Bill Walton

Big Red-Head
EUA
Pivot, 2'11cm
Va ser escollit número 1 del Draft de 1974 per Portland.
Durant les primeres temporades pateix moltes lesions que no el deixen desenvolupar el seu talent.
Va jugar a Portland fins l'any 1978. Aconsegueix guanyar l'anell de campió la 76-77 i va ser nombrat MVP de les finals. La següent, va ser nomenat per jugar a l'All Star i va ser nombrat MVP de la temporada regular i va formar part del Millor quintet defensiu i Millor quintet de la lliga.
La temporada 78-79 la passa en blanc després de no ser traspassat a cap equip i a negar-se a jugar al·legant un mal tracte del club cap als jugadors lesionats.
Aconsegueix ser traspassat als San Diego Clippers (ara Los Angeles) però es lesiona greument, i en 4 temporades només disputa 47 partits.
Torna a les pistes la temporada 1982-83 i continua als Clippers fins al final de la 84-85 quan ja eren a Los Angeles.
L'estiu del 1985 rep ofertes dels Lakers i dels Celtics, i són aquests últims qui finalment es fan amb els seus serveis.
Fa una primera temporada espectacular on ajuda a aconseguir l'anell de campió contra els Rockets d'Olajuwon, i a més és nombrat Millor Sisè Home de la lliga.
Durant la 86-87 i amb 34 anys només juga 10 partits i decideix retirar-se.
Al llarg de la seva carrera promitja 13,3 punts i 10,5 rebots per partit.
Va ser escollit com un dels 50 Millors jugadors de la història de l'NBA.
És membre del Hall of Fame des del 1993.
Té la samarreta amb el número 32 retirada a Portland.
El seu fill Luke Walton juga actualment als Cleveland Cavaliers.

Chamot

Argentina
Defensa
Del 1986 al 1991 juga al Rosario Central argentí.
El 1991 comença una llarga aventura a Itàlia. Fins el 1993 ho fa al Pisa, la 93-94 al Foggia i del 1994 al 1998 a les files de la Lazio on guanya una Copa d'Itàlia.
Del 1998 al 2000 viatja a Madrid per jugar a l'Atlético. La primera temporada juga de titular 42 partits essent el central titular juntament amb Santi Dénia. Però la següent campanya disputa molts menys minuts.
Decideix tornar a Itàlia, ara a les files del Milan on hi juga 3 temporades i aconsegueix la Champions l'any 2003 i la seva segona Copa d'Itàlia.
Una  lesió però, l'aparta dels terrenys de joc. Mentre es recupera rep una oferta de Qatar però decideix entrenar-se amb el Leganés ja que l'entrena el seu amic Carlos Aimar. Únicament hi juga un partit la temporada 2003-04.
Finalment decideix no anar a Qatar i tornar al seu Rosario Central per retirar-se al final de la 2003-04.
Forma part de la selecció argentina en tres Mundials: '94, '98 i 2002.

Pere Capdevila

Barcelona
Aler
De les categories inferiors del Barça. Juga també al Santfeliuenc i al Cornellà.
La temporada 94-95 jugant amb el Cornellà arriba a disputar dos partits a l'ACB amb el Barça.
La següent la juga al Gijón a l'ACB fent una gran temporada.
El Bàsquet Manresa (aleshores TDK) es fixa en ell per ocupar un lloc important dins l'equip. Hi fitxa l'estiu de 1996.
A la capital del Bages hi juga 4 temporades convertint-se una peça clau en el títol de lliga aconseguit la temporada 1997-98.
L'última campanya a Manresa (99-00) és marcada per les lesions i només pot jugar 5 partits i és substituït per Mike Brown.
Quan acaba aquesta desafortunada temporada marxa al Gran Canària però continua la mala sort i només hi juga vuit partits. A mitja temporada fitxa pel Caprabo Lleida de LEB.
Finalment, l'última etapa la juga a Girona del 2001 al 2003 on es retira.
Va arribar a jugar amb la selecció espanyola cinc partits internacionals.

Suker

Sukerman
Croat
Davanter
Del 1989 al 1991 juga al Dinamo de Zagreb on ja destaca per tenir una gran capacitat golejadora.
Amb l'esclat de la Guerra dels Balcans, l'estiu de 1991 fitxa pel Sevilla.
A la capital andalusa hi juga 5 temporades i esdevé un davanter important a Europa.
L'estiu de 1996 fitxa pel Real Madrid on hi jugaria 3 temporades. Hi guanya una lliga, una Champions i una Intercontinental.
La temporada 1999-2000 la juga a l'Arsenal i la 2000-01 al West Ham.
Del 2001 al 2003 marxa a la Bundesliga per jugar al 1860 Munich.
Actualment és el màxim golejador de la selecció croata amb 46 gols.
Va ser el màxim golejador del Mundial'98 amb 6 gols.
L'any 1998, quan jugava al Madrid, va ser guanyador de la Bota d'Or.

Els 10 millors gols de la seva carrera: http://www.youtube.com/watch?v=UWdD9my3jiY

Robert Horry

EUA
Aler, 2'08 cm
16 temporades a l'NBA
Escollit amb el número 11 del Draft de 1992 per Houston Rockets.
Hi juga 4 temporades, del 92 al 96 on guanya dos anells de campió (94 i 95) juntament amb Hakeem Olajuwon i Clyde Crexler.
L'any 1996 és traspassat a Phoenix però no s'entén amb l'entrenador Danny Ainge i és traspassat als Lakers.
A Los Àngeles es troba amb Shaquille O'Neal i Kobe Bryant i aconsegueix tres anells més de manera consecutiva (2000, 2001 i 2002). Es converteix en una peça de luxe que surt des de la banqueta.
L'any 2003 fitxa per San Antonio com a agent lliure i aconsegueix dos títols més de campió (2005 i 2007).
S'acaba retirant amb 38 anys al final de la 07-08.
Amb 7 anells de campió n'és el que més n'ha aconseguit a part de la dinastia dels Celtics dels 60.
A més, juntament amb John Salley és l'únic jugador que ha guanyat l'anell en tres equips diferents.
Amb 244 aparicions, és el jugador que més partits ha jugat en tota la història dels Play Off.

Recital de Horry al cinquè partit de les Finals de 2005: http://www.youtube.com/watch?v=BZdik09RGJI

Radchenko

Rússia
Davanter
Abans d'arribar a la lliga espanyola va jugar en diversos equips russos com el Zenit de Leningrad (ara de Sant Petersburg) o l'Spartak de Moscou.
La temporada 93-94 el fitxa el Racing de Santander i debuta a Primera Divisió. Hi juga dues temporades i fa 21 gols.
L'estiu de l'any 1995 el Dépor busca un davanter centre amb gol i després de refusar un jove de 19 anys anomenat Schevchenko, decideix fer una aposta segura i fitxa Radchenko.
A la Corunya només hi juga una temporada on guanya la Supercopa d'Espanya.
La següent, 96-97, ho fa a les files del Rayo que baixa a Segona, i la posterior, 97-98, al Mèrida on també viu el descens.
La 98-99 decideix jugar a Segona a les files del Compostela.
A partir d'aquí marxa al Japó (Júbilo Iwata) i a Croàcia (Hadjuk Split).
L'any 2002 decideix anar a Galícia a jugar amb equips humils com el Bergantiños o al CD Baio on es retira l'any 2006.
Amb la selecció russa juga 33 partits i fa 9 gols. És seleccionat per jugar el Mundial'94 on fa un gol.

Lalo García

Valladolid
Aler, 1'87 cm
Tota la seva carrera la va jugar al CB Valladolid.
La temporada 1987-88 ho fa al júnior del club i a partir de llavors sempre al primer equip.
13 temporades a l'ACB del 1988 al 2001 quan es retira amb 30 anys.
Té la samarreta amb el número 5 retirada.
Va jugar 8 partits amb la selecció espanyola.