Craioveanu

Romania
Davanter
Després de jugar en diversos clubs menors de Romania, del 1991 al 1995 juga a l'Universitat de Craiova on guanya la Copa de Rumania l'any 1993.
L'estiu de 1995 fitxa per la Real Societat on hi jugaria 3 temporades fent 26 gols en 90 partits.
La temporada 98-99 és fitxat pel Vila-Real per ser el davanter centre en la primera temporada del club a Primera Divisió. Precisament Craioveanu és l'autor del primer gol a la màxima categoria, en un partit al Bernabéu.
Aquell mateix any però, l'equip baixa a Segona, però el romanès es manté a l'equip fins la 2001-02 quan l'equip ja tornava a estar a primera.
La següent destinació és Getafe: del 2002 al 2006 que s'hi retira. La temporada 03-04 aconsegueix l'ascens a Primera col·laborant-hi amb 5 gols.
Gràcies a les bones temporades a Getafe, té una escultura davant l'estadi. A més a més, ha participat en política a l'Ajuntament d'aquesta localitat.
Amb la selecció romanesa va jugar 23 partits, destacant la seva presència al Mundial '98.

Ramallets

Barcelona, barri de Gràcia (1924-2013)
Porter
Comença a jugar a l'Europa. Fent el servei militar el destinen a Palma i ho aprofita per jugar al Mallorca cap a l'any 1944.
La temporada 1946-47 fitxa pel Barça però és cedit al Valladolid que jugava a Tercera Divisió. La gran temporada amb l'equip castellà que aconsegueix l'ascens a Segona li obra les portes del Barça.
Tot i així del 1947 al 1949 és etern suplent de Velasco i juga molt poc.
Ja a la temporada 1949-50 aprofita una lesió del porter titular i es converteix en un fix de l'onze inicial.
Aquesta gran temporada al Barça el permet jugar el Mundial de Brasil'50 i consagrar-se com a un dels millors porters del món. Gràcies al bon Mundial realitzat se'l coneixeria com El gat de Maracanà o El gat amb ales.
A partir d'aquí 11 temporades més al Barça, on forma part del gloriós Barça de les 5 Copes.
En total aconsegueix 6 lligues, 2 Copes de Fires, 2 Copes Llatines, 5 Copes d'Espanya i 3 Copes Eva Duarte.
En 5 ocasions aconsegueix el Trofeu Zamora que, tot i ser vigent des de la temporada 1958-59, ja n'havia guanyat tres anteriorment.
Després de la derrota a la final de la Copa d'Europa a Berna contra el Benfica per 3-2  va decidir retirar-se ja que el club va fitxar a Lluís Miró d'entrenador i aquest va manifestar que no comptava amb Ramallets.
El mes de març de  1962 el Barça li ret homenatge jugant un partit contra l'Hamburg.
Posteriorment, l'any 2008 se'l torna a homenatjar rebent les claus de Barcelona.

Ramallets fa un repàs de tota la seva trajectòria: http://www.youtube.com/watch?v=gZlBzlurJjY

Bill Walton

Big Red-Head
EUA
Pivot, 2'11cm
Va ser escollit número 1 del Draft de 1974 per Portland.
Durant les primeres temporades pateix moltes lesions que no el deixen desenvolupar el seu talent.
Va jugar a Portland fins l'any 1978. Aconsegueix guanyar l'anell de campió la 76-77 i va ser nombrat MVP de les finals. La següent, va ser nomenat per jugar a l'All Star i va ser nombrat MVP de la temporada regular i va formar part del Millor quintet defensiu i Millor quintet de la lliga.
La temporada 78-79 la passa en blanc després de no ser traspassat a cap equip i a negar-se a jugar al·legant un mal tracte del club cap als jugadors lesionats.
Aconsegueix ser traspassat als San Diego Clippers (ara Los Angeles) però es lesiona greument, i en 4 temporades només disputa 47 partits.
Torna a les pistes la temporada 1982-83 i continua als Clippers fins al final de la 84-85 quan ja eren a Los Angeles.
L'estiu del 1985 rep ofertes dels Lakers i dels Celtics, i són aquests últims qui finalment es fan amb els seus serveis.
Fa una primera temporada espectacular on ajuda a aconseguir l'anell de campió contra els Rockets d'Olajuwon, i a més és nombrat Millor Sisè Home de la lliga.
Durant la 86-87 i amb 34 anys només juga 10 partits i decideix retirar-se.
Al llarg de la seva carrera promitja 13,3 punts i 10,5 rebots per partit.
Va ser escollit com un dels 50 Millors jugadors de la història de l'NBA.
És membre del Hall of Fame des del 1993.
Té la samarreta amb el número 32 retirada a Portland.
El seu fill Luke Walton juga actualment als Cleveland Cavaliers.

Chamot

Argentina
Defensa
Del 1986 al 1991 juga al Rosario Central argentí.
El 1991 comença una llarga aventura a Itàlia. Fins el 1993 ho fa al Pisa, la 93-94 al Foggia i del 1994 al 1998 a les files de la Lazio on guanya una Copa d'Itàlia.
Del 1998 al 2000 viatja a Madrid per jugar a l'Atlético. La primera temporada juga de titular 42 partits essent el central titular juntament amb Santi Dénia. Però la següent campanya disputa molts menys minuts.
Decideix tornar a Itàlia, ara a les files del Milan on hi juga 3 temporades i aconsegueix la Champions l'any 2003 i la seva segona Copa d'Itàlia.
Una  lesió però, l'aparta dels terrenys de joc. Mentre es recupera rep una oferta de Qatar però decideix entrenar-se amb el Leganés ja que l'entrena el seu amic Carlos Aimar. Únicament hi juga un partit la temporada 2003-04.
Finalment decideix no anar a Qatar i tornar al seu Rosario Central per retirar-se al final de la 2003-04.
Forma part de la selecció argentina en tres Mundials: '94, '98 i 2002.

Pere Capdevila

Barcelona
Aler
De les categories inferiors del Barça. Juga també al Santfeliuenc i al Cornellà.
La temporada 94-95 jugant amb el Cornellà arriba a disputar dos partits a l'ACB amb el Barça.
La següent la juga al Gijón a l'ACB fent una gran temporada.
El Bàsquet Manresa (aleshores TDK) es fixa en ell per ocupar un lloc important dins l'equip. Hi fitxa l'estiu de 1996.
A la capital del Bages hi juga 4 temporades convertint-se una peça clau en el títol de lliga aconseguit la temporada 1997-98.
L'última campanya a Manresa (99-00) és marcada per les lesions i només pot jugar 5 partits i és substituït per Mike Brown.
Quan acaba aquesta desafortunada temporada marxa al Gran Canària però continua la mala sort i només hi juga vuit partits. A mitja temporada fitxa pel Caprabo Lleida de LEB.
Finalment, l'última etapa la juga a Girona del 2001 al 2003 on es retira.
Va arribar a jugar amb la selecció espanyola cinc partits internacionals.

Suker

Sukerman
Croat
Davanter
Del 1989 al 1991 juga al Dinamo de Zagreb on ja destaca per tenir una gran capacitat golejadora.
Amb l'esclat de la Guerra dels Balcans, l'estiu de 1991 fitxa pel Sevilla.
A la capital andalusa hi juga 5 temporades i esdevé un davanter important a Europa.
L'estiu de 1996 fitxa pel Real Madrid on hi jugaria 3 temporades. Hi guanya una lliga, una Champions i una Intercontinental.
La temporada 1999-2000 la juga a l'Arsenal i la 2000-01 al West Ham.
Del 2001 al 2003 marxa a la Bundesliga per jugar al 1860 Munich.
Actualment és el màxim golejador de la selecció croata amb 46 gols.
Va ser el màxim golejador del Mundial'98 amb 6 gols.
L'any 1998, quan jugava al Madrid, va ser guanyador de la Bota d'Or.

Els 10 millors gols de la seva carrera: http://www.youtube.com/watch?v=UWdD9my3jiY

Robert Horry

EUA
Aler, 2'08 cm
16 temporades a l'NBA
Escollit amb el número 11 del Draft de 1992 per Houston Rockets.
Hi juga 4 temporades, del 92 al 96 on guanya dos anells de campió (94 i 95) juntament amb Hakeem Olajuwon i Clyde Crexler.
L'any 1996 és traspassat a Phoenix però no s'entén amb l'entrenador Danny Ainge i és traspassat als Lakers.
A Los Àngeles es troba amb Shaquille O'Neal i Kobe Bryant i aconsegueix tres anells més de manera consecutiva (2000, 2001 i 2002). Es converteix en una peça de luxe que surt des de la banqueta.
L'any 2003 fitxa per San Antonio com a agent lliure i aconsegueix dos títols més de campió (2005 i 2007).
S'acaba retirant amb 38 anys al final de la 07-08.
Amb 7 anells de campió n'és el que més n'ha aconseguit a part de la dinastia dels Celtics dels 60.
A més, juntament amb John Salley és l'únic jugador que ha guanyat l'anell en tres equips diferents.
Amb 244 aparicions, és el jugador que més partits ha jugat en tota la història dels Play Off.

Recital de Horry al cinquè partit de les Finals de 2005: http://www.youtube.com/watch?v=BZdik09RGJI