divendres, 30 de desembre del 2011

Cruyff

El flaco/L'holandès volador
Holandès
Davanter
Del planter de l'Ajax. Juga al primer equip des de la temporada 1964-65 a la 1972-73.
Durant aquesta etapa guanya 6 Lligues, 3 Copes d'Europa, 1 Intercontinental, 1 Supercopa d'Europa i 3 Copes holandeses.
La bona relació amb l'Ajax es trenca quan l'equip decideix negociar amb el Real Madrid per traspassar-lo. Quan en Johan se n'assabenta en un acte de rebel·lia decideix fitxar pel seu màxim rival: el FC Barcelona.
Així doncs, a la tardor del 1973, Cruyff fitxa pel Barça per 60 milions de pessetes i hi juga 5 temporades.
No cal dir que l'arribada del millor jugador del moment és tot un revulsiu tant pel Barça com per Catalunya. En aquell moment l'equip anava penúltim i feia 14 anys que no es guanyava la lliga.
Ja al seu primer partit contra el Granada al Camp Nou fa dos gols i a partir d'aquí l'equip comença una carrera imparable.
Durant aquesta temporada (73-74) es produeix el 0-5 al Bernabéu el 17 de febrer del 74 amb un gol de Cruyff. També es recorda un gol estratosfèric amb el teló contra l'Atlético de Madrid a Miguel Reina que li dóna el nom de l'holandès volador: http://www.youtube.com/watch?v=vfvf91EHToo
Aquella temporada acaba amb el títol de lliga pel Barça. La Trinca en va fer una cançó:
http://www.youtube.com/watch?v=C-XeLcEl9hM
En les dues temporades següents el Barça no aconsegueix cap títol i creixen el problemes de Cruyff amb l'entrenador Weisweiler. La dimissió d'aquest i l'entrada de Laureano Ruiz fan que Cruyff torni a tenir bona sintonia i, després d'una altra temporada en blanc (76-77), l'última de Cruyff al Barça la 77-78 es guanya la Copa del Rei. Johan decideix marxar degut als problemes amb la directiva.
La propera parada és als Estats Units: no aconsegueix tancar el seu fitxatge pel NY Cosmos de Pelé tot i havaer fet algun entrenament junts, i acaba jugant als Los Angeles Aztecs i als Washington Diplomats.
La temporada 80-81 la comença a les files del Llevant que estava a Segona però només hi juga 10 partits i fa 2 gols.
Del 1981 al 1983 torna a l'Ajax amb 34 anys. Aconsegueix guanyar una lliga i una copa.
L'últim acte de rebel·lia com a jugador el protagonitza quan la temporada 83-84 fitxa pel Feyenoord el màxim rival de l'Ajax degut a unes declaracions del seu president. Amb 37 anys fa el doblet de lliga i copa i es retira de manera triomfant.
Amb la selecció holandesa juga 48 partits i forma part de la Taronja Mecànica, aquell equip que va enamorar a tothom practicant el "futbol total" durant el Mundial d'Alemanya'74. Malgrat el gran paper cauen a la final per 1-2 contra Alemanya. Cruyff va ser nomenat millor jugador d'aquell Mundial.
A les seves vitrines sí que té 3 Plotes d'Or ('71,'73 i '74).
És considerat el millor jugador europeu de tots els temps.
Forma part del FIFA 100.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Juan Domingo de la Cruz

Lagarto
Argentí nacionalitzat espanyol
Pivot, 2'03 cm
Tot i començar a jugar a Argentina, desenvolupa tota la seva carrera professional a l'ACB.
Del 1975 al 1987 (12 temporades) juga al Barça on guanya 1 Mundial de Clubs, 2 Recopes, 1 Korac, 3 Lligues i 6 Copes del Rei.
Ja a l'última temporada com a blaugrana (86-87) és tallat per Steve Trumbo i disputa únicament la Copa Korac que acaba aconseguint.
Les dues següents les juga al Fórum Valladolid on faria uns bons números: 9,3 punts i 5 rebots.
La temporada 89-90 fitxa pel Bàsquet Manresa on té com a companys extracomunitaris Gervin (que substituïa a Petrovic) i Sarancic. És la temporada que se salven a Tenerife en l'últim partit. Recordada és la cistella del Lagarto en l'últim segon del tecer partit, que posava l'eliminatòria del playoff pel descens amb un 1-2 pels manresans.
Tot i aquesta recordada cistella, els números del Lagarto van ser discrets: 5,5 punts i 4,1 rebots.
Després d'ajudar a salvar el Bàsquet Manresa, De la Cruz fa les maletes cap a Vitòria per jugar amb el Taugrés. S'hi incorpora al mes de novembre i s'hi queda tota la temporada.
A partir d'aquí juga en tres equips de les Illes on s'hi queda a viure: Prohaci Mallorca, Inca i Palma on es retira finalment l'any 1996.
Amb la selecció espanyola disputa 131 partits, essent un intocable per Díaz-Miguel. Guanya dues medalles de plata: als JJOO de Los Angeles'84 i a l'Eurobàsquet '83.

dimarts, 27 de desembre del 2011

Simeone

Cholo
Argentí
Centrecampista
De les categories inferiors del Vélez Sarsfield. Al primer equip hi debuta l'any 1987 i hi juga fins el 89. Aquest any fa les maletes cap a Europa, concretament a Pisa, Itàlia, per jugar-hi del 89 al 92.
L'estiu del 1992 fitxa pel Sevilla on hi passaria dues temporades jugant molts minuts al mig del camp. L'entrenador aleshores era Bilardo, i va compartir amb Maradona els pocs mesos que el Pelusa va estar a la capital andalusa.
El seu bon paper, on sobretot destacava pel seu caràcter i força, li va obrir les portes a l'Atlético de Madrid. A l'equip matalasser hi va jugar durant l'època més gloriosa de l'etapa recent: del 94 al 97, aconseguint el doblet la temporada 95-96 amb jugadors com Pantic. De seguida va lligar amb l'afició i el van nomenar capità.
L'any 1997 torna a marxar cap a Itàlia, aquesta vegada amb l'Inter on guanya la UEFA del 1998.
Després de dues temporades a Milà marxa cap a Roma per jugar amb la Lazio durant 4 temporades: del 1999 al 2003. Hi guanya una lliga, una copa i una Supercopa d'Europa.
Del 2003 al 2005 torna a l'Atlético on acaba jugant de lliure, però cada vegada té menys minuts.
Decideix tornar a Argentina per retirar-s'hi i ho fa a les files del Racing d'Avellaneda l'any 2006.
Amb la selecció argentina va jugar 106 partits participant en 3 Mundials. A part, guanya dues Copes Amèrica i una medalla de plata als JJOO d'Atlanta'96.

divendres, 23 de desembre del 2011

Wilt Chamberlain

EUA (1936-1999)
Pivot, 2'14 cm
14 temporades a l'NBA
Escollit amb el número 3 del Draft de 1959 per Philadeplhia Warriors.
Debuta i juga en aquesta franquícia 6 temporades i mitja i va viure el canvi d'ubicació: de Philadelphia a San Francisco.
En aquesta etapa aconsegueix el títol de Rookie de l'Any, MVP de la lliga regular, màxim anotador i rebotejador de la lliga en la primera temporada. La resta acaben més o menys igual: és líder anotador cada temporada.
Al març de 1962, en un partit que enfrontava els Warriors amb els Knicks, Chamberlain va anotar 100 punts i va ser clau en la victòria per 169-147.
L'any 1964 els Warriors arriben a les Finals i perden contra Boston, això propicia el seu traspàs a Filadèlfia.
Hi juga tres temporades: del 65 al 68 on finalment aconsegueix l'anell de campió la temporada 66-67 i continua coleccionant MVP i títols de màxim anotador i rebotejador. La 67-68 aconsegueix ser el primer pivot que lidera la lliga en assistències: 8,6 de mitja.
L'última parada la fa als Lakers on hi juga del 1968 al 1973. A causa de l'edat i d'una plantilla més competitiva baixa el rendiment progessivament, tot i així guanya el seu segon Anell la temporada 71-72 on és designat MVP de les Finals.
Es retira l'any 1973 havent promitjat 30,1 punts i 22,9 rebots per partit.
Va ser All Star 13 de les 14 temporades que va disputar i en va ser l'MVP l'any 1960.
És el jugador que més rècords té en tota la història: 72.
La temporada abans de debutar a l'NBA (58-59), la va jugar als Harlem Globetrotters.
Té la samarreta retirada amb el número 13 a Golden State, Philadelphia, Los Angeles, als Globetrotters i a la seva universitat: Kansas.
És membre del Hall of Fame i escollit com un dels 50 millors jugadors de l'NBA.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Pelé

Edson Arantes do Nascimento
O Rei
Brasil
Davanter
Considerat per molta gent com el millor futbolista de tots els temps.
Va estar en actiu del 1956 al 1977.
Debut amb 16 anys amb el Santos l'any 56 i hi jugaria fins el 1974 on decideix retirar-se per primera vegada.
En aquests 18 anys guanya 11 Campionats Paulistes, 2 Copes de Brasil, 2 Mundial de Clubs, 1 Recopa Intercontinental i 2 Copa Libertadores.
Després d'haver-se retirat cau en bancarrota i decideix tornar a jugar. Rebutja ofertes del Madrid i de la Juve i accepta la del New York Cosmos que li oferia una gran quantitat de diners.
Als Estats Units hi juga dues temporades (del 75 al 77) on guanya una lliga compartint equip amb Beckenbauer.
Finalment es retira de forma oficial l'any 1977.
Amb la selecció brasilera guanya 3 Mundials ('58, '62 i '70) i arriba a la final del de 1966.
Va formar part del que fins ara ha estat considerat el millor equip del món: el Brasil'70.
Va ser escollit Millor Esportista del Segle XX.
És el màxim golejador de la selecció brasilera amb 95 gols.

http://www.youtube.com/watch?v=qR3j2amVpTg&feature=fvst

dimecres, 14 de desembre del 2011

Raí

Brasiler
Centrecampista
Germà petit del gran Sòcrates.
Del planter del Botafogo.
Arriba al Sâo Paulo l'any 1987. De seguida destacaria com a gran migcampista fins a esdevenir l'estrella de l'equip entrenat pel mític Telé Santana.
Amb l'equip paulista aconsegueix 2 Copes Libertadores, 5 campionats Paulistes i una Copa Intercontinental l'any 1992.
Tothom recorda aquella final contra el Barça, on l'equip blaugrana va perdre per 2-1 amb dos gols espectaculars de Raí.
Després de ser nomenat futbolista sudamericà del 92 fitxa pel Paris Saint Germain on hi juga del 93 al 98. Amb el PSG guanya una lliga, 2 Copes Franceses i una Recopa d'Europa.
Del 1998 al 2000 torna al Sâo Paulo on s'hi acaba retirant amb la xifra de 128 gols marcats.
Amb la selecció brasilera juga 51 partits destacant la seva presència en la conquista del Mundial'94, tot i que no hi va tenir un paper destacat.

dijous, 8 de desembre del 2011

Van Exel

Nick The Quick
Americà
Base, 1'85cm
13 temporades a l'NBA
Escollit a la segona ronda del Draft de 1993 en el lloc 37 pels Lakers.
Hi juga del 1993 al 1998 on fa 15 punts i 7,6 assistències per partit, però l'arribada de Bryant i O'Neal li prenen protagonisme i canvia d'aires.
Marxa a Denver a jugar-hi tres temporades on esdevé el líder d'un dels pitjors equips de la lliga on només destaquen jugadors com McDyess o Billups.
La propera parada la fa a Dallas (del 2001 al 2003) fent una gran primera temporada amb més de 18 punts per partit.
A partir d'aquí es converteix en un autèntic rodamón dins l'NBA: tres equips diferents en tres temporades: Golden State, Portland i San Antonio on es retira l'any 2006 amb 35 anys.
Durant la seva última temporada als Lakers (97-98) va jugar el seu únic All Star on fa 13 punts.
És recordat com un base molt explosiu i amant dels llançaments de tres punts. i, sobretot sobre la botzina.
Actualment està entre els 20 màxims anotadors de triples de tota la història amb 1.528

http://www.youtube.com/watch?v=PhdgHXFAWb4&feature=related

dimarts, 6 de desembre del 2011

Frank de Boer

Holandès
Defensa
Del planter de l'Ajax on debuta al primer equip l'any 1988.
Hi jugaria 10 temporades fins l'any 1998 on guanya de tot: 5 lligues, 1 Copa d'Europa (1995), 1 Intercontinental, 1 de la UEFA, 1 Supercopa d'Europa, 2 Copes holandeses...
Un llarg cul·lebrot durant l'estiu de 1998 en el qual arriba a pronunicar-se juntament amb el seu germà Ronald de no tornar a jugar mai més amb el seu equip de sempre si no els deixen fitxar pel Barça i d'amenaçar-los de portar-los als jutjats, acaba finalment amb el fitxatge dels dos De Boer per l'equip culé per 3.500 milions de pessetes.
En un principi Van Gaal, l'aleshores tècnic del Barça només volia Frank perquè fos la seva extensió dins del camp, però va acabar emportant-se els dos.
A can Barça hi juga 5 temporades: del 98 al 2003. Guanya la Lliga la primera temporada.
Tot i la càrrega que portava a sobre del seu traspàs aconsegueix jugar de titular la majoria de partits que disputa amb tots els entrenadors que va tenir (Van Gaal, Serra Ferrer, Reixach...).
Malgrat tot mai va acabar de convèncer al públic culé que el va acusar moltes vegades de les derrotes del seu equip.
Amb l'arribada de Rijkaard a la banqueta comença una neteja a fons de la plantilla que suposa la marxa de Frank (Ronald ho havia fet tres anys abans) al Galatasaray.
Només una temporada a Turquia i maletes cap a Escòcia per jugar-ne una altra al Rangers.
Del 2004 al 2006 decideix acabar la seva carrera a Qatar jugant a l'Al-Rayyan i a l'Al-Shamal.
Amb la selecció holandesa va jugar 112 partits essent el segon jugador amb més convocatòries darrera de Van der Saar. Disputa dos Mundials: els de '94 i '98, on en aquest darrer va ser inclòs dins el millor 11 del Mundial compartint la defensa amb Roberto Carlos, Desailly i Thuram.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Sócrates

El Doctor
Brasil (1954-2011)
Centrecampista
Considerat un dels millors jugadors brasilers de tota la història.
És el germà gran de Raí de Souza.
Va ser professional del 1974 al 1989.
Debuta a l'equip brasiler del Riberao Petro de Sao Paulo, però on realment destaca és al Corinthians on hi juga del 78 al 84 on guanya 3 Campionats Paulistes.
L'any 1983 va ser elegit millor jugador sudamericà de l'any.
La temporada 84-85 va provar sort a Europa a les files de la Fiorentina, però no acaba de quallar dins el futbol europeu i torna cap a Brasil la temporada següent.
Jugarà una temporada al Flamengo i dues més al Santos on es retira.
Tot i així l'any 2004 ja amb més de 50 anys juga durant un mes en l'humil Garforth Town anglès.
Amb la selecció brasilera juga un total de 60 partits i és el capità de la selecció als Mundials '82 i '86.
Tot i fer 1'90 d'alçada feia un 37 de peu, on a més a més tenia un os molt sortit al teló que li permetia fer moltes passades d'esperó i inclús xutar algun penalt.
Sempre s'havia pronunciat políticament i es declarava radicalment d'esquerres. Va ser un dels impulsors de la Democràcia Corinthiana on el club s'autogestionava de manera assembleària i es prenien decisions seguint aquest model: horaris d'entrenament, fitxatges, aliniacions... A més a més va ser un gran lluitador contra la dictadura militar del seu país als anys 80.
A més a més era metge pediatre però creia en mesures molt transgressores de tractament. També va provar sort amb la pintura i amb la música.
Elegit en el FIFA 100.

http://www.youtube.com/watch?v=m7dFeY6kl1k

dimarts, 29 de novembre del 2011

Luis Cembranos

Luzerna, Suïssa però criat a Lleó
Centrecampista
La temporada 92-93 juga a Segona amb el Figueres cedit pel Barça on estava jugant a les categories inferiors.
La temporada següent retorna a Can Barça per jugar una gran temporada amb el Barça B.
Aquest bon any li obre les portes al primer equip la temporada 94-95 disputant 6 partits que els alterna amb el Barça B fins al mercat d'hivern que fitxa per l'Espanyol per 100 milions de pessetes.
Hi juga 4 temporades i mitja, fins la 98-99 que torna a fer les maletes al mercat d'hivern després de no tenir cap minut amb Brindisi a la banqueta.
El seu últim destí és el Rayo Vallecano on hi juga del 99 al 2004 que es retira.
És en aquest club on aconsegueix el màxim rendiment jugant les dues primeres com a titular i inclús va jugar un partit amistós amb la selecció espanyola.
L'última temporada, la 03-04 la juga a Segona Divisió i el Rayo baixa a Segona B.

divendres, 25 de novembre del 2011

Marcus Brown

Americà
Aler, 1'91 cm
Nº 46 del Draft (2a ronda) de 1996 per Portland on hi juga la primera temporada sense massa minuts.
A la meitat de la següent (97-98) marxa al Pau Orthez després de no haver jugat cap minut amb els Vancouver Grizzlies. A França guanya la Lliga fent més de 20 punts per partit.
Tota la temporada següent se la passa lesionat, i ja a la 99-00 torna a provar sort a l'NBA. Els Pistons és la seva nova aposta, però tan sols hi juga 6 partits. Altre cop a mitja temporada marxa a França, ara al Llemotges on guanya Lliga, Copa i la Korac. En aquest moment pren la decisió de que prefereix jugar a Europa que escalfar seient a l'NBA.
Se li obren les portes i fitxa pel Benetton fent 17 punts la temporada 00-01.
Les dues següents les juga a l'Efes Pilsen guanyant dues lligues i una copa. Les altres dues (del 2003 al 2005) al CSKA de Moscou guanyant dues lligues més i una altra copa.
L'estiu del 2005 i amb 31 anys fitxa per l'Unicaja. Aconsegueix guanyar l'única lliga que té el club i aconsegueix la seva cinquena lliga consecutiva en tres equips diferents. En aquella temporada fa 14, 5 punts per partit. La següent també la juga a Màlaga, però fent números més discrets.
El 2007 marxa al Zalguiris on cau una altra lliga. Fa un parèntesi d'un any per anar al Maccabi i intentar guanyar l'Eurolliga que sempre se li havia resistit i no ho aconsegueix tot i tornar a guanyar la lliga.
El 2009 torna a Kaunas on hi juga les dues últimes temporades i s'hi acaba retirant al final de la 2010-11 amb 37 anys on va acabar fent d'entrenador-jugador.
Malgrat no haver guanyat mai l'Eurolliga, n'és el segon màxim anotador amb 2.715 punts (15,3 de mitja), només superat per JC Navarro.

http://www.youtube.com/watch?v=I77x2iyaGOs

dilluns, 21 de novembre del 2011

Van Basten

Holandès
Davanter
La temporada 82-83 debuta a primera divisió amb l'Ajax amb només 16 anys.
A l'equip holandès hi juga fins la 86-87 aconseguint 3 lligues, 3 Copes i la Recopa del 87.
També a les files de l'Ajax va aconseguir una Bota d'Or marcant 37 gols en 26 partits (la 85-86)
A l'estiu del 87 el Milan decideix emportar-se dos jugadors de l'Ajax: Van Basten i Gullit. L'any següent un altre holandès, Rijkaard, seguiria els mateixos passos.
Al Milan hi juga del 87 al 93 essent la referència d'aquell gran equip de Sacchi que va canviar el futbol. Hi guanya 2 Copes d'Europa (89 i 90), 2 Intercontinentals, 4 Scudettos, 3 Supercopes italianes i una d'Europea.
A més a més va ser nomenat tres vegades Pilota d'Or (88, 89 i 92) i FIFA World Player al 1992.
Les lesions el van perseguir al llarg de la seva carrera i l'any 92 es lesiona de gravetat. No reapareix fins el maig del 93 per jugar la final de la Copa d'Europa contra el Marsella. Ho va fer infiltrat i es va tornar a lesionar. Va ser seleccionat per jugar el Mundial'94 però al no estar del tot recuperat va desistir. L'any 1995 anuncia la seva retirada degut als problemes crònics amb les lesions.
Amb la selecció holandesa és campió de l'Eurocopa '88 fent un gol decisiu a la final contra la URSS.
L'any 1999 va ser proclamat juntament amb Cruyff com a millor jugador holandès de tots els temps.
Forma part del FIFA 100 com a un dels millors 100 jugadors de futbol de tots els temps.Enllaç
Els 20 millors gols de Van Basten:
http://www.youtube.com/watch?v=qHo9Bb7hAb4

dilluns, 14 de novembre del 2011

Alonzo Mourning

Zo
EUA
Pivot, 2'08 cm
Nº 2 del Draft de 1992 per Charlotte on hi juga del 92 al 95. En la seva primera temporada és inclòs dins el Millor quintet de rookies però els seus 21 punts, 10'3 rebots i 3'5 taps no van ser suficients per atorgar-li el títol de Rookie de l'any perquè Shaquille O'Neal encara en va fer de millors.
Una picabaralla amb l'altre estrella de Charlotte, Larry Johnson, obliga a Zo a fer les maletes.
Miami amb Pat Riley a la banqueta és el seu destí: 8 temporades i mitja en aquesta primera etapa.
És elegit dues vegades com a Millor Defensor i dues vegades com a líder en taps.
L'any 2000 és seleccionat per jugar els JJOO d'Atlanta on aconsegueix l'or olímpic.
Durant la temporada 2000-01 se li diagnostica un greu problema de ronyó que l'obliga a deixar la competició.
Ja a la temporada 03-04 i després d'haver reaparegut amb èxit, és traspassat als Nets.
La 04-05 la passa entre New Jersey i altre cop a Miami on hi juga fins retirar-se l'any 2008.
A Miami per fi guanya l'Anell de Campió la temporada 05-06 amb Shaq i Wade.
Uns problemes de genoll i l'avançada edat (37) obliguen a posar punt i final a la seva carrera.
Durant les 15 temporades a la Lliga va ser 7 vegades All Star i uns promitjos de 17 punts i 8'5 rebots per partit.
Té el número 33 retirat a Miami.

http://www.youtube.com/watch?v=JRTF0QU8LiM

dissabte, 12 de novembre del 2011

Juanan Morales

Bilbao
Pivot, 2'11 cm
Amb 18 anys fitxa per la Penya on de seguida hi debuta.
A causa del seu imponent físic de seguida crida l'atenció i és seleccionat per participar en el preolímpic del 88. Tot i fer unes grans actuacions es lesiona de gravetat al turmell fet que l'impossibilita per jugar els Jocs Olímpics de Seül.
A la Penya hi juga des del 87 al 95, participant així en una de les èpoques més glorioses dels verd-i-negres: 2 lligues consecutives, 1 Korac i la Copa d'Europa del 1994.
A causa de problemes econòmics a la Penya, Morales decideix marxar al Real Madrid del 95 al 97 on guanya una Recopa.
La temporada 97-98 ja amb la Llei Bossman se li obren les portes a Europa i decideix provar sort a Grècia, més concretament a les files del PAOK. Són dues temporades del 97 al 99 on també aconsegueix guanyar la Copa.
El seu retorn a l'ACB és efímer: la temporada 99-00 la juga al Tau. Per primera i única vegada el jugador basc jugarà en un equip del seu país. Fa una mitja de 6 punts i 3 rebots.
Decideix tornar a Grècia: una temporada al Panionios i una altra al PAOK.
La temporada 01-02 marxa a Itàlia a les files del Rimini, per la següent tornar a Grècia aquesta vegada a l'Olympiakos on s'hi acaba retirant l'any 2003 amb 34 anys.
Amb la selecció espanyola juga 57 partits i participa en dos Eurobàsquets.

dimarts, 8 de novembre del 2011

Jordi Vinyals

Cardedeu, Vallès Oriental
Centrecampista
Del planter del Barça, un dels primers ocupants de la Masia.
Del 84 al 87 juga amb el Barça Atlètic amb un protagonisme destacat, fet que li proporciona l'oportunitat de jugar 14 partits amb el primer equip.
La temporada 87-88 decideix deixar el club blaugrana després de no disposar de més minuts i marxa al Sabadell que aquella temporada jugava a Primera.
L'equip arlequinat baixa a Segona aquella temporada i Vinyals marxa al Castelló també de Segona.
La seva bona temporada amb 34 partits jugats i 6 gols i és un dels puntals de l'ascens a Primera, li arriba una bona oferta de l'Oviedo. Només hi juga una temporada en aquesta primera etapa al club asturià.
El Betis és el seu proper destí la temporada 90-91, però l'equip verd-i-blanc baixa a Segona.
Torna a l'Oviedo on hi juga del 91 al 94 amb molta participació les dues primeres i fins i tot juga dos partits de la UEFA la temporada 91-92.
La seva última etapa és al Vila-Real del 94 al 96 on s'acaba retirant amb 32 anys.

diumenge, 6 de novembre del 2011

Miguel Reina

Córdoba, Andalusia
Porter
De les categories inferiors del Córdoba on debuta a Primera la temporada 64-65. Només s'hi està dues temporades
A l'estiu del 1965 fitxa pel Barça on hi juga 9 temporades, però moltes d'elles no té gaires oportunitats ja que és suplent de Sadurní.
La temporada 69-70 aconsegueix fer-se amb la titularitat i disputa 30 partits. A partir d'aquest any gaudeix de moltes més oportunitats.
No obstant la temporada 70-71, Vic Buckinham, l'aleshores entrenador del Barça va optar per aliniar-lo de titular només als partits de fora de casa perquè cert sector de públic blaugrana el xiulava degut a una errada seva en un partit contra el Dínamo de Moscou.
La temporada 72-73 aconsegueix el Trofeu Zamora i obté el rècord de 824 minuts sense encaixar cap gol, batut per Víctor Valdés l'octubre de 2011. Tot i així, aquesta és la seva última temporada a can Barça. El seu palmarès és 2 Copes del Rei i una Copa de Fires.
Del 1973 al 1980 juga a l'Atlético de Madrid on s'acaba retirant després d'haver jugat 312 partits a Primera Divisió.
A les files de l'Atlético guanya una Copa Intercontinental, una Lliga i dues Copes del Rei, a més d'aconseguir el segon Zamora la temporada 76-77. També juga la final de la Copa d'Europa que els matalassers perden contra el Bayern l'any 1974.
Amb la selecció espanyola només va jugar 5 partits.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Bejbl

Txec
Centrecampista
Conegut especialment per les 4 temporades que va jugar al Vicente Calderón: del 96 al 2000.
En 137 partits va fer només 2 gols i va marxar just quan l'Atlético va baixar a Segona.
Provenia de l'Slavia de Praga, el seu club de sempre on havia destacat com un excel·lent jugador i golejador. Aquesta faceta però, no la desenvoluparia més en tota la seva carrera.
Un cop deixa Madrid marxa cap a França per jugar al Lens del 2000 al 2002 però participant poc.
Decideix tornar al seu club, l'Slavia del 2002 al 2005, club on és tota una institució.
On també va esdevenir tot un ídol per l'afició és al Rapid de Viena on hi juga dues temporades i acaba fent-ho de central.
Ja la temporada 07-08 torna al seu país però aquesta vegada a les files de l'Slovan Liverec però només disputa 8 partits i decideix retirar-se.
Juga amb la selecció de la República Txeca i també va amb la de Txecoslovàquia juga un total de 58 partits i fa 8 gols. Va formar part d'aquella selecció txeca subcampiona a l'Europeu d'Anglaterra'96 liderada per Nevdev i Poborsky.
Diu la llegenda que un dels motius que va fer decantar el seu fitxatge per l'Atlético després d'una bona Eurocopa i moltes ofertes sobre la taula, va ser que l'equip matalasser vestia els mateixos colors que el seu Slavia de Praga.

divendres, 28 d’octubre del 2011

Oscar Robertson

The Big O
Americà
Base, 1'96cm
Nº1 del Draft de 1960 per Cincinnati Royals. Hi juga 10 temporades: del 1960 al 1970.
És nomenat Rookie de l'any la temporada 60-61 i aconsegueix ser el líder d'assistències amb 9.7 de mitjana. Aquest guardó el repetiria 6 vegades més al llarg de la seva trajectòria.
Durant aquest període cada any és All Star i en 3 ocasions n'és l'MVP. Tot i així no aconsegueix cap títol de l'NBA però sí ser escollit MVP de la temporada regular l'any 1963-64.
Ja amb 32 anys la franquícia de Cincinnati traspassa a Robertson a Milwaukee.
A Milwaukee es trobaria amb un jove pivot anomenat Lew Alcindor que més endavant passaria a denominar-se Kareem Abdul-Jabbar. Aquest tàndem va portar a l'equip a guanyar l'esperat Anell de Campions de l'NBA.
En aquestes 4 temporades de Robertson a Milwaukee és All Star en les dues primeres i aconsegueix portar el seu equip a les Finals de 1974 però topen contra uns grans Celtics.
Quan acaba aquesta temporada decideix retirar-se amb 36 anys.
Al llarg de les 14 temporades promitja 25.7 punts, 9,5 assistències i 7,5 rebots.
És l'únic jugador que ha firmat un triple doble per partit en una temporada: l'any 1962 fent 30,8 punts, 12,5 rebots i 11,4 assistències per partit.
És el líder indiscutible de triples-dobles de l'NBA amb 181.
5è màxim repartidor d'assistències amb 9.887.
Té el número 14 retirat a Sacramento (actuals Cincinnati) i el número 1 a Milwaukee.
Va guanyar la Medalla d'Or als JJOO de Roma'60.
Membre del Hall of Fame i escollit dins els 50 millors jugadors de tota la història de l'NBA.

http://www.youtube.com/watch?v=ecgwZVnvPIc


dilluns, 24 d’octubre del 2011

Solozábal

Barcelona
Base, 1'85cm
Tota la carrera professional la juga a Can Barça: 17 temporades, de la 75-76 a la 91-92.
A l'ACB juga un total de 10 temporades (les altres 7 en l'antiga Liga Nacional), 349 partits fent 10'3 punts, 2 rebots i 2,2 assistències.
Amb el Barça guanya 6 lligues, 9 Copes del Rei, 2 Recopes, 1 Korac i 1 Mundial de Clubs.
Possiblement la cistella més recordada és el triple a l'últim segon de la Final de Copa del Rei '88 contra el Madrid que li va donar el títol al Barça.
Tot i retirar-se l'any 1992 el club no li retira la samarreta amb el número 7 fins l'any 2006, saldant-se així un dels deutes més grans de la història del club.
Va formar part d'un equip que va fer història juntament amb Epi, Norris, Chicho Sibilio, Trumbo o Quimet Costa.
Amb la selecció espanyola va jugar 142 partits participant en 3 Olimpíades entre les quals Los Angeles'84 on va aconseguir la medalla de plata. També va ser subcampió de l'Eurobàsquet'83.

http://www.youtube.com/watch?v=TSHTwDIrOsE

divendres, 21 d’octubre del 2011

Amor

Benidorm
Amb 12 anys entra a la Masia quan aleshores l'edat acceptada era a partir de 14.
Les temporades 84-85 i 86-87 ja debuta amb el Barça Atlètic però la seva explosió no arriba fins la 87-88 on fa una gran temporada a Segona Divisió.
L'any següent alternarà el filial amb el primer equip on acaba jugant més de 30 partits i fent 10 gols de la mà de Johan Cruyff.
A partir d'aleshores juga al primer equip fins la 97-98, un total de 10 temporades i guanya 5 lligues, una Copa d'Europa (on no pot jugar la final per sanció), 3 Copes del Rei, 2 Recopes i 2 Supercopes d'Europa i 4 d'Espanya.
Amb 17 títols era el jugador que més n'havia aconseguit en la història del Barça, però a l'agost de 2011 Xavi el supera.
Tot i així l'estiu del 98 abandona el Barça després d'una emotiva roda de premsa ja que l'entrenador d'aquell moment (Van Gaal) va decidir prescindir d'ell.
Marxa dos anys a la Fiorentina i el 2000 torna a fer les maletes, ara cap a Castelló per jugar al Vila-Real també dues temporades.
L'última etapa de la seva carrera la passa a Escòcia a les files del Livingston on s'acaba retirant l'any 2005.
Va jugar 39 partits amb la selecció espanyola entre el 90 i el 98 i va fer 11 gols.
Actualment és el 6è jugador que més partits ha vestit la samarreta del Barça amb 372.
El 9 de març del 1996 va marcar el gol 4000 del Barça a la lliga a Mestalla.
Sempre ha estat un mirall per les noves generacions blaugranes pel seu treball i compromís. En són hereus clars Guardiola i Xavi.

divendres, 14 d’octubre del 2011

Quique Setien

Santander
Centrecampista
19 temporades en actiu, 15 de les quals a Primera Divisió.
Dels juvenils del Ràcing. Debuta amb el primer equip la temporada 77-78.
En aquesta primera etapa al Racing hi juga 8 temporades entre les quals cal anotar-hi dos descensos i dos ascensos.
Les seves bones actuacions al mig del camp li obren les portes a fitxar per l'Atlético de Madrid on hi juga del 85 al 88. Guanya una Supercopa d'Espanya i és cridat per jugar 3 partits amb la selecció espanyola.
Malgrat el bon rendiment de les dues primeres temporades, juga molt menys a la tercera i és acusat per Gil i Gil de ser una persona amant dels bars nocturns de Madrid.
Se li tanquen les portes del Calderon però se li obren les del Logroñés: del 88 al 92.
L'estiu del 92 decideix tornar al seu Racing que aleshores estava a Segona i aconsegueix l'ascens al mateix any. S'hi està fins al 96 on la seva participació va a la baixa.
L'última aventura és disputar alguns partits amb el Llevant la 96-97.
És el segon jugador que més partits ha defensat la samarreta del Racing amb 330 partits i 68 gols.
De la seva última etapa al racing se li recorda una baralla amb el seu company Tomás, on ell mateix demana al club ser sancionat.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Francesc Solana

Lleida
Aler, 198cm
16 temporades a l'ACB
Del planter del Granollers. Debuta al primer equip i a l'ACB la temporada 90-91 jugant un partit.
Entre la 91-92 i la 92-93 juga amb la primera plantilla del Granollers i alguns partits al Mollet com a cedit.
La 93-94 marxa cap a Andorra per jugar amb el Festina. Arriben a classificar-se pel Playoff.
L'any següent torna a fer les maletes, ara cap a Girona on s'hi queda 5 temporades i esdevé una peça clau dins l'equip gironí.
El proper destí seria en un equip més gran i ambiciós: el Caja San Fernando de Sevilla. Hi juga 3 temporades (del 99 al 2002) tenint un paper força destacat com a anotador sortint des de la banqueta.
L'últim destí de Solana seria el Fuenlabrada on hi juga del 2002 al 2007. Acaba sent el capità del l'equip i pateix el descens a la LEB (04-05) però també assaboreix l'ascens en una sola temporada.
Al llarg de la seva carrera promitja 8.9 punts, 2.5 rebots i 1.6 assistències, per un total de 8.5 de valoració.

divendres, 7 d’octubre del 2011

Moka Slavnic

Serbi
Base, 1'81cm
Un dels millors bases iugoslaus de tota la història que destacava per ser un gran assistent i director de joc.
Del planter de l'Estrella Roja de Belgrad. Hi juga del 63 al 77 (14 temporades) on guanya dues lligues i tres copes.
Les dues següents les juga a Badalona (del 77 al 79). Aconsegueix liderar l'equip juntament amb Santillana, Margall i Ed Johnson i porta l'equip badaloní a trencar la ratxa de 10 títols seguits de Lliga per part del Real Madrid.
La següent temporada però, baixa el nivell i les abundants discussions amb el capità Santillana el fan abandonar el club.
I és que Slavnic sempre es va caracteritzar per tenir un caràcter molt fort i estrany.
Marxa a Croàcia a les files del Sibenka Sibenik on coincideix dues temporades amb el joveníssim Drazen Petrovic.
La temporada 81-82 juga al Partizan i la 82-83 marxa a Itàlia a la Juvecaserta (Indesit Caserta).
Amb la selecció iugoslava juga un total de 214 partits i guanya l'Or als JJOO de 1980 i aconsegueix batre la tirania que fins aleshores tenia la URSS. Guanya també un Mundial i 3 Europeus, entre ells el de Barcelona'73.
En realitat el seu nom era Zoran, però la seva gran afició pels cafès moka va fer que se'l conegués mundialment com a Moka Slavnic.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

George Gervin

Iceman
Americà
Aler, 2'01cm
Número 40 del Draft de 1974 per Phoenix on mai arriba a jugar-hi.
Juga 10 temporades a la NBA, 9 d'elles a San Antonio (del 76 al 85).
A San Antonio hi debuta a l'antiga ABA (del 74 al 76) i després tot l'equip fa el salt a l'NBA.
Durant aquestes 9 temporades va ser All Star en totes, 4 vegades màxim anotador de l'NBA i MVP de l'All Star del 1980.
La temporada 85-86 és l'última a l'NBA i juga a les files dels Chicago Bulls.
A partir d'aquí comença la mini aventura europea: la 85-86 al Banco Roma fent 26 punts per partit.
I la temporada 89-90 arriba a Manresa. Hi juga una temporada i fa una mitjana de 25 punts cada partit amb 38 anys. La seva arribada va ajudar a salvar la categoria. Manresa és l'últim equip on juga.
Té la samarreta retirada amb el número 44 a San Antonio.
Escollit com un dels 50 millors jugadors de tota la història de l'NBA.

Dos articles sobre la importància del pas de Gervin per l'ACB:
http://www.solobasket.com/contenidos/era/tan/bueno/george/gervin/joan/penarroya/c-22141.html
http://www.acb.com/redaccion.php?id=43884

dimarts, 27 de setembre del 2011

Chus Pereda

Burgos, 1938-Barcelona, 2011
Davanter
Després de fer carrera en equips modestos fitxa pel Madrid on hi juga una temporada (57-58) i on guanya les úniques lligues i Copes d'Europa que aconseguiria en tota la seva trajectòria.
Després d'una cessió al Valladolid (58-59) fitxa pel Sevilla on hi juga del 1959 al 1961.
A l'estiu de 1961 fitxa pel Barça. Hi jugaria 8 temporades, fins la 68-69.
A Can Barça guanya 2 Copes del Rei i una Copa de Fires (antiga UEFA). En 312 partits fa 107 gols.
La temporada 69-70 deixa el Barça a contracor i fitxa pel Sabadell de Primera. Només s'hi està una temporada.
Del 70 al 72 juga al Mallorca on s'hi retira.
Conegut com Polvorilla degut al seu fort caràcter dins el terreny de joc.
A falta de més informació sembla ser que juga algun partit amistós amb la samarreta de la selecció catalana.
Protagonitza una de les anècdotes més explicades amb la samarreta de la selecció espanyola: final de l'Eurocopa'64 a Chamartín que enfrontava Espanya i la URSS. Pereda havia fet l'1-0 després de batre el millor porter de tota la història Lev Yashin. Ja amb 1-1 al marcador Pereda centra una pilota que remata Marcelino i fa el gol que suposa el campionat. Des del NODO i durant molts anys s'assegura que aquella centrada la fa Amancio i no Pereda. Curiosament Amancio era jugador del Madrid.
Amb la selecció espanyola disputa 15 partits i fa 6 gols.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Juanma López

SuperLópez
Madrid
Defensa
11 temporades a l'Atlético de Madrid, l'únic club on va jugar.
De totes elles, 10 van ser a Primera Divisió. Va jugar a Segona durant la seva última temporada abans de retirar-se: 2000-2001.
Provenia del planter de l'Atlético.
Durant aquestes 11 temporades va formar part de l'últim gran equip de l'Atleti: el que va fer el doblet la temporada 95-96 amb Lliga i Copa. En aquell equip hi destacava Pantic i hi havia Antic a la banqueta.
Va formar part d'una de les defenses més dures de tota la història de Primera juntament amb Tomás Reñones o Solozábal.
Era especialment conegut per la contundència amb la qual disputava tots els minuts que jugava.
Va guanyar 2 Copes del Rei més els anys 91 i 92.
Va jugar 11 partits internacionals entre 1992 i 1997.
Va guanyar la Medalla d'Or dels JJOO de Barcelona.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Mike Smith

Americà amb passaport espanyol
Aler, 1'98cm
13 temporades a l'ACB
Arriba a l'Estat espanyol la temporada 86-87 després d'una aventura irlandesa. Va a parar a Màlaga (Mayoral Maristas) que llavors estava a Primera B.
Ja a la 88-89 debuta a l'ACB també a les files del Caja Ronda de Màlaga. Hi juga 3 anys on obté la nacionalitat espanyola i li obre les portes als equips grans.
D'aquesta manera la 91-92 fitxa pel Joventut. Aquesta mateixa temporada guanya la Lliga ACB.
A Badalona hi juga 4 temporades i forma part de l'equip que guanya la Copa d'Europa l'any 1994.
Del 95 al 98 juga al Real Madrid però amb molt poca importància respecte la que tenia a Badalona.
Tot i així hi guanya la Recopa de l'any 1997.
Del 98 al 2001 ho fa a les Files del Caja San Fernando de Sevilla, les dues primeres amb un paper important i l'última de forma testimonial a causa de la seva edat (38).
Això fa que decideixi posar punt i final a l'Alacant que jugava a la LEB l'any 2002.
L'any 1995 debuta amb la selecció espanyola i en total disputa 16 partits i dues Eurocopes.
Va ser el guanyador del concurs d'esmaixades de l'any 1988.
MVP del Playoff de l'any 1991-92 quan jugava amb la Penya.

Mostra de la gran capacitat atlètica que tenia Mike Smith fent un tap a Sabonis:
http://www.youtube.com/watch?v=bEJLYsXfZYM&feature=related

divendres, 16 de setembre del 2011

Bustingorri

Zulueta, Navarra
Defensa
Dècada dels 80 i dels 90
Del planter de l'Osasuna
Debuta al primer equip el gener del 1983 contra el València. Aquesta mateixa temporada juga un total de 8 partits amb el primer equip i es fa un lloc a la defensa.
La temporada més completa és la 86-87 on juga
40 partits de lliga, 38 com a titular i fa 5 gols.
Aquestes grans temporades fan que el Real Madrid s'hi interessi i li faci una oferta.
Entremig però, apareix Jesús Gil i com a conseqüència d'una polèmica amb el club blanc, fa una oferta a l'Osasuna i s'emporta el jugador.
A l'equip matalasser només hi juga una temporada.
Va arribar a publicar-se un cromo de l'època vestit del Madrid ja que es donava per fet el seu fitxatge. Actualment és un dels cromos més cotitzats pels col·leccionistes.
Després d'aquest parèntesi torna a Pamplona per jugar-hi 5 temporades més, una d'elles la 94-95 a Segona Divisió.
Aquesta és l'última temporada al primer nivell ja que decideix retirar-se la 94-95 a les files de l'humil Izarra.
Bustingorri va fer el gol que va donar l'oportunitat a l'Osasuna de poder jugar la UEFA. Va ser l'únic gol del partit contra l'Espanyol que va permetre als navarresos quedar quarts a la lliga.
Juga un total de 12 temporades a l'Osasuna.

El cromo amb la samarreta del Madrid que mai va arribar a vestir.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Baresi

Itàlia
Defensa
L'Inter el rebutja en unes proves per ser massa baixet.
Juga 20 temporades al Milan, que és l'única samarreta que vesteix a part de la de la selecció italiana.
Hi debuta l'abril del 78 contra el Verona.
És el segon jugador que més partits ha jugat en tota la història del Milan amb 719 partits només superat per Maldini.
Va guanyar 6 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 4 Supercopes italianes, 3 Supercopes d'Europa i 2 Intercontinentals.
És un membre destacat del millor Milan de la història, aquell que entrena Sacchi i que té jugadors com Van Basten, Gullit o Maldini. Era el líder indiscutible de la defensa on també hi havia Rijkaard, Tassotti o Costacurta.
Amb la selecció italiana juga 81 partits.
Tot i no jugar cap minut va formar part de la plantilla que va aconseguir el Mundial del '82.
Al Mundial del '94 és el capità de la selecció italiana que cau a la final contra el Brasil.
És considerat el millor lliure del món juntament amb Beckenbauer.
Aconsegueix altres distincions individuals com per exemple ser inclòs dins el FIFA 100 feta per Pelé o escollit dins els 100 millors futbolistes del s. XX amb el número 19.
El Milan li va retirar la samarreta amb el número 6.

dilluns, 5 de setembre del 2011

Mostovoi

El Tsar
Leningrad, Rússia
Migcampista
8 temporades a Primera Divisió, totes elles amb el Celta: del 96 al 2004.
La temporada 04-05 fitxa per l'Alabès però només hi juga un partit en un mes i decideix retirar-se amb 37 anys.
Durant les 8 temporades amb el Celta, va ser-ne el jugador més important i va acabar sent-ne el capità. La temporada 2000-2001 guanya la Intertoto amb el club viguès.
Abans d'arribar a la Primera Divisió va voltar força món. El primer gran club on despunta és l'Spartak de Moscou on guanya dues lligues russes.
La temporada 92-93 marxa cap a Portugal per jugar al Benfica on no té gaires oportunitats. Allà coneix la seva dona, fet que li dóna l'oportunitat de casar-se i obtenir el passaport portuguès. Guanya la Lliga i la Copa portuguesa.
La 93-94 la juga al Caen francès i les dues següents a l'Estrasburg on aconsegueix la titularitat i esdevé un puntal de l'equip francès. Ja al 96 fitxa pel Celta després de l'intent del Burgos per fitxar-lo.
Amb la selecció russa hi juga 67 partits, 5 dels quals amb l'antiga URSS. Hi debuta l'any 1991. Participa en dos Mundials: 94 i 2002; i en dues Eurocopes: 96 i 2004. Durant la de l'any 2004 va ser expulsat per seu seleccionador després d'unes dures declaracions de Mostovoi després de perdre un partit.

Recull dels millors gols de la seva carrera:
http://www.youtube.com/watch?v=plkqKhrI3G0&feature=player_embedded

dimecres, 31 d’agost del 2011

Corbalán

Madrid
Base, 1'84 cm
17 temporades al Real Madrid.
Hi debuta la 71-72 amb només 17 anys, i s'hi retira la 87-88 amb 34.
Després de dos anys en blanc decideix tornar a les pistes per jugar amb el Fórum Valladolid la temporada 90-91 amb 37 anys.
En aquestes 17 temporades va ser el base titular i timó d'un Real Madrid que arrasava i que a la Lliga Nacional (després ACB) només li plantava cara el Joventut.
Aquest fet demostra el seu palmarès: 12 Lligues, 7 Copes, 3 Copes d'Europa, 1 Recopa i 1 Korac. També va aconseguir 3 Intercontinentals i un Mundial de Clubs.
Durant la seva carrera també va ser un fix a la selecció espanyola: va guanyar la Medalla de Plata als JJOO de Los Angeles i la Medalla de Plata a l'Europeu de 1983 on va ser escollit l'MVP.
És un dels jugadors que més vegades ha sigut internacional amb un total de 177.
Actualment exerceig de cardiòleg.

dilluns, 29 d’agost del 2011

Gallis

Grec nascut als Estats Units on hi viu fins els 22 anys
Base, 1'83cm
Va ser escollit amb el número 68 (4a Ronda) del Draft del 79 pels Celtics, però mai hi va arribar a debutar a causa de les lesions.
La temporada 80-81 decideix tornar a Grècia per jugar a l'Aris de Salònica.
S'hi està 12 temporades i esdevé el líder indiscutible de l'equip juntament amb Giannakis.
Guanya 7 lligues i 6 copes.
Del 92 al 95 juga al Panathinaikos on torna a guanyar una Copa grega.
Al llarg de la seva carrera va promitjar 32.8 punts per partit. El seu rècord són 63 punts contra el Ionikos l'any 1981.
També era el líder de la temible selecció grega on guanya l'Europeu del 87 i ell és nombrat MVP. En el partit de la final contra la URSS va fer 40 punts ell sol.
A més a més va ser el màxim anotador de 3 Europeus, 11 vegades de la lliga grega i 2 de l'Eurolliga.
Forma part del Saló de la Fama de la FIBA.

Resum de l'exhibició a la final de l'Europeu del 87 on fa 40 punts:
http://www.youtube.com/watch?v=93qc8EzsohM&feature=player_embedded#!

dimarts, 23 d’agost del 2011

Maradona

El Pelusa
Argentina
Davanter
Del 1976 al 1981 juga a l'Argentinos Juniors on es comença a fer un nom al futbol mundial.
L'any 1977 debuta amb la selecció argentina en un amistós amb només 16 anys.
En aquesta etapa ja destaca com a gran golejador. Això li obre les portes a un gran de l'Argentina com el Boca Juniors, on hi juga la temporada 81-82: en 40 partits fa 28 gols.
Aprofitant l'estada de la selecció argentina a Barcelona degut al Mundial'82, el FC Barcelona fitxa el jugador per 1.200 milions de pessetes.
La temporada de seguida es complica quan, després d'haver-se disputat 13 jornades se li detecta una hepatitis que l'obliga a estar-se 3 mesos sense jugar. Aquella primera temporada es tanca amb un total de 20 partits i 11 gols i amb una Copa del Rei i una Copa de la Lliga aconseguides.
I si la primera temporada a Can Barça comença malament, la segona encara és pitjor. A la jornada número 5 Maradona rep una terrible entrada de Goikoetxea que li produeix una greu lesió al turmell.
Després d'estar apartat dels terrenys de joc durant més de tres mesos reapareix al mes de gener. En total juga 16 partits i fa 11 gols aconseguint la Supercopa d'Espanya.
Una sanció de 3 mesos sense disputar cap partit a causa d'uns incidents a la final de la Copa del Rei que el Barça perd contra l'Athletic i una sucosa oferta del Nàpols, fan que Núñez decideixi traspassar-lo.
A Itàlia hi juga del 1984 al 1991 i aconsegueix que el Nàpols esdevingui un equip important a Europa. Aconsegueix dos Scudettos (1987 i 1990), una Copa d'Itàlia i una Supercopa italiana. A nivell europeu guanya una Copa de la UEFA l'any 1989.
Durant la temporada 90-91 dóna positiu en cocaïna per primera vegada. Això li suposa una sanció de 15 mesos.
El mes de juliol de 1992 venç la suspensió i Maradona decideix deixar Itàlia. És quan torna a la lliga espanyola de la mà del Sevilla. En 26 partits fa 5 gols i les discrepàncies amb l'entrenador Bilardo i la directiva el fan retornar a Argentina.
La 93-94 la juga a Newell's i del 95 al 97 altra vegada a Boca però ja a un nivell molt inferior.
Amb la selecció argentina va arribar a disputar 91 partits, entre ells 4 Mundials: 82, 86 que es proclama campió, 90 i 94 on torna a donar positiu en un antidoping.
Va ser elegit millor jugador del Mundial 86 i dins l'onze ideal del Mundial. Altres distincions individuals són: millor jugador argentí en 4 ocasions, sud-americà en 5 o esportista argentí del segle XX.

Segurament els dos gols més famosos: http://www.youtube.com/watch?v=KY40__rBvSk
Diego i el Barça: http://www.youtube.com/watch?v=oWgn9i0oHRA
Gol memorable al Madrid: http://www.youtube.com/watch?v=qRSvJAqWa88&feature=fvst

divendres, 19 d’agost del 2011

Joan Gamper

Winterthur, Suïssa 1887-Barcelona 1930
Davanter
Abans de la seva arribada a Barcelona havia jugat als equips suïssos de Basilea, Excelsior i del Zuric que el forma l'any 1896.
A part del futbol havia practicat amb habilitat el rugbi, el ciclisme o la natació.
L'any 1899 arriba a Barcelona i vol continuar amb la pràctica esportiva, fet que aconsegueix jugant a l'equip del barri de Sant Gervasi.
Li torna a ressorgir la idea de crear un club esportiu a la ciutat. Després d'algunes reunions i anuncis als diaris, el 29 de novembre de 1899 funda el Football Club Barcelona al Gimnàs Solé del carrer Montjuïc del Carme número 5.
Gamper juga al primer equip del 1899 al 1903 on disputa 51 partits i fa 120 gols.
L'any 1901 va guanyar la primera copa del club: la Copa Macaya. Aquesta és l'antecessora de la Copa Catalunya i va ser el primer campionat futbolístic disputat a la Península Ibèrica.
L'any 1902 perd la final de la primera edició de la Copa del Rei contra el Club Bizkaia.
A partir de l'any 1908 és president del Barça en 5 etapes diferents.
Durant la dictadura de Primo de Rivera va haver d'abandonar el país per haver-se manifestat a favor de la causa catalana.
Les autoritats de l'època el van deixar tornar amb la condició que no tingués cap mena de vinculació amb el Club. Li va costar molt acceptar aquesta realitat i va caure en una depressió que afegida als problemes econòmics i al Crac del 29 va decidir posar punt i final a la seva vida el 30 de juliol de 1930.
L'any 1955 el Barça va voler posar el seu nom a l'estadi que estaven construint però Franco va prohibir-ho.
Tot i així l'ajuntament va posar-li el seu nom en un carrer i el Barça li va reservar el número 1 de soci.
L'any 1966 es va jugar la primera edició del Trofeu Joan Gamper on el Barça es va imposar al Colònia per 3 a 1.
Fins l'any 1997 al Gamper hi jugaven 4 equips: dues semifinals i una final. A partir de llavors es juga a partit únic.

dimarts, 2 d’agost del 2011

Michael Jordan

Americà
Aler, 1'98cm
15 temporades a l'NBA
Número 3 del Draft de 1984. El número 1 i 2 van ser Olajuwon i Sam Bowie.
Provenia de la universitat de Nord Carolina i va ser draftejat pels Bulls.
Durant aquestes 15 temporades va aconseguir molts rècords i va liderar moltes classificacions.
Va jugar a la lliga en tres etapes. La primera del 84 al 93.
No va aconseguir el primer anell fins la temporada 90-91 amb 28 anys. En van venir 2 més de seguits aconseguint un Three-peat que fins aleshores només ho havia fet Celtics i Lakers.
Quan acaba de guanyar el tercer anell decideix retirar-se molt afectat per la mort del seu pare i es dedica a jugar a beisbol en categories menors sense massa èxit.
A mitja temporada 94-95 torna a les pistes per jugar-hi 17 partits. Ho comença fent amb el número 45 perquè el 23 el té retirat, però l'acaba recuperant. En aquesta reaparició no aconsegueix el títol i per això treballa de valent de cara la temporada següent.
L'equip fa uns retocs i els Bulls tornen a la càrrega tornant a aconseguir un altre Three-peat: 96,97 i 98.
Quan acaba la temporada 97-98 i després d'haver aconseguit el sisè anell es torna a retirar.
L'última etapa la juga als Wizards durant dues temporades: del 2001 al 2003 per retirar-se ara sí de manera definitiva.
Durant la seva carrera aconsegueix: 13 participacions a l'All Star, 3 MVP All Star, 5 MVP Temporada Regular, 6 MVP de les Finals, 2 Ors Olímpics, Rookie de l'Any, Millor Defensor de la Lliga, 11 vegades dins el millor quintet, 10 vegades màxim anotador de la lliga, 2 Concursos d'Esmaixades...
Té el promig més alt de punts en tota la història de l'NBA amb 30'1.
És el tercer màxim anotador de l'NBA per darrera d'Abdul-Jabbar i Malone.
Forma part dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA i també és membre del Hall of Fame.
Va ser nomenat millor jugador de tota la història de la lliga.

10 millors esmaixades: http://www.youtube.com/watch?v=H8M2NgjvicA
23 millors moments: http://www.youtube.com/watch?v=lFyOdSRke0g&feature=related
The Move: http://www.youtube.com/watch?v=DT1yNyRwd7w

divendres, 29 de juliol del 2011

Peixe

Portuguès
Migcampista
Del planter de l'Sporting de Lisboa.
Hi debuta la temporada 90-91 i s'hi està fins la 94-95.
A principis d'estiu de l'any 1995 fitxa pel Sevilla que havia de disputar la Copa de la UEFA. Però el que havia de ser una gran oportunitat de triomfar a la lliga comença a anar malament: el Sevilla és enviat a Segona B juntament amb el Celta per temes econòmics.
Finalment, els dos clubs són readmesos i disputen la competició. No obstant, Peixe pateix una lesió durant la pretemporada que no el deixa debutar a la Lliga fins a la jornada 3.
En aquells moments l'entrenador sevillista és el portuguès Toni Oliveira fet que produeix que la presència de Peixe a l'equip fos indiscutible. Tot i així els mals resultats l'acaben condemnant i és cessat.
Evidentment es produeix l'efecte dòmino i Peixe no torna a jugar més partits amb el Sevilla.
Al mercat d'hivern és traspassat altre cop a l'Sporting i els números de Peixe a la Lliga són decebedors: 5 partits jugats, 368 minuts i 4 targetes: 2 de grogues i 2 de vermelles!!!
A partir d'aquí comença el declivi esportiu. Fins el final de la 96-97 juga a l'Sporting.
Del 97 al 2002 marxa al Porto tot i que l'última temporada ja la juga cedit al modest Alverca.
Decideix marxar a l'altre gran de Portugal: el Benfica però només s'hi està una temporada.
Es retira al final de la 03-04 a les files del poc conegut Uniâo de Leiria.
On realment té un paper destacat és amb la selecció portuguesa que l'any 1991 és elegit Millor Jugador del Mundial Sub-20 que se celebra a Portugal. En aquell mateix equip hi havia Figo, Rui Costa o Joao Pinto.
Participa també als JJOO d'Atlanta '96.

dimecres, 27 de juliol del 2011

Kuffour

Ghana
Defensa
L'any 1991 el Torí el fitxa d'un club ghanès i se l'emporta a jugar al Calcio dues temporades.
Aquell mateix any 91 té un paper molt destacat amb la seva selecció sub-17 que guanya el Mundial.
L'any 1993 fitxa pel Bayern de Munich però és cedit al Nuremberg fins l'any 1996.
Un cop els tècnics del Bayern consideren que ja ha agafat experiència el repesquen i hi passa 11 temporades, fins la 2004-2005.
A l'equip bavarès esdevé el central indiscutible i guanya 6 Bundeslligues, 1 Champions contra el València l'any 2001 i una Intercotinental el mateix any on ell va fer el gol a la pròrroga contra el Boca. També va patir la increïble derrota al Camp Nou contra el Manchester en la final de la Copa d'Europa 98-99.
La temporada 05-06 marxa a Itàlia a les files de la Roma però entremig va disputar la Copa d'Àfrica i li va fer perdre molts partits.
No va acabar de rendir i el cedeixen al Livorno la següent temporada.
A l'agost de 2007 fa unes proves per fitxar amb el Sunderland però no acaba de convèncer Roy Keane que era l'entrenador.
Finalment al gener del 2008 fitxa per l'Ajax on s'hi retira l'any 2009.
Amb la selecció ghanesa juga un total de 59 partits i guanya la Medalla de Bronze de Barcelona '92. A més a més participa en el Mundial de 2006 i en quatre Copes d'Àfrica.
Va ser escollit millor futbolista ghanès els anys 98,99 i 2001.
En dues ocasions va ser segon en l'elecció del millor futbolista africà de l'any: 99 i 2001.

dilluns, 25 de juliol del 2011

Orenga

Castelló, Països Catalans
Pivot, 2'06cm
Del planter del Real Madrid
Debuta al primer equip la temporada 83-84 amb 17 anys on juga 3 partits.
La temporada 84-85 la juga al Collado Villalba l'equip de la ciutat que porta el mateix nom i que durant uns anys va estar a l'ACB.
Les tres següents continua agafant experiència en equips de Madrid i passa a jugar al Cajamadrid.
Finalment, a la temporada 88-89 i després de no comptar gens a l'equip blanc, fitxa per l'etern rival l'Estudiantes. Allà s'hi estarà 8 temporades i rep molta influència de Pinone fet que el fa créixer enormement com a jugador.
Guanya la Copa del Rei la temporada 91-92. Fa 9,4 punts i 6 rebots durant aquesta etapa.
Del 96 al 98 retorna al Real Madrid on els seus números baixen malgrat guanya l'antiga Recopa.
Del 98 al 2000 marxa cap a Màlaga per tenir més incidència dins l'equip. Tot i guanyar la Copa Korac l'any 2000 torna a canviar d'aires.
L'última parada és a Càceres on hi juga tres temporades tornant a millorar els seus números.
Ja al final de la temporada02-03 decideix penjar les botes amb 37 anys.
Amb la selecció espanyola juga un total de 128 partits obtenint la medalla de Bronze en l'Europeu de Roma'91.
És jugador històric de l'ACB en rebots: més de 2.500 i en minuts: més de 12.000

dissabte, 23 de juliol del 2011

Balakov

Bulgària
Migcampista
L'any 1990 fitxa per l'Sporting de Lisboa procedent de l'equip de la ciutat búlgara Veliko Tarnovo.
La temporada 94-95 guanya la Copa de Portugal i abandona el club després de 5 temporades.
El seu proper destí és a Alemanya: fitxa per l'Stuttgart.
Hi guanya dues Intertotos i una Copa Alemanya en les 8 temporades que hi juga.
Amb la selecció va jugar 92 partits entre el 1988 i el 2003 i va fer-hi 13 gols.
Va formar part de la selecció búlgara que va quedar quarta al Mundial'94.
Dins aquest Mundial, va ser escollit en el millor onze inicial del campionat acompanyant al mig del camp Hagi, Brolin i Hristo.
També va jugar a l'Eurocopa'96 i al Mundial'98.
És considerat el segon millor jugador búlgar de la seva època darrere Stòitxkov i un dels millors de tots els temps.

http://www.youtube.com/watch?v=DZE61Pyvrv4

divendres, 22 de juliol del 2011

Bergkamp

Iceman
Holandès
Davanter
Del planter de l'Ajax.
Debuta al primer equip l'any 1986 de la mà de Johan Cruyff i s'hi està fins l'any 1993.
A Holanda guanya una Lliga, 2 Copes Holandeses, una UEFA (92) i una Recopa (87). Va ser el màxim golejador de la Lliga els anys 1991 i 1993 i Jugador de l'Any el 1992 i el 1993.
L'estiu del 93 decideix fer el salt a un dels grans d'Europa i fitxa per l'Inter juntament amb Jonk.
Però tots sabem que al futbol italià no hi destaquen els futbolistes tècnics i ell en paga les conseqüències. Només hi juga dues temporades i fa 11 gols en 50 partits. Tot i així l'any 1994 guanya la seva segona Copa de la UEFA.
Els seus mals resultats van ser molt criticats per la premsa italiana després de les expectatives que hi havien posat damunt seu.
Arriba l'any 1995 i Bergkamp decideix marxar d'Itàlia per provar sort a Anglaterra.
Fitxa per l'Arsenal on hi jugarà fins retirar-se l'any 2006.
11 temporades on deixa un record inesborrable. L'any 2008 va ser escollit com el millor jugador gunner de tots els temps per la mateixa afició.
Guanya 3 Premiers, 4 FA Cups i 4 Community Shields.
El seu últim partit oficial va ser contra el Barça el maig de 2006, però al mes de juliol va participar en la inauguració de l'Emirates Stadium que enfrontava Arsenal i Ajax, dos dels seus grans equips.
No va guanyar mai la Pilota d'Or però en va quedar tercer l'any 92 i segon l'any 93.
Amb la selecció holandesa va jugar 79 partits: des de l'any 1990 i el 2000 on juga 2 Mundials i 3 Eurocopes.
Forma part del millor 11 del Mundial'98 formant parella amb Ronaldo a la davantera.
Va ser nomenat per Pelé com un dels 100 futbolistes vius més i portants (FIFA 100) l'any 2004.
Una de les seves característiques més conegudes fora dels camps de futbol era la seva fòbia a volar que la incloïa en els contractes per tal de que els clubs que el fitxessin ho sabessin i pogués fer els viatges en cotxe, tren o vaixell. Aquest fet va fer que es perdés algun partit de Champions i UEFA i algun altre amb la selecció.

http://www.youtube.com/watch?v=piYh2UfX-GY

dijous, 21 de juliol del 2011

LaPhonso Ellis

Americà
Aler, 2'03 cm
11 temporades a l'NBA
Nº 5 del Draft de 1992 per Denver Nuggets.
A la primera temporada a Denver fa uns bons números i és escollit dins el Millor Quintet de Rookies fent 14,7 punts i 9 rebots.
La següent 93-94 continua fent els mateixos números però a la següent es lesiona greument i només juga 6 partits.
Les tres properes, també a Denver (del 95 al 98), recupera el seu bon to i promitja 15 punts i 7 rebots.
És traspassat a Atlanta l'estiu del 1998 i és a partir d'aquest moment quan comença el seu declivi com a jugador.
Hi juga dues temporades però a la primera només juga 20 partits a causa d'una lesió.
L'any 2000 fitxa per Minnesotta on fa 9,4 punts i 6 rebots.
Posa el punt i final a Miami on hi juga dues temporades del 2001 al 2003 i es retira amb 33 anys.

http://www.youtube.com/watch?v=PoTGDam-06I

dimarts, 19 de juliol del 2011

González

Elgoibar, País Basc
Porter
Debuta a Primera Divisió la temporada 85-86 amb la Real Societat.
L'any 1987 guanya la Copa del Rei com a porter suplent.
No és però fins la temporada 89-90 que esdevé titular indiscutible després de la retirada d'Arconada. Durant 3 anys ha de suportar constants comparacions amb el seu predecessor fet que el fa abandonar el club l'any 1992.
Tot i arribar a València com a un gran fitxatge, en les dues temporades només juga 12 partits de Lliga. El més recordat, l'últim de la temporada 93-94 a Riazor on sense que l'equip s'hi jugués res para un penalt a Djukic a l'últim minut. Com ja sabeu això fa perdre el títol de Lliga al Dépor i el guanya el Barça.
La temporada 94-95 fitxa pel Valladolid i juga com a porter titular tota la temporada, però ja cap al final d'aquesta on el Valladolid baixa a Segona apareix un porter jove: César Sánchez.
César juga tots els minuts de la primera volta de la lliga 95-96 i fa que González hagi de marxar.
Decideix fitxar per mig any per l'Atlético Marbella però l'equip baixa a Segona B.
La temporada 97-98 fitxa pel Jerez on aconsegueix un ascens a Segona i un descens a Segona B.
Es retira al San Fernando de Segona B.

dimecres, 13 de juliol del 2011

Basora

Valls de Torroella, Bages 1926-Las Palmas 2012
Davanter, considerat un dels millors extrems del futbol català.
De la dècada dels 40 i 50.
Del planter del Valls de Torroella, juga al primer equip del Súria del 1941 al 1943.
Passa pel Manresa del 43 al 46 fins que és fitxat pel Barça.
Al Barça s'hi està 11 temporades: del 46 al 58.
Forma part del "Barça de les Cinc Copes" juntament amb Kubala, César, Moreno i Manchón a la davantera de somni i que Serrat li va dedicar una cançó.
A Can Barça guanya 4 lligues, 4 Copes del Rei, 2 Copes Llatines i una Copa de Fires.
Amb la samarreta blaugrana fa 153 gols en 373 partits.
La temporada 55-56 marxa cedit al Lleida i després va tornar al Barça.
El desembre de 1949 juga un partit amistós amb la samarreta del València.
Va jugar 22 partits amb la Selecció Espanyola disputant el Mundial de Brasil '50 on va esdevenir el segon màxim golejador amb 5 gols, només superat pel brasiler Ademir. Aquest fet va fer que fos considerat el millor extrem dret del món.
L’any 1974, amb motiu del 75è aniversari de la fundació del FC Barcelona fou escollit dins de l’onze ideal de tots els temps del club en la posició d’extrem dret.