Gerardo Martino

El Tata
Argentí
Centrecampista
Debuta amb 17 anys amb el Newell's l'any 1980. Hi juga de manera continuada fins al final de la temporada 1989-90 guanyant el Campionat de Primera Divisió la 1987-88 i el Torneig Apertura l'any 1990 sota les ordres de Marcelo Bielsa.
La temporada 1990-91 fitxa pel Tenerife on només hi juga 15 partits, debutant al Camp Nou amb derrota (1-0) gol de Stoichkov.
A finals d'aquesta mateixa temporada torna a Newell's i ajuda a guanyar el Clausura.
La 94-95 és traspassat al Lanús però a la següent torna a Newell's en la que serà ja la seva última temporada al club de la seva vida.
L'any 1996 fitxa pel O'Higgins xilè però és traspassat al cap de poc al Barcelona SC d'Equador on es retira.
És el jugador amb més partits disputats en tota la història del Newell's: 505.
Té una grada a l'Estadi Marcelo Bielsa de Newell's amb el seu nom.
Va ser internacional amb Argentina. 

Jordi Roura

Llagostera, Girona
Centrecampista
Del planter del Barça. Debuta al primer equip la temporada 1988-89 disputant 8 partits, 3 com a titular. Aquella temporada l'alterna amb el Barça Atlètic.
Les temporades 1989-90 i 1990-91 forma part del primer equip però no gaudeix de gaires minuts.
Això fa que la temporada 1991-92 la jugui al Múrcia a Segona, i la 1992-93 al Figueres.
El mes de gener de 1994 fitxa pel Sant Andreu per ajudar a l'equip a disputar el playoff d'ascens a Segona A. Durant el temps que no va tenir equip, Roura es va entrenar amb el Barça B per no perdre la forma.

Chris McNealy

Americà
Pivot, 2'02cm
Escollit en segona ronda del draft de 1983 (lloc 38) per Kansas City. És traspassat a Chicago però no té lloc a l'equip.
Amb 22 anys marxa cap a Itàlia per fer-se un nom a Europa. La temporada 83-84 juga a Trieste.
Decideix tornar a l'NBA però no disputa cap partit amb Golden State i decideix jugar a la CBA.
Finalment, a la temporada 85-86 li arriba l'oportunitat: fitxa pels Knicks. Disputa 30 partits fent 5,7 punts.
La següent repeteix a New York jugant 59 partits però fent 3,9 punts. A meitat de la temporada 87-88 és tallat per la franquícia novaiorquesa i acaba la temporada a la CBA.
A causa dels bons records de la seva època a Itàlia, decideix tornar-hi per fer carrera a Europa. Del 1988 al 1995 passa per diferents equips: Irge Desio, Fortitudo Bolonya i Montecatini.
Quan ja havia començat la temporada 1995-96 li arriba l'oferta del Festina Andorra per substituir a Jerrod Mustaff. Fa 15,3 punts i 7,9 rebots però no aconsegueix evitar el descens.
Malgrat tot, els bons números li donen l'oportunitat de jugar tota la temporada 96-97 a les files del Lleó: 18,1 punts i 10,2 rebots. Forma parella interior amb Byron Houston.
La següent la juga al Caja San Fernando. A mitja temporada pateix una lesió, però tot i així juga 21 partits fent 12,8 punts i 8,8 rebots. El seu company a dins la pintura és Deon Thomas.
L'última parada la realitza al Covirán Granada la temporada 1998-99 on substitueix Dan Godfread. Fa 14,7 punts i atrapa 8,5 rebots. Malgrat tot, l'equip baixa i McNealy es retira.

Andrei Moj

Rus
Defensa
L'any 1984 debuta amb el CSKA de Moscou. Hi jugaria fins al final de la temporada 1988-89.
Aleshores canvia de club i no de ciutat i fitxa pel Dynamo de Moscou (1989-1991).
L'any 1991 prova sort en un altre equip de la capital: l'Spartak de Moscou. Però al mes de gener decideix fitxar per l'Espanyol.
D'una tacada l'equip perico fitxa a quatre russos: Korneyev, Galyamin, Kustnetzov i Moj. L'equip dirigit per Clemente se salva a l'última jornada amb un gol de Moj al vell Atocha.

La temporada següent continua a l'equip i juga 34 partits. Aquell any però, l'equip no aconsegueix salvar la categoria i baixa a Segona. D'aquesta manera s'acaba l'etapa de Moj a l'Espanyol.
El proper destí és el Toledo a Segona: hi juga 3 temporades, la primera com a cedit i les altres ja fitxat,  tenint un paper destacat a la defensa titular.
La temporada 1996-97 fitxa per l'Hércules que acabava de pujar a Primera. Una única temporada sense gaires oportunitats l'obliga a canviar d'aires.
L'última parada de la seva carrera la fa al Leganés la temporada 1997-98, estant a Segona.
Va ser 3 vegades internacional amb l'URSS i una amb Rússia.

Michael Hawkins

Americà
Base, 1'83cm
Després de sortir de la universitat i de passar per algun equip de la CBA, la temporada 1996-97 la juga amb els Boston Celtics: 29 partits amb una mitja d'11 minuts i 2,8 punts i 2,2 assistències.
Al veure que no tindria gaires minuts a la lliga, decideix marxar a l'Olympiakos. Al finalitzar aquella temporada és cridat per la federació americana per tal de formar part de l'equip nacional que havia de disputar el Mundial de Bàsquet del 1998. En aquesta ocasió hi participen jugadors americans que juguen a Europa i a les lligues menors americanes. Aconsegueix la medalla de bronze.
Després d'aquesta experiència torna als EUA per jugar a la CBA. A mitja temporada li arriba la possibilitat de jugar 24 partits amb els Kings.
La 1999-2000 decideix jugar-la a les files de Charlotte Hornets però únicament disputa 12 partits en tota la temporada.

La 2000-01 la comença a Cleveland però després de disposar de pocs minuts se'n torna a la CBA. Al mes de febrer de 2001 li arriba l'oportunitat de fitxar pel Barça per substituir Ronny Seikaly. Juga 15 partits de lliga i 9 de Playoff i aconsegueix guanyar la Lliga contra el Madrid. Aquell any el Barça tenia Gasol, Jasikevicius, Karnisovas o Navarro.
S'acaba el contracte a can Barça i fa les maletes cap a Polònia a l'Slask Breslàvia.
La temporada 2002-03 la comença al Real Madrid. Aquell any l'equip blanc es reforça amb dos jugadors més amb passat blaugrana: Digbeu i Alston. Juga únicament 8 partits i és substituït per Mulaomerovic.
Fa les maletes cap a Bèlgica per jugar a l'Oostende fins a final de temporada.
La temporada 2002-03 la juga a la LEB a les files de UB La Palma.
Decideix retirar-se al final de la temporada 2003-04 a les files de l'equip sirià de Al-Jalaa Aleppo.

Font de les fotos: acb.com

Wayne Tinkle

Americà
Pivot, 2'08cm
Autèntic rodamón del bàsquet
Comença la seva carrera a la universitat de Montana.
La temporada 1989-90 la passa entre un equip de la CBA (Topeka Sizzlers) i el Liege belga.
A la 90-91 juga al Solna suec.
Al 1991 torna als EUA per jugar a la CBA però a meitat de la temporada 92-93 fitxa pel Juver Murcia per substituir a Marcus Kennedy. Juga 9 partits i aconsegueix salvar l'equip fent 15 punts i 7 rebots.
Torna a jugar a la CBA però a mitja temporada viatja a Itàlia per jugar al Caserta italià.
La temporada 94-95 la comença a Grècia a les files del Pragati però només hi juga cinc partits. A mitja temporada fitxa pel Huesca a l'ACB per substituir David Butler.
Acaba la temporada a Huesca i decideix continuar-hi una temporada més (1995-96). L'equip baixa però ell fa bons números: 16,7 punts i 7 rebots.
Això li permet continuar a la lliga, ara però al Covirán Granada: 16,2 punts i 9,8 rebots. Aquell any l'equip andalús havia comprat la plaça del Salamanca i això els donava la possibilitat de jugar la Korac. Tinkle formava triplet d'estrangers amb el base Frankie King i l'ala-pivot Richard Scott.
La 1997-98 canvia de ciutat i viatja fins a Valladolid per ser-ne el pivot titular: 14 punts i 7 rebots.
L'última temporada torna a canviar d'equip i la juga al Cáceres: 10,3 punts i 6,5 rebots.
Amb 33 anys i després d'haver voltat món decideix retirar-se.

Juan Gómez

Argentí
Centrecampista
Debuta amb l'Argentinos Juniors l'any 1991. Hi juga fins l'any 1995 quan fitxa pel River Plate.
Només hi juga una temporada però aconsegueix guanyar la Copa Libertadores.
Decideix provar sort i fer el salt a Europa. Accepta l'oferta que la Real Societat l'estiu de 1996.
A Donosti hi juga quatre temporades deixant un molt bon record entre l'afició gràcies a la seva actitud i intensitat en el joc. Durant la temporada 98-99 juga sis partits de Copa de la UEFA.
La temporada 2000-01 fitxa per l'Atlético de Madrid quan l'equip estava a Segona. En aquella temporada es fa en un lloc en l'equip titular disputant 36 partits.

La temporada següent, però, la passa en blanc a causa d'una greu lesió al turmell. Després d'intentar reaparèixer sense èxit, decideix retirar-se l'any 2003.