Michael Hawkins

Americà
Base, 1'83cm
Després de sortir de la universitat i de passar per algun equip de la CBA, la temporada 1996-97 la juga amb els Boston Celtics: 29 partits amb una mitja d'11 minuts i 2,8 punts i 2,2 assistències.
Al veure que no tindria gaires minuts a la lliga, decideix marxar a l'Olympiakos. Al finalitzar aquella temporada és cridat per la federació americana per tal de formar part de l'equip nacional que havia de disputar el Mundial de Bàsquet del 1998. En aquesta ocasió hi participen jugadors americans que juguen a Europa i a les lligues menors americanes. Aconsegueix la medalla de bronze.
Després d'aquesta experiència torna als EUA per jugar a la CBA. A mitja temporada li arriba la possibilitat de jugar 24 partits amb els Kings.
La 1999-2000 decideix jugar-la a les files de Charlotte Hornets però únicament disputa 12 partits en tota la temporada.

La 2000-01 la comença a Cleveland però després de disposar de pocs minuts se'n torna a la CBA. Al mes de febrer de 2001 li arriba l'oportunitat de fitxar pel Barça per substituir Ronny Seikaly. Juga 15 partits de lliga i 9 de Playoff i aconsegueix guanyar la Lliga contra el Madrid. Aquell any el Barça tenia Gasol, Jasikevicius, Karnisovas o Navarro.
S'acaba el contracte a can Barça i fa les maletes cap a Polònia a l'Slask Breslàvia.
La temporada 2002-03 la comença al Real Madrid. Aquell any l'equip blanc es reforça amb dos jugadors més amb passat blaugrana: Digbeu i Alston. Juga únicament 8 partits i és substituït per Mulaomerovic.
Fa les maletes cap a Bèlgica per jugar a l'Oostende fins a final de temporada.
La temporada 2002-03 la juga a la LEB a les files de UB La Palma.
Decideix retirar-se al final de la temporada 2003-04 a les files de l'equip sirià de Al-Jalaa Aleppo.

Font de les fotos: acb.com

Brad Daugherty

Amercià
Pivot, 2'13cm
Número 1 del Draft de 1986 per Cleveland Cavaliers, un  draft força fluix on destaquen Ron Harper amb el número 8, Sabonis amb el 24, Mark Price amb el 25 o Dennis Rodman amb el 27.
Únicament juga 8 temporades a la lliga a causa dels greus problemes que li apareixen a l'esquena.
A la primera temporada no aconsegueix ser nomenat Rookie de l'any malgrat els seus 15,7 punts i 8 rebots, sinó que el premi l'aconsegueix Chuck Person (número 4 del draft). Tot i així sí que és inclòs dins el Millor quintet de rookies.
A partir de la segona temporada (87-88) millora més els números i gairebé aporta 20 punts i 10 rebots per partit al llarg de la seva carrera.
Aquests promitjos li obren les portes a jugar 5 All Stars.
Al final de la temporada 93-94, i després d'haver jugat únicament 50 partits, decideix retirar-se amb 28 anys.
Com a homenatge, els Cavaliers li van retirar la samarreta amb el número 43.

Breu exemple de la potència que tenia Daugherty: http://www.youtube.com/watch?v=Sd1nlRdx_2c

Dan Majerle

Thunder Dan
Americà
Aler, 1'98cm
Va participar als JJOO de Seül l'any 1988 quan jugava a la Universitat de Michigan i va aconseguir la medalla de bronze.
Va ser escollit amb el número 14 del Draft de 1988 per Phoenix.
La temporada 88-89 debuta a l'NBA amb els Suns, franquícia que no abandonaria fins al final de la 94-95.
Durant aquestes set temporades aconsegueix participar en 3 All Stars (anotant 18 punts el de l'any 1993), i forma part del segon millor quintet defensiu de la lliga en dues ocasions. Promitja 14 punts i 5 rebots.
La temporada 95-96 és traspassat a Cleveland on només hi juga una campanya fent 10,6 punts per partit.
L'estiu de 1996 fitxa com a agent lliure per Miami Heat.
A Florida hi juga cinc temporades i forma part d'un equip liderat per Pat Riley a la banqueta i per Alonzo Mourning a la pista juntament amb Tim Hardaway, Jamal Mashburn o Isaac Austin. Tot i aquest ambiciós projecte, mai van aconseguir l'anell de campions.
La temporada 2001-02 Majerle decideix tornar a Phoenix per retirar-se i amb 37 anys juga la seva darrera temporada.
L'any 1994 va aconseguir la Medalla d'Or al Campionat del Món celebrat al Canadà.
Té la samarreta amb el número 9 retirada a Phoenix.
Participa en dos concursos de triples de l'All Stars els anys 1993 i 1995

Algunes imatges de Majerle jugant amb Phoenix: http://www.youtube.com/watch?v=keAzmgHa6H8

Orlando Woolridge

Americà (1959-2012)
Aler, 2'06cm
Número 6 del Draft de 1981 per Chicago Bulls on hi juga les seves primeres cinc temporades.
La 84-85 coincideix amb el Rookie Michael Jordan i fan una parella memorable capaç d'anotar un promig de 51 punts per partit.
La incompetència en el joc entre els dos cracks de Chicago obliga a Woolridge a fitxar pels Nets la temporada 86-87.
A la segona temporada, després d'haver jugat 19 partits és suspès per la Lliga per haver consumit substàncies il·legals. D'aquesta manera es perd tot el que resta de temporada.
Del 1988 al 1990 juga als Lakers on té el rol de sisè home i es complementa perfectament amb Magic Johnson.
A partir d'aquí comença a voltar per diferents equips de la Lliga: Denver Nuggets (90-91), Detroit Pistons (91-92 i mitja de la següent), Milwaukee Bucks (mitja 92-93) i Philadelphia 76ers (93-94).
La temporada 94-95 decideix deixar l'NBA i provar sort a Itàlia fitxant per la Benetton: 20 punts per partit i aconsegueix la Recopa d'Europa.
La següent fitxa per la Virtus de Bolonya: 18,4 punts i 6 rebots per guanyar la Copa Italiana. S'hi retira amb 37 anys.
Al llarg de les 13 temporades a l'NBA fa uns números de 16 punts, 4'3 rebots i 1'9 assistències.
Va participar en dos concursos d'esmaixades de l'NBA, els dos primers que es van celebrar: 1984 i 1985.

Recull d'esmaixades de tota la carrera NBA: http://www.youtube.com/watch?v=O5JbAfX70kk

Morningstar

Americà
Pivot, 2'08cm
És escollit en segona ronda del Draft de 1992 per Boston en el número 47.
A mitjan temporada 92-93 fa dos entrenaments de prova al Taugrés perquè buscaven un pivot per cobrir les nombroses baixes de jugadors interiors, però va ser descartat taxativament.
A la temporada 93-94 juga 22 partits amb Dallas, però és tallat a mitja temporada.
Marxa a Mèxic i se li torna a obrir la porta de l'NBA però únicament per deu dies a les files dels Jazz:  juga tan sols un partit.
Per fi li arriba la primera oportunitat ACB:  substituir a Ted Jeffries al Múrcia per jugar els Play Offs de permanència de l'any 1994. Ajuda a salvar l'equip fent 15 punts i 2,8 rebots per un total de 17 de valoració en 6 partits.
La temporada 94-95 la juga tota a l'Argentina, i a la següent arriba a Manresa.
És fitxat per ser el cinc titular de l'equip i fer trio d'estrangers amb Harper Williams i Linton Townes.
Únicament juga 11 partits fent 8,5 punts i 2,2 rebots amb una valoració de 6,2 per partit. No compleix les expectatives creades i és tallat per Tellis Frank. El canvi és considerable, i aquell any l'equip guanya la Copa del Rei.
Marxa cap a Itàlia on juga en diferents equips (Pàdova, Pozzuoli...)  fins la temporada 97-98 que fa les maletes i creua l'oceà per anar a la lliga de Puerto Rico.
L'any 1998 es retira al Grand Rapids Hoops de la CBA.

Corey Crowder

Americà
Aler, 1'96cm
Va jugar 20 partits amb el Barça en dues temporades: la primera (93-94) substitueix a mitja temporada l'aler Dennis Williams que no havia complert les expectatives i aconsegueix guanyar la Copa del Rei. La segona temporada (94-95) per substituir de cara els PlayOffs a Roy Fisher i ajuda a aconseguir la lliga. En la primera temporada promitja 13 punts, i en els partits de la segona etapa ajuda l'equip
amb 12 punts.
L'altre experiència a l'ACB la va tenir la temporada 1995-96 a les files del Múrcia però només hi juga 12 partits tot i fer 15 punts per partit,  i és tallat per Mike Jones.
A l'NBA també gaudeix de poques oportunitats. Si bé a la temporada 91-92 juga 51 partits amb els Jazz, la 94-95 juga 6 partits amb els Spurs després d'acabar la primera temporada amb el Barça.
La resta de la seva carrera la passa entre França i lligues menors americanes. A França juga al Pau Orthez, ASVEL Villeurbanne o el Cholet. Juga també a l'Scagliera Verona italià i al Hapoel Holon israelià.
Es retira a les files de l'Élan Sportif Chalonnais francès l'any 2005.

Mireu com la "matava" amb la samarreta blaugrana: http://www.youtube.com/watch?v=OQJ5cxYEOVg

Mark Jackson

Action Jackson
Americà
Base, 1'91cm
17 temporades a l'NBA
Número 18 del Draft de 1987 per New York Knicks: 13'6 punts i 10'6 assistències el coronen com a Rookie de l'Any.
La temporada següent puja el seu nivell i és convocat per jugar l'All Star.
Juga a Nova York fins que és traspassat als Clippers l'any 1992-93. 2 temporades i cap a Indiana.
Al cap de dues temporades i mitja decideixen traspassar-lo a Denver a canvi de Jalen Rose.
El canvi no convenç al propietari del club que el torna a recuperar la temporada següent (97-98).
En aquesta segona etapa aconsegueix portar a Indiana a les finals del 2000, perdent per 4-2 contra els Lakers de Bryant i O'Neal.
Al finalitzar aquella temporada els Pacers fan neteja i Jackson marxa a Toronto on només juga 54 partits i torna als seus Knicks per jugar-hi fins al final de la 2001-02.
La següent la juga a Utah, essent el suplent de John Stockton.
Posa punt i final a la seva carrera a Houston amb 39 anys després de jugar-hi la temporada 2003-04.
La temporada 1996-97 és el líder d'assistències de la lliga amb 11'2 per partit.
Actualment és el tercer màxim passador de la història de la lliga per darrere Stockton i Kidd.

Reportatge amb moments estel·lars de la carrera de Mark Jackson:
http://www.youtube.com/watch?v=Hv9ZE-KY4Iw

Bill Walton

Big Red-Head
EUA
Pivot, 2'11cm
Va ser escollit número 1 del Draft de 1974 per Portland.
Durant les primeres temporades pateix moltes lesions que no el deixen desenvolupar el seu talent.
Va jugar a Portland fins l'any 1978. Aconsegueix guanyar l'anell de campió la 76-77 i va ser nombrat MVP de les finals. La següent, va ser nomenat per jugar a l'All Star i va ser nombrat MVP de la temporada regular i va formar part del Millor quintet defensiu i Millor quintet de la lliga.
La temporada 78-79 la passa en blanc després de no ser traspassat a cap equip i a negar-se a jugar al·legant un mal tracte del club cap als jugadors lesionats.
Aconsegueix ser traspassat als San Diego Clippers (ara Los Angeles) però es lesiona greument, i en 4 temporades només disputa 47 partits.
Torna a les pistes la temporada 1982-83 i continua als Clippers fins al final de la 84-85 quan ja eren a Los Angeles.
L'estiu del 1985 rep ofertes dels Lakers i dels Celtics, i són aquests últims qui finalment es fan amb els seus serveis.
Fa una primera temporada espectacular on ajuda a aconseguir l'anell de campió contra els Rockets d'Olajuwon, i a més és nombrat Millor Sisè Home de la lliga.
Durant la 86-87 i amb 34 anys només juga 10 partits i decideix retirar-se.
Al llarg de la seva carrera promitja 13,3 punts i 10,5 rebots per partit.
Va ser escollit com un dels 50 Millors jugadors de la història de l'NBA.
És membre del Hall of Fame des del 1993.
Té la samarreta amb el número 32 retirada a Portland.
El seu fill Luke Walton juga actualment als Cleveland Cavaliers.

Robert Horry

EUA
Aler, 2'08 cm
16 temporades a l'NBA
Escollit amb el número 11 del Draft de 1992 per Houston Rockets.
Hi juga 4 temporades, del 92 al 96 on guanya dos anells de campió (94 i 95) juntament amb Hakeem Olajuwon i Clyde Crexler.
L'any 1996 és traspassat a Phoenix però no s'entén amb l'entrenador Danny Ainge i és traspassat als Lakers.
A Los Àngeles es troba amb Shaquille O'Neal i Kobe Bryant i aconsegueix tres anells més de manera consecutiva (2000, 2001 i 2002). Es converteix en una peça de luxe que surt des de la banqueta.
L'any 2003 fitxa per San Antonio com a agent lliure i aconsegueix dos títols més de campió (2005 i 2007).
S'acaba retirant amb 38 anys al final de la 07-08.
Amb 7 anells de campió n'és el que més n'ha aconseguit a part de la dinastia dels Celtics dels 60.
A més, juntament amb John Salley és l'únic jugador que ha guanyat l'anell en tres equips diferents.
Amb 244 aparicions, és el jugador que més partits ha jugat en tota la història dels Play Off.

Recital de Horry al cinquè partit de les Finals de 2005: http://www.youtube.com/watch?v=BZdik09RGJI

Mark Price

Americà
Base, 1'83 cm
12 temporades a l'NBA
Escollit en segona ronda del Draft de 1986 en la posició 25 per Dallas.
A la mateixa nit del Draft és traspassat a Cleveland on esdevindria un dels millors jugadors de tota la història de la franquícia. Hi juga 9 temporades.
Els Cavaliers liderats per Price i ben custodiat per Ron Harper, Daugherty o Larry Nance van establir el rècord de victòries de la franquícia, i la temporada 91-92 van arribar a les Finals de l'NBA perdent per 4-2 contra els Bulls de Michael Jordan.
Durant aquesta etapa és elegit 5 vegades per jugar l'All Star Game, però es perd el de 1995 per una lesió just dos dies abans.
És líder de la lliga durant dues temporades seguides (92 i 93) de tirs lliures convertits.
L'estiu del 1995 és traspassat als joves Washington Bullets amb Webber o Howard, però només pot jugar 7 partits a causa d'una greu lesió.
L'any següent marxa cap a Golden State amb Mullin o Sprewell. Malgrat no fer un gran any aconsegueix jugar gairebé tots els partits de titular i tornar a ser el líder de la lliga en tirs lliures.
L'última parada la fa a Orlando compartint vestidor amb Penny Hardaway, però la lesió d'aquest que li fa perdre tota la temporada, deixa molt tocat l'equip. Malgrat això, Price continua fent uns bons números amb 34 anys.
Després d'aquesta temporada arriba el lockout de l'any 1999 i Price, malgrat alguna oferta de Dallas, decideix posar punt i final a la seva carrera.
L'any 1993 és escollit dins el Millor Quintet de la Lliga.
Els anys 1993 i 1994 aconsegueix guanyar el Concurs de Triples de l'NBA.
L'any 1994 guanya la medalla d'or al Mundial del Canadà, formant part del Dream Team II.
Té la samarreta amb el núero 25 retirada a Cleveland.

http://www.youtube.com/watch?v=ml47tVGKBiU

Wilt Chamberlain

EUA (1936-1999)
Pivot, 2'14 cm
14 temporades a l'NBA
Escollit amb el número 3 del Draft de 1959 per Philadeplhia Warriors.
Debuta i juga en aquesta franquícia 6 temporades i mitja i va viure el canvi d'ubicació: de Philadelphia a San Francisco.
En aquesta etapa aconsegueix el títol de Rookie de l'Any, MVP de la lliga regular, màxim anotador i rebotejador de la lliga en la primera temporada. La resta acaben més o menys igual: és líder anotador cada temporada.
Al març de 1962, en un partit que enfrontava els Warriors amb els Knicks, Chamberlain va anotar 100 punts i va ser clau en la victòria per 169-147.
L'any 1964 els Warriors arriben a les Finals i perden contra Boston, això propicia el seu traspàs a Filadèlfia.
Hi juga tres temporades: del 65 al 68 on finalment aconsegueix l'anell de campió la temporada 66-67 i continua coleccionant MVP i títols de màxim anotador i rebotejador. La 67-68 aconsegueix ser el primer pivot que lidera la lliga en assistències: 8,6 de mitja.
L'última parada la fa als Lakers on hi juga del 1968 al 1973. A causa de l'edat i d'una plantilla més competitiva baixa el rendiment progessivament, tot i així guanya el seu segon Anell la temporada 71-72 on és designat MVP de les Finals.
Es retira l'any 1973 havent promitjat 30,1 punts i 22,9 rebots per partit.
Va ser All Star 13 de les 14 temporades que va disputar i en va ser l'MVP l'any 1960.
És el jugador que més rècords té en tota la història: 72.
La temporada abans de debutar a l'NBA (58-59), la va jugar als Harlem Globetrotters.
Té la samarreta retirada amb el número 13 a Golden State, Philadelphia, Los Angeles, als Globetrotters i a la seva universitat: Kansas.
És membre del Hall of Fame i escollit com un dels 50 millors jugadors de l'NBA.

Van Exel

Nick The Quick
Americà
Base, 1'85cm
13 temporades a l'NBA
Escollit a la segona ronda del Draft de 1993 en el lloc 37 pels Lakers.
Hi juga del 1993 al 1998 on fa 15 punts i 7,6 assistències per partit, però l'arribada de Bryant i O'Neal li prenen protagonisme i canvia d'aires.
Marxa a Denver a jugar-hi tres temporades on esdevé el líder d'un dels pitjors equips de la lliga on només destaquen jugadors com McDyess o Billups.
La propera parada la fa a Dallas (del 2001 al 2003) fent una gran primera temporada amb més de 18 punts per partit.
A partir d'aquí es converteix en un autèntic rodamón dins l'NBA: tres equips diferents en tres temporades: Golden State, Portland i San Antonio on es retira l'any 2006 amb 35 anys.
Durant la seva última temporada als Lakers (97-98) va jugar el seu únic All Star on fa 13 punts.
És recordat com un base molt explosiu i amant dels llançaments de tres punts. i, sobretot sobre la botzina.
Actualment està entre els 20 màxims anotadors de triples de tota la història amb 1.528

http://www.youtube.com/watch?v=PhdgHXFAWb4&feature=related

Marcus Brown

Americà
Aler, 1'91 cm
Nº 46 del Draft (2a ronda) de 1996 per Portland on hi juga la primera temporada sense massa minuts.
A la meitat de la següent (97-98) marxa al Pau Orthez després de no haver jugat cap minut amb els Vancouver Grizzlies. A França guanya la Lliga fent més de 20 punts per partit.
Tota la temporada següent se la passa lesionat, i ja a la 99-00 torna a provar sort a l'NBA. Els Pistons és la seva nova aposta, però tan sols hi juga 6 partits. Altre cop a mitja temporada marxa a França, ara al Llemotges on guanya Lliga, Copa i la Korac. En aquest moment pren la decisió de que prefereix jugar a Europa que escalfar seient a l'NBA.
Se li obren les portes i fitxa pel Benetton fent 17 punts la temporada 00-01.
Les dues següents les juga a l'Efes Pilsen guanyant dues lligues i una copa. Les altres dues (del 2003 al 2005) al CSKA de Moscou guanyant dues lligues més i una altra copa.
L'estiu del 2005 i amb 31 anys fitxa per l'Unicaja. Aconsegueix guanyar l'única lliga que té el club i aconsegueix la seva cinquena lliga consecutiva en tres equips diferents. En aquella temporada fa 14, 5 punts per partit. La següent també la juga a Màlaga, però fent números més discrets.
El 2007 marxa al Zalguiris on cau una altra lliga. Fa un parèntesi d'un any per anar al Maccabi i intentar guanyar l'Eurolliga que sempre se li havia resistit i no ho aconsegueix tot i tornar a guanyar la lliga.
El 2009 torna a Kaunas on hi juga les dues últimes temporades i s'hi acaba retirant al final de la 2010-11 amb 37 anys on va acabar fent d'entrenador-jugador.
Malgrat no haver guanyat mai l'Eurolliga, n'és el segon màxim anotador amb 2.715 punts (15,3 de mitja), només superat per JC Navarro.

http://www.youtube.com/watch?v=I77x2iyaGOs

Alonzo Mourning

Zo
EUA
Pivot, 2'08 cm
Nº 2 del Draft de 1992 per Charlotte on hi juga del 92 al 95. En la seva primera temporada és inclòs dins el Millor quintet de rookies però els seus 21 punts, 10'3 rebots i 3'5 taps no van ser suficients per atorgar-li el títol de Rookie de l'any perquè Shaquille O'Neal encara en va fer de millors.
Una picabaralla amb l'altre estrella de Charlotte, Larry Johnson, obliga a Zo a fer les maletes.
Miami amb Pat Riley a la banqueta és el seu destí: 8 temporades i mitja en aquesta primera etapa.
És elegit dues vegades com a Millor Defensor i dues vegades com a líder en taps.
L'any 2000 és seleccionat per jugar els JJOO d'Atlanta on aconsegueix l'or olímpic.
Durant la temporada 2000-01 se li diagnostica un greu problema de ronyó que l'obliga a deixar la competició.
Ja a la temporada 03-04 i després d'haver reaparegut amb èxit, és traspassat als Nets.
La 04-05 la passa entre New Jersey i altre cop a Miami on hi juga fins retirar-se l'any 2008.
A Miami per fi guanya l'Anell de Campió la temporada 05-06 amb Shaq i Wade.
Uns problemes de genoll i l'avançada edat (37) obliguen a posar punt i final a la seva carrera.
Durant les 15 temporades a la Lliga va ser 7 vegades All Star i uns promitjos de 17 punts i 8'5 rebots per partit.
Té el número 33 retirat a Miami.

http://www.youtube.com/watch?v=JRTF0QU8LiM

Oscar Robertson

The Big O
Americà
Base, 1'96cm
Nº1 del Draft de 1960 per Cincinnati Royals. Hi juga 10 temporades: del 1960 al 1970.
És nomenat Rookie de l'any la temporada 60-61 i aconsegueix ser el líder d'assistències amb 9.7 de mitjana. Aquest guardó el repetiria 6 vegades més al llarg de la seva trajectòria.
Durant aquest període cada any és All Star i en 3 ocasions n'és l'MVP. Tot i així no aconsegueix cap títol de l'NBA però sí ser escollit MVP de la temporada regular l'any 1963-64.
Ja amb 32 anys la franquícia de Cincinnati traspassa a Robertson a Milwaukee.
A Milwaukee es trobaria amb un jove pivot anomenat Lew Alcindor que més endavant passaria a denominar-se Kareem Abdul-Jabbar. Aquest tàndem va portar a l'equip a guanyar l'esperat Anell de Campions de l'NBA.
En aquestes 4 temporades de Robertson a Milwaukee és All Star en les dues primeres i aconsegueix portar el seu equip a les Finals de 1974 però topen contra uns grans Celtics.
Quan acaba aquesta temporada decideix retirar-se amb 36 anys.
Al llarg de les 14 temporades promitja 25.7 punts, 9,5 assistències i 7,5 rebots.
És l'únic jugador que ha firmat un triple doble per partit en una temporada: l'any 1962 fent 30,8 punts, 12,5 rebots i 11,4 assistències per partit.
És el líder indiscutible de triples-dobles de l'NBA amb 181.
5è màxim repartidor d'assistències amb 9.887.
Té el número 14 retirat a Sacramento (actuals Cincinnati) i el número 1 a Milwaukee.
Va guanyar la Medalla d'Or als JJOO de Roma'60.
Membre del Hall of Fame i escollit dins els 50 millors jugadors de tota la història de l'NBA.

http://www.youtube.com/watch?v=ecgwZVnvPIc

George Gervin

Iceman
Americà
Aler, 2'01cm
Número 40 del Draft de 1974 per Phoenix on mai arriba a jugar-hi.
Juga 10 temporades a la NBA, 9 d'elles a San Antonio (del 76 al 85).
A San Antonio hi debuta a l'antiga ABA (del 74 al 76) i després tot l'equip fa el salt a l'NBA.
Durant aquestes 9 temporades va ser All Star en totes, 4 vegades màxim anotador de l'NBA i MVP de l'All Star del 1980.
La temporada 85-86 és l'última a l'NBA i juga a les files dels Chicago Bulls.
A partir d'aquí comença la mini aventura europea: la 85-86 al Banco Roma fent 26 punts per partit.
I la temporada 89-90 arriba a Manresa. Hi juga una temporada i fa una mitjana de 25 punts cada partit amb 38 anys. La seva arribada va ajudar a salvar la categoria. Manresa és l'últim equip on juga.
Té la samarreta retirada amb el número 44 a San Antonio.
Escollit com un dels 50 millors jugadors de tota la història de l'NBA.

Dos articles sobre la importància del pas de Gervin per l'ACB:
http://www.solobasket.com/contenidos/era/tan/bueno/george/gervin/joan/penarroya/c-22141.html
http://www.acb.com/redaccion.php?id=43884

Michael Jordan

Americà
Aler, 1'98cm
15 temporades a l'NBA
Número 3 del Draft de 1984. El número 1 i 2 van ser Olajuwon i Sam Bowie.
Provenia de la universitat de Nord Carolina i va ser draftejat pels Bulls.
Durant aquestes 15 temporades va aconseguir molts rècords i va liderar moltes classificacions.
Va jugar a la lliga en tres etapes. La primera del 84 al 93.
No va aconseguir el primer anell fins la temporada 90-91 amb 28 anys. En van venir 2 més de seguits aconseguint un Three-peat que fins aleshores només ho havia fet Celtics i Lakers.
Quan acaba de guanyar el tercer anell decideix retirar-se molt afectat per la mort del seu pare i es dedica a jugar a beisbol en categories menors sense massa èxit.
A mitja temporada 94-95 torna a les pistes per jugar-hi 17 partits. Ho comença fent amb el número 45 perquè el 23 el té retirat, però l'acaba recuperant. En aquesta reaparició no aconsegueix el títol i per això treballa de valent de cara la temporada següent.
L'equip fa uns retocs i els Bulls tornen a la càrrega tornant a aconseguir un altre Three-peat: 96,97 i 98.
Quan acaba la temporada 97-98 i després d'haver aconseguit el sisè anell es torna a retirar.
L'última etapa la juga als Wizards durant dues temporades: del 2001 al 2003 per retirar-se ara sí de manera definitiva.
Durant la seva carrera aconsegueix: 13 participacions a l'All Star, 3 MVP All Star, 5 MVP Temporada Regular, 6 MVP de les Finals, 2 Ors Olímpics, Rookie de l'Any, Millor Defensor de la Lliga, 11 vegades dins el millor quintet, 10 vegades màxim anotador de la lliga, 2 Concursos d'Esmaixades...
Té el promig més alt de punts en tota la història de l'NBA amb 30'1.
És el tercer màxim anotador de l'NBA per darrera d'Abdul-Jabbar i Malone.
Forma part dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA i també és membre del Hall of Fame.
Va ser nomenat millor jugador de tota la història de la lliga.

10 millors esmaixades: http://www.youtube.com/watch?v=H8M2NgjvicA
23 millors moments: http://www.youtube.com/watch?v=lFyOdSRke0g&feature=related
The Move: http://www.youtube.com/watch?v=DT1yNyRwd7w

LaPhonso Ellis

Americà
Aler, 2'03 cm
11 temporades a l'NBA
Nº 5 del Draft de 1992 per Denver Nuggets.
A la primera temporada a Denver fa uns bons números i és escollit dins el Millor Quintet de Rookies fent 14,7 punts i 9 rebots.
La següent 93-94 continua fent els mateixos números però a la següent es lesiona greument i només juga 6 partits.
Les tres properes, també a Denver (del 95 al 98), recupera el seu bon to i promitja 15 punts i 7 rebots.
És traspassat a Atlanta l'estiu del 1998 i és a partir d'aquest moment quan comença el seu declivi com a jugador.
Hi juga dues temporades però a la primera només juga 20 partits a causa d'una lesió.
L'any 2000 fitxa per Minnesotta on fa 9,4 punts i 6 rebots.
Posa el punt i final a Miami on hi juga dues temporades del 2001 al 2003 i es retira amb 33 anys.

http://www.youtube.com/watch?v=PoTGDam-06I

Zan Tabak

Croàcia
Pivot, 2'13 m
Del planter de la Jugoplàstika on hi juga 5 anys al costat de gent com Kukoc o Radja.
Guanya tres Copes d'Europa seguides, dues d'elles contra el Barça els anys 90 i 91.
L'any 1991 és elegit a la Segona Ronda del Draft en la posició 51 per Houston.
No hi fa el salt però marxa a Itàlia a jugar al Livorno i al Milà. En les dues temporades va fer un doble-doble a cada partit amb punts i rebots.
Després de tres anys fa el salt a l'NBA l'any 94 a Houston que tenia els seus drets.
Tot i no disposar de gaires minuts i jugar els de descans d'Olajuwon, aconsegueix l'anell de campió.
Marxa a Toronto per jugar-hi dues temporades i mitja on té molt més de protagonisme tot i les lesions.
A la meitat de la tercera temporada és traspassat als Celtics.
La 98-99 torna a Europa per jugar al Fenerbahce on fa 13 punts i 10 rebots.
Torna a l'NBA. Del 99 al 01 juga a Indiana donant minuts de refresc a Rik Smits.
Amb 31 anys decideix tornar a Europa per tenir més importància dins d'un equip i va a parar al Real Madrid on fa 10 punts i gairebé 8 rebots per partit, però només hi juga una temporada.
Ve cap a Catalunya a les files del Joventut on hi juga dues temporades: del 2002 al 04: fa 12+7.
La seva última temporada és a l'Unicaja on només juga 6 partits a causa de les lesions.
va ser Internacional per Jugoslàvia on guanya la medalla de plata als JJOO de Barcelona.

Kevin Johnson

KJ
Americà
Base 1'85 cm
12 temporades a l'NBA de les quals 11 i mitja a Phoenix.
Va ser escollit al número 7 del Draft de 1987 per Cleveland on hi juga 52 partits fent més de 7 punts per partit.
A mitja temporada és traspassat a Phoenix juntament amb Mark West i Tyrone Corbin a canvi de Larry Nance.
Els números que fa a Phoenix al llarg de la seva carrera són impressionants: 18.8 punts i 9.6 assistències.
Es va retirar al final de la temporada 97-98 però va tornar a jugar 15 partits a la temporada 99-00 per substituir el lesionat Jason Kidd.
Cada temporada va jugar els PlayOffs i l'any 1994 fent parella amb Charles Barkley arriben a la Final però són escombrats pels Bulls.
Va ser 3 vegades All Star: 90, 91 i 94.
Guanya la Medalla d'Or al Mundial de Bàsquet de 1994 celebrat a Canadà.
Té la samarreta amb el número 7 retirada a Phoenix.
És el sisè millor passador de tota la història de a lliga amb 9.1 assistències.

http://www.youtube.com/watch?v=zqfRC9GEyYE