Brad Daugherty

Amercià
Pivot, 2'13cm
Número 1 del Draft de 1986 per Cleveland Cavaliers, un  draft força fluix on destaquen Ron Harper amb el número 8, Sabonis amb el 24, Mark Price amb el 25 o Dennis Rodman amb el 27.
Únicament juga 8 temporades a la lliga a causa dels greus problemes que li apareixen a l'esquena.
A la primera temporada no aconsegueix ser nomenat Rookie de l'any malgrat els seus 15,7 punts i 8 rebots, sinó que el premi l'aconsegueix Chuck Person (número 4 del draft). Tot i així sí que és inclòs dins el Millor quintet de rookies.
A partir de la segona temporada (87-88) millora més els números i gairebé aporta 20 punts i 10 rebots per partit al llarg de la seva carrera.
Aquests promitjos li obren les portes a jugar 5 All Stars.
Al final de la temporada 93-94, i després d'haver jugat únicament 50 partits, decideix retirar-se amb 28 anys.
Com a homenatge, els Cavaliers li van retirar la samarreta amb el número 43.

Breu exemple de la potència que tenia Daugherty: http://www.youtube.com/watch?v=Sd1nlRdx_2c

Laurent Blanc

Francès
Defensa
Comença la seva carrera com a professional a les files del Montpellier l'any 1983. Hi juga fins el 1991 guanyant la Copa francesa el 1990.
Després de moltes temporades a França decideix provar sort al Nàpols, però només hi juga una temporada (91-92).
Així doncs torna a França per jugar una temporada al Nimes, dues al Saint-Étienne (1993-1995) i una més a l'Auxerre (1995-96) on guanya la Lliga i la Copa francesa.
L'estiu de 1996 rep una oferta del Barça post-Cruyff, un projecte a càrrec de Boby Robson. El defensa francès decideix provar sort en un equip gran i fitxa per dues temporades. En total juga 34 partits i aconsegueix guanyar la Recopa, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya.
Tot i així pateix diversos problemes musculars que no el deixen acabar de triomfar al primer equip.
Al finalitzar la temporada, l'Olimpic de Marsella li fa una oferta per tres temporades i li ofereixen ser un dels referents de l'equip. Això sumat a la proximitat del Mundial del 1998 al seu país, va fer que es decantés per l'oferta marsellesa i abandonés el club blaugrana un any després de firmar.
A Marsella hi juga dues temporades essent-ne el capità en molts partits.
La temporada 1999-2000 fitxa per l'Inter i hi juga dues temporades.
La propera destinació serà Manchester, per jugar a les files de l'United del 2001 al 2003. Després de tenir un començament complicat ja que venia per substituit Jaap Stam, l'equip acaba aconseguint la Premier l'any 2003 i decideix retirar-se amb gairebé 38 anys.
Amb la selecció francesa va jugar 97 partits guanyant el Mundial '98 i l'Eurocopa del 2000.
Va ser el primer jugador de la història en marcar un Gol d'or en un mundial: el va fer contra Paraguai als vuitens de final del Mundial de 1998.

Gol d'Or de Blanc contra Paraguai: http://www.youtube.com/watch?v=j2QNb_5Ppt4

Dan Majerle

Thunder Dan
Americà
Aler, 1'98cm
Va participar als JJOO de Seül l'any 1988 quan jugava a la Universitat de Michigan i va aconseguir la medalla de bronze.
Va ser escollit amb el número 14 del Draft de 1988 per Phoenix.
La temporada 88-89 debuta a l'NBA amb els Suns, franquícia que no abandonaria fins al final de la 94-95.
Durant aquestes set temporades aconsegueix participar en 3 All Stars (anotant 18 punts el de l'any 1993), i forma part del segon millor quintet defensiu de la lliga en dues ocasions. Promitja 14 punts i 5 rebots.
La temporada 95-96 és traspassat a Cleveland on només hi juga una campanya fent 10,6 punts per partit.
L'estiu de 1996 fitxa com a agent lliure per Miami Heat.
A Florida hi juga cinc temporades i forma part d'un equip liderat per Pat Riley a la banqueta i per Alonzo Mourning a la pista juntament amb Tim Hardaway, Jamal Mashburn o Isaac Austin. Tot i aquest ambiciós projecte, mai van aconseguir l'anell de campions.
La temporada 2001-02 Majerle decideix tornar a Phoenix per retirar-se i amb 37 anys juga la seva darrera temporada.
L'any 1994 va aconseguir la Medalla d'Or al Campionat del Món celebrat al Canadà.
Té la samarreta amb el número 9 retirada a Phoenix.
Participa en dos concursos de triples de l'All Stars els anys 1993 i 1995

Algunes imatges de Majerle jugant amb Phoenix: http://www.youtube.com/watch?v=keAzmgHa6H8

Peternac

Croat
Davanter
Va debutar al futbol professional amb el Dínamo de Zagreb l'any 1989.
Hi juga fins la temporada 94-95 i hi guanya una Lliga i una Copa croata.
L'estiu de 1995 fitxa pel Valladolid i a la seva primera temporada causa una gran sensació marcant 23 gols, cinc dels quals al camp de l'Oviedo. Amb aquesta xifra és el quart màxim golejador de la lliga per darrera Pizzi, Mijatovic i Bebeto.
Les temporades següents va baixar el ritme de gols a causa de les lesions, però va continuar ajudant a salvar el Valladolid. Inclús va arribar a classificar el seu equip per la UEFA i va jugar-ne quatre partits la temporada 97-98.
La temporada 99-00 gairebé la passa en blanc (11 partits jugats) ja que acaba contracte i no vol renovar perquè rep ofertes d'equips importants.
Finalment la temporada 2000-01 marxa del Valladolid essent el màxim golejador de l'equip a Primera Divisió, rècord que encara ostenta. Fitxa pel Saragossa on ha de suplir a Savo Milosevic, però no gaudeix de gaires oportunitats ja que Juanma Lillo, l'entrenador que decideix apostar per ell, és destituït a mitja lliga. Tot i així aquell any l'equip guanya la Copa del Rei.
La temporada següent és cedit al Múrcia a Segona, però en 21 partits només marca 2 gols.
La 2002-03 torna a Saragossa però únicament juga un partit i decideix retirar-se.
Va jugar dos partits amb la selecció croata.

Gol de Peternac al Camp Nou: http://www.youtube.com/watch?v=efeZS-pj6nw

Ferran Martínez

El nen
Barcelona
Pivot, 2'12cm
Del planter del Barça.
Debuta al primer equip la temporada 85-86 amb 17 anys. Aquell any guanya la Recopa i el Mundial de Clubs.
Les dues següents campanyes també les juga a can Barça on va guanyant protagonisme dins l'equip. Guanya dues Lligues, dues copes del Rei i una Korac.
La temporada 1988-89 juga al Grup IFA Granollers on fa una gran temporada que li permet tornar al Barça l'any següent. Altra vegada guanya la Lliga fent 13 punts i 7 rebots, però només hi juga una temporada.
El proper destí és el Joventut de Badalona on hi jugaria 4 temporades (del 90 al 94) i aconseguiria guanyar dues lligues i la Copa d'Europa de 1994 on va ser-ne el màxim anotador i rebotejador de la final.
La bona temporada 93-94 li obre les portes del Barça de nou: dues temporades (94-96) on torna a guanyar dues lligues.
L'estiu de 1996 decideix canviar totalment d'aires i accepta l'oferta del Panathinaikos per jugar-hi dues temporades i on aconsegueix guanyar una lliga.
La temporada 98-99 la juga al Peristeri grec fent gairebé 14 punts i 9 rebots per partit.
Del 1999 al 2001 torna a vestir la samarreta de la Penya promitjant 12 punts i més de 6 rebots.
Finalment, la temporada 2001/02 la juga entre el Peristeri i el Fabriano italià, on decideix posar punt i final a la seva carrera amb 34 anys.
És l'únic jugador europeu que ha aconseguit tots els títols possibles a nivell de club.
Va jugar 3 partits amb la Selecció Catalana.
Amb l'espanyola, va ser internacional en 156 ocasions.
Té el rècord de 7 títols de lliga juntament amb Andrés Jiménez i Joan Carles Navarro.

Breu repàs de la trajectòria de Ferran Martínez: http://www.youtube.com/watch?v=BoXegbQYMoY

Guardiola

Santpedor, Bages
Centrecampista
Del planter del Barça. Entra a la Masia amb 13 anys provinent del Gimnàstic de Manresa.
Debuta al primer equip l'any 1990 contra el Cadis sortint de titular. Aquella campanya (90-91), només disputa 4 partits amb el primer equip.
A partir de la següent, Johan Cruyff confia amb ell per ser el 4 del primer equip. Durant l'etapa del Dream Team guanya 4 lligues, 1 Copa d'Europa, 1 Supercopa d'Europa i 3 d'espanyoles.
Amb Robson guanya una Recopa, una Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya.
La temporada 97-98 amb Van Gaal, l'equip guanya la Lliga, la Copa i la Supercopa d'Europa, però Guardiola només disputa 11 partits a causa dels problemes musculars. L'estiu del 1998 és intervingut quirúrgicament per solucionar aquestes molèsties.
La temporada següent (98-99), l'equip torna a guanyar la Lliga i el Pep només juga 23 partits.
L'any 2000 torna a ser operat, ara per solucionar uns problemes al turmell.
Finalment, l'abril del 2001 anuncia que quan acabi la temporada deixarà el Barça ja que volia començar una nova etapa personal i esportiva.
El principal objectiu de Guardiola era anar a jugar a la Premier, però finalment va acabar jugant al modest Brescia: juga 13 partits en total.
La temporada següent (2002-03) marxa a la Roma de Capello, però hi juga molt poc, així que decideix tornar al Brescia l'estiu següent i compartir vestuari amb Roberto Baggio.
L'any 2003 rep una oferta de l'Al Ahli de Qatar i decideix jugar-hi dues temporades.
Quan semblava que es retiraria del futbol professional ja que havia rebutjat ofertes del Manchester City i del Wigan, fitxa pel Dorados de Sinaloa Mexicà entrenat pel seu íntim amic Juanma Lillo.
Definitivament penja les bótes l'any 2006.
Amb la selecció catalana va disputar 9 pertits entre els anys 1995 i 2005.
Amb l'espanyola 47 partits jugant el Mundial '94, l'Eurocopa '00 i els JJOO de Barcelona on guanya la Medalla d'Or.
L'any 1992 guanya el Trofeu Bravo com a millor jugador europeu menor de 21 anys.

Manolo Preciado

Cantabria (1957) - País Valencià (2012)
Defensa.
De les categories inferiors del Racing de Santander on comparteix aventures amb Quique Setién i amb qui arriben a debutar a la mateixa temporada: la 77-78, però no és fins la següent que gaudeix de la titularitat en 32 partits a Primera Divisió. Aquella temporada l'equip baixa a Segona.
A la 80-81 aconsegueix l'ascens a Primera.
L'estiu de 1982 posa punt i final a la seva etapa al Racing després de 5 temporades.
El seu proper destí és el CF Linares de Jaén que aleshores jugava a Segona i hi juga dues temporades (82-84).
La propera temporada la juga al Mallorca també a Segona Divisió.
La campanya 85-86 vesteix la samarreta de l'Alabès i la 86-87 la de l'Ourense.
Decideix retirar-se a la seva terra i del 1987 al 1992 juga al Gimnástica de Torrelavega.