Cruyff

El flaco/L'holandès volador
Holandès
Davanter
Del planter de l'Ajax. Juga al primer equip des de la temporada 1964-65 a la 1972-73.
Durant aquesta etapa guanya 6 Lligues, 3 Copes d'Europa, 1 Intercontinental, 1 Supercopa d'Europa i 3 Copes holandeses.
La bona relació amb l'Ajax es trenca quan l'equip decideix negociar amb el Real Madrid per traspassar-lo. Quan en Johan se n'assabenta en un acte de rebel·lia decideix fitxar pel seu màxim rival: el FC Barcelona.
Així doncs, a la tardor del 1973, Cruyff fitxa pel Barça per 60 milions de pessetes i hi juga 5 temporades.
No cal dir que l'arribada del millor jugador del moment és tot un revulsiu tant pel Barça com per Catalunya. En aquell moment l'equip anava penúltim i feia 14 anys que no es guanyava la lliga.
Ja al seu primer partit contra el Granada al Camp Nou fa dos gols i a partir d'aquí l'equip comença una carrera imparable.
Durant aquesta temporada (73-74) es produeix el 0-5 al Bernabéu el 17 de febrer del 74 amb un gol de Cruyff. També es recorda un gol estratosfèric amb el teló contra l'Atlético de Madrid a Miguel Reina que li dóna el nom de l'holandès volador: http://www.youtube.com/watch?v=vfvf91EHToo
Aquella temporada acaba amb el títol de lliga pel Barça. La Trinca en va fer una cançó:
http://www.youtube.com/watch?v=C-XeLcEl9hM
En les dues temporades següents el Barça no aconsegueix cap títol i creixen el problemes de Cruyff amb l'entrenador Weisweiler. La dimissió d'aquest i l'entrada de Laureano Ruiz fan que Cruyff torni a tenir bona sintonia i, després d'una altra temporada en blanc (76-77), l'última de Cruyff al Barça la 77-78 es guanya la Copa del Rei. Johan decideix marxar degut als problemes amb la directiva.
La propera parada és als Estats Units: no aconsegueix tancar el seu fitxatge pel NY Cosmos de Pelé tot i havaer fet algun entrenament junts, i acaba jugant als Los Angeles Aztecs i als Washington Diplomats.
La temporada 80-81 la comença a les files del Llevant que estava a Segona però només hi juga 10 partits i fa 2 gols.
Del 1981 al 1983 torna a l'Ajax amb 34 anys. Aconsegueix guanyar una lliga i una copa.
L'últim acte de rebel·lia com a jugador el protagonitza quan la temporada 83-84 fitxa pel Feyenoord el màxim rival de l'Ajax degut a unes declaracions del seu president. Amb 37 anys fa el doblet de lliga i copa i es retira de manera triomfant.
Amb la selecció holandesa juga 48 partits i forma part de la Taronja Mecànica, aquell equip que va enamorar a tothom practicant el "futbol total" durant el Mundial d'Alemanya'74. Malgrat el gran paper cauen a la final per 1-2 contra Alemanya. Cruyff va ser nomenat millor jugador d'aquell Mundial.
A les seves vitrines sí que té 3 Plotes d'Or ('71,'73 i '74).
És considerat el millor jugador europeu de tots els temps.
Forma part del FIFA 100.

Juan Domingo de la Cruz

Lagarto
Argentí nacionalitzat espanyol
Pivot, 2'03 cm
Tot i començar a jugar a Argentina, desenvolupa tota la seva carrera professional a l'ACB.
Del 1975 al 1987 (12 temporades) juga al Barça on guanya 1 Mundial de Clubs, 2 Recopes, 1 Korac, 3 Lligues i 6 Copes del Rei.
Ja a l'última temporada com a blaugrana (86-87) és tallat per Steve Trumbo i disputa únicament la Copa Korac que acaba aconseguint.
Les dues següents les juga al Fórum Valladolid on faria uns bons números: 9,3 punts i 5 rebots.
La temporada 89-90 fitxa pel Bàsquet Manresa on té com a companys extracomunitaris Gervin (que substituïa a Petrovic) i Sarancic. És la temporada que se salven a Tenerife en l'últim partit. Recordada és la cistella del Lagarto en l'últim segon del tecer partit, que posava l'eliminatòria del playoff pel descens amb un 1-2 pels manresans.
Tot i aquesta recordada cistella, els números del Lagarto van ser discrets: 5,5 punts i 4,1 rebots.
Després d'ajudar a salvar el Bàsquet Manresa, De la Cruz fa les maletes cap a Vitòria per jugar amb el Taugrés. S'hi incorpora al mes de novembre i s'hi queda tota la temporada.
A partir d'aquí juga en tres equips de les Illes on s'hi queda a viure: Prohaci Mallorca, Inca i Palma on es retira finalment l'any 1996.
Amb la selecció espanyola disputa 131 partits, essent un intocable per Díaz-Miguel. Guanya dues medalles de plata: als JJOO de Los Angeles'84 i a l'Eurobàsquet '83.

Simeone

Cholo
Argentí
Centrecampista
De les categories inferiors del Vélez Sarsfield. Al primer equip hi debuta l'any 1987 i hi juga fins el 89. Aquest any fa les maletes cap a Europa, concretament a Pisa, Itàlia, per jugar-hi del 89 al 92.
L'estiu del 1992 fitxa pel Sevilla on hi passaria dues temporades jugant molts minuts al mig del camp. L'entrenador aleshores era Bilardo, i va compartir amb Maradona els pocs mesos que el Pelusa va estar a la capital andalusa.
El seu bon paper, on sobretot destacava pel seu caràcter i força, li va obrir les portes a l'Atlético de Madrid. A l'equip matalasser hi va jugar durant l'època més gloriosa de l'etapa recent: del 94 al 97, aconseguint el doblet la temporada 95-96 amb jugadors com Pantic. De seguida va lligar amb l'afició i el van nomenar capità.
L'any 1997 torna a marxar cap a Itàlia, aquesta vegada amb l'Inter on guanya la UEFA del 1998.
Després de dues temporades a Milà marxa cap a Roma per jugar amb la Lazio durant 4 temporades: del 1999 al 2003. Hi guanya una lliga, una copa i una Supercopa d'Europa.
Del 2003 al 2005 torna a l'Atlético on acaba jugant de lliure, però cada vegada té menys minuts.
Decideix tornar a Argentina per retirar-s'hi i ho fa a les files del Racing d'Avellaneda l'any 2006.
Amb la selecció argentina va jugar 106 partits participant en 3 Mundials. A part, guanya dues Copes Amèrica i una medalla de plata als JJOO d'Atlanta'96.

Wilt Chamberlain

EUA (1936-1999)
Pivot, 2'14 cm
14 temporades a l'NBA
Escollit amb el número 3 del Draft de 1959 per Philadeplhia Warriors.
Debuta i juga en aquesta franquícia 6 temporades i mitja i va viure el canvi d'ubicació: de Philadelphia a San Francisco.
En aquesta etapa aconsegueix el títol de Rookie de l'Any, MVP de la lliga regular, màxim anotador i rebotejador de la lliga en la primera temporada. La resta acaben més o menys igual: és líder anotador cada temporada.
Al març de 1962, en un partit que enfrontava els Warriors amb els Knicks, Chamberlain va anotar 100 punts i va ser clau en la victòria per 169-147.
L'any 1964 els Warriors arriben a les Finals i perden contra Boston, això propicia el seu traspàs a Filadèlfia.
Hi juga tres temporades: del 65 al 68 on finalment aconsegueix l'anell de campió la temporada 66-67 i continua coleccionant MVP i títols de màxim anotador i rebotejador. La 67-68 aconsegueix ser el primer pivot que lidera la lliga en assistències: 8,6 de mitja.
L'última parada la fa als Lakers on hi juga del 1968 al 1973. A causa de l'edat i d'una plantilla més competitiva baixa el rendiment progessivament, tot i així guanya el seu segon Anell la temporada 71-72 on és designat MVP de les Finals.
Es retira l'any 1973 havent promitjat 30,1 punts i 22,9 rebots per partit.
Va ser All Star 13 de les 14 temporades que va disputar i en va ser l'MVP l'any 1960.
És el jugador que més rècords té en tota la història: 72.
La temporada abans de debutar a l'NBA (58-59), la va jugar als Harlem Globetrotters.
Té la samarreta retirada amb el número 13 a Golden State, Philadelphia, Los Angeles, als Globetrotters i a la seva universitat: Kansas.
És membre del Hall of Fame i escollit com un dels 50 millors jugadors de l'NBA.

Pelé

Edson Arantes do Nascimento
O Rei
Brasil
Davanter
Considerat per molta gent com el millor futbolista de tots els temps.
Va estar en actiu del 1956 al 1977.
Debut amb 16 anys amb el Santos l'any 56 i hi jugaria fins el 1974 on decideix retirar-se per primera vegada.
En aquests 18 anys guanya 11 Campionats Paulistes, 2 Copes de Brasil, 2 Mundial de Clubs, 1 Recopa Intercontinental i 2 Copa Libertadores.
Després d'haver-se retirat cau en bancarrota i decideix tornar a jugar. Rebutja ofertes del Madrid i de la Juve i accepta la del New York Cosmos que li oferia una gran quantitat de diners.
Als Estats Units hi juga dues temporades (del 75 al 77) on guanya una lliga compartint equip amb Beckenbauer.
Finalment es retira de forma oficial l'any 1977.
Amb la selecció brasilera guanya 3 Mundials ('58, '62 i '70) i arriba a la final del de 1966.
Va formar part del que fins ara ha estat considerat el millor equip del món: el Brasil'70.
Va ser escollit Millor Esportista del Segle XX.
És el màxim golejador de la selecció brasilera amb 95 gols.

http://www.youtube.com/watch?v=qR3j2amVpTg&feature=fvst

Raí

Brasiler
Centrecampista
Germà petit del gran Sòcrates.
Del planter del Botafogo.
Arriba al Sâo Paulo l'any 1987. De seguida destacaria com a gran migcampista fins a esdevenir l'estrella de l'equip entrenat pel mític Telé Santana.
Amb l'equip paulista aconsegueix 2 Copes Libertadores, 5 campionats Paulistes i una Copa Intercontinental l'any 1992.
Tothom recorda aquella final contra el Barça, on l'equip blaugrana va perdre per 2-1 amb dos gols espectaculars de Raí.
Després de ser nomenat futbolista sudamericà del 92 fitxa pel Paris Saint Germain on hi juga del 93 al 98. Amb el PSG guanya una lliga, 2 Copes Franceses i una Recopa d'Europa.
Del 1998 al 2000 torna al Sâo Paulo on s'hi acaba retirant amb la xifra de 128 gols marcats.
Amb la selecció brasilera juga 51 partits destacant la seva presència en la conquista del Mundial'94, tot i que no hi va tenir un paper destacat.

Van Exel

Nick The Quick
Americà
Base, 1'85cm
13 temporades a l'NBA
Escollit a la segona ronda del Draft de 1993 en el lloc 37 pels Lakers.
Hi juga del 1993 al 1998 on fa 15 punts i 7,6 assistències per partit, però l'arribada de Bryant i O'Neal li prenen protagonisme i canvia d'aires.
Marxa a Denver a jugar-hi tres temporades on esdevé el líder d'un dels pitjors equips de la lliga on només destaquen jugadors com McDyess o Billups.
La propera parada la fa a Dallas (del 2001 al 2003) fent una gran primera temporada amb més de 18 punts per partit.
A partir d'aquí es converteix en un autèntic rodamón dins l'NBA: tres equips diferents en tres temporades: Golden State, Portland i San Antonio on es retira l'any 2006 amb 35 anys.
Durant la seva última temporada als Lakers (97-98) va jugar el seu únic All Star on fa 13 punts.
És recordat com un base molt explosiu i amant dels llançaments de tres punts. i, sobretot sobre la botzina.
Actualment està entre els 20 màxims anotadors de triples de tota la història amb 1.528

http://www.youtube.com/watch?v=PhdgHXFAWb4&feature=related

Frank de Boer

Holandès
Defensa
Del planter de l'Ajax on debuta al primer equip l'any 1988.
Hi jugaria 10 temporades fins l'any 1998 on guanya de tot: 5 lligues, 1 Copa d'Europa (1995), 1 Intercontinental, 1 de la UEFA, 1 Supercopa d'Europa, 2 Copes holandeses...
Un llarg cul·lebrot durant l'estiu de 1998 en el qual arriba a pronunicar-se juntament amb el seu germà Ronald de no tornar a jugar mai més amb el seu equip de sempre si no els deixen fitxar pel Barça i d'amenaçar-los de portar-los als jutjats, acaba finalment amb el fitxatge dels dos De Boer per l'equip culé per 3.500 milions de pessetes.
En un principi Van Gaal, l'aleshores tècnic del Barça només volia Frank perquè fos la seva extensió dins del camp, però va acabar emportant-se els dos.
A can Barça hi juga 5 temporades: del 98 al 2003. Guanya la Lliga la primera temporada.
Tot i la càrrega que portava a sobre del seu traspàs aconsegueix jugar de titular la majoria de partits que disputa amb tots els entrenadors que va tenir (Van Gaal, Serra Ferrer, Reixach...).
Malgrat tot mai va acabar de convèncer al públic culé que el va acusar moltes vegades de les derrotes del seu equip.
Amb l'arribada de Rijkaard a la banqueta comença una neteja a fons de la plantilla que suposa la marxa de Frank (Ronald ho havia fet tres anys abans) al Galatasaray.
Només una temporada a Turquia i maletes cap a Escòcia per jugar-ne una altra al Rangers.
Del 2004 al 2006 decideix acabar la seva carrera a Qatar jugant a l'Al-Rayyan i a l'Al-Shamal.
Amb la selecció holandesa va jugar 112 partits essent el segon jugador amb més convocatòries darrera de Van der Saar. Disputa dos Mundials: els de '94 i '98, on en aquest darrer va ser inclòs dins el millor 11 del Mundial compartint la defensa amb Roberto Carlos, Desailly i Thuram.

Sócrates

El Doctor
Brasil (1954-2011)
Centrecampista
Considerat un dels millors jugadors brasilers de tota la història.
És el germà gran de Raí de Souza.
Va ser professional del 1974 al 1989.
Debuta a l'equip brasiler del Riberao Petro de Sao Paulo, però on realment destaca és al Corinthians on hi juga del 78 al 84 on guanya 3 Campionats Paulistes.
L'any 1983 va ser elegit millor jugador sudamericà de l'any.
La temporada 84-85 va provar sort a Europa a les files de la Fiorentina, però no acaba de quallar dins el futbol europeu i torna cap a Brasil la temporada següent.
Jugarà una temporada al Flamengo i dues més al Santos on es retira.
Tot i així l'any 2004 ja amb més de 50 anys juga durant un mes en l'humil Garforth Town anglès.
Amb la selecció brasilera juga un total de 60 partits i és el capità de la selecció als Mundials '82 i '86.
Tot i fer 1'90 d'alçada feia un 37 de peu, on a més a més tenia un os molt sortit al teló que li permetia fer moltes passades d'esperó i inclús xutar algun penalt.
Sempre s'havia pronunciat políticament i es declarava radicalment d'esquerres. Va ser un dels impulsors de la Democràcia Corinthiana on el club s'autogestionava de manera assembleària i es prenien decisions seguint aquest model: horaris d'entrenament, fitxatges, aliniacions... A més a més va ser un gran lluitador contra la dictadura militar del seu país als anys 80.
A més a més era metge pediatre però creia en mesures molt transgressores de tractament. També va provar sort amb la pintura i amb la música.
Elegit en el FIFA 100.

http://www.youtube.com/watch?v=m7dFeY6kl1k