Laurent Blanc

Francès
Defensa
Comença la seva carrera com a professional a les files del Montpellier l'any 1983. Hi juga fins el 1991 guanyant la Copa francesa el 1990.
Després de moltes temporades a França decideix provar sort al Nàpols, però només hi juga una temporada (91-92).
Així doncs torna a França per jugar una temporada al Nimes, dues al Saint-Étienne (1993-1995) i una més a l'Auxerre (1995-96) on guanya la Lliga i la Copa francesa.
L'estiu de 1996 rep una oferta del Barça post-Cruyff, un projecte a càrrec de Boby Robson. El defensa francès decideix provar sort en un equip gran i fitxa per dues temporades. En total juga 34 partits i aconsegueix guanyar la Recopa, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya.
Tot i així pateix diversos problemes musculars que no el deixen acabar de triomfar al primer equip.
Al finalitzar la temporada, l'Olimpic de Marsella li fa una oferta per tres temporades i li ofereixen ser un dels referents de l'equip. Això sumat a la proximitat del Mundial del 1998 al seu país, va fer que es decantés per l'oferta marsellesa i abandonés el club blaugrana un any després de firmar.
A Marsella hi juga dues temporades essent-ne el capità en molts partits.
La temporada 1999-2000 fitxa per l'Inter i hi juga dues temporades.
La propera destinació serà Manchester, per jugar a les files de l'United del 2001 al 2003. Després de tenir un començament complicat ja que venia per substituit Jaap Stam, l'equip acaba aconseguint la Premier l'any 2003 i decideix retirar-se amb gairebé 38 anys.
Amb la selecció francesa va jugar 97 partits guanyant el Mundial '98 i l'Eurocopa del 2000.
Va ser el primer jugador de la història en marcar un Gol d'or en un mundial: el va fer contra Paraguai als vuitens de final del Mundial de 1998.

Gol d'Or de Blanc contra Paraguai: http://www.youtube.com/watch?v=j2QNb_5Ppt4

Coco

Italià
Defensa, lateral esquerre
Comença la seva carrera esportiva al Milan la temporada 95-96, a l'ombra de Maldini però on guanya una lliga.
La següent també la juga a Milà, però disposa de pocs minuts i decideix anar cedit al Vicenza la temporada 97-98. Torna al Milan però es lesiona al genoll malgrat el seu equip torna a guanyar el campionat.
Altre cop és cedit, aquesta vegada al Torí que, tot i el descens de l'equip, fa una gran temporada i se li obren altre cop les portes del Milan.
Finalment aconsegueix certa regularitat durant la campanya 2000-2001, però amb les perspectives del Mundial '02, decideix marxar en algun equip on tenir més minuts.
L'estiu del 2001 és cedit al Barça de Reixach, convertint-se així amb el primer jugador italià que vesteix la samarreta blaugrana. Aquell any, l'equip acaba quart.
Un total de 33 partits i un gol, no són una bona carta de presentació, i el Barça decideix no fer efectiva la clàusula de compra fixada en 2.600 milions de pessetes.
A l'acabar la temporada aconsegueix ser convocat pel Mundial i fitxa per l'Inter on té contracte fins el 2007, però hi juga del 2002 al 2005 i la temporada 2006-2007, ja que és cedit al Livorno i al Torí.
L'any 2007 decideix acabar la seva carrera esportiva i començar-ne una d'actor.

Simeone

Cholo
Argentí
Centrecampista
De les categories inferiors del Vélez Sarsfield. Al primer equip hi debuta l'any 1987 i hi juga fins el 89. Aquest any fa les maletes cap a Europa, concretament a Pisa, Itàlia, per jugar-hi del 89 al 92.
L'estiu del 1992 fitxa pel Sevilla on hi passaria dues temporades jugant molts minuts al mig del camp. L'entrenador aleshores era Bilardo, i va compartir amb Maradona els pocs mesos que el Pelusa va estar a la capital andalusa.
El seu bon paper, on sobretot destacava pel seu caràcter i força, li va obrir les portes a l'Atlético de Madrid. A l'equip matalasser hi va jugar durant l'època més gloriosa de l'etapa recent: del 94 al 97, aconseguint el doblet la temporada 95-96 amb jugadors com Pantic. De seguida va lligar amb l'afició i el van nomenar capità.
L'any 1997 torna a marxar cap a Itàlia, aquesta vegada amb l'Inter on guanya la UEFA del 1998.
Després de dues temporades a Milà marxa cap a Roma per jugar amb la Lazio durant 4 temporades: del 1999 al 2003. Hi guanya una lliga, una copa i una Supercopa d'Europa.
Del 2003 al 2005 torna a l'Atlético on acaba jugant de lliure, però cada vegada té menys minuts.
Decideix tornar a Argentina per retirar-s'hi i ho fa a les files del Racing d'Avellaneda l'any 2006.
Amb la selecció argentina va jugar 106 partits participant en 3 Mundials. A part, guanya dues Copes Amèrica i una medalla de plata als JJOO d'Atlanta'96.

Bergkamp

Iceman
Holandès
Davanter
Del planter de l'Ajax.
Debuta al primer equip l'any 1986 de la mà de Johan Cruyff i s'hi està fins l'any 1993.
A Holanda guanya una Lliga, 2 Copes Holandeses, una UEFA (92) i una Recopa (87). Va ser el màxim golejador de la Lliga els anys 1991 i 1993 i Jugador de l'Any el 1992 i el 1993.
L'estiu del 93 decideix fer el salt a un dels grans d'Europa i fitxa per l'Inter juntament amb Jonk.
Però tots sabem que al futbol italià no hi destaquen els futbolistes tècnics i ell en paga les conseqüències. Només hi juga dues temporades i fa 11 gols en 50 partits. Tot i així l'any 1994 guanya la seva segona Copa de la UEFA.
Els seus mals resultats van ser molt criticats per la premsa italiana després de les expectatives que hi havien posat damunt seu.
Arriba l'any 1995 i Bergkamp decideix marxar d'Itàlia per provar sort a Anglaterra.
Fitxa per l'Arsenal on hi jugarà fins retirar-se l'any 2006.
11 temporades on deixa un record inesborrable. L'any 2008 va ser escollit com el millor jugador gunner de tots els temps per la mateixa afició.
Guanya 3 Premiers, 4 FA Cups i 4 Community Shields.
El seu últim partit oficial va ser contra el Barça el maig de 2006, però al mes de juliol va participar en la inauguració de l'Emirates Stadium que enfrontava Arsenal i Ajax, dos dels seus grans equips.
No va guanyar mai la Pilota d'Or però en va quedar tercer l'any 92 i segon l'any 93.
Amb la selecció holandesa va jugar 79 partits: des de l'any 1990 i el 2000 on juga 2 Mundials i 3 Eurocopes.
Forma part del millor 11 del Mundial'98 formant parella amb Ronaldo a la davantera.
Va ser nomenat per Pelé com un dels 100 futbolistes vius més i portants (FIFA 100) l'any 2004.
Una de les seves característiques més conegudes fora dels camps de futbol era la seva fòbia a volar que la incloïa en els contractes per tal de que els clubs que el fitxessin ho sabessin i pogués fer els viatges en cotxe, tren o vaixell. Aquest fet va fer que es perdés algun partit de Champions i UEFA i algun altre amb la selecció.

http://www.youtube.com/watch?v=piYh2UfX-GY

Batistuta

Batigol
Argentina
Davanter
Abans de la seva arribada a Europa on realment es va fer un nom, va passar per diversos equips argentins: Newell's, River i Boca Juniors.
L'any 1991 fa el salt a Itàlia a la Fiorentina on hi juga fins l'any 2000 on fa 207 gols en 332 partits.
La temporada 93-94 és el màxim golejador de la lliga italiana amb 26 gols.
La temporada 97-98 va estar a punt de fitxar pel Barça però Van Gaal va preferir Sonny Anderson.
Canvia d'equip però no de país: juga a la Roma del 2000 al 2002 on guanya l'Scudetto al primer any.
Al gener de 2003 és cedit a l'Inter on només juga 12 partits fins a final de temporada.
Fa les maletes i marxa cap a Qatar per acabar-hi la seva carrera a les files de l'Al-Arabi.
Finalment es retira al març de 2005.
Amb la selecció argentina va jugar 78 partits i va fer 56 gols.
Màxim golejador de tots els temps amb la samarreta de l'Argentina.
És el jugador argentí que més gols ha fet en els Mundials: 10. Va participar als del '94,'98 i '02.
Va fer un hat trick al Mundial '94 contra Grècia i un altre al Mundial '98 contra Jamaica.
Té dues Copes Amèrica: Xile '91 on és el màxim golejador amb 6 gols i Equador '93.
També va ser el màxim golejador de la Copa Amèrica '95 però no va passar de quarts de final.
És el màxim golejador de la història de la Fiorentina amb 207 gols.
Inclòs dins el FIFA 100 per Pelé i la FIFA.

http://www.youtube.com/watch?v=Te2s3cywAUY

Dino Baggio

Italià
Centrecampista
6 anys al Parma: 20 gols en 127 partits.
També al Torí on debuta, a l'Inter, Juve, Lazio i Blackburn Rovers.
60 vegades internacional amb Itàlia i 7 gols marcats.
Subcampió del Mundial'94.
Considerat dur i defensiu destacava per la seva facilitat per donar assistències.
No té res a veure amb Roberto Baggio.

http://www.youtube.com/watch?v=rBGmbKbfW7w