Francesc Solana

Lleida
Aler, 198cm
16 temporades a l'ACB
Del planter del Granollers. Debuta al primer equip i a l'ACB la temporada 90-91 jugant un partit.
Entre la 91-92 i la 92-93 juga amb la primera plantilla del Granollers i alguns partits al Mollet com a cedit.
La 93-94 marxa cap a Andorra per jugar amb el Festina. Arriben a classificar-se pel Playoff.
L'any següent torna a fer les maletes, ara cap a Girona on s'hi queda 5 temporades i esdevé una peça clau dins l'equip gironí.
El proper destí seria en un equip més gran i ambiciós: el Caja San Fernando de Sevilla. Hi juga 3 temporades (del 99 al 2002) tenint un paper força destacat com a anotador sortint des de la banqueta.
L'últim destí de Solana seria el Fuenlabrada on hi juga del 2002 al 2007. Acaba sent el capità del l'equip i pateix el descens a la LEB (04-05) però també assaboreix l'ascens en una sola temporada.
Al llarg de la seva carrera promitja 8.9 punts, 2.5 rebots i 1.6 assistències, per un total de 8.5 de valoració.

Moka Slavnic

Serbi
Base, 1'81cm
Un dels millors bases iugoslaus de tota la història que destacava per ser un gran assistent i director de joc.
Del planter de l'Estrella Roja de Belgrad. Hi juga del 63 al 77 (14 temporades) on guanya dues lligues i tres copes.
Les dues següents les juga a Badalona (del 77 al 79). Aconsegueix liderar l'equip juntament amb Santillana, Margall i Ed Johnson i porta l'equip badaloní a trencar la ratxa de 10 títols seguits de Lliga per part del Real Madrid.
La següent temporada però, baixa el nivell i les abundants discussions amb el capità Santillana el fan abandonar el club.
I és que Slavnic sempre es va caracteritzar per tenir un caràcter molt fort i estrany.
Marxa a Croàcia a les files del Sibenka Sibenik on coincideix dues temporades amb el joveníssim Drazen Petrovic.
La temporada 81-82 juga al Partizan i la 82-83 marxa a Itàlia a la Juvecaserta (Indesit Caserta).
Amb la selecció iugoslava juga un total de 214 partits i guanya l'Or als JJOO de 1980 i aconsegueix batre la tirania que fins aleshores tenia la URSS. Guanya també un Mundial i 3 Europeus, entre ells el de Barcelona'73.
En realitat el seu nom era Zoran, però la seva gran afició pels cafès moka va fer que se'l conegués mundialment com a Moka Slavnic.

George Gervin

Iceman
Americà
Aler, 2'01cm
Número 40 del Draft de 1974 per Phoenix on mai arriba a jugar-hi.
Juga 10 temporades a la NBA, 9 d'elles a San Antonio (del 76 al 85).
A San Antonio hi debuta a l'antiga ABA (del 74 al 76) i després tot l'equip fa el salt a l'NBA.
Durant aquestes 9 temporades va ser All Star en totes, 4 vegades màxim anotador de l'NBA i MVP de l'All Star del 1980.
La temporada 85-86 és l'última a l'NBA i juga a les files dels Chicago Bulls.
A partir d'aquí comença la mini aventura europea: la 85-86 al Banco Roma fent 26 punts per partit.
I la temporada 89-90 arriba a Manresa. Hi juga una temporada i fa una mitjana de 25 punts cada partit amb 38 anys. La seva arribada va ajudar a salvar la categoria. Manresa és l'últim equip on juga.
Té la samarreta retirada amb el número 44 a San Antonio.
Escollit com un dels 50 millors jugadors de tota la història de l'NBA.

Dos articles sobre la importància del pas de Gervin per l'ACB:
http://www.solobasket.com/contenidos/era/tan/bueno/george/gervin/joan/penarroya/c-22141.html
http://www.acb.com/redaccion.php?id=43884

Chus Pereda

Burgos, 1938-Barcelona, 2011
Davanter
Després de fer carrera en equips modestos fitxa pel Madrid on hi juga una temporada (57-58) i on guanya les úniques lligues i Copes d'Europa que aconseguiria en tota la seva trajectòria.
Després d'una cessió al Valladolid (58-59) fitxa pel Sevilla on hi juga del 1959 al 1961.
A l'estiu de 1961 fitxa pel Barça. Hi jugaria 8 temporades, fins la 68-69.
A Can Barça guanya 2 Copes del Rei i una Copa de Fires (antiga UEFA). En 312 partits fa 107 gols.
La temporada 69-70 deixa el Barça a contracor i fitxa pel Sabadell de Primera. Només s'hi està una temporada.
Del 70 al 72 juga al Mallorca on s'hi retira.
Conegut com Polvorilla degut al seu fort caràcter dins el terreny de joc.
A falta de més informació sembla ser que juga algun partit amistós amb la samarreta de la selecció catalana.
Protagonitza una de les anècdotes més explicades amb la samarreta de la selecció espanyola: final de l'Eurocopa'64 a Chamartín que enfrontava Espanya i la URSS. Pereda havia fet l'1-0 després de batre el millor porter de tota la història Lev Yashin. Ja amb 1-1 al marcador Pereda centra una pilota que remata Marcelino i fa el gol que suposa el campionat. Des del NODO i durant molts anys s'assegura que aquella centrada la fa Amancio i no Pereda. Curiosament Amancio era jugador del Madrid.
Amb la selecció espanyola disputa 15 partits i fa 6 gols.

Juanma López

SuperLópez
Madrid
Defensa
11 temporades a l'Atlético de Madrid, l'únic club on va jugar.
De totes elles, 10 van ser a Primera Divisió. Va jugar a Segona durant la seva última temporada abans de retirar-se: 2000-2001.
Provenia del planter de l'Atlético.
Durant aquestes 11 temporades va formar part de l'últim gran equip de l'Atleti: el que va fer el doblet la temporada 95-96 amb Lliga i Copa. En aquell equip hi destacava Pantic i hi havia Antic a la banqueta.
Va formar part d'una de les defenses més dures de tota la història de Primera juntament amb Tomás Reñones o Solozábal.
Era especialment conegut per la contundència amb la qual disputava tots els minuts que jugava.
Va guanyar 2 Copes del Rei més els anys 91 i 92.
Va jugar 11 partits internacionals entre 1992 i 1997.
Va guanyar la Medalla d'Or dels JJOO de Barcelona.

Mike Smith

Americà amb passaport espanyol
Aler, 1'98cm
13 temporades a l'ACB
Arriba a l'Estat espanyol la temporada 86-87 després d'una aventura irlandesa. Va a parar a Màlaga (Mayoral Maristas) que llavors estava a Primera B.
Ja a la 88-89 debuta a l'ACB també a les files del Caja Ronda de Màlaga. Hi juga 3 anys on obté la nacionalitat espanyola i li obre les portes als equips grans.
D'aquesta manera la 91-92 fitxa pel Joventut. Aquesta mateixa temporada guanya la Lliga ACB.
A Badalona hi juga 4 temporades i forma part de l'equip que guanya la Copa d'Europa l'any 1994.
Del 95 al 98 juga al Real Madrid però amb molt poca importància respecte la que tenia a Badalona.
Tot i així hi guanya la Recopa de l'any 1997.
Del 98 al 2001 ho fa a les Files del Caja San Fernando de Sevilla, les dues primeres amb un paper important i l'última de forma testimonial a causa de la seva edat (38).
Això fa que decideixi posar punt i final a l'Alacant que jugava a la LEB l'any 2002.
L'any 1995 debuta amb la selecció espanyola i en total disputa 16 partits i dues Eurocopes.
Va ser el guanyador del concurs d'esmaixades de l'any 1988.
MVP del Playoff de l'any 1991-92 quan jugava amb la Penya.

Mostra de la gran capacitat atlètica que tenia Mike Smith fent un tap a Sabonis:
http://www.youtube.com/watch?v=bEJLYsXfZYM&feature=related

Bustingorri

Zulueta, Navarra
Defensa
Dècada dels 80 i dels 90
Del planter de l'Osasuna
Debuta al primer equip el gener del 1983 contra el València. Aquesta mateixa temporada juga un total de 8 partits amb el primer equip i es fa un lloc a la defensa.
La temporada més completa és la 86-87 on juga
40 partits de lliga, 38 com a titular i fa 5 gols.
Aquestes grans temporades fan que el Real Madrid s'hi interessi i li faci una oferta.
Entremig però, apareix Jesús Gil i com a conseqüència d'una polèmica amb el club blanc, fa una oferta a l'Osasuna i s'emporta el jugador.
A l'equip matalasser només hi juga una temporada.
Va arribar a publicar-se un cromo de l'època vestit del Madrid ja que es donava per fet el seu fitxatge. Actualment és un dels cromos més cotitzats pels col·leccionistes.
Després d'aquest parèntesi torna a Pamplona per jugar-hi 5 temporades més, una d'elles la 94-95 a Segona Divisió.
Aquesta és l'última temporada al primer nivell ja que decideix retirar-se la 94-95 a les files de l'humil Izarra.
Bustingorri va fer el gol que va donar l'oportunitat a l'Osasuna de poder jugar la UEFA. Va ser l'únic gol del partit contra l'Espanyol que va permetre als navarresos quedar quarts a la lliga.
Juga un total de 12 temporades a l'Osasuna.

El cromo amb la samarreta del Madrid que mai va arribar a vestir.