Songo'o

Camerun
Porter
Comença la seva carrera al Canon Youndé camerunès.
L'any 1989 fa el salt a Europa i fitxa pel Touluse on hi juga tres temporades.
La temporada 92-93 la juga al Le Mans i del 1993 al 1996 al Metz.
Aquestes bones temporades a França li obren les portes del Deportivo de la Corunya, pels quals hi fitxa l'estiu de 1996.
Arriba a l'equip gallec amb 32 anys i teòricament com a segon porter de garanties, ja que aquell mateix estiu el Dépor fitxa al porter txec Peter Kouba que venia de fer una gran Eurocopa. Les bones actuacions del camerunès li fan guanyar el lloc titular durant tota la temporada.
Tant bona és aquesta primera campanya, que Songo'o guanya el trofeu Zamora per davant d'Illgner o Vítor Baía.
5 temporades consecutives defensant la porteria gallega on aconsegueix guanyar la Lliga la temporada 1999-2000 i la Supercopa d'Espanya a la següent.
Del 2001 al 2003 torna al Metz, però decideix retirar-se al Deportivo i hi reapareix durant un partit a la temporada 2003-04 amb 39 anys.
Amb la selecció  va jugar 46 partits i va formar part de l'equip en 4 Mundials i en els JJOO de Los Ángeles. Va guanyar també dues Copes d'Àfrica com a porter suplent.
Té dos fills que també juguen a futbol, un a la Pobla de Mafumet, i l'altre a la lliga americana.

Udo Steinberg

Berlín 1876- Madrid 1919
Davanter
Era enginyer mecànic industrial de professió i un bon atleta.
Va jugar al Barça entre 1901 i 1910. En 62 partits va fer 55 gols i formava una davantera temible amb Joan Gamper.
Té l'honor de ser el primer jugador blaugrana que li marca un gol al Real Madrid. Va ser a les semifinals de la Copa d'Espanya (actual Copa del Rei) l'any 1902. L'equip blaugrana va guanyar per 3-1 amb dos gols d'Steinberg i un de Gamper. Segons sembla, aquest  va ser el primer partit en tota la història del Real Madrid.
El que sí que està clar, és que es tracta del primer clàssic de tots els temps.
A la final d'aquella Copa d'Espanya, el Barça s'enfronta al Vizcaya i perd per 2-1. El gol culé el torna a fer Steinberg.
L'any 1902 va ser l'encarregat d'organitzar la primera escola de futbol del club i per això és considerat com a un dels primers entrenadors del Barça.
El 1906 va ser president de la Federació Catalana de Futbol.

Endika

Bilbao
Davanter
Del planter de l'Athletic. Debuta al primer equip la temporada 1980-81.
L'estiu de l'any 1982 és cedit al Ceuta de Segona B, però la temporada següent tornaria per quedar-se.
Del 1983 al 1987 juga al primer equip i fa 17 gols.
Precisament és l'autor de l'únic gol de la final de la Copa del Rei del 1984 contra el Barça al Santiago Bernabéu. L'Athletic va guanyar per 1-0 i el partit va acabar amb una batussa general entre els dos equips. En aquell moment jugaven Maradona i Schuster amb el Barça i Zubizarreta era el porter de l'Athletic.
Aquella mateixa temporada, just una setmana abans, l'Athletic guanya la Lliga, i a la següent (84-85) la Supercopa d'Espanya.
La temporada 87-88 la juga al Valladolid i la següent al Mallorca on aconsegueix l'ascens a Primera.
A partir d'aquí juga dues temporades a Segona B: una amb l'Hércules, i l'última al Benidorm on es retira l'any 1991.



Resum de la final de 1984: http://www.youtube.com/watch?v=4m3Tl3llKp4

Corey Crowder

Americà
Aler, 1'96cm
Va jugar 20 partits amb el Barça en dues temporades: la primera (93-94) substitueix a mitja temporada l'aler Dennis Williams que no havia complert les expectatives i aconsegueix guanyar la Copa del Rei. La segona temporada (94-95) per substituir de cara els PlayOffs a Roy Fisher i ajuda a aconseguir la lliga. En la primera temporada promitja 13 punts, i en els partits de la segona etapa ajuda l'equip
amb 12 punts.
L'altre experiència a l'ACB la va tenir la temporada 1995-96 a les files del Múrcia però només hi juga 12 partits tot i fer 15 punts per partit,  i és tallat per Mike Jones.
A l'NBA també gaudeix de poques oportunitats. Si bé a la temporada 91-92 juga 51 partits amb els Jazz, la 94-95 juga 6 partits amb els Spurs després d'acabar la primera temporada amb el Barça.
La resta de la seva carrera la passa entre França i lligues menors americanes. A França juga al Pau Orthez, ASVEL Villeurbanne o el Cholet. Juga també a l'Scagliera Verona italià i al Hapoel Holon israelià.
Es retira a les files de l'Élan Sportif Chalonnais francès l'any 2005.

Mireu com la "matava" amb la samarreta blaugrana: http://www.youtube.com/watch?v=OQJ5cxYEOVg

Yekini

Nigèria (1963-2012)
Davanter
Més de 20 anys de professional on juga en vuit països diferents.
Comença la seva carrera a Nigèria, entre d'altres al Shooting Stars FC.
L'any 1988 marxa cap a Costa d'Ivori a l'Africa Sports National.
Finalment l'any 1990 fa el salt al Vell continent: al Vitória Setúbal de Portugal.
La temporada 1994-95 marxa a l'Olimpiakos grec.
L'estiu de 1995 fitxa per l'Spórting de Gijón. A la primera temporada juga 10 partits i fa 3 gols. A la segona, marxa al desembre altre cop al Vitória. Els aficionats d'El Molinón encara recorden el crit de: "No ye Quini, ye Yekini" (no és Quini, és Yekini").
Continua la seva particular volta al món i juga al Zurich, a Tuníssia, a l'Aràbia Sadudita, torna a Costa d'Ivori i finalment es retira a Nigèria l'any 2005.
Amb la selecció nigeriana va jugar 58 partits i va participar al Mundial'94 i '98 i a cinc Copes d'Àfrica on guanya la de 1994 i d'on n'és el màxim golejador juntament amb la del 1992.
Actualment és el màxim golejador de la selecció amb 37 gols.
L'any 1993 va ser nomenat Millor Jugador d'Àfrica.

Mark Jackson

Action Jackson
Americà
Base, 1'91cm
17 temporades a l'NBA
Número 18 del Draft de 1987 per New York Knicks: 13'6 punts i 10'6 assistències el coronen com a Rookie de l'Any.
La temporada següent puja el seu nivell i és convocat per jugar l'All Star.
Juga a Nova York fins que és traspassat als Clippers l'any 1992-93. 2 temporades i cap a Indiana.
Al cap de dues temporades i mitja decideixen traspassar-lo a Denver a canvi de Jalen Rose.
El canvi no convenç al propietari del club que el torna a recuperar la temporada següent (97-98).
En aquesta segona etapa aconsegueix portar a Indiana a les finals del 2000, perdent per 4-2 contra els Lakers de Bryant i O'Neal.
Al finalitzar aquella temporada els Pacers fan neteja i Jackson marxa a Toronto on només juga 54 partits i torna als seus Knicks per jugar-hi fins al final de la 2001-02.
La següent la juga a Utah, essent el suplent de John Stockton.
Posa punt i final a la seva carrera a Houston amb 39 anys després de jugar-hi la temporada 2003-04.
La temporada 1996-97 és el líder d'assistències de la lliga amb 11'2 per partit.
Actualment és el tercer màxim passador de la història de la lliga per darrere Stockton i Kidd.

Reportatge amb moments estel·lars de la carrera de Mark Jackson:
http://www.youtube.com/watch?v=Hv9ZE-KY4Iw

Craioveanu

Romania
Davanter
Després de jugar en diversos clubs menors de Romania, del 1991 al 1995 juga a l'Universitat de Craiova on guanya la Copa de Rumania l'any 1993.
L'estiu de 1995 fitxa per la Real Societat on hi jugaria 3 temporades fent 26 gols en 90 partits.
La temporada 98-99 és fitxat pel Vila-Real per ser el davanter centre en la primera temporada del club a Primera Divisió. Precisament Craioveanu és l'autor del primer gol a la màxima categoria, en un partit al Bernabéu.
Aquell mateix any però, l'equip baixa a Segona, però el romanès es manté a l'equip fins la 2001-02 quan l'equip ja tornava a estar a primera.
La següent destinació és Getafe: del 2002 al 2006 que s'hi retira. La temporada 03-04 aconsegueix l'ascens a Primera col·laborant-hi amb 5 gols.
Gràcies a les bones temporades a Getafe, té una escultura davant l'estadi. A més a més, ha participat en política a l'Ajuntament d'aquesta localitat.
Amb la selecció romanesa va jugar 23 partits, destacant la seva presència al Mundial '98.

Ramallets

Barcelona, barri de Gràcia (1924-2013)
Porter
Comença a jugar a l'Europa. Fent el servei militar el destinen a Palma i ho aprofita per jugar al Mallorca cap a l'any 1944.
La temporada 1946-47 fitxa pel Barça però és cedit al Valladolid que jugava a Tercera Divisió. La gran temporada amb l'equip castellà que aconsegueix l'ascens a Segona li obra les portes del Barça.
Tot i així del 1947 al 1949 és etern suplent de Velasco i juga molt poc.
Ja a la temporada 1949-50 aprofita una lesió del porter titular i es converteix en un fix de l'onze inicial.
Aquesta gran temporada al Barça el permet jugar el Mundial de Brasil'50 i consagrar-se com a un dels millors porters del món. Gràcies al bon Mundial realitzat se'l coneixeria com El gat de Maracanà o El gat amb ales.
A partir d'aquí 11 temporades més al Barça, on forma part del gloriós Barça de les 5 Copes.
En total aconsegueix 6 lligues, 2 Copes de Fires, 2 Copes Llatines, 5 Copes d'Espanya i 3 Copes Eva Duarte.
En 5 ocasions aconsegueix el Trofeu Zamora que, tot i ser vigent des de la temporada 1958-59, ja n'havia guanyat tres anteriorment.
Després de la derrota a la final de la Copa d'Europa a Berna contra el Benfica per 3-2  va decidir retirar-se ja que el club va fitxar a Lluís Miró d'entrenador i aquest va manifestar que no comptava amb Ramallets.
El mes de març de  1962 el Barça li ret homenatge jugant un partit contra l'Hamburg.
Posteriorment, l'any 2008 se'l torna a homenatjar rebent les claus de Barcelona.

Ramallets fa un repàs de tota la seva trajectòria: http://www.youtube.com/watch?v=gZlBzlurJjY

Bill Walton

Big Red-Head
EUA
Pivot, 2'11cm
Va ser escollit número 1 del Draft de 1974 per Portland.
Durant les primeres temporades pateix moltes lesions que no el deixen desenvolupar el seu talent.
Va jugar a Portland fins l'any 1978. Aconsegueix guanyar l'anell de campió la 76-77 i va ser nombrat MVP de les finals. La següent, va ser nomenat per jugar a l'All Star i va ser nombrat MVP de la temporada regular i va formar part del Millor quintet defensiu i Millor quintet de la lliga.
La temporada 78-79 la passa en blanc després de no ser traspassat a cap equip i a negar-se a jugar al·legant un mal tracte del club cap als jugadors lesionats.
Aconsegueix ser traspassat als San Diego Clippers (ara Los Angeles) però es lesiona greument, i en 4 temporades només disputa 47 partits.
Torna a les pistes la temporada 1982-83 i continua als Clippers fins al final de la 84-85 quan ja eren a Los Angeles.
L'estiu del 1985 rep ofertes dels Lakers i dels Celtics, i són aquests últims qui finalment es fan amb els seus serveis.
Fa una primera temporada espectacular on ajuda a aconseguir l'anell de campió contra els Rockets d'Olajuwon, i a més és nombrat Millor Sisè Home de la lliga.
Durant la 86-87 i amb 34 anys només juga 10 partits i decideix retirar-se.
Al llarg de la seva carrera promitja 13,3 punts i 10,5 rebots per partit.
Va ser escollit com un dels 50 Millors jugadors de la història de l'NBA.
És membre del Hall of Fame des del 1993.
Té la samarreta amb el número 32 retirada a Portland.
El seu fill Luke Walton juga actualment als Cleveland Cavaliers.

Chamot

Argentina
Defensa
Del 1986 al 1991 juga al Rosario Central argentí.
El 1991 comença una llarga aventura a Itàlia. Fins el 1993 ho fa al Pisa, la 93-94 al Foggia i del 1994 al 1998 a les files de la Lazio on guanya una Copa d'Itàlia.
Del 1998 al 2000 viatja a Madrid per jugar a l'Atlético. La primera temporada juga de titular 42 partits essent el central titular juntament amb Santi Dénia. Però la següent campanya disputa molts menys minuts.
Decideix tornar a Itàlia, ara a les files del Milan on hi juga 3 temporades i aconsegueix la Champions l'any 2003 i la seva segona Copa d'Itàlia.
Una  lesió però, l'aparta dels terrenys de joc. Mentre es recupera rep una oferta de Qatar però decideix entrenar-se amb el Leganés ja que l'entrena el seu amic Carlos Aimar. Únicament hi juga un partit la temporada 2003-04.
Finalment decideix no anar a Qatar i tornar al seu Rosario Central per retirar-se al final de la 2003-04.
Forma part de la selecció argentina en tres Mundials: '94, '98 i 2002.

Pere Capdevila

Barcelona
Aler
De les categories inferiors del Barça. Juga també al Santfeliuenc i al Cornellà.
La temporada 94-95 jugant amb el Cornellà arriba a disputar dos partits a l'ACB amb el Barça.
La següent la juga al Gijón a l'ACB fent una gran temporada.
El Bàsquet Manresa (aleshores TDK) es fixa en ell per ocupar un lloc important dins l'equip. Hi fitxa l'estiu de 1996.
A la capital del Bages hi juga 4 temporades convertint-se una peça clau en el títol de lliga aconseguit la temporada 1997-98.
L'última campanya a Manresa (99-00) és marcada per les lesions i només pot jugar 5 partits i és substituït per Mike Brown.
Quan acaba aquesta desafortunada temporada marxa al Gran Canària però continua la mala sort i només hi juga vuit partits. A mitja temporada fitxa pel Caprabo Lleida de LEB.
Finalment, l'última etapa la juga a Girona del 2001 al 2003 on es retira.
Va arribar a jugar amb la selecció espanyola cinc partits internacionals.

Suker

Sukerman
Croat
Davanter
Del 1989 al 1991 juga al Dinamo de Zagreb on ja destaca per tenir una gran capacitat golejadora.
Amb l'esclat de la Guerra dels Balcans, l'estiu de 1991 fitxa pel Sevilla.
A la capital andalusa hi juga 5 temporades i esdevé un davanter important a Europa.
L'estiu de 1996 fitxa pel Real Madrid on hi jugaria 3 temporades. Hi guanya una lliga, una Champions i una Intercontinental.
La temporada 1999-2000 la juga a l'Arsenal i la 2000-01 al West Ham.
Del 2001 al 2003 marxa a la Bundesliga per jugar al 1860 Munich.
Actualment és el màxim golejador de la selecció croata amb 46 gols.
Va ser el màxim golejador del Mundial'98 amb 6 gols.
L'any 1998, quan jugava al Madrid, va ser guanyador de la Bota d'Or.

Els 10 millors gols de la seva carrera: http://www.youtube.com/watch?v=UWdD9my3jiY

Robert Horry

EUA
Aler, 2'08 cm
16 temporades a l'NBA
Escollit amb el número 11 del Draft de 1992 per Houston Rockets.
Hi juga 4 temporades, del 92 al 96 on guanya dos anells de campió (94 i 95) juntament amb Hakeem Olajuwon i Clyde Crexler.
L'any 1996 és traspassat a Phoenix però no s'entén amb l'entrenador Danny Ainge i és traspassat als Lakers.
A Los Àngeles es troba amb Shaquille O'Neal i Kobe Bryant i aconsegueix tres anells més de manera consecutiva (2000, 2001 i 2002). Es converteix en una peça de luxe que surt des de la banqueta.
L'any 2003 fitxa per San Antonio com a agent lliure i aconsegueix dos títols més de campió (2005 i 2007).
S'acaba retirant amb 38 anys al final de la 07-08.
Amb 7 anells de campió n'és el que més n'ha aconseguit a part de la dinastia dels Celtics dels 60.
A més, juntament amb John Salley és l'únic jugador que ha guanyat l'anell en tres equips diferents.
Amb 244 aparicions, és el jugador que més partits ha jugat en tota la història dels Play Off.

Recital de Horry al cinquè partit de les Finals de 2005: http://www.youtube.com/watch?v=BZdik09RGJI