González

Elgoibar, País Basc
Porter
Debuta a Primera Divisió la temporada 85-86 amb la Real Societat.
L'any 1987 guanya la Copa del Rei com a porter suplent.
No és però fins la temporada 89-90 que esdevé titular indiscutible després de la retirada d'Arconada. Durant 3 anys ha de suportar constants comparacions amb el seu predecessor fet que el fa abandonar el club l'any 1992.
Tot i arribar a València com a un gran fitxatge, en les dues temporades només juga 12 partits de Lliga. El més recordat, l'últim de la temporada 93-94 a Riazor on sense que l'equip s'hi jugués res para un penalt a Djukic a l'últim minut. Com ja sabeu això fa perdre el títol de Lliga al Dépor i el guanya el Barça.
La temporada 94-95 fitxa pel Valladolid i juga com a porter titular tota la temporada, però ja cap al final d'aquesta on el Valladolid baixa a Segona apareix un porter jove: César Sánchez.
César juga tots els minuts de la primera volta de la lliga 95-96 i fa que González hagi de marxar.
Decideix fitxar per mig any per l'Atlético Marbella però l'equip baixa a Segona B.
La temporada 97-98 fitxa pel Jerez on aconsegueix un ascens a Segona i un descens a Segona B.
Es retira al San Fernando de Segona B.

Basora

Valls de Torroella, Bages 1926-Las Palmas 2012
Davanter, considerat un dels millors extrems del futbol català.
De la dècada dels 40 i 50.
Del planter del Valls de Torroella, juga al primer equip del Súria del 1941 al 1943.
Passa pel Manresa del 43 al 46 fins que és fitxat pel Barça.
Al Barça s'hi està 11 temporades: del 46 al 58.
Forma part del "Barça de les Cinc Copes" juntament amb Kubala, César, Moreno i Manchón a la davantera de somni i que Serrat li va dedicar una cançó.
A Can Barça guanya 4 lligues, 4 Copes del Rei, 2 Copes Llatines i una Copa de Fires.
Amb la samarreta blaugrana fa 153 gols en 373 partits.
La temporada 55-56 marxa cedit al Lleida i després va tornar al Barça.
El desembre de 1949 juga un partit amistós amb la samarreta del València.
Va jugar 22 partits amb la Selecció Espanyola disputant el Mundial de Brasil '50 on va esdevenir el segon màxim golejador amb 5 gols, només superat pel brasiler Ademir. Aquest fet va fer que fos considerat el millor extrem dret del món.
L’any 1974, amb motiu del 75è aniversari de la fundació del FC Barcelona fou escollit dins de l’onze ideal de tots els temps del club en la posició d’extrem dret.

Zan Tabak

Croàcia
Pivot, 2'13 m
Del planter de la Jugoplàstika on hi juga 5 anys al costat de gent com Kukoc o Radja.
Guanya tres Copes d'Europa seguides, dues d'elles contra el Barça els anys 90 i 91.
L'any 1991 és elegit a la Segona Ronda del Draft en la posició 51 per Houston.
No hi fa el salt però marxa a Itàlia a jugar al Livorno i al Milà. En les dues temporades va fer un doble-doble a cada partit amb punts i rebots.
Després de tres anys fa el salt a l'NBA l'any 94 a Houston que tenia els seus drets.
Tot i no disposar de gaires minuts i jugar els de descans d'Olajuwon, aconsegueix l'anell de campió.
Marxa a Toronto per jugar-hi dues temporades i mitja on té molt més de protagonisme tot i les lesions.
A la meitat de la tercera temporada és traspassat als Celtics.
La 98-99 torna a Europa per jugar al Fenerbahce on fa 13 punts i 10 rebots.
Torna a l'NBA. Del 99 al 01 juga a Indiana donant minuts de refresc a Rik Smits.
Amb 31 anys decideix tornar a Europa per tenir més importància dins d'un equip i va a parar al Real Madrid on fa 10 punts i gairebé 8 rebots per partit, però només hi juga una temporada.
Ve cap a Catalunya a les files del Joventut on hi juga dues temporades: del 2002 al 04: fa 12+7.
La seva última temporada és a l'Unicaja on només juga 6 partits a causa de les lesions.
va ser Internacional per Jugoslàvia on guanya la medalla de plata als JJOO de Barcelona.

Josu Urrutia

Basc
Centrecampista.
Tota la vida a l'Athletic on passa per gairebé totes les categories de Lezama.
Juga el seu primer partit a Primera la temporada 87-88 però alterna els partits amb el primer equip i amb el filial que jugava a Segona fins l'any 89-90.
Des de llavors i fins la temporada 2002-03 juga ininterrompudament amb l'Athletic.
Al primer equip hi juga 15 temporades.
Aportava força i intensitat al mig del camp bilbaí i era el contrapunt perfecte a Julen Guerrero.
No va guanyar mai cap títol però va poder jugar la Lliga de Campions la temporada 98-99, després que l'Athletic quedés segon la temporada anterior.
És el 9è jugador amb més partits jugats amb la samarreta de l'Athletic.
Es retira amb 35 anys.
Internacional amb la Selecció d'Euskadi.

Harper Williams

Americà
Pivot, 2'00 metres justos
10 temporades a l'ACB
De la Universitat de Massachusetts fa el salt al Lleó de l'ACB la temporada 93-94.
Només s'hi està un any en aquesta primera etapa lleonesa fent 19 punts i agafant 8 rebots.
Això li obre les portes per fitxar per l'Estudiantes on també hi juga en dues etapes: 94-95 i 96-97.
Entremig passa per Manresa per ajudar a guanyar la Copa del Rei del 96 i fa 17 punts i 8 rebots.
Del 97 al 99 disputa la seva segona etapa lleonesa mantenint els bons números.
A partir d'aquí comença una etapa internacional: Limoges francès on guanya la Lliga i la Copa i la mítica Copa Korac, tot a la temporada 99-00.
Passa pel Panionios grec la 00-01 i per l'Imola italià la 01-02.
L'any 2002 torna al Nou Congost per jugar-hi tres temporades. A la primera (02-03) és substituït durant uns partits per Todd Fuller a causa d'una lesió.
Durant aquestes tres temporades fa 14 punts i agafa 6,7 rebots per partit.
La temporada 02-03 va ser el màxim taponador de la lliga amb una mitja de 1'77 per partit.
La 05-06 marxa cap a Gran Canària però els seus números comencen a baixar: 9+5.
Decideix fer el pas i baixar a la LEB: al Breogan i al Càceres on puja de LEB Plata a LEB Or.
Acaba la seva carrera de rodamón a Mèxic on es retira als Lobos Grises l'any 2009.

Aldana

Cadis
Centrecampista
Del planter del Madrid
11 temporades a Primera Divisió on debuta amb el Madrid la temporada 87-88.
Hi juga les següents 4 temporades i és el substitut habitual de Michel. Hi guanya dues Lligues i dues Copes del Rei.
L'arribada de Luis Enrique frena les opcions de jugar i decideix apostar pel Dépor.
Hi juga 4 temporades i forma part del Súper Dépor que guanya la Copa i la Supercopa l'any 1995.
Abans però, la temporada 93-94 se la passa en blanc a causa de la lesió al genoll.
Aquesta lesió li barra el pas del Mundial '94, on tenia molts números d'assistir-hi ja que Clemente l'havia fet debutar anteriorment.
A la temporada 96-97 marxa a l'Espanyol que es vol reforçar amb homes de qualitat ja que s'havia classificat per la UEFA. Però el genoll no li respon i no té continuïtat.
Després d'una altra temporada gairebé en blanc, la segona a l'Espanyol, decideix provar sort a Segona.
Fitxa pel Mèrida on hi juga 25 partits, però els seus continus problemes amb el genoll el fan retirar al final de la temporada 98-99.

Òscar Garcia

Sabadell
Davanter
Del planter del Barça.
És el gran de tres germans, la saga Garcia Junyent: Genís i Roger.
La temporada 92-93 debuta a primera jugant 3 partits de la mà de Johan Cruyff.
La temporada següent ja és jugador del primer equip però juga molts pocs minuts.
Això el fa anar cedit a l'Albacete la 94-95. Agafa experiència i torna a Can Barça.
La 95-96 encara amb Cruyff gaudeix de moltes oportunitats i forma part de la Lleva del Mini.
L'any següent però, amb l'arribada de Robson baixa el seu protagonisme.
Les dues següents amb l'arribada de Van Gaal encara té menys protagonisme i provoca la mítica escena de: "tu no tienes ritmo".
Després de 6 temporades i havent guanyat títols com: 3 lligues, una Recopa i 1 Copa del Rei, abandona el Barça.
La temporada 99-00 fitxa pel València on hi guanya una Copa del Rei però sense massa minuts.
Torna a fer les maletes i del 2000 al 2004 juga a l'Espanyol on torna a coincidir amb diferents companys de la Lleva del Mini com De la Peña, el seu germà Roger o Toni Velamzán.
La temporada 04-05 fitxa pel Lleida a Segona on es retira.
Va jugar 6 partits amb la Selecció Catalana i hi va fer 5 gols.
Va participar als JJOO d'Atlanta '96, però no van passar dels quarts de final.