=PhdgHXFAWb4&feature=related

Sócrates

El Doctor
Brasil (1954-2011)
Centrecampista
Considerat un dels millors jugadors brasilers de tota la història.
És el germà gran de Raí de Souza.
Va ser professional del 1974 al 1989.
Debuta a l'equip brasiler del Riberao Petro de Sao Paulo, però on realment destaca és al Corinthians on hi juga del 78 al 84 on guanya 3 Campionats Paulistes.
L'any 1983 va ser elegit millor jugador sudamericà de l'any.
La temporada 84-85 va provar sort a Europa a les files de la Fiorentina, però no acaba de quallar dins el futbol europeu i torna cap a Brasil la temporada següent.
Jugarà una temporada al Flamengo i dues més al Santos on es retira.
Tot i així l'any 2004 ja amb més de 50 anys juga durant un mes en l'humil Garforth Town anglès.
Amb la selecció brasilera juga un total de 60 partits i és el capità de la selecció als Mundials '82 i '86.
Tot i fer 1'90 d'alçada feia un 37 de peu, on a més a més tenia un os molt sortit al teló que li permetia fer moltes passades d'esperó i inclús xutar algun penalt.
Sempre s'havia pronunciat políticament i es declarava radicalment d'esquerres. Va ser un dels impulsors de la Democràcia Corinthiana on el club s'autogestionava de manera assembleària i es prenien decisions seguint aquest model: horaris d'entrenament, fitxatges, aliniacions... A més a més va ser un gran lluitador contra la dictadura militar del seu país als anys 80.
A més a més era metge pediatre però creia en mesures molt transgressores de tractament. També va provar sort amb la pintura i amb la música.
Elegit en el FIFA 100.

http://www.youtube.com/watch?v=m7dFeY6kl1k

Alonzo Mourning

Zo
EUA
Pivot, 2'08 cm
Nº 2 del Draft de 1992 per Charlotte on hi juga del 92 al 95. En la seva primera temporada és inclòs dins el Millor quintet de rookies però els seus 21 punts, 10'3 rebots i 3'5 taps no van ser suficients per atorgar-li el títol de Rookie de l'any perquè Shaquille O'Neal encara en va fer de millors.
Una picabaralla amb l'altre estrella de Charlotte, Larry Johnson, obliga a Zo a fer les maletes.
Miami amb Pat Riley a la banqueta és el seu destí: 8 temporades i mitja en aquesta primera etapa.
És elegit dues vegades com a Millor Defensor i dues vegades com a líder en taps.
L'any 2000 és seleccionat per jugar els JJOO d'Atlanta on aconsegueix l'or olímpic.
Durant la temporada 2000-01 se li diagnostica un greu problema de ronyó que l'obliga a deixar la competició.
Ja a la temporada 03-04 i després d'haver reaparegut amb èxit, és traspassat als Nets.
La 04-05 la passa entre New Jersey i altre cop a Miami on hi juga fins retirar-se l'any 2008.
A Miami per fi guanya l'Anell de Campió la temporada 05-06 amb Shaq i Wade.
Uns problemes de genoll i l'avançada edat (37) obliguen a posar punt i final a la seva carrera.
Durant les 15 temporades a la Lliga va ser 7 vegades All Star i uns promitjos de 17 punts i 8'5 rebots per partit.
Té el número 33 retirat a Miami.

http://www.youtube.com/watch?v=JRTF0QU8LiM

George Gervin

Iceman
Americà
Aler, 2'01cm
Número 40 del Draft de 1974 per Phoenix on mai arriba a jugar-hi.
Juga 10 temporades a la NBA, 9 d'elles a San Antonio (del 76 al 85).
A San Antonio hi debuta a l'antiga ABA (del 74 al 76) i després tot l'equip fa el salt a l'NBA.
Durant aquestes 9 temporades va ser All Star en totes, 4 vegades màxim anotador de l'NBA i MVP de l'All Star del 1980.
La temporada 85-86 és l'última a l'NBA i juga a les files dels Chicago Bulls.
A partir d'aquí comença la mini aventura europea: la 85-86 al Banco Roma fent 26 punts per partit.
I la temporada 89-90 arriba a Manresa. Hi juga una temporada i fa una mitjana de 25 punts cada partit amb 38 anys. La seva arribada va ajudar a salvar la categoria. Manresa és l'últim equip on juga.
Té la samarreta retirada amb el número 44 a San Antonio.
Escollit com un dels 50 millors jugadors de tota la història de l'NBA.

Dos articles sobre la importància del pas de Gervin per l'ACB:
http://www.solobasket.com/contenidos/era/tan/bueno/george/gervin/joan/penarroya/c-22141.html
http://www.acb.com/redaccion.php?id=43884

Juanma López

SuperLópez
Madrid
Defensa
11 temporades a l'Atlético de Madrid, l'únic club on va jugar.
De totes elles, 10 van ser a Primera Divisió. Va jugar a Segona durant la seva última temporada abans de retirar-se: 2000-2001.
Provenia del planter de l'Atlético.
Durant aquestes 11 temporades va formar part de l'últim gran equip de l'Atleti: el que va fer el doblet la temporada 95-96 amb Lliga i Copa. En aquell equip hi destacava Pantic i hi havia Antic a la banqueta.
Va formar part d'una de les defenses més dures de tota la història de Primera juntament amb Tomás Reñones o Solozábal.
Era especialment conegut per la contundència amb la qual disputava tots els minuts que jugava.
Va guanyar 2 Copes del Rei més els anys 91 i 92.
Va jugar 11 partits internacionals entre 1992 i 1997.
Va guanyar la Medalla d'Or dels JJOO de Barcelona.

Mostovoi

El Tsar
Leningrad, Rússia
Migcampista
8 temporades a Primera Divisió, totes elles amb el Celta: del 96 al 2004.
La temporada 04-05 fitxa per l'Alabès però només hi juga un partit en un mes i decideix retirar-se amb 37 anys.
Durant les 8 temporades amb el Celta, va ser-ne el jugador més important i va acabar sent-ne el capità. La temporada 2000-2001 guanya la Intertoto amb el club viguès.
Abans d'arribar a la Primera Divisió va voltar força món. El primer gran club on despunta és l'Spartak de Moscou on guanya dues lligues russes.
La temporada 92-93 marxa cap a Portugal per jugar al Benfica on no té gaires oportunitats. Allà coneix la seva dona, fet que li dóna l'oportunitat de casar-se i obtenir el passaport portuguès. Guanya la Lliga i la Copa portuguesa.
La 93-94 la juga al Caen francès i les dues següents a l'Estrasburg on aconsegueix la titularitat i esdevé un puntal de l'equip francès. Ja al 96 fitxa pel Celta després de l'intent del Burgos per fitxar-lo.
Amb la selecció russa hi juga 67 partits, 5 dels quals amb l'antiga URSS. Hi debuta l'any 1991. Participa en dos Mundials: 94 i 2002; i en dues Eurocopes: 96 i 2004. Durant la de l'any 2004 va ser expulsat per seu seleccionador després d'unes dures declaracions de Mostovoi després de perdre un partit.

Recull dels millors gols de la seva carrera:
http://www.youtube.com/watch?v=plkqKhrI3G0&feature=player_embedded

Bergkamp

Iceman
Holandès
Davanter
Del planter de l'Ajax.
Debuta al primer equip l'any 1986 de la mà de Johan Cruyff i s'hi està fins l'any 1993.
A Holanda guanya una Lliga, 2 Copes Holandeses, una UEFA (92) i una Recopa (87). Va ser el màxim golejador de la Lliga els anys 1991 i 1993 i Jugador de l'Any el 1992 i el 1993.
L'estiu del 93 decideix fer el salt a un dels grans d'Europa i fitxa per l'Inter juntament amb Jonk.
Però tots sabem que al futbol italià no hi destaquen els futbolistes tècnics i ell en paga les conseqüències. Només hi juga dues temporades i fa 11 gols en 50 partits. Tot i així l'any 1994 guanya la seva segona Copa de la UEFA.
Els seus mals resultats van ser molt criticats per la premsa italiana després de les expectatives que hi havien posat damunt seu.
Arriba l'any 1995 i Bergkamp decideix marxar d'Itàlia per provar sort a Anglaterra.
Fitxa per l'Arsenal on hi jugarà fins retirar-se l'any 2006.
11 temporades on deixa un record inesborrable. L'any 2008 va ser escollit com el millor jugador gunner de tots els temps per la mateixa afició.
Guanya 3 Premiers, 4 FA Cups i 4 Community Shields.
El seu últim partit oficial va ser contra el Barça el maig de 2006, però al mes de juliol va participar en la inauguració de l'Emirates Stadium que enfrontava Arsenal i Ajax, dos dels seus grans equips.
No va guanyar mai la Pilota d'Or però en va quedar tercer l'any 92 i segon l'any 93.
Amb la selecció holandesa va jugar 79 partits: des de l'any 1990 i el 2000 on juga 2 Mundials i 3 Eurocopes.
Forma part del millor 11 del Mundial'98 formant parella amb Ronaldo a la davantera.
Va ser nomenat per Pelé com un dels 100 futbolistes vius més i portants (FIFA 100) l'any 2004.
Una de les seves característiques més conegudes fora dels camps de futbol era la seva fòbia a volar que la incloïa en els contractes per tal de que els clubs que el fitxessin ho sabessin i pogués fer els viatges en cotxe, tren o vaixell. Aquest fet va fer que es perdés algun partit de Champions i UEFA i algun altre amb la selecció.

http://www.youtube.com/watch?v=piYh2UfX-GY

Carlos Diarte

1954-2011
Lobo Diarte
Paraguai
Davanter
Va jugar 10 temporades a Primera Divisó a les dècades dels 70 i 80.
Format al Club Olimpia d'Asunción de seguida es caracteritza per marcar gols amb facilitat.
Això li obre les portes a la Lliga i la temporada 73-74 fitxa pel Saragossa en una època on hi havia diversos jugadors del Paraguai a l'equip aragonès.
Hi juga 3 temporades i a la 76-77 fitxa pel València on va formar parella atacant amb Kempes.
També hi juga tres temporades i guanya la Copa del Rei de l'any 79.
Quan acaba el contracte fitxa una temporada pel Salamanca.
A la següent, la 80-81 fitxa pel Betis on hi jugarà 3 temporades fins la 82-83.
Del 83 al 86 marxa al Saint-Éttiene francès.
L'any 87 torna al seu club inicial per retirar-se al final de la temporada.
Juga 45 partits amb la selecció paraguaiana.