Wayne Tinkle

Americà
Pivot, 2'08cm
Autèntic rodamón del bàsquet
Comença la seva carrera a la universitat de Montana.
La temporada 1989-90 la passa entre un equip de la CBA (Topeka Sizzlers) i el Liege belga.
A la 90-91 juga al Solna suec.
Al 1991 torna als EUA per jugar a la CBA però a meitat de la temporada 92-93 fitxa pel Juver Murcia per substituir a Marcus Kennedy. Juga 9 partits i aconsegueix salvar l'equip fent 15 punts i 7 rebots.
Torna a jugar a la CBA però a mitja temporada viatja a Itàlia per jugar al Caserta italià.
La temporada 94-95 la comença a Grècia a les files del Pragati però només hi juga cinc partits. A mitja temporada fitxa pel Huesca a l'ACB per substituir David Butler.
Acaba la temporada a Huesca i decideix continuar-hi una temporada més (1995-96). L'equip baixa però ell fa bons números: 16,7 punts i 7 rebots.
Això li permet continuar a la lliga, ara però al Covirán Granada: 16,2 punts i 9,8 rebots. Aquell any l'equip andalús havia comprat la plaça del Salamanca i això els donava la possibilitat de jugar la Korac. Tinkle formava triplet d'estrangers amb el base Frankie King i l'ala-pivot Richard Scott.
La 1997-98 canvia de ciutat i viatja fins a Valladolid per ser-ne el pivot titular: 14 punts i 7 rebots.
L'última temporada torna a canviar d'equip i la juga al Cáceres: 10,3 punts i 6,5 rebots.
Amb 33 anys i després d'haver voltat món decideix retirar-se.

Juan Gómez

Argentí
Centrecampista
Debuta amb l'Argentinos Juniors l'any 1991. Hi juga fins l'any 1995 quan fitxa pel River Plate.
Només hi juga una temporada però aconsegueix guanyar la Copa Libertadores.
Decideix provar sort i fer el salt a Europa. Accepta l'oferta que la Real Societat l'estiu de 1996.
A Donosti hi juga quatre temporades deixant un molt bon record entre l'afició gràcies a la seva actitud i intensitat en el joc. Durant la temporada 98-99 juga sis partits de Copa de la UEFA.
La temporada 2000-01 fitxa per l'Atlético de Madrid quan l'equip estava a Segona. En aquella temporada es fa en un lloc en l'equip titular disputant 36 partits.

La temporada següent, però, la passa en blanc a causa d'una greu lesió al turmell. Després d'intentar reaparèixer sense èxit, decideix retirar-se l'any 2003.

Mauro Tassotti

Italià
Defensa, lateral dret
La temporada 1978-79 debuta com a professional amb la Lazio.
L'estiu de 1980 fitxa pel Milan que aleshores jugava a la Serie B.
Acaba jugant 17 temporades a l'equip milanès on va formar part de la que es recorda com una de les millors defenses de la història, juntament amb Baresi, Maldini i Costacurta.
Guanya 5 Scudettos, 3 Copes d'Europa, 2 Intercontinentals, 3 Supercopes d'Europa i 4 d'Itàlia.
Es retira al final de la temporada 1996-97 amb 37 anys.
Amb la selecció italiana només juga 7 partits, i són els que ho fa durant el Mundial'94, ja que debuta internacionalment amb 32 anys de la mà d'Arrigo Sacchi.
Molt recordat és el cop de colze que dóna a Luis Enrique al partit de quarts de final i que li acaba trencant el nas al jugador asturià. L'àrbitre no va pitar penalt, i l'equip italià es va acabar imposant per 2-1.
En aquell Mundial, Itàlia va perdre la final contra el Brasil als penalts.
Un cop passat el Mundial, la FIFA va castigar amb 7 partits de suspensió l'agressió de Tassotti, fet que va provocar no poder vestir més la samarreta italiana degut a la seva edat.

Brad Daugherty

Amercià
Pivot, 2'13cm
Número 1 del Draft de 1986 per Cleveland Cavaliers, un  draft força fluix on destaquen Ron Harper amb el número 8, Sabonis amb el 24, Mark Price amb el 25 o Dennis Rodman amb el 27.
Únicament juga 8 temporades a la lliga a causa dels greus problemes que li apareixen a l'esquena.
A la primera temporada no aconsegueix ser nomenat Rookie de l'any malgrat els seus 15,7 punts i 8 rebots, sinó que el premi l'aconsegueix Chuck Person (número 4 del draft). Tot i així sí que és inclòs dins el Millor quintet de rookies.
A partir de la segona temporada (87-88) millora més els números i gairebé aporta 20 punts i 10 rebots per partit al llarg de la seva carrera.
Aquests promitjos li obren les portes a jugar 5 All Stars.
Al final de la temporada 93-94, i després d'haver jugat únicament 50 partits, decideix retirar-se amb 28 anys.
Com a homenatge, els Cavaliers li van retirar la samarreta amb el número 43.

Breu exemple de la potència que tenia Daugherty: http://www.youtube.com/watch?v=Sd1nlRdx_2c

Laurent Blanc

Francès
Defensa
Comença la seva carrera com a professional a les files del Montpellier l'any 1983. Hi juga fins el 1991 guanyant la Copa francesa el 1990.
Després de moltes temporades a França decideix provar sort al Nàpols, però només hi juga una temporada (91-92).
Així doncs torna a França per jugar una temporada al Nimes, dues al Saint-Étienne (1993-1995) i una més a l'Auxerre (1995-96) on guanya la Lliga i la Copa francesa.
L'estiu de 1996 rep una oferta del Barça post-Cruyff, un projecte a càrrec de Boby Robson. El defensa francès decideix provar sort en un equip gran i fitxa per dues temporades. En total juga 34 partits i aconsegueix guanyar la Recopa, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya.
Tot i així pateix diversos problemes musculars que no el deixen acabar de triomfar al primer equip.
Al finalitzar la temporada, l'Olimpic de Marsella li fa una oferta per tres temporades i li ofereixen ser un dels referents de l'equip. Això sumat a la proximitat del Mundial del 1998 al seu país, va fer que es decantés per l'oferta marsellesa i abandonés el club blaugrana un any després de firmar.
A Marsella hi juga dues temporades essent-ne el capità en molts partits.
La temporada 1999-2000 fitxa per l'Inter i hi juga dues temporades.
La propera destinació serà Manchester, per jugar a les files de l'United del 2001 al 2003. Després de tenir un començament complicat ja que venia per substituit Jaap Stam, l'equip acaba aconseguint la Premier l'any 2003 i decideix retirar-se amb gairebé 38 anys.
Amb la selecció francesa va jugar 97 partits guanyant el Mundial '98 i l'Eurocopa del 2000.
Va ser el primer jugador de la història en marcar un Gol d'or en un mundial: el va fer contra Paraguai als vuitens de final del Mundial de 1998.

Gol d'Or de Blanc contra Paraguai: http://www.youtube.com/watch?v=j2QNb_5Ppt4

Dan Majerle

Thunder Dan
Americà
Aler, 1'98cm
Va participar als JJOO de Seül l'any 1988 quan jugava a la Universitat de Michigan i va aconseguir la medalla de bronze.
Va ser escollit amb el número 14 del Draft de 1988 per Phoenix.
La temporada 88-89 debuta a l'NBA amb els Suns, franquícia que no abandonaria fins al final de la 94-95.
Durant aquestes set temporades aconsegueix participar en 3 All Stars (anotant 18 punts el de l'any 1993), i forma part del segon millor quintet defensiu de la lliga en dues ocasions. Promitja 14 punts i 5 rebots.
La temporada 95-96 és traspassat a Cleveland on només hi juga una campanya fent 10,6 punts per partit.
L'estiu de 1996 fitxa com a agent lliure per Miami Heat.
A Florida hi juga cinc temporades i forma part d'un equip liderat per Pat Riley a la banqueta i per Alonzo Mourning a la pista juntament amb Tim Hardaway, Jamal Mashburn o Isaac Austin. Tot i aquest ambiciós projecte, mai van aconseguir l'anell de campions.
La temporada 2001-02 Majerle decideix tornar a Phoenix per retirar-se i amb 37 anys juga la seva darrera temporada.
L'any 1994 va aconseguir la Medalla d'Or al Campionat del Món celebrat al Canadà.
Té la samarreta amb el número 9 retirada a Phoenix.
Participa en dos concursos de triples de l'All Stars els anys 1993 i 1995

Algunes imatges de Majerle jugant amb Phoenix: http://www.youtube.com/watch?v=keAzmgHa6H8

Peternac

Croat
Davanter
Va debutar al futbol professional amb el Dínamo de Zagreb l'any 1989.
Hi juga fins la temporada 94-95 i hi guanya una Lliga i una Copa croata.
L'estiu de 1995 fitxa pel Valladolid i a la seva primera temporada causa una gran sensació marcant 23 gols, cinc dels quals al camp de l'Oviedo. Amb aquesta xifra és el quart màxim golejador de la lliga per darrera Pizzi, Mijatovic i Bebeto.
Les temporades següents va baixar el ritme de gols a causa de les lesions, però va continuar ajudant a salvar el Valladolid. Inclús va arribar a classificar el seu equip per la UEFA i va jugar-ne quatre partits la temporada 97-98.
La temporada 99-00 gairebé la passa en blanc (11 partits jugats) ja que acaba contracte i no vol renovar perquè rep ofertes d'equips importants.
Finalment la temporada 2000-01 marxa del Valladolid essent el màxim golejador de l'equip a Primera Divisió, rècord que encara ostenta. Fitxa pel Saragossa on ha de suplir a Savo Milosevic, però no gaudeix de gaires oportunitats ja que Juanma Lillo, l'entrenador que decideix apostar per ell, és destituït a mitja lliga. Tot i així aquell any l'equip guanya la Copa del Rei.
La temporada següent és cedit al Múrcia a Segona, però en 21 partits només marca 2 gols.
La 2002-03 torna a Saragossa però únicament juga un partit i decideix retirar-se.
Va jugar dos partits amb la selecció croata.

Gol de Peternac al Camp Nou: http://www.youtube.com/watch?v=efeZS-pj6nw