dimecres, 31 d’agost del 2011

Corbalán

Madrid
Base, 1'84 cm
17 temporades al Real Madrid.
Hi debuta la 71-72 amb només 17 anys, i s'hi retira la 87-88 amb 34.
Després de dos anys en blanc decideix tornar a les pistes per jugar amb el Fórum Valladolid la temporada 90-91 amb 37 anys.
En aquestes 17 temporades va ser el base titular i timó d'un Real Madrid que arrasava i que a la Lliga Nacional (després ACB) només li plantava cara el Joventut.
Aquest fet demostra el seu palmarès: 12 Lligues, 7 Copes, 3 Copes d'Europa, 1 Recopa i 1 Korac. També va aconseguir 3 Intercontinentals i un Mundial de Clubs.
Durant la seva carrera també va ser un fix a la selecció espanyola: va guanyar la Medalla de Plata als JJOO de Los Angeles i la Medalla de Plata a l'Europeu de 1983 on va ser escollit l'MVP.
És un dels jugadors que més vegades ha sigut internacional amb un total de 177.
Actualment exerceig de cardiòleg.

dilluns, 29 d’agost del 2011

Gallis

Grec nascut als Estats Units on hi viu fins els 22 anys
Base, 1'83cm
Va ser escollit amb el número 68 (4a Ronda) del Draft del 79 pels Celtics, però mai hi va arribar a debutar a causa de les lesions.
La temporada 80-81 decideix tornar a Grècia per jugar a l'Aris de Salònica.
S'hi està 12 temporades i esdevé el líder indiscutible de l'equip juntament amb Giannakis.
Guanya 7 lligues i 6 copes.
Del 92 al 95 juga al Panathinaikos on torna a guanyar una Copa grega.
Al llarg de la seva carrera va promitjar 32.8 punts per partit. El seu rècord són 63 punts contra el Ionikos l'any 1981.
També era el líder de la temible selecció grega on guanya l'Europeu del 87 i ell és nombrat MVP. En el partit de la final contra la URSS va fer 40 punts ell sol.
A més a més va ser el màxim anotador de 3 Europeus, 11 vegades de la lliga grega i 2 de l'Eurolliga.
Forma part del Saló de la Fama de la FIBA.

Resum de l'exhibició a la final de l'Europeu del 87 on fa 40 punts:
http://www.youtube.com/watch?v=93qc8EzsohM&feature=player_embedded#!

dimarts, 23 d’agost del 2011

Maradona

El Pelusa
Argentina
Davanter
Del 1976 al 1981 juga a l'Argentinos Juniors on es comença a fer un nom al futbol mundial.
L'any 1977 debuta amb la selecció argentina en un amistós amb només 16 anys.
En aquesta etapa ja destaca com a gran golejador. Això li obre les portes a un gran de l'Argentina com el Boca Juniors, on hi juga la temporada 81-82: en 40 partits fa 28 gols.
Aprofitant l'estada de la selecció argentina a Barcelona degut al Mundial'82, el FC Barcelona fitxa el jugador per 1.200 milions de pessetes.
La temporada de seguida es complica quan, després d'haver-se disputat 13 jornades se li detecta una hepatitis que l'obliga a estar-se 3 mesos sense jugar. Aquella primera temporada es tanca amb un total de 20 partits i 11 gols i amb una Copa del Rei i una Copa de la Lliga aconseguides.
I si la primera temporada a Can Barça comença malament, la segona encara és pitjor. A la jornada número 5 Maradona rep una terrible entrada de Goikoetxea que li produeix una greu lesió al turmell.
Després d'estar apartat dels terrenys de joc durant més de tres mesos reapareix al mes de gener. En total juga 16 partits i fa 11 gols aconseguint la Supercopa d'Espanya.
Una sanció de 3 mesos sense disputar cap partit a causa d'uns incidents a la final de la Copa del Rei que el Barça perd contra l'Athletic i una sucosa oferta del Nàpols, fan que Núñez decideixi traspassar-lo.
A Itàlia hi juga del 1984 al 1991 i aconsegueix que el Nàpols esdevingui un equip important a Europa. Aconsegueix dos Scudettos (1987 i 1990), una Copa d'Itàlia i una Supercopa italiana. A nivell europeu guanya una Copa de la UEFA l'any 1989.
Durant la temporada 90-91 dóna positiu en cocaïna per primera vegada. Això li suposa una sanció de 15 mesos.
El mes de juliol de 1992 venç la suspensió i Maradona decideix deixar Itàlia. És quan torna a la lliga espanyola de la mà del Sevilla. En 26 partits fa 5 gols i les discrepàncies amb l'entrenador Bilardo i la directiva el fan retornar a Argentina.
La 93-94 la juga a Newell's i del 95 al 97 altra vegada a Boca però ja a un nivell molt inferior.
Amb la selecció argentina va arribar a disputar 91 partits, entre ells 4 Mundials: 82, 86 que es proclama campió, 90 i 94 on torna a donar positiu en un antidoping.
Va ser elegit millor jugador del Mundial 86 i dins l'onze ideal del Mundial. Altres distincions individuals són: millor jugador argentí en 4 ocasions, sud-americà en 5 o esportista argentí del segle XX.

Segurament els dos gols més famosos: http://www.youtube.com/watch?v=KY40__rBvSk
Diego i el Barça: http://www.youtube.com/watch?v=oWgn9i0oHRA
Gol memorable al Madrid: http://www.youtube.com/watch?v=qRSvJAqWa88&feature=fvst

divendres, 19 d’agost del 2011

Joan Gamper

Winterthur, Suïssa 1887-Barcelona 1930
Davanter
Abans de la seva arribada a Barcelona havia jugat als equips suïssos de Basilea, Excelsior i del Zuric que el forma l'any 1896.
A part del futbol havia practicat amb habilitat el rugbi, el ciclisme o la natació.
L'any 1899 arriba a Barcelona i vol continuar amb la pràctica esportiva, fet que aconsegueix jugant a l'equip del barri de Sant Gervasi.
Li torna a ressorgir la idea de crear un club esportiu a la ciutat. Després d'algunes reunions i anuncis als diaris, el 29 de novembre de 1899 funda el Football Club Barcelona al Gimnàs Solé del carrer Montjuïc del Carme número 5.
Gamper juga al primer equip del 1899 al 1903 on disputa 51 partits i fa 120 gols.
L'any 1901 va guanyar la primera copa del club: la Copa Macaya. Aquesta és l'antecessora de la Copa Catalunya i va ser el primer campionat futbolístic disputat a la Península Ibèrica.
L'any 1902 perd la final de la primera edició de la Copa del Rei contra el Club Bizkaia.
A partir de l'any 1908 és president del Barça en 5 etapes diferents.
Durant la dictadura de Primo de Rivera va haver d'abandonar el país per haver-se manifestat a favor de la causa catalana.
Les autoritats de l'època el van deixar tornar amb la condició que no tingués cap mena de vinculació amb el Club. Li va costar molt acceptar aquesta realitat i va caure en una depressió que afegida als problemes econòmics i al Crac del 29 va decidir posar punt i final a la seva vida el 30 de juliol de 1930.
L'any 1955 el Barça va voler posar el seu nom a l'estadi que estaven construint però Franco va prohibir-ho.
Tot i així l'ajuntament va posar-li el seu nom en un carrer i el Barça li va reservar el número 1 de soci.
L'any 1966 es va jugar la primera edició del Trofeu Joan Gamper on el Barça es va imposar al Colònia per 3 a 1.
Fins l'any 1997 al Gamper hi jugaven 4 equips: dues semifinals i una final. A partir de llavors es juga a partit únic.

dimarts, 2 d’agost del 2011

Michael Jordan

Americà
Aler, 1'98cm
15 temporades a l'NBA
Número 3 del Draft de 1984. El número 1 i 2 van ser Olajuwon i Sam Bowie.
Provenia de la universitat de Nord Carolina i va ser draftejat pels Bulls.
Durant aquestes 15 temporades va aconseguir molts rècords i va liderar moltes classificacions.
Va jugar a la lliga en tres etapes. La primera del 84 al 93.
No va aconseguir el primer anell fins la temporada 90-91 amb 28 anys. En van venir 2 més de seguits aconseguint un Three-peat que fins aleshores només ho havia fet Celtics i Lakers.
Quan acaba de guanyar el tercer anell decideix retirar-se molt afectat per la mort del seu pare i es dedica a jugar a beisbol en categories menors sense massa èxit.
A mitja temporada 94-95 torna a les pistes per jugar-hi 17 partits. Ho comença fent amb el número 45 perquè el 23 el té retirat, però l'acaba recuperant. En aquesta reaparició no aconsegueix el títol i per això treballa de valent de cara la temporada següent.
L'equip fa uns retocs i els Bulls tornen a la càrrega tornant a aconseguir un altre Three-peat: 96,97 i 98.
Quan acaba la temporada 97-98 i després d'haver aconseguit el sisè anell es torna a retirar.
L'última etapa la juga als Wizards durant dues temporades: del 2001 al 2003 per retirar-se ara sí de manera definitiva.
Durant la seva carrera aconsegueix: 13 participacions a l'All Star, 3 MVP All Star, 5 MVP Temporada Regular, 6 MVP de les Finals, 2 Ors Olímpics, Rookie de l'Any, Millor Defensor de la Lliga, 11 vegades dins el millor quintet, 10 vegades màxim anotador de la lliga, 2 Concursos d'Esmaixades...
Té el promig més alt de punts en tota la història de l'NBA amb 30'1.
És el tercer màxim anotador de l'NBA per darrera d'Abdul-Jabbar i Malone.
Forma part dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA i també és membre del Hall of Fame.
Va ser nomenat millor jugador de tota la història de la lliga.

10 millors esmaixades: http://www.youtube.com/watch?v=H8M2NgjvicA
23 millors moments: http://www.youtube.com/watch?v=lFyOdSRke0g&feature=related
The Move: http://www.youtube.com/watch?v=DT1yNyRwd7w