Peixe

Portuguès
Migcampista
Del planter de l'Sporting de Lisboa.
Hi debuta la temporada 90-91 i s'hi està fins la 94-95.
A principis d'estiu de l'any 1995 fitxa pel Sevilla que havia de disputar la Copa de la UEFA. Però el que havia de ser una gran oportunitat de triomfar a la lliga comença a anar malament: el Sevilla és enviat a Segona B juntament amb el Celta per temes econòmics.
Finalment, els dos clubs són readmesos i disputen la competició. No obstant, Peixe pateix una lesió durant la pretemporada que no el deixa debutar a la Lliga fins a la jornada 3.
En aquells moments l'entrenador sevillista és el portuguès Toni Oliveira fet que produeix que la presència de Peixe a l'equip fos indiscutible. Tot i així els mals resultats l'acaben condemnant i és cessat.
Evidentment es produeix l'efecte dòmino i Peixe no torna a jugar més partits amb el Sevilla.
Al mercat d'hivern és traspassat altre cop a l'Sporting i els números de Peixe a la Lliga són decebedors: 5 partits jugats, 368 minuts i 4 targetes: 2 de grogues i 2 de vermelles!!!
A partir d'aquí comença el declivi esportiu. Fins el final de la 96-97 juga a l'Sporting.
Del 97 al 2002 marxa al Porto tot i que l'última temporada ja la juga cedit al modest Alverca.
Decideix marxar a l'altre gran de Portugal: el Benfica però només s'hi està una temporada.
Es retira al final de la 03-04 a les files del poc conegut Uniâo de Leiria.
On realment té un paper destacat és amb la selecció portuguesa que l'any 1991 és elegit Millor Jugador del Mundial Sub-20 que se celebra a Portugal. En aquell mateix equip hi havia Figo, Rui Costa o Joao Pinto.
Participa també als JJOO d'Atlanta '96.

Kuffour

Ghana
Defensa
L'any 1991 el Torí el fitxa d'un club ghanès i se l'emporta a jugar al Calcio dues temporades.
Aquell mateix any 91 té un paper molt destacat amb la seva selecció sub-17 que guanya el Mundial.
L'any 1993 fitxa pel Bayern de Munich però és cedit al Nuremberg fins l'any 1996.
Un cop els tècnics del Bayern consideren que ja ha agafat experiència el repesquen i hi passa 11 temporades, fins la 2004-2005.
A l'equip bavarès esdevé el central indiscutible i guanya 6 Bundeslligues, 1 Champions contra el València l'any 2001 i una Intercotinental el mateix any on ell va fer el gol a la pròrroga contra el Boca. També va patir la increïble derrota al Camp Nou contra el Manchester en la final de la Copa d'Europa 98-99.
La temporada 05-06 marxa a Itàlia a les files de la Roma però entremig va disputar la Copa d'Àfrica i li va fer perdre molts partits.
No va acabar de rendir i el cedeixen al Livorno la següent temporada.
A l'agost de 2007 fa unes proves per fitxar amb el Sunderland però no acaba de convèncer Roy Keane que era l'entrenador.
Finalment al gener del 2008 fitxa per l'Ajax on s'hi retira l'any 2009.
Amb la selecció ghanesa juga un total de 59 partits i guanya la Medalla de Bronze de Barcelona '92. A més a més participa en el Mundial de 2006 i en quatre Copes d'Àfrica.
Va ser escollit millor futbolista ghanès els anys 98,99 i 2001.
En dues ocasions va ser segon en l'elecció del millor futbolista africà de l'any: 99 i 2001.

Orenga

Castelló, Països Catalans
Pivot, 2'06cm
Del planter del Real Madrid
Debuta al primer equip la temporada 83-84 amb 17 anys on juga 3 partits.
La temporada 84-85 la juga al Collado Villalba l'equip de la ciutat que porta el mateix nom i que durant uns anys va estar a l'ACB.
Les tres següents continua agafant experiència en equips de Madrid i passa a jugar al Cajamadrid.
Finalment, a la temporada 88-89 i després de no comptar gens a l'equip blanc, fitxa per l'etern rival l'Estudiantes. Allà s'hi estarà 8 temporades i rep molta influència de Pinone fet que el fa créixer enormement com a jugador.
Guanya la Copa del Rei la temporada 91-92. Fa 9,4 punts i 6 rebots durant aquesta etapa.
Del 96 al 98 retorna al Real Madrid on els seus números baixen malgrat guanya l'antiga Recopa.
Del 98 al 2000 marxa cap a Màlaga per tenir més incidència dins l'equip. Tot i guanyar la Copa Korac l'any 2000 torna a canviar d'aires.
L'última parada és a Càceres on hi juga tres temporades tornant a millorar els seus números.
Ja al final de la temporada02-03 decideix penjar les botes amb 37 anys.
Amb la selecció espanyola juga un total de 128 partits obtenint la medalla de Bronze en l'Europeu de Roma'91.
És jugador històric de l'ACB en rebots: més de 2.500 i en minuts: més de 12.000

Balakov

Bulgària
Migcampista
L'any 1990 fitxa per l'Sporting de Lisboa procedent de l'equip de la ciutat búlgara Veliko Tarnovo.
La temporada 94-95 guanya la Copa de Portugal i abandona el club després de 5 temporades.
El seu proper destí és a Alemanya: fitxa per l'Stuttgart.
Hi guanya dues Intertotos i una Copa Alemanya en les 8 temporades que hi juga.
Amb la selecció va jugar 92 partits entre el 1988 i el 2003 i va fer-hi 13 gols.
Va formar part de la selecció búlgara que va quedar quarta al Mundial'94.
Dins aquest Mundial, va ser escollit en el millor onze inicial del campionat acompanyant al mig del camp Hagi, Brolin i Hristo.
També va jugar a l'Eurocopa'96 i al Mundial'98.
És considerat el segon millor jugador búlgar de la seva època darrere Stòitxkov i un dels millors de tots els temps.

http://www.youtube.com/watch?v=DZE61Pyvrv4

Bergkamp

Iceman
Holandès
Davanter
Del planter de l'Ajax.
Debuta al primer equip l'any 1986 de la mà de Johan Cruyff i s'hi està fins l'any 1993.
A Holanda guanya una Lliga, 2 Copes Holandeses, una UEFA (92) i una Recopa (87). Va ser el màxim golejador de la Lliga els anys 1991 i 1993 i Jugador de l'Any el 1992 i el 1993.
L'estiu del 93 decideix fer el salt a un dels grans d'Europa i fitxa per l'Inter juntament amb Jonk.
Però tots sabem que al futbol italià no hi destaquen els futbolistes tècnics i ell en paga les conseqüències. Només hi juga dues temporades i fa 11 gols en 50 partits. Tot i així l'any 1994 guanya la seva segona Copa de la UEFA.
Els seus mals resultats van ser molt criticats per la premsa italiana després de les expectatives que hi havien posat damunt seu.
Arriba l'any 1995 i Bergkamp decideix marxar d'Itàlia per provar sort a Anglaterra.
Fitxa per l'Arsenal on hi jugarà fins retirar-se l'any 2006.
11 temporades on deixa un record inesborrable. L'any 2008 va ser escollit com el millor jugador gunner de tots els temps per la mateixa afició.
Guanya 3 Premiers, 4 FA Cups i 4 Community Shields.
El seu últim partit oficial va ser contra el Barça el maig de 2006, però al mes de juliol va participar en la inauguració de l'Emirates Stadium que enfrontava Arsenal i Ajax, dos dels seus grans equips.
No va guanyar mai la Pilota d'Or però en va quedar tercer l'any 92 i segon l'any 93.
Amb la selecció holandesa va jugar 79 partits: des de l'any 1990 i el 2000 on juga 2 Mundials i 3 Eurocopes.
Forma part del millor 11 del Mundial'98 formant parella amb Ronaldo a la davantera.
Va ser nomenat per Pelé com un dels 100 futbolistes vius més i portants (FIFA 100) l'any 2004.
Una de les seves característiques més conegudes fora dels camps de futbol era la seva fòbia a volar que la incloïa en els contractes per tal de que els clubs que el fitxessin ho sabessin i pogués fer els viatges en cotxe, tren o vaixell. Aquest fet va fer que es perdés algun partit de Champions i UEFA i algun altre amb la selecció.

http://www.youtube.com/watch?v=piYh2UfX-GY

LaPhonso Ellis

Americà
Aler, 2'03 cm
11 temporades a l'NBA
Nº 5 del Draft de 1992 per Denver Nuggets.
A la primera temporada a Denver fa uns bons números i és escollit dins el Millor Quintet de Rookies fent 14,7 punts i 9 rebots.
La següent 93-94 continua fent els mateixos números però a la següent es lesiona greument i només juga 6 partits.
Les tres properes, també a Denver (del 95 al 98), recupera el seu bon to i promitja 15 punts i 7 rebots.
És traspassat a Atlanta l'estiu del 1998 i és a partir d'aquest moment quan comença el seu declivi com a jugador.
Hi juga dues temporades però a la primera només juga 20 partits a causa d'una lesió.
L'any 2000 fitxa per Minnesotta on fa 9,4 punts i 6 rebots.
Posa el punt i final a Miami on hi juga dues temporades del 2001 al 2003 i es retira amb 33 anys.

http://www.youtube.com/watch?v=PoTGDam-06I

González

Elgoibar, País Basc
Porter
Debuta a Primera Divisió la temporada 85-86 amb la Real Societat.
L'any 1987 guanya la Copa del Rei com a porter suplent.
No és però fins la temporada 89-90 que esdevé titular indiscutible després de la retirada d'Arconada. Durant 3 anys ha de suportar constants comparacions amb el seu predecessor fet que el fa abandonar el club l'any 1992.
Tot i arribar a València com a un gran fitxatge, en les dues temporades només juga 12 partits de Lliga. El més recordat, l'últim de la temporada 93-94 a Riazor on sense que l'equip s'hi jugués res para un penalt a Djukic a l'últim minut. Com ja sabeu això fa perdre el títol de Lliga al Dépor i el guanya el Barça.
La temporada 94-95 fitxa pel Valladolid i juga com a porter titular tota la temporada, però ja cap al final d'aquesta on el Valladolid baixa a Segona apareix un porter jove: César Sánchez.
César juga tots els minuts de la primera volta de la lliga 95-96 i fa que González hagi de marxar.
Decideix fitxar per mig any per l'Atlético Marbella però l'equip baixa a Segona B.
La temporada 97-98 fitxa pel Jerez on aconsegueix un ascens a Segona i un descens a Segona B.
Es retira al San Fernando de Segona B.